DIA INTERNACIONAL DELS BOSCOS TROPICALS

Imatge: Andrew Suryono 

El 22 de juny se celebra el Dia Internacional dels Boscos Tropicals. 

Els Boscos Tropicals es desenvolupen en regions amb altes temperatures (macrotèrmiques) i en àrees d'ambient humit (higròfiles). La densitat de la vegetació és tan gran que només un 2% de la llum que els travessa arriba al sòl.

Se situen entre el Tròpic de Capricorn i el Tròpic de Càncer, prop de la línia de l'Equador amb una il·luminació natural i temperatura constants al llarg de l'any. A conseqüència d'això alberguen una enorme biodiversitat; s'hi poden trobar fins a dos terços de les flors que existeixen a tot el món; en una sola hectàrea, s'hi han trobat més de 100 arbres de diferents espècies. 

Són l'hàbitat d'una gran diversitat d'éssers vius. Hi viuen més de la meitat de tots els animals terrestres, alguns d'ells en perill d'extinció com els tigres de bengala, els goril·les de muntanya, els jaguars, els orangutans...

Ens proporcionen oxigen, i són una de les nostres millors armes per a enfrontar-nos al canvi climàtic perquè, juntament amb els oceans, tenen la capacitat d'absorbir els gasos d'efecte d'hivernacle; regulen el clima i la temperatura del planeta, refreden els microclimes locals i redueixen la radiació procedent del sol que es reflecteix en la superfície.

Ajuden a mantenir el subministrament d'aigua dolça a causa de la fotosíntesi que realitzen les seves plantes, alliberant aigua de les seves fulles que viatjarà fins a l'atmosfera convertint-se en pluja.

Moltes de les seves plantes s'utilitzen per a fabricar medicaments contra el càncer, la malària, la bronquitis, l'artritis, la diabetis... 

En perill

Per desgràcia, cada any es perden boscos tropicals de la grandària de Bangladesh. Es calcula que els éssers humans hem acabat amb gairebé la meitat de la coberta forestal original del planeta per la tala d'arbres i les cremes intencionades. A l'Amazònia, la producció de carn de vedella és la principal causa de la seva desforestació. A l'Amèrica Llatina l'agricultura és la culpable, desapareixent àrees senceres sent substituïdes per plantacions de soia. L'expansió del cultiu de palma està generant un enorme impacte ambiental a escala mundial, principalment al Sud-est Asiàtic i a l'Amèrica Llatina

A tots nosaltres ens toca prendre consciència del problema i consumir de manera sostenible, no destructiva.

---

Documental "Selva tropical, el secreto de la vida":

EL CAFÈ

Imatge: Matthew T Rader 

El cafè és la beguda que més es consumeix a tot el món, després de l'aigua. Es calcula que es prenen uns 2.000 milions de tasses de cafè al dia.

Conte una llegenda que un jove pastor iemenita anomenat Kaldi va observar que el seu ramat saltironava i mostrava més energia després de menjar els fruits vermells d'un arbust desconegut. Va arrencar diversos fruits i els va mostrar a un superior religiós d'un convent pròxim que en va fer bullir les baies per beure'n la infusió. El resultat va ser massa amarg, així que va tirar els grans al foc, en torrar-se, desprenien una aroma agradable. Va provar de nou de preparar una infusió amb les baies torrades descobrint d'aquesta manera el que avui coneixem com a cafè. 

Imatge: Theo Crazzolara 

Però, quins són els avantatges i desavantatges d'aquesta beguda popular que s'ha consumit durant tants segles?

Diversos estudis asseguraven que el cafè tenia un costat fosc. Però, recerques més recents suggereixen que el cafè també té un costat lluminós. Resulta que, per exemple, les primeres recerques no tenien en compte que els grans bevedors de cafè també tendien a consumir tabac i a ser sedentaris.

Les últimes recerques demostren que consumir cafè redueix el risc de desenvolupar diabetis del tipus 2 als qui consumeixen més d'una tassa de cafè diària. 

També es va descobrir que és bo per al fetge, perquè redueix el risc de malalties hepàtiques i de càncer de fetge, si es consumien tres tasses al dia.

