GATS FOTOGRAFIATS

Després dels gossos, els gats són les mascotes més populars a tot el món. 

Imatge: Walter Chandoha. Via Icons8 

Són bonics 

La seva figura esvelta i els seus moviments felins, elegants i majestuosos, els converteix en un dels animals més captivadors.

Són adorables

Amb els seus ulls grans i rodons, les seves orelles punxegudes i el seu pelatge suau, els gats són senzillament adorables. La seva aparença bufona i juganera és irresistible per a moltes persones.

Són divertits

El seu comportament pot ser molt graciós. Des de perseguir una bola de paper fins a amagar-se dins d'una caixa buida, els gats poden fer-nos riure amb les seves entremaliadures.

Són misteriosos

Tenen una personalitat misteriosa i sovint impredictible, la qual cosa els fa interessants d'observar. La seva capacitat per a mantenir-se en calma i serens en situacions inesperades els fa encara més intrigants.

Són independents

A diferència dels gossos, els gats són animals molt independents. Sovint, fan el que volen i de la manera que volen. Això pot ser molt divertit de veure i admirar.

Totes aquestes característiques fan que els gats ocupin un lloc d'honor en les preferències dels humans a l'hora de decidir compartir la nostra vida amb un animal no humà.

I per tant, com és natural, els gats han estat a l'altra banda dels objectius de grans fotògrafs que han immortalitzat imatges memorables. 

Valguin les imatges a continuació, com un humil homenatge a aquestes criatures peludes que ens acompanyen en el dia a dia i que, d'alguna manera, ens ajuden a posar una mica més de vida a les nostres llars.

Imatge: Walter Chandoha. Via Icons8  


Imatge: Adam Amdahl. Via Displate  

Imatge: Goran Perojevic. Via National Geographic Your Shot 

Imatge: David Leveque. Via boredpanda 

Imatge: Milos Jovanovic. Via boredpanda 

Imatge: Alicia Rius. Via Alicia Rius Photography 

Imatge: Nina Leen Via Cultura Inquieta 

Imatge: Brassaï. Via MutualArt 

EXLIBRIS, DE QUI ÉS AQUEST LLIBRE?

Un exlibris és una estampa, segell o etiqueta que es col·loca en un llibre per a identificar al seu propietari. El terme prové del llatí "ex libris" que significa "dels llibres de".
La finalitat de l'exlibris és la d'indicar la propietat del llibre i evitar la seva pèrdua o extraviament.

Sovint, els exlibris són obres d'art en si mateixos i poden ser col·leccionables.

L'origen de l'exlibris es remunta a l'edat mitjana, quan els monjos utilitzaven segells per a identificar els llibres de les seves biblioteques. A partir del Renaixement, l'exlibris es va popularitzar entre la noblesa i els erudits, i es va convertir en una manera de mostrar la cultura i el gust estètic del propietari del llibre. Al llarg dels segles, el disseny i la tècnica dels exlibris han evolucionat i avui dia són considerats objectes de col·lecció molt apreciats pel seu valor històric i artístic.

Els exlibris solen tenir un disseny personalitzat que inclou una imatge i el nom del propietari, i també acostumen a incloure frases o cites que reflecteixen els seus interessos o gustos.

Les imatges poden ser simples o complexes, i poden incloure elements com a símbols, figures mitològiques, animals, paisatges, retrats, etc. En general, qualsevol imatge que el propietari de l'exlibris consideri significativa o representativa de la seva personalitat o interessos pot ser utilitzada en el disseny d'un exlibris.

Algunes persones trien imatges que representen la seva professió, la seva afició favorita, el seu lloc d'origen, el seu animal favorit, entre altres. En veure la imatge de l'exlibris, és possible que puguem inferir informació sobre el propietari i els seus interessos. Per tant, les imatges d'un exlibris poden ser interpretades com una referència visual de l'amo, depenent de cada cas en particular.

Generalment, els dibuixos que es reprodueixen en un exlibris són gravats. Tradicionalment, s'usava la tècnica de gravat en relleu, també coneguda com a xilografia o gravat en fusta, que consisteix a tallar un dibuix en una planxa de fusta i després aplicar tinta sobre la superfície tallada per a transferir la imatge a un paper.

Posteriorment, es van començar a fer servir altres tècniques de gravat, com el gravat en metall, en el qual es talla una imatge en una planxa de coure o acer utilitzant àcid i més tard es transfereix la imatge a un paper a través d'una premsa.

Avui dia, amb els avanços tecnològics, també és possible crear exlibris digitals i reproduir-los en paper emprant impressores d'alta qualitat. No obstant això, el gravat continuen sent la tècnica millor valorada per la seva qualitat artística i el seu valor històric. 

