La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dilluns, 25 de gener de 2021

La cançó marinera que s'ha fet viral a Tik Tok

Una "sea shanty" és una cançó marinera. Al segle XVIII, els mariners desenvolupaven les seves tasques a bord en condicions molt dures. Les cançons ajudaven a mantenir el bon humor, a treballar coordinadament. Les sea shanties són cançons molt senzilles; una veu canta un vers i la resta de veus respon coralment. Moltes d'aquestes cançons marineres s'han conservat per mitjà de la tradició oral. 

Darrerament, un jove carter escocès, Nathan Evans, que puja regularment vídeos a TikTok interpretant tota mena de cançons pop, va publicar la seva versió de la "sea shanty" "The Wellerman". El vídeo ha esdevingut viral en poc temps i s'ha anat multiplicant amb la intervenció de multitud d'intèrprets. Us en deixem una mostra.
    
 
Un exemple de com una bona iniciativa, pot créixer gràcies a l'esforç col·lectiu.

dijous, 21 de gener de 2021

Insectes, bestioles sorprenents

Un món captivador de bestioles sorprenents ens envolta. Els insectes són el grup d'animals més gran del món, superant en número als humans en 200 milions a un. Gràcies als milions d'anys d'evolució, aquests invertebrats no sols sobreviuen en gairebé tots els paisatges coneguts per l'home, sinó que també prosperen mitjançant adaptacions fascinants i, a vegades, estranyes. Des de l'escarabat Bombarder que expulsa un líquid bullint del seu anus, passant per l'insecte assassí que converteix a les seves víctimes en sopa, o la vespa Paràsita que diposita els seus ous dins de les seves víctimes, fins que les seves cries estan llestes per a sortir, fins a les cuques més grans del planeta: l'arna de l'Atles amb una envergadura de més de 20 centímetres, l'escarabat Hèrcules que pot carregar 850 vegades el seu propi pes i el centpeus gegant, prou gran per a atrapar ratapinyades volant des de l'aire!

dimecres, 20 de gener de 2021

"La garsa" de Claude Monet

Claude Monet (1840-1926) va ser un dels creadors de l'impressionisme.
El terme impressionisme deriva del títol de la seva obra Impressió, sol naixent.​

Les seves primeres obres, fins a la meitat de la dècada de 1860, són d'estil realista. Monet va aconseguir exposar algunes en el Saló de París. A partir del final de la dècada de 1860 va començar a pintar obres impressionistes. Aquest allunyament de l'academicisme va complicar la seva situació econòmica alhora que va afermar la seva decisió de continuar treballant en aquesta línia.

Monet era un mestre del paisatge hivernal. En va pintar més de 100. Quan Edouard Manet va veure els paisatges impressionistes de neu de Monet, va abandonar qualsevol intent de pintar-ne ell mateix. 

"La garsa" és el quadre d'hivern més gran de Monet. Extraordinàries les ombres sobre la neu, d'un blau impactant.


Imatge: Musée d'Orsay [Wikimedia Commons]


Més informació:

Claude Monet [Viquipèdia]
"La garsa" al Musée d'Orsay

dilluns, 18 de gener de 2021

Gebre al cotxe!


Imatge (adaptada): Osama Muslih from Pexels 

En aquesta època, quan agafem el cotxe, sobretot si és a hores primerenques o durant la nit, ens emportem la desagradable sorpresa de trobar-nos amb el nostre vehicle cobert de gebre.

No és moment desesperar-nos ni per compadir-nos ni, per descomptat, culpar-nos per haver oblidat posar un cartó en el parabrisa per a atenuar els efectes de les baixes temperatures. 

Des del nostre blog us proposem una solució senzilla, ràpida i que evitarà aquests empipaments que no ens porten enlloc. 

Un remei que va més enllà d'utilitzar aigua calenta (des d'aquí el desaconsellem rotundament perquè podríem fracturar el vidre); o d'utilitzar un esprai anticongelant (amb el consegüent perjudici per al medi ambient, i per a la butxaca); o de congelar-nos les mans utilitzant una rasqueta; o de posar la calefacció del cotxe al màxim, perdent un temps preciós.

La solució és tan senzilla com barrejar una part d'aigua amb dues d'alcohol i ruixar el parabrisa. Al cap d'un minut pots passar la rasqueta i veuràs que el gel se'n va fàcilment.

dijous, 17 de desembre de 2020

Les llums de Nadal, més antigues que el mateix Nadal

Abans que el Nadal existís, les llums ja eren presents en l'Antiga Roma. 

Les Saturnals (del 17 al 24 de desembre) eren les festes més importants del calendari romà que a més coincidien amb el solstici d'hivern que totes les cultures celebraven d'una manera o una altra.
L'any 354, el papa Liberi va establir que el 25 de desembre era la data del naixement de Jesús; coincidint amb les celebracions paganes. Tots tres esdeveniments (El solstici d'hivern, les saturnals i el Nadal) tenen un element comú: en tots s'encenen llums.
Els carrers de l'Antiga Roma s'il·luminaven gràcies a la gent que encenia torxes, llànties...
Com que, en fer-se fosc, els carrers esdevenien perillosos, el Nadal va passar a ser una celebració casolana fins a finals del s. XIX quan, amb la llum elèctrica, els carrers es van tornar a omplir de llums.
A Espanya, la il·luminació de desembre va començar a implantar-se als anys cinquanta.