Es demostra també que l'alta ingesta de cafè ajuda a combatre la malaltia de Parkinson pel fet que la cafeïna pot millorar el control del moviment corporal en aquests malalts.

Així mateix, el consum moderat de cafè, unes dues tasses al dia, disminueix el risc d'insuficiència cardíaca i apoplexies.

Ajuda a la pèrdua de pes per la seva poca aportació de calories, això sí, si es consumeix sol o amb edulcorants.

És una font d'antioxidants naturals, millora l'ànim, els nivells d'energia, la memòria i els temps de reacció.

Hem fet un repàs a alguns dels beneficis del cafè, però com en tot, els excessos no són bons. Beure massa cafè provoca ansietat, acidesa estomacal, insomni, augmenta temporalment la pressió arterial i a més ha estat associat a símptomes de depressió. Si tens algun d'aquests símptomes, és aconsellable reduir la ingesta de cafè.

En definitiva, beure cafè amb moderació pot ser molt beneficiós per a la salut, i, en tot cas, ve tan de gust!

Fem un cafè? 

Imatge: Hendrike 

Per saber-ne més:

• ¿El café ofrece beneficios para la salud? [Mayo Clinic]
• Beneficios del café para la salud [Muy Interesante]

VISITA A LA SEU VELLA

La catedral de la Seu Vella és un dels monuments més reconeguts de Catalunya i és l'element arquitectònic distintiu del perfil de la ciutat.

Situada en un enclavament únic, conegut com el Turó de la Seu Vella, compta amb més de vuit-cents anys d'història. 

Durant els anys de domini musulmà a la península Ibèrica, s'hi alçava una mesquita que, segons els historiadors, es va construir sobre les restes d'una antiga catedral paleocristiana i visigòtica. Després de la conquesta cristiana, l'any 1149, es va consagrar aquest edifici musulmà com a catedral. Anys més tard, el 1203, va començar la construcció del que arribaria a ser l'actual Seu Vella per a poder donar cabuda a una població que cada vegada era més nombrosa. Les obres van finalitzar en 1431 quan es va acabar el campanar.

Una de les curiositats d'aquesta catedral és que es va convertir en caserna militar quan Lleida va ser conquistada per Felip V, ja que es trobava en una magnífica posició estratègica. Els oficis religiosos es van traslladar a l'Església de Sant Llorenç. Posteriorment, es va construir La Catedral Nova o Seu Nova, l'actual seu del Bisbat de Lleida, i la Seu Vella va deixar de ser catedralícia.

Actualment, és l'única catedral que podem veure sense decoració, ja que tot el mobiliari i béns es van treure i altres es van perdre. El seu interior està pràcticament buit, fins i tot no té altar ni retaule major. Avui dia funciona com a museu.

Continuant amb les seves peculiaritats, es va construir amb estil romànic encara que també s'hi poden veure elements gòtics. En el seu claustre, un dels més grans d'Europa d'aquest estil, podem trobar arcs ogivals amb traceries molt detallades i amb 15 d'aquests elements molt diferents entre si.

El seu campanar té 7 campanes, dues de les quals daten del segle XV, de marcat caràcter gòtic i fins i tot tenen nom: la Silvestre que marca les hores i la Mònica que toca els quarts. A efectes funcionals s'hi van afegir 5 campanes elèctriques que es van incorporar en el segle XX.

És possible accedir a aquest campanar ascendint 238 graons per la seva escala de caragol que es va estrenyent a mesura que es puja i, al cap de munt, podem gaudir d'unes vistes privilegiades de la ciutat.

Us deixem amb unes quantes fotografies de la nostra darrera visita al magnífic conjunt monumental de la Seu Vella.

MEL I OLI A GRANEL

A l'Àvia Clementina sempre hem apostat pel respecte, l'equilibri i la proximitat amb la natura. És el bé més preuat que tenim i l'hem d'estimar i tenir-ne cura.

