"One Rat Short" és una breu animació digital, escrita i dirigida per Alex Weil. Va ser guardonat amb el premi "Best of Shou" al SIGGRAPH 2006 Computer Animation Festival.
El curtmetratge, d'una excel·lent qualitat d'imatge, ens explica les dissortades aventures d'una rata de ciutat que viu al metro de Nova York. Perseguint una bossa gairebé buida de "snacks" de formatge emportada pel vent, acaba en un laboratori de rates altament mecanitzat on coneix una femella blanca. Una aventura d'amor i pèrdua que ens adverteix sobre els perills de deshumanització als quals ens pot abocar el progrés.
Amb una coloració que va del vermell fosc fins a la gairebé total transparència, passant per tota mena de grocs i taronges, i una grandària màxima de 20 centímetres de longitud, el gènere Opisthoteuthis inclou diverses espècies de petits pops de cos gelatinós que s'estén com un paraigua.
Quan la investigadora Stephanie Bush, becària postdoctoral de l'institut de recerca de l'aquari de Monterey (Monterey Bay Aquarium Research Institute, MBARI). va haver de posar-li un nom científic al descobriment d'un exemplar encara no classificat, es va plantejar anomenar-lo "adorabilis". Finalment la nova espècie s'ha acabat dient Opisthoteuthis californiana.
Els ulls tan grossos, les petites aletes que semblen unes orelles rodonetes, el seu cos grassonet i flonjo, els moviments suaus... va inspirar el personatge Pearl, el petit pop rosa, de la pel·lícula de Disney/Pixar "Buscant a Nemo".
Opisthoteuthis sp. Foto: Rhinopias [Wikimedia Commons]
Els opisthoteuthis estan encara poc estudiats.
S'alimenten de petits peixos i crustacis planctònics. Neden movent les aletes, prement els tentacles palmats, empenyent l'aigua a través de l'embut, o de les tres maneres alhora.
Els adults es mouen entre els 500 i els 1.500 metres de profunditat, mentre que les larves es poden localitzar a 200 metres.
Exemplars de l'espècie Opisthoteuthis californiana ha estat vista a les costes de Califòrnia. També al Japó i des del mar de Bering fins al mar d'Okhotsk.
Fa poc publicàvem una entrada amb un enllaç als documentals de naturalesa de TV3 que es podien veure online. Avui ho fem amb els documentals de TVE2.
La pàgina ofereix una gran quantitat d'excel·lents documentals que ens descobreixen nous paisatges i ens aporten informació sobre la riquesa de la vida en el nostre planeta.
Perquè tots aquells amants de la naturalesa, els horaris dels quals no coincideixen amb els de les emissions d'aquests programes, tinguin l'oportunitat de veure'ls en el moment que els sigui més còmode.
En ple mes de gener, apareix el fred de l'hivern. Sovint acompanyat de boira. La boira fa que la sensació de fred sigui més forta. És un fenomen meteorològic amb sorprenents propietats organolèptiques. La podem sentir a la pell. Ens provoca una sensació d'humitat freda, un xic desagradable. Però al nostre racó privilegiat, sovint veiem les boires de lluny, envaint la Vall i deixant-nos una bonica postal paisatgística mentre gaudim de la presència reconfortant del sol!
Snack Attack és un curtmetratge escrit i dirigit per Andrew Cadelago i produit per Metanoia Films, companyia del productor, actor, cantant i filantrop mexicà Eduardo Verástegui.
La pel·lícula de quatre minuts i mig de durada, ens mostra el conflicte d'una àvia amb un paquet de galetes que ha comprat en una màquina expenedora de l'estació. Asseguda al banc, mentre espera el tren, manté una confrontació sense arguments amb un jove amb el qual comparteix el seient.
Segons el nostre punt de vista, la història té dos vessants.
La primera lectura ens confirma una veritat universal: Tots estem exposats a ficar la pota (qui no hagi ficat mai la pota, pot deixar un comentari al peu de pàgina, gràcies ;)
La segona lectura ens porta a una reflexió: cap conflicte pot ser resolt sense diàleg. Els protagonistes no parlen entre ells; es limiten a reaccionar (cada un a la seva manera) davant un fet. No són proactius, no cerquen la solució. Quan la pobre dona descobreix el seu error, ja és massa tard.
Lili Arnold és una artista i dissenyadora amb seu a Santa Cruz, Califòrnia. Va començar la seva carrera creativa com a dissenyadora gràfica. Va aprendre i perfeccionar les seves habilitats en disseny tèxtil, tipografia manual i il·lustració, a més a més va desenvolupar gradualment un negoci d'art i va començar una col·lecció d'estampats en blocs fets a mà.
Reproduïm un seguit d'imatges dels seus delicats motius botànics que ens han impressionat.
Kathrin Swoboda és una fotògrafa americana especialitzada en natura i, molt especialment, en ocells.
Curiosament, ella no divulga la seva biografia a Internet i la seva web i les seves xarxes socials només contenen les imatges.
Una de les seves fotografies acaba de guanyar el prestigiós Audubon Grand Prize 2019.
La imatge mostra una merla tricolor (Agelaius tricolor) cantant. L'alè de l'ocell es dibuixa perfectament en l'aire fred de la matinada.
Banksy és un artista anònim.
Les seves obres apareixen de sobte en llocs públics, al carrer, a les parets dels edificis.
La seva obra es caracteritza per un estil particular que la gent pot reconèixer fàcilment; sovint abordant temàtiques polítiques, econòmiques o socials, s'emmarca en l'activisme urbà.
Va començar fent graffiti als trens i les parets amb pintura a l'esprai a la seva ciutat natal de Bristol a principis dels anys 90. Avui s'ha convertit en un artista reconegut internacionalment i ha deixat la seva empremta artística per tot el món.
S'ha especulat molt sobre