Els secrets de la mel

"Mel, els secrets del rusc"  és un antic documental de la televisió francesa que ens explica moltes coses sobre la mel. 
El documental ens mostra les propietats curatives de la mel i els seus derivats, la gelea reial, el pol·len i el pròpoli. Per exemple, podem veure com les qualitats de cicatrització de la mel funcionen amb les cremades, nafres i ferides, i també en tractaments postquirúrgics.

També et pot interessar:

• Mel de romaní
• La mel de mil flors
• Mel de farigola
• Mel d'eucaliptus
• Mel de castanyer
• Mel d'alta muntanya
• La nostra mel crua
• Api Total
• Api Total, un còctel de salut!
• Com distingir una mel natural
• El nèctar dels déus
• Camamilla, canyella i mel, una infusió molt saludable
• Grips i refredats, les malalties de l'hivern
• Infusió de gingebre, llimona i mel
• Melissa, els somnis més dolços
• Infusió de farigola, mel i llimona
• Aigua amb mel i llimona
• Xarop natural contra la tos

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Estany Tort de Peguera. Foto: Contraix [Wikimedia Commons]

El 21 d'octubre de 1955, el Ministeri d'Agricultura va declarar parc nacional l'espai natural pirinenc d'Aigüestortes i l'Estany de Sant Maurici. 

Situat entre les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d'Aran i el Pallars Jussà i amb una extensió inicial de 9.851 ha, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici fou el cinquè parc nacional d'Espanya i el segon dels Pirineus després del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Actualment compta amb 40.852 ha de superfície. 

El parc natural d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és un dels destins turístics més visitats de Catalunya i té un gran valor biològic. Els grans desnivells que presenta originen diferents ecosistemes: prats, cultius i boscos caducifolis en les cotes més baixes, boscos de fulla perenne en les cotes mitjanes, i prats i roques d'alta muntanya en les cotes més altes. Atès que, des de fa anys, ha estat un espai protegit i que és relativament inaccessible, ha pogut preservar una gran biodiversitat de flora i fauna en estat salvatge. 

Estany de Sant Maurici. Foto: Vicente Maza Gómez [Wikimedia Commons]

Estany Major de Colomers Foto: Aimaras [Wikimedia Commons]

Massís del Comaloforno. Foto: Enfo [Wikimedia Commons]

Cascada de Sant Esperit. Foto: Josep Borrut [Wikimedia Commons]


Isard a Aigüestortes. Foto: Egiptologoespaol [Wikimedia Commons]

Per a més informació:

• Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici [Viquipèdia]
• Aigüestortes i Estany de Sant Maurici [Parcs de Catalunya]

• Aigüestortes i Estany de Sant Maurici [Catalunya Experience]

La nostra mel crua

Això que veieu a la imatge és un bidó de mel de romaní. 

Després de la recol·lecció, la mel és dipositada en aquests bidons grans, abans d'envasar-la, la deixem reposar uns dies perquè les brosses (alguna resta vegetal, alguna abella que va quedar atrapada quan es va fer la melada, etc.) pugin a la superfície.

Passats uns dies, traiem aquesta capa fins que la mel queda absolutament neta i a punt per a ser envasada en pots de vidre. 

D'aquesta mel en diem mel crua, vol dir, que no ha sofert cap procés addicional, que s'envasa tal com ha sortit de l'arna. L'envasem a cullera, pot a pot, i us arriba amb les característiques que cada mel té, segons les flors que han estat visitant les abelles. D'aquesta manera, podeu gaudir d'un producte 100% natural i saludable.

La bellesa efímera de les flors dels cactus

Gairebé tothom ha tingut o té alguna cactàcia a casa com a planta decorativa. Són fàcils de cuidar, poc exigents i agraïdes. Aquestes petites plantes suculentes acumulen aigua en els seus teixits per a adaptar-se als hàbitats secs i erms on es desenvolupen. La majoria de cactàcies (més conegudes com a cactus) defensen aquesta reserva d'aigua mitjançant espines. Les seves grans flors solitàries de colors brillants són molt vistoses.