Totes les imatges corresponen a la pàgina 
art-exlibris.net - The Digital Exlibris Museum

ELS AMETLLERS

Els ametllers són arbres de la família de les rosàcies i el seu hàbitat natural són les zones amb hiverns suaus i estius calorosos i secs. 

A Lleida, els ametllers solen créixer en àrees de secà i en vessants de muntanyes, ja que requereixen un bon drenatge i sòls poc profunds.

La floració dels nostres ametllers comença a la fi de l'hivern o principis de la primavera, generalment al febrer o març, i dura al voltant de dues setmanes. Durant aquest temps, els arbres es cobreixen de belles flors rosades o blanques que atreuen una gran quantitat d'abelles i altres pol·linitzadors (i cada any més turistes). 

L'ametlla madura a l'estiu, entre juliol i setembre, depenent de la varietat i de les condicions climàtiques. Les ametlles es recol·lecten a la tardor, quan les peles s'han assecat i es tornen marrons.

A Lleida, la producció d'ametlles és una activitat agrícola important i es duu a terme de manera tradicional mitjançant la recol·lecció manual de les ametlles.

Les ametlles poden ser consumides crues o torrades, i s'utilitzen en una gran varietat de plats, dolços i postres. A més, l'oli d'ametlla és usat en la indústria alimentària i en cosmètica.

EL CANVI HORARI

L'horari d'estiu és una pràctica en la qual s'avança el rellotge una hora durant els mesos d'estiu per a aprofitar millor la llum natural del dia. Això significa que l'hora de la posta del sol i de l'alba es retarden una hora, permetent que les persones puguin gaudir de més llum durant les tardes i nits d'estiu. L'horari d'estiu s'implementa en molts països del món, encara que les dates i la durada poden variar.

La raó principal per a implementar l'horari d'estiu és l'estalvi d'energia. Quan utilitzem la llum natural del dia, estem reduint la necessitat d'encendre les llums a les cases i edificis comercials, la qual cosa al seu torn redueix el consum d'energia. A més, s'ha argumentat que l'horari d'estiu també pot augmentar l'activitat econòmica i reduir el trànsit en les hores punta, ja que la gent està més disposada a sortir després del treball per la llum addicional.

No obstant això, els estudis sobre l'efectivitat de l'horari d'estiu són controvertits i hi ha dades objectives que verifiquen tant la seva eficàcia com la seva ineficàcia. Mentre que, alguns estudis suggereixen que l'horari d'estiu pot estalviar energia, uns altres indiquen que els estalvis són mínims o fins i tot inexistents. També s'ha demostrat que l'horari d'estiu pot afectar la salut i el benestar, especialment el somni i l'estat d'ànim de les persones.

O sigui, que l'horari d'estiu és una pràctica que s'ha utilitzat en molts països durant dècades, principalment per a estalviar energia i aprofitar la llum natural del dia. Però, tenim seriosos dubtes sobre la seva efectivitat i també sobre els efectes negatius que pot tenir en la salut i el benestar de les persones. 

És el que toca!

L'ÒPAL I L'OPALESCÈNCIA

Imatge: James St. John 

L'òpal és un mineral de silicat que es troba en la naturalesa en una varietat de colors, des del blanc lletós fins al negre, passant pel groc, els ataronjats, el rosa, el vermell, el verd o el blau. L'òpal es compon de petites partícules de sílice que s'han unit per a formar una estructura gelatinosa. A causa de la seva estructura interna única, l'òpal és conegut pel seu joc de colors, que pot ser especialment vibrant en algunes pedres.

Les irisacions en l'òpal es deuen a la forma en què la llum interactua amb la seva estructura interna única. L'òpal és un mineral compost de partícules microscòpiques de sílice, disposades en una estructura regular i ordenada, però amb petites irregularitats en la seva disposició que fan que la llum es refracti i difracti de manera molt particular.
D'això en diem opalescència, terme que s'utilitza per a descriure la lluentor i la lluminositat que es poden observar en algunes pedres precioses i minerals, com el mateix òpal.

Quan la llum entra en l'òpal, es refracta i es divideix en diferents longituds d'ona. Després, la llum es reflecteix en les superfícies internes de l'òpal, que estan disposades en capes i tenen un índex de refracció diferent. A causa d'aquesta complexa interacció de la llum, es produeix aquest joc de colors que podem veure en forma d'irisacions brillants i canviants en la superfície de l'òpal.

Però no tots els òpals presenten el mateix tipus d'irisacions, ja que això depèn de la disposició i grandària de les partícules de sílice en l'estructura interna del mineral. A més, el color i la intensitat del joc de colors també poden variar segons l'angle des del qual es miri la pedra i la qualitat de la llum que la il·lumini. 