El reciclatge sempre ha estat present en la cultura i en la tradició dels micropobles de muntanya com el nostre, era quelcom natural i ningú s'ho havia de plantejar, tot el que es podia aprofitar, s'aprofitava.
Seguint aquesta tradició, des de l'Àvia Clementina, hem volgut fer una passa més i dur aquest esforç a les botigues perquè els nostres consumidors, conscients de la necessitat de reciclar, també ho tinguin fàcil i a l'abast de la mà.

Podeu trobar mel a granel a les botigues i, portant el vostre pot i reutilitzant-lo, podreu gaudir de l'extraordinaria qualitat de les nostres mels sense haver de comprar cada vega un pot nou. Amb aquest gest tan senzill, tots podrem contribuir a respectar la natura i, per tant, tambe les nostres estimades abelles.

 

El nostre oli el podreu adquirir en garrafes retornables, l'envasem en garrafes de vidre reutilitzables que podreu retornar a la botiga i que nosaltres recollirem, rentarem i tornarem a omplir.

Per a les garrafes d'oli, emprem la tanca tradicional amb cordill lligat a mà per tal que el tap de suro es mantingui sempre al seu lloc. Aquesta era la forma tradicional amb la qual es tapaven les conserves que es consumien a l'hivern. 

Us ho mostrem en un petit vídeo.

Aquest és camí que ja vam començar a emprendre fa temps i que continuarem aprofundint per avançar, des de les nostres possibilitats, en la conservació de la natura i en l'alimentació sostenible, saludable i de qualitat.

FIRA DEL VI A TALARN

S'acosta el cap de setmana i, de vegades, no sabem què fer. Amb el bon temps moltes poblacions ofereixen activitats, mercats, fires, festes... i és difícil decidir-nos.

A Talarn, ens proposen visitar la 10a Fira del Vi del Pirineu que se celebra aquest dissabte.

Després de dos anys aturada per la pandèmia, torna per a donar a conèixer els cellers i els seus vins, tant els de la comarca com els de l'Alt Pirineu.

Sí, el vi és el gran protagonista, però també podrem gaudir de productes locals, especialment de les formatgeries pallareses.

Enguany s'han programat totes les activitats en un sol dia, el dissabte 11 de juny. Podem participar de moltes i diverses activitats en aquest dia de festa. Entre copa i copa de vi, els restauradors de la comarca ens delectessin amb els seus saborosos plats.

Doneu una ullada a l'agenda i a fruir!

GELAT AMB NOUS I MEL

En dies de molta calor, hi ha poques coses que vinguin més de gust que un bon gelat, i si és casolà, molt millor.

Avui aprendrem com fer un nutritiu gelat amb nous mel.

Ingredients per al gelat:

500 g de formatge-crema (formatge blanc per a untar)

500 g de nata muntada, que ha de ser rica en greix(35%)

250 ml de llet sencera

180 g de mel de romaní

El podem enriquir preparant unes nous caramel·litzades.

Per a això necessitarem:

100 g de nous

65 g de mel de romaní

15 g de mantega

El primer que hem de fer és posar un cassó al foc i diluir la mantega i la mel a foc mitjà perquè no es cremin i incorporar-hi les nous. Remenarem a poc a poquet per a aconseguir que les nous absorbeixin la mescla. Quan les nous estiguin cobertes de mel, caldrà col·locar-les sobre una safata separant-les abans que s'assequin perquè no s'enganxin entre elles, i les deixem reposar, reservem.

Mentre es refreden les nous, muntarem la nata, que ha d'estar freda, amb unes varetes, fins que quedi ben espessa.

En un altre recipient, incorporem el formatge-crema, la mel i la llet. Tant el formatge com la llet han d'estar freds. Afegim la nata muntada, i lligarem tots els ingredients amb moviments envoltants fins que quedin ben integrats.

Afegim les nous caramel·litzades, prèviament trossejades al gust, i remenem suaument tota la mescla que dipositarem en un motlle i taparem amb film per a evitar que agafi altres sabors.

El gelat estarà al punt després d'un mínim de 6 hores i un màxim de 24 hores al congelador (encara que dura perfectament més d'una setmana).