En aquest impressionant vídeo, el cineasta Greg Krehel captura el creixement de 15 varietats de flors del gènere Echinopsis amb la tècnica cinematogràfica de lapse de temps. El procés es produeix de nit durant un període d'entre una i dues hores i les flors només duren un dia.

La biblioteca digital europea

Imatge: Henriëtte Ronner-Knip (1821 - 1909). Juego de gatito. Óleo sobre panel. 32,8×45,2cm. Rijksmuseum.

Europeana és un portal d'Internet amb seu a la Biblioteca Reial dels Països Baixos (Koninklijke Bibliotheek) que dóna accés a més de 50 milions d'arxius digitals (llibres, pintures, pel·lícules, peces de museu, documents, etc.) del patrimoni cultural europeu.

Els arxius procedeixen de biblioteques i museus i estan a disposició pública per a ús cultural, educatiu, recreatiu o de recerca. Compta amb eines de cerca i filtratge i es pot consultar en diversos idiomes.

Europeana és una iniciativa de la Unió Europea i desenvolupa dominis, eines i polítiques per a estimular i afavorir el canvi digital i fomentar la innovació tot enfortint el sector del patrimoni cultural en el seu procés de transformació digital.

Enllaços:

• Web d'Europeana 
• Europeana a Facebook 
• Europeana a Twitter 
• Europeana a Pinterest 
• Europeana a Instagram 

Per saber-ne més 

• Europeana a la Viquipèdia

Un món de paper

Paper World (món de paper) és un impactant curtmetratge d'animació creat per a l'organització no gubernamental World Wildlife Fund (Fons Mundial per a la Natura), WWF Hongria

Les imatges recreen el món natural i els perills que representa l'activitat humana, tot posant en relleu els valors que representa la WWF.

WWF Hungary - Paper World from Paper World on Vimeo.

Adéu al pare de la Mafalda

 Ahir, 30 de setembre, ens deixava Quino a l'edat de vuitanta-vuit anys. Humorista gràfic argentí, fill d'emigrants espanyols.

Des d'aquest espai, volem retre homenatge al pare de Mafalda, el seu personatge més emblemàtic, que, precisament, complia cinquanta-sis anys d'existència just el dia abans, el 29 de setembre.
Quino, amb el seu sentit de l'humor intel·ligent i respectuós, va donar vida a un dels personatges dibuixats més populars en la història de l'humor gràfic.
Mafalda és una nena curiosa, rebel i irònica, que filosofa sobre qualsevol fet quotidià, precoç, amb una visió molt particular i generosa del món, defensora a ultrança dels drets humans, del medi ambient i del progrés social de la dona. 

Una visió crítica dels problemes socials:

Defensa de l'amistat malgrat les diferències:

Sentit crític i peculiar lògica aclaparadora:

Tancant la boca als adults:

Si hi ha alguna cosa que caracteritzi a Mafalda és el seu immens odi a la sopa:

I la seva gran passió pels Beatles:

Gràcies, Quino per deixar-nos aquest meravellós personatge que ens ha fet pensar, conscienciar-nos i somriure.

Els Picapedra

El 30 de setembre de 1960, la cadena estatunidenca ABC estrenava "The Flintstones". Una sèrie d'animació de la productora Hanna-Barbera Productions. Va ser la primera sèrie d'animació a ser emesa en horari de màxima audiència. Va estar en emissió fins a l'1 d'abril de 1966 amb un total de 166 episodis, a més d'alguns especials i mitja dotzena de pel·lícules. 

La sèrie reflectia la vida quotidiana de classe mitjana estatunidenca traslladada a l'edat de pedra. L'anacronisme que suposava veure les situacions de la vida moderna entre multitud d'aparells inversemblants provocaven un efecte sorprenent i força divertit. Un altre dels encerts de la sèrie va ser incloure, per primera vegada, personatges famosos, com ara actrius i actors o cantants als quals canviaven el nom per adaptar-los al context prehistòric. 

Els Picapedra va ser una de les sèries animades més reeixides de la història de la televisió i va entusiasmar tant als adults com als infants. 

La sintonia original que obria cada capítol

Es poden veure els diversos capítols de la sèrie a Youtube però, avui us volem proposar algunes interpretacions de la popularíssima sintonia per part de diversos artistes.

