Unes iubartes s'adrecen ràpidament al lloc dels fets i foragiten les orques.
Aquest fet, no només és corprenedor, és també insòlit i confirma la sospita que les iubartes tenen un especial sentit de l'empatia i no dubten a socórrer individus d'altres espècies quan aquests es troben en perill.
Enllaços d'interès:
Tots els que hem pogut veure Temps Moderns (Mothern Times), la genial pel·lícula de Charlie Chaplin de 1936, recordem l'escena hilarant en la qual, el personatge que interpreta Chaplin es veu obligat a cantar en un cabaret en el qual també treballa de cambrer, com que no se sap la lletra, comença a barrejar paraules sense sentit.
"Je cherche après Titine" és una cançó humorística de 1917, la lletra va ser escrita per Bertal-Maubon i Henri Lemonnier i la música per Léo Daniderff.
El protagonista de la cançó cerca la Titine perquè és la condició indispensable per accedir a una herència.
La cançó va ser interpretada per Gaby Montbreuse el 1917 en un "café-concert" de París freqüentat per soldats de la primera guerra mundial que lluitaven a les trinxeres franceses (els "Poilus") i va acabar circulant pels camps de batalla. Finalment va arribar als Estats-Units de la mà dels soldats americans que retornaven a les seves llars.
El 1926, els mateixos autors n'escrivien una continuació, titulada "J'ai retrouvé Titine".
El 1939, la cançó va ser adaptada per a un espectacle de cabaret realitzat per Ludwik Sempoliński a Polònia, "Wąsik, "ach tingues wąsik" (Oh, quin bigoti), que plantejava el següent dilema: qui va ser més divertit i qui va aportar més al món, Chaplin o Hitler? Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la Gestapo va intentar localitzar infructuosament els autors de la lletra satírica.
Des de la seva creació s'han fet gran quantitat de versions d'aquest popular tema musical.
Us en deixem unes quantes:
La cançó interpretada per Léonce el 1923
La gran interpretació de Chaplin a "Mothern Times"
Jacques brel també en va fer la seva versió personal
Gabriella Ferri ens ofereix la seva versió italiana
Una versió instrumental d'OpaTsupa en clau de swing
El 20 d'agost de 1882, avui fa cent trenta-vuit anys, es va estrenar a Moscou l'Obertura 1812 del gran compositor rus Piotr Illych Tchaikovski.
L'obra (escrita en només sis setmanes) va ser planejada per a presentar-se enfront de la catedral amb una banda de metalls, l'orquestra, les campanes de la catedral i altres campanes i salves d'artilleria.
Tchaikovski havia previst 16 canonades per evocar el so de la guerra contra Napoleó.
L'obertura, però, va acabar sent representada amb una orquestra convencional a porta tancada.
Tchaikovsky Obertura 1812.
Orquesta Jóven de la Sinfónica de Galicia.
Malauradament, aquesta peça clau del nostre patrimoni científic és poc coneguda.
Tot i la seva importància, reconeguda en l'àmbit mundial, amb prou feines se'n sent a parlar.
Si ho voleu tot sobre les papallones, no dubteu a fer una visita a aquest museu interessantíssim.
