La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimarts, 11 d’agost de 2020

EL Cinquè llac

Molt probablement, aquest estiu serà per a molts, l'estiu més estrany de la nostra vida, Per als amants de la muntanya, però, qualsevol moment és bo per a gaudir de la naturalesa.

Avui us proposem gaudir del Pirineu de Lleida amb una ruta de muntanya que travessa les comarques de Pallars Sobirà, Pallars Jussà i Alta Ribagorça. Aquesta ruta circular de senderisme és coneguda com El Cinquè Llac. La distància és de 105,30 km i està pensada per a fer en cinc jornades. La seva dificultat està classificada dins del que en diem "mitja muntanya".


Durant el recorregut, anirem superant una orografia canviant que ens oferirà unes vistes meravelloses del paisatge pirinenc. El Pla de Corts, la Vall Fosca, la vall de Manyanet, i l'estany de Montcortès, el Cinquè Llac, ens proporcionaran moments sorprenents i únics.

Cada etapa te uns 25 km 


Imatge: El Cinquè Llac


Vídeos:

El Cinquè Llac (vídeo promocional) [elcinquellac]


Vivències dels senderistes del Cinquè Llac [elcinquellac]


El Cinquè Llac: el llegat dels nostres pastors [elcinquellac]


El cinquè llac [TV3]

dimecres, 5 d’agost de 2020

Natura morta, molt viva


En el món de la pintura, una natura morta, és la representació de diversos elements, molts d'ells procedents de la natura, disposats sobre una superfície, en un espai interior.
A diferència del paisatge, aquest gènere pictòric permet a l'artista una llibertat creativa que l'ajuda a donar una intencionalitat determinada a l'obra. La il·luminació, la distribució dels objectes, i principalment, la tria dels objectes, fan la diferència.
Avui ens hem fixat en una artista contemporània, Anna Rose Bain (n. 1985) especialitzada en el retrat i que també pinta natures mortes. Ens hem centrat en aquest darrer gènere perquè ens ha agradat la sensibilitat i la frescor que traspuen les seves obres.







dimarts, 4 d’agost de 2020

La granja animal

 
El 1945 es va publicar amb el títol d'Animal Farm (La granja animal), una novel·la curta de George Orwell. 
Tal com advertia el subtítol de l'edició original, A fairy tale (Un compte fantàstic), es tractava d'una narració en clau de faula. Com totes les faules, la història amaga (o revela) un contingut pedagògic.
L'obra explica com els animals d'una granja fan fora el granger i, entre tots, es fan càrrec de l'organització de les tasques. Finalment, acaben creant u sistema de govern propi que, en poc temps, es convertirà en un abominable totalitarisme.
Escrita durant la Segona Guerra Mundial, la novel·la relata els fets que van permetre l'accés del socialisme a la Rússia tsarista i el seu posterior desenvolupament, i una sàtira sobre la corrupció del socialisme a l'URSS durant el mandat de Stalin.
Per extensió, el relat, és també una reflexió sobre la condició humana i sobre la corrupció que acompanya sempre les estructures de poder. El poder canvia de mans, però mai acaba en les mans del poble.

dijous, 30 de juliol de 2020

Imitant els sons dels animals


Il·lustració de Jean Ignace Isidore Gérard Grandville [Wikimedia Commons]

Ahir parlàvem de les onomatopeies que es fan servir en diverses llegües per imitar els sons dels animals.
Avui us proposem una selecció de vídeos imitant diversos sons d'animals.
Són curiosos de veure i força divertits.

Amb guitarra


Amb violí (1)


Amb violí (2)


Amb guitarra elèctrica (1)


Amb guitarra elèctrica (2)


Amb la veu humana


Una altra imitació amb la veu

dimecres, 29 de juliol de 2020

Els gossos lladren en diferents llengües?



La llengua que emprem per parlar, per comunicar-nos amb els altres, depèn de la cultura de cada comunitat. Quan escoltem un lladruc, diem que "el gos lladra", si ho fa amenaçadorament, diem que "borda". El cavall "renilla"; el gat "miola" i l'elefant "bramula".
Cada llengua, cada cultura, té les seves pròpies paraules per descriure el so que emeten els animals.
De la mateixa manera, cada cultura empra una onomatopeia pròpia per imitar aquests sons.
O sigui que, si en català un gos fa "bup bup", en castellà fa "guau guau", en anglès fa "woof woof" i en francès fa "ouah ouah".