La cançó Christmas Lights, de Coldplay per la Gaga Symphony Orchestra


dimecres, 16 de desembre de 2020

Natura i espiritualitat

Kachna Lipa és una fotògrafa polonesa. La Natura és el seu motiu d'inspiració habitual.
Li agraden els paisatges tardorencs o hivernals.
Les seves fotografies plantegen un interrogant sobre la relació peculiar entre la persona i la natura, sobre les emocions humanes intenses i extremes, sobre la necessitat interior de llibertat i l'espiritualitat. 

A continuació, podeu veure una petita mostra del seu impressionant treball.

dijous, 10 de desembre de 2020

Animals de campanyia en blanc sobre negre


Kay Lee és una artista malaia que utilitza diverses tècniques per expressar la seva creativitat.
En la sèrie d'il·lustracions espectaculars que reproduïm, explora la relació entre la llum i l'ombra amb un llapis blanc que destaca les parts il·luminades dels models sobre el fons negre del paper. 

Destaquem els retrats de gats i gossos perquè a tots aquells que convivim amb animals ens agradaria tenir una d'aquestes imatges minimalistes a casa com a petit homenatge a aquests animalons que ens acompanyen en el nostre dia a dia i que acaben sent un membre més de la família.

Podeu segui l'obra de l'artista a:

Kay Lee [Facebook]
Kay Lee [Instagram]
Kay Lee [Saatchi Art]

dimecres, 9 de desembre de 2020

Neu a La Vall

Les primeres neus han arribat a Sant Miquel de la Vall.
Malgrat que l'hivern no arribarà oficialment fins al pròxim dia 21 de desembre, la meteorologia no coneix ni respecta calendaris ni agendes. La llevantada ha enfarinat el paisatge i, de passada, debilita les nostres defenses. Ara toca abrigar-se i, davant del més mínim símptoma de refredat o de grip, preparar-nos un bon remei casolà amb la mel de l'Àvia Clementina.

dijous, 3 de desembre de 2020

La sargantana pallaresa

Imatge: Benny Trapp [Wikimedia Commons] 


La sargantana pallaresa (Iberolacerta aurelioi) és una espècie de sargantana de la família Lacertidae, endèmica del Pirineu centre-oriental, descoberta el 1994. La seva àrea principal està en territori català, a la comarca del Pallars Sobirá (Lleida). 
Només se la pot veure en tres nuclis muntanyencs de l'eix pirinenc (Montroig, Pica d'Estats i Coma Pedrosa-Tristaina-Serrera) en la confluència d'Espanya, França i Andorra, amb un enclavament al sud al Serrat de Capifonts, a una alçada de 2.100 a 2.940 m. La majoria de poblaciones es troba entre 2.300 i 2.500 m. 

Amb una àrea de distribució tan restringida i amb i poblacions aïllades i petites, la principal amenaça és la destrucció del seu hàbitat (explotacions hidroelèctriques, estaciones d'esquí, construcció de refugis, etc.), la pluja àcida, l'escalfament climàtic i la recol·lecció per part de terrariòfils i científics.

Actualment s'està elaborant el Pla de recuperació de la sargantana pallaresa, que establirà les mesures de conservació més adequades per a l'espècie. 


 Més informació:  

dijous, 26 de novembre de 2020

Les aventures d'Alícia



 Tal dia com avui de 1865, es publicava el llibre titulat "Les aventures d'Alícia a la terra de les meravelles" (en anglès, Alice's Adventures in Wonderland), una novel·la de fantasia escrita pel matemàtic, lògic, fotògraf i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, amb el pseudònim de Lewis Carroll. 

La novel·la va tenir un èxit immediat i es va convertir en una obra de referència de la literatura fantàstica. La història d'una nena anomenada Alícia que, en caure per un forat, acaba en mig d'un món estrany, poblat per éssers peculiars, humans i criatures antropomòrfiques, va captivar grans i petits.

Alguns dels personatges que apareixen en la novel·la, com el Conill Blanc, el Barreter, el Gat de Cheshire o la Reina de Cors, han arribat a assolir tanta rellevància com la mateixa protagonista.  

La narració juga amb la lògica i presenta situacions absurdes amb al·lusions satíriques a l'entorn de l'autor, a l'educació anglesa i a temes polítics de l'època. 

La idea del llibre va sortir després d'un viatge en barca pel riu Tàmesi. Dodgson, acompanyat pel reverend Robinson Duckworth i per les tres germanes Liddell, Lorina Charlotte, Alice i Edith, de tretze, deu i vuit anys respectivament, va contar un seguit d'històries improvisades que van entusiasmar les petites.


Pàgina del manuscrit original (1864).


L'obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes, inclòs l'esperanto. El 1998. 

Un exemplar de la primera edició del llibre es va vendre en subhasta per la suma d'1,5 milions de dòlars, i es va convertir en el llibre per a nens més car fins a aquest moment.

El 1951, Walt Disney produeix una pel·lícula de dibuixos animats basada en l'obra de Lewis Carroll que contribueix a augmentar la popularitat dels personatges protagonistes de la història. 
Podeu visualitzar-la en castellà a la pàgina Tu Cine Clásico.

---

"Alicia en el País de las Maravillas" 
(Audiollibre en castellà)