James Morrison & Schagerl All Star Big Band feat. Thomas Gansch

Barbershop Quartet

Guy Johnston (Cello) i Tom Poster (Piano)

Postmodern Jukebox

UnglauBlech 

Més informació:

• Els Picapedra [Viquipèdia]

L'abella amb banyes

Osmia cornuta és una espècie d'himenòpter de la família dels megaquílids. 

La seva àrea de distribució és el sud i centre d'Europa, Àsia Menor i determinades àrees del nord d'Àfrica. 

Foto: Fritz Geller-Grimm [Wikimedia Commons]

Més grosses que les abelles de la mel (apis mellífera), els adults fan entre 10 i 15 mm. i estan actius de febrer a abril. La femella té uns petits bonys al cap que recorden unes minúscules banyes i és més grossa que els mascles.

Formen part d'un nombrós nombre d'abelles solitàries, o sigui que no viuen en colònies de ruscs com els borinots o les abelles de la mel. No són agressives i, per tant, pràcticament mai piquen. Tampoc produeixen mel, ni tan sols tenen corbícules a les potes posteriors per recollir el pol·len de les flors, transporten el pol·len a l'abdomen i l'emmagatzemen als seus nius per alimentar les cries. 

Acostumen a aprofitar forats ja fets per fer el niu on pondre els ous. Les femelles construeixen diverses seccions dins els nius allargats en els quals depositen els ous  i el pol·len per a alimentar-les. Un cop tenen el niu ple, les femelles el tapen amb fang. Un cop les larves arriben a la forma adulta, surten dels nius i comencen la seva vida adulta com a abelles solitàries. Els mascles no intervenen en la confecció del niu i viuen menys temps que les femelles.

Osmia cornuta sortint del niu 

La fecundació

L'Osmia Cornuta i les altres abelles solitàries són tan bones pol·linitzadores com les abelles de la mel i és fàcil veure-les entrar o sortir dels hotels d'insectes que últimament s'han començat a instal·lar en jardins particulars i llocs públics.

Imatge cedida per gentilesa del Projecte BROT

Hotel ubicat al Parc de Cervantes de Barcelona; proporciona niu a diferents tipus d'abelles, vespes solitàries i altres insectes, afavoreix la pol·linització de les plantes i ajuda a combatre diferents tipus de plagues.  

Imatge cedida per gentilesa del Projecte BROT

L'Hotel CUBIK és un "kit" per jardins particulars que es pot muntar fàcilment. Conté niu central amb un tub de vidre que permet observar l'abella en plena activitat. 

---

Enllaços d'interès:

• Osmia cornuta [Viquipèdia]
• Projecte BROT

La musa de Saint-Germain-des-Près

Foto (adaptada): Jack de Nijs / Anefo [Wikimedia Commons] 

Avui ens llevem amb la trista notícia de la mort de la Juliette Grecó. Nascuda a Montpeller, França, el 7 de febrer de 1927, la Grecó ha estat tota una icona de l'anomenada "chanson française". 

Actriu i cantant, Juliette Grecó omplia escenaris de tot el món. Segurament, ningú com ella, ha estat capaç de reflectir amb tanta eficàcia la llum del París de la postguerra i les ganes de viure i de llibertat del seu estimat barri de Saint-Germain-des-Près. 

Des de la seva militància a la resistència francesa a 16 anys, fins als seus darrers concerts, el 2016, amb vuitanta-nou anys, la Grecó, va mantenir ben viu l'esperit d'aquella França àvida de cultura i d'alliberament. Per això, cada cop que escoltem alguna de les seves cançons, totes emblemàtiques, ens sentim transportats a la "rive gauche" i, amb els ulls closos, podem veure en la foscor, rere el fum dens del tabac, a Jean Paul Sartre, a Albert Camus, i també a Prèvert i Kosma, Miles Davis, Duke Ellington, Georges Brassens o Jacques Brel. 

Chanson pour l’auvergnat 

Le petit bal perdu 

Jolie môme 

La Javanaise 

Les feuilles mortes 

Déshabillez moi 

Accordeon