En el següent vídeo podem sentir els sons de diversos animals en diverses llengües.



I aquí tenim una explicació més extensa:



Vídeo infantil per aprendre a distingir el so de diversos animals:





El petit Ideefix es troba amb certes dificultats per entendre's amb el gos viking ;)


Imatge: asterix.com

dimarts, 28 de juliol de 2020

Judith Leyster, pintora


El Concert (1631). Oli sobre llenç. Museum of Women in the Arts, Washington D.C. → Rlbberlin [Wikimedia Commons]

Judith Leyster va néixer a Haarlem (Països Baixos) el 28 de juliol de 1609.
Va ser una pintora de l'edat d'or holandesa i la primera pintora professional de Haarlem.

Va tenir un gran èxit professional i va acabar regentant el seu propi estudi amb ajudants masculins, un fet inusual en aquell temps. Molt coneguda en la seva època, desaparegué de la història de l'art fins ben entrat el segle XIX.

El seu estil, proper al de Frans Hals, pintor al qual admirava, va fer que algunes de les seves obres fossin catalogades com a obres de Hals. Moltes de les seves pintures van ser atribuïdes erròniament al seu marit, el també pintor Jans Miense Molenaer.
Va cultivar la pintura de gènere amb escenes de la vida quotidiana, sovint de taverna, infants i joves despreocupats, músics i adults bevent..
Després de casar-se va deixar de pintar, tot i que és probable que fes algunes contribucions a l'estudi del seu marit a Amsterdam.

Va morir a Heemstede el 10 de febrer de 1660).
Com a dada curiosa, va signar algunes de les seves obres amb un monograma format per les lletres JS i una estrella. L'estrella fa referència al seu cognom familiar que, en neerlandès, es pot interpretar com a "estrella guia", Nom que donaven els navegants holandesos a l'estrella Polar.


Auroretrat (1630). Oli sobre llenç. 74,6 × 65,1 cm. National Gallery of Art, Washington, D.C. → Rlbberlin [Wikimedia Commons]


Bebedor alegre (1629). Oli sobre llenç. 89 x 85 cm. Frans Hals Museum. → Web Gallery of Art [Wikimedia Commons]


Dos infants amb un gat (1629). Oli sobre llenç. 61 x 52 cm. Col·lecció privada. → Web Gallery of Art [Wikimedia Commons]


Parella carinyosa (1630). Oli sobre tauler. 68 x 54 cm. Musée du Louvre → Web Gallery of Art [Wikimedia Commons]


L’última gota (1639). Oli sobre llenç. 89,2 x 73,6 cm. Philadelphia Museum of Art.  Google Cultural Institute [Wikimedia Commons]


Noi tocant la flauta (1630). Oli sobre llenç. 73 x 62 cm. Nationalmuseum Estocolm → Google Art Project [Wikimedia Commons] 




Per saber-ne més:





divendres, 24 de juliol de 2020

L'aranya "Joker"


Foto: IFLScience [Twitter]

Fa poc, s'ha descobert a l'Iran una nova espècie d'aranya de vellut, per primera vegada fora del Mediterrani; la Loureedia phoenixi. El dibuix del dors d'aquesta nova espècie amb colors negres, blancs i vermells, va fer pensar els seus descobridors, Alireza Zamani i Yuri M. Marusik, en el popular Joker de les pel·lícules de Batman. Aquest és el motiu pel qual la van anomenar "phoenixi", en referència a l'actor i activista pels drets dels animals Joaquin Phoenix que va guanyar un òscar per la seva interpretació del personatge.
Es dóna la curiosa circumstància que el nom genèric d'aquesta aranya, Loureedia, fa referència al cantant i guitarrista Lou Reed. O sigui que el nom i cognom de la bestiola estan basats en dos personatges famosos, aliens al món científic.
Com a dada curiosa, les aranyes de vellut, tenen un comportament reproductiu força impactant.
Un cop nascudes, les cries s'alimenten de menjar regurgitat per la mare. Quan la mare ja no pot oferir més menjar, les cries se la mengen a ella.
Durant tot el procés de cria, els teixits abdominals de la mare es van descomponent. Una vegada completada, la degradació dels teixits les cries tenen garantida la supervivència fins que poden sortir del niu.