Imatge: Natural History Museum, London.

Imatge: James St. John 

L'òpal és un mineral molt apreciat per la seva bellesa i s'utilitza en joieria i decoració.  

Imatge: Dpulitzer 

1 Imatge: James St. John 

2 Imatge: Natural History Museum, London. 

3 Imatge: James St. John 

4 

MARGARETE DEPNER, ARTISTA, MECENES I COL•LECCIONISTA

El 22 de març de 1884, va néixer Margarete Depner (1884-1966).

"El dol". Imatge: Pedro Salvadore 

"Auto-retrat". Imatge: Pedro Salvadore 

Va ser una artista, mecenes i col·leccionista d'art romanesa, que va exercir un paper fonamental en el desenvolupament de l'art modern al seu país. Va ser la fundadora i directora de la Galeria d'Art Contemporani de Bucarest, la primera galeria d'art modern a Romania, que va obrir les portes el 1934. 

Depner va estar molt compromesa amb la promoció de l'art modern a Romania i va ser una gran defensora dels artistes i moviments d'avantguarda de l'època, com el cubisme, el futurisme i l'expressionisme. Com a mecenes, va finançar i va promoure el treball de molts artistes, i la seva col·lecció personal incloïa obres d'artistes de renom internacional com Pablo Picasso, Georges Braque i Henri Matisse, així com d'artistes romanesos.

A més del seu paper com a mecenes i col·leccionista, Depner també va ser una artista activa i respectada en el seu temps. El seu treball incloïa pintures, dibuixos i gravats, i va exhibir les seves obres en diverses exposicions individuals i col·lectives a Romania i a l'estranger.

"Natura morta, poma amb gerro". Imatge: Lisa Fischer 

"Estudi III per a la imatge Tres generacions". Imatge:  Lisa Fischer 

LA PAPALLONA-ESTEL DE MADAGASCAR

La papallona-estel o papallona-lluna de Madagascar (Argema mittrei), és una espècie de papallona nocturna nativa de Madagascar. És una de les papallones més grans del món, amb una envergadura d'ala que pot arribar fins als 20 centímetres.

Imatge: Axel Strauß 

Té un cos groc amb taques marró i ales en forma de triangle amb grans ocels. Les ales són translúcides, la qual cosa permet que la llum passi a través d'elles.

La papallona-estel de Madagascar presenta dimorfisme sexual, els mascles són més grans que les femelles que tenen una envergadura al voltant de 15 centímetres. A més, els mascles tenen colors més vibrants i cridaners a les ales, amb un patró de colors que inclou tons de marró, groc i rosa, mentre que les femelles tenen una coloració més apagada i menys cridanera.
Una altra diferència important entre els mascles i les femelles és que els mascles tenen antenes més llargues i primes que les femelles, la qual cosa els ajuda a detectar les feromones alliberades per les femelles durant la temporada d'aparellament. Els mascles tenen les puntes de les ales inferiors més llargues i estretes, i es corben cap amunt per a formar una estructura semblant a un estel, que és utilitzada en les exhibicions de festeig per a atreure a les femelles. En canvi, en les femelles, les puntes de les ales inferiors són més curtes i arrodonides, la qual cosa els permet volar i maniobrar amb major facilitat durant la cerca d'aliments i la posta d'ous. En general, aquestes diferències físiques distintives entre mascles i femelles són comunes en moltes espècies de papallones i altres insectes.

El seu cicle de vida és interessant, començant com a ous i després passant per diverses etapes d'erugues abans de convertir-se en una papallona adulta. Les erugues són grans, amb una aparença distintiva que les fa fàcilment recognoscibles.

Té hàbits nocturns i només vola durant la nit. De dia, s'amaga en les fulles dels arbres, on pot camuflar-se i evitar ser detectada pels depredadors.

La seva vida és curta, al voltant d'una setmana, i, durant aquest temps, la seva funció principal és reproduir-se. Els mascles atreuen les femelles amb la seva aroma, alliberant feromones en l'aire per a atreure-les.

La papallona-estel és una espècie important en la cultura de Madagascar, on se la considera un símbol de la bellesa i la llibertat.

Imatge: Axel Strauß 

Imatge: Olivier Bouteleux  

Imatge: Nuadda 

Lamentablement, està en perill d'extinció a causa de la pèrdua d'hàbitat i la caça furtiva, la qual cosa ha portat a la seva inclusió en la llista vermella d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

---

L'ÓS PANDA

El 16 de març se celebra el Dia Nacional del Panda als Estats Units. Es commemora des del 2014 amb l'objectiu de crear consciència sobre la importància de conservar aquesta emblemàtica espècie en perill d'extinció i el seu hàbitat natural. 