El podem presentar amb unes nous caramel·litzades que hàgim reservat i amb una mica de mel per tot el gelat.

El resultat és unes postres de primera que no cristal·litzarà perquè hem utilitzat mel en comptes de sucre.

Bon profit!

COMBATRE LA CALOR

Hi ha qui encara ho posa en dubte, però són moltes les evidències científiques que confirmen el canvi climàtic. És real i només cal comparar les temperatures de fa uns anys amb les actuals. Aquest 2022 ja hem patit el mes de maig més càlid de la història, i la cosa continua.

Que podem fer per a combatre la calor?

A més d'utilitzar ventiladors i l'aire condicionat, hi ha altres coses que podem fer per a sentir-nos millor, evitar despesa energètica, i no perjudicar la nostra salut.
Tirarem per terra alguns mites que, en principi, poden mitigar el malestar per culpa de la calor, però que, a la fi, tenen l'efecte contrari.

Vestir roba blanca... 

Si ens fixem en els aparadors de les botigues, tota la roba d'estiu és de colors clars i lluminosos. Llavors, per què els beduïns utilitzen túniques negres? Es van fer diversos estudis sobre aquest tema als anys vuitanta i va cridar molt l'atenció el que va publicar la revista Nature afirmant que "L'energia que absorbeix la roba depèn del color. La roba fosca absorbeix més radiació solar i s'escalfa més que la blanca, òbviament. Però també és veritat que els teixits clars tampoc absorbeixen l'energia que emet el nostre cos i la projecten de nou sobre la pell, la qual cosa acaba generant més calor". Les túniques beduïnes són molt folgades i creen l'efecte manxa, és a dir, en caminar, l'aire es mou a l'interior de la roba i ajuda a refrescar una mica. En conclusió: és indiferent vestir roba blanca o negra, mentre sigui roba folgada, i, en cap cas, roba fosca cenyida.

Dutxar-se amb aigua freda... 

Quan la calor és intensa, el primer que pensem és a ficar-nos sota un xorro d'aigua freda que ens proporciona un alleujament immediat. No és una bona opció, ja que aquesta agradable sensació de frescor és momentània. En sortir de la dutxa el cos reacciona augmentant la temperatura per a compensar la pèrdua de calor. A la llarga, proporciona més confort una dutxa tèbia (a uns 33 °C).

Consumir gelats... 

No és la millor manera de llevar la set i els fogots, ja que el sucre i la sal que contenen acaben provocant la sensació contrària. El mateix passa amb els refrescos industrials. De la mateixa manera que passa amb la reina de les terrasses estiuenques: la cervesa; en aquest cas, el seu contingut en alcohol provoca una major eliminació d'orina i, per això, actua en contra de la hidratació.
La forma més efectiva d'hidratar-se és bevent aigua fresca o bé prendre aigua amb gas amb rodanxes de fruites i infusions fredes (no es recomanen els refrescos industrials de te).

Aquestes són les recomanacions saludables i refrescants, encara que... qui es resisteix a una canya ben freda o un gelat en una terrassa a l'ombra? ;)

LES CARTILLES DE RACIONAMENT

Imatge: Arxiu Municipal de Barcelona 

L'any 1952 se suprimien a Espanya les cartilles de racionament. Després de la Guerra Civil, Espanya estava sumida en la misèria; al maig del 39, el règim franquista va fixar un sistema per a controlar tot el proveïment d'aliments.

Al principi eren unes targetes familiars amb cupons, però l'any 43 van passar a ser individuals. La premsa s'encarregava de publicar la ració diària de cada producte i els llocs on es podia adquirir. A cada persona se li assignava una botiga per a comprar i una quantitat que variava depenent de la setmana o el mes. 

Imatge: Falconaumanni 

Les cartilles de racionament eren molt detallades. Fins i tot, en aquells temps de postguerra, de tanta necessitat, hi havia desigualtat: cartilles de primera, de segona i de tercera categoria, depenent del nivell social, treball del cap de família i estat de salut. Per exemple, un home adult podia tenir les racions completes d'aliments, però una dona adulta i les persones majors de 60 anys només podien accedir al 80% de la ració, i els menors de 14, al 60%.