Foto: Alireza Zamani [Twitter]


Dibuix: Tea Francis [Twitter]



Vist a:

"Joker" Velvet Spider Named After Actor And Animal Right's Activist Joaquin Phoenix [IFLScience]

dijous, 23 de juliol de 2020

La fredeluga europea i el canvi climàtic

Ja fa uns quants anys que sentim parlar de l'escalfament global. Des de mitjans del segle XX, els científics van començar a alertar sobre diferències observades en el clima al llarg dels darrers anys, L'accés a les dades enregistrades i la seva comparació, evidenciaven canvis en els patrons climàtics.
Aquests canvis eren deguts a l'activitat humana sobre el medi ambient i tenien orígens diversos i també diverses conseqüències.
Sorprenentment, en ple segle XXI, podem veure que no s'ha fet gran cosa per resoldre aquest problema que amenaça seriosament la vida sobre la Terra.
Cada dia podem llegir notícies que ens alarmen i ens entristeixen. Evidències per als científics i preocupació per a la població que veu la ineficaç gestió que els governs fan d'un problema tan greu i tant visible.

Avui llegim un article de la publicació American Association for the Advancement of Science (AAAS) que torna a evidenciar els efectes negatius de l'escalfament global i, com, aquest, té conseqüències indesitjades sobre el clima i sobre les espècies animals..

Segons la publicació datada el 20 de juliol, l'escalfament global altera els períodes de cria d'espècies d'aus potencialment amenaçades.
L'estudi s'ha centrat en la fredeluga europea (Vanellus vanellus) que ha avançat el seu període reproductiu.
Les espècies animals viuen en perfecta harmonia amb la natura.
L'ésser humà és l'únic animal que ha intentat forçar la terra a adaptar-se a la seva activitat canviant.

Els resultats són catastròfics i demostren amb els fets, que l'harmonia amb la natura és essencial.


Foto: Kathy2408 [Wikimedia Commons]


Podeu llegir l'article en aquest enllaç:
Global warming shrinks bird breeding windows, potentially threatening species

dimecres, 22 de juliol de 2020

Als teus braços



"En tus brazos" és el títol d'un preciós tango d'Eduardo Martínez Vilas (Marvil) i Carlos Zárate.
També és el títol d'un curt animat creat pels estudiants de l'escola d'animació Supinfocom Valenciennes, François-Xavier, Goby, Edouard Jouret i Matthieu Landour.
Una història carregada de tendresa que ens recorda que, malgrat tot, la vida continua.




Enllaços


dimarts, 21 de juliol de 2020

L'esperit de les plantes



Per als éssers humans, resulta difícil pensar en les plantes com a éssers intel·ligents.
Fins i tot, quan un ésser humà entra en coma, diem que ha entrat en "estat vegetatiu", una condició clínica en què la persona no dóna cap signe evident de consciència i sembla incapaç d'interactuar amb els altres o de reaccionar a estímuls adequats.
Considerem que les plantes són éssers vius, com nosaltres, perquè creixen, evolucionen i moren, però tendim a pensar que un ésser que no es desplaça, que roman sempre en el mateix lloc, aferrat a terra, no necessita un cervell per a pensar.
Molts estudis científics apunten cap a l'evidència de pensament intel·ligent en les plantes.
Ara sabem que les plantes també perceben el temps i l'espai però ho fan d'una manera diferent de la nostra. Segons sembla, el cervell de les plantes es troba a les arrels. A través de les arrels, les plantes creen la seva xarxa de comunicació, una "Wood Wide Web", una mena d'Internet dels arbres. Això els permet desenvolupar una intel·ligència col·lectiva. Gràcies a les seves arrels, els arbres poden comunicar-se entre ells i intercanviar informacions.
Les espècies vegetals solen concentrar les seves funcions cognitives sota terra, i són activades per uns pèls diminuts que hi ha a cadascuna de les arrels. És l'univers neuronal de les plantes. Les plantes poden escoltar i recordar.
Encara queda molt per esbrinar sobre les principals funcions i capacitats de la intel·ligència vegetal. Potser la intel·ligència no depèn únicament de tenir un cervell i, potser hi pot haver una intel·ligència diferent.

Avui us proposem aquest documental fascinant que ens aporta noves visions del món natural.

L'esperit de les plantes


Stefano Mancuso: ¡Ya no dudarás de la inteligencia de las plantas!