Imatge: Sheilalau  

El panda gegant és un dels animals més icònics i estimats del món i desperta passions en moltes persones a tot el món.

Es tracta d'un mamífer herbívor que viu a les muntanyes de la Xina, específicament a les regions de Sichuan, Shaanxi i Gansu.
El seu aspecte distintiu és el peculiar pelatge blanc i negre, que li permet camuflar-se en el seu entorn natural.
Són animals solitaris i passen la major part del seu temps menjant bambú, la seva principal font d'aliment. Són molt pacífics i rares vegades s'involucren en baralles o conflictes. 

Desafortunadament, la població de pandes gegants es troba en perill d'extinció a causa de la pèrdua del seu hàbitat natural i de la caça furtiva. Per això és molt important la conservació d'aquesta espècie i del seu entorn natural per a garantir la seva supervivència en el futur iper a mantenir la diversitat biològica del planeta. 

Imatge: Wayne77 

Imatge: Manfred Werner / Tsui 

Existeixen dues espècies diferents d'animals coneguts comunament com a "panda": el panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) i el panda vermell (Ailurus fulgens), de mida molt més petita. Tot i que tots dos són anomenats "pandes", no estan estretament relacionats entre si i pertanyen a diferents famílies taxonòmiques. El panda gegant és un ós natiu de la Xina, mentre que el panda vermell és un mamífer arbori natiu dels boscos de la serralada de l'Himàlaia i del sud-oest de la Xina.

---

Per saber-ne més

• Día Nacional del Oso Panda  

EL DECLIVI DELS PARDALS

Els pardals són ocells petits i robustos, que mesuren uns 14 cm de llarg i pesen al voltant de 25 grams. Tenen un cap gran en relació amb el cos, un bec cònic i curt, i potes i arpes fortes.

El seu plomatge és de color marró i gris, amb ratlles i taques negres i blanques al cap i l'esquena. Els mascles i les femelles tenen un aspecte similar, encara que els mascles sovint tenen colors més brillants i patrons més definits.

Imatge: Moni Sertel 

Els pardals són ocells gregaris i generalment viuen en grups, sovint en àrees urbanes i suburbanes. Són omnívors i s'alimenten de llavors, insectes i altres petits invertebrats.

Són ocells molt adaptables i comuns a tot el món, i es consideren una de les espècies d'ocells més familiars i recognoscibles.

Malauradament, cada vegada són més difícils de veure i diversos estudis científics constaten la desaparició dels pardals en zones urbanes en diferents parts del món i apunten a la pèrdua d'hàbitats adequats per als pardals a causa del creixement urbà i l'eliminació d'espais verds a les ciutats, així com a la disminució de la qualitat dels aliments disponibles per als pardals.

La desaparició dels pardals en àrees urbanes pot ser un indicador de la mala qualitat del medi ambient, incloent-hi la contaminació i altres factors ambientals adversos que poden estar afectant les poblacions d'ocells. 

Com que els pardals són ocells molt soferts i s'adapten bé als entorns urbans, la seva desaparició pot ser un senyal que els ecosistemes urbans estan experimentant problemes importants. Per tant, és crucial parar esment a la salut i la presència de les poblacions de pardals i altres espècies d'ocells en àrees urbanes, i treballar per a millorar la qualitat del medi ambient.

Pardal mascle. Imatge: Karthik Easvur 

Pardal femella. Imatge: Keith 

EL FOC DE ROGLE

El foc de rogle,  o foc de rotlle, o foc de rotllo, és una sala tradicional en algunes construccions d'antigues cases rurals, hostals, fondes o albergs dels Pirineus i també d'altres indrets. Aquesta sala solia situar-se en la planta baixa de la casa i s'hi instal·lava una llar amb xemeneia on els viatgers podien reposar i escalfar-se. El foc de rogle era un lloc de trobada i de convivència on es podia xerrar i compartir històries, també s'hi podien cuinar aliments. 

Avui dia, no en queden gaires. Algunes cases rurals mantenen la tradició i han conservat aquesta sala com un element essencial del seu patrimoni cultural i arquitectònic, permetent als visitants gaudir de l'experiència d'estar en una autèntica casa rural dels Pirineus.

A la Vall de Barcedana tenim la sort de poder fruir d'un d'ells a Casa Roca; un antiquíssim foc de rogle central en una habitació on tot el sostre és xemeneia. Al voltant del foc hi ha uns centenaris bancs per seure i fer torrades amb allioli de codony. Només per aquesta joia arquitectònica, gairebé única, ja val la pena fer-hi una visita!

Web oficial de:

• Casa Roca de Sant Martí de Barcedana