En les cartilles, s'incloïen aliments com el pa negre (el blanc era un article de luxe), les patates, l'arròs, l'oli, els cigrons, el bacallà, els moniatos, la cansalada, la llet i la carn. A més d'articles de primera necessitat que incloïen el sabó i el tabac, molt de tant en tant, es trobaven meravelles com el cafè, el codonyat o la xocolata. El sistema no era perfecte, ni de bon tros, ja que amb prou feines hi havia varietat d'aliments, la carn i la llet brillaven per la seva absència moltes setmanes, hi havia productes en mal estat i les quantitats eren petites. El subministrament el designava la Comissaria General de Proveïments i era impossible adquirir legalment qualsevol aliment no controlat pel racionament.

Calia comptar amb el permís de les autoritats per a fer la matança. Si feies pa a casa i els agents de la fiscalia se'n assabentaven, te'l decomissaven. El menjar era insuficient i calia buscar-se la vida. Les patates "a lo pobre" o a l'avió (simples patates cuites amb llorer i una miqueta de colorant marca "El avión"), la llet aigualida, els guisats de castanyes i glans, la xicoira en lloc del cafè... I, amb molta sort, verdures, cansalada, arengades o bacallà, que en aquells temps eren aliments relativament assequibles, però gairebé inaccessibles.

Per tot això, les classes menys afavorides s'arriscaven, per a poder alimentar-se d'alguna cosa més que del que imposava l'estat, a vendre i comprar productes fora del circuit legal, iniciant-se l'estraperlo. Els productors agrícoles van començar a reservar part dels seus recursos per a vendre'ls després de manera clandestina, arribant a convertir-se en un mercat paral·lel on trobar pa blanc, carn, ous...

Des de l'àvia Clementina, hem recordat un passatge gris de la nostra història menys amable que desapareixia, per aquestes dates, ara fa 70 anys. Esperem que no torni a repetir-se i tothom hagi pres nota dels errors passats.

REFRESC DE LLIMONA I MEL

La calor s'acosta i és un bon moment per recordar que la mel també és per a l'estiu. 

Es poden fer desenes de receptes refrescants i fàcils que et faran més suportable les altes temperatures.

Et proposem una beguda fresca, ideal per a una tarda calorosa. 

Necessitarem:

• 1 litre d'aigua

• Suc de 2 llimones

• 2 cullerades de mel (millor si és de farigola o de romaní) 

Només caldrà escalfar un got d'aigua en el qual dissoldrem la mel, després la barrejarem amb la resta dels ingredients. Deixarem reposar la mescla unes hores a la nevera i ja ho tindrem enllestit. Una beguda agradable, refrescant i amb moltes vitamines. 

Fàcil, oi? 

---

També et pot interessar:

• Melissa, els somnis més dolços
• Infusió de farigola, mel i llimona
• Aigua amb mel i llimona
• Api Total
• Api Total, un còctel de salut!
• Grips i refredats, les malalties de l'hivern

LA PUYA, UNA PLANTA PECULIAR

Imatge: Urrola 

La Puya raimondii és una espècie de planta endèmica de la zona alta andina del Perú.

És parent de la pinya i presenta diverses característiques que la fan única.

Durant desenes d'anys, les seves fulles espinoses van creixent fins que arriba a mesurar uns quatre metres d'altura, esdevenint tot un espectacle inusual en el paisatge àrid de la puna, l'eco-regió de l'altiplà d'alta muntanya pròpia de l'àrea central de la serralada dels Andes, per sobre dels 4.000 metres sobre el nivell del mar. 

Després, sobtadament comença a créixer la inflorescència fins a assolir entre vuit i deu metres d'altura. És la inflorescència més gran sobre el planeta i produeix fins a 5.000 flors.

Es diu que la planta floreix només quan arriba a complir els cent anys i, després de deixar anar fins a 6.000.000 de llavors, la planta mor.

Està considerada una espècie en perill.

Imatge: Wilmer 

Imatge: Wilmer 

Imatge: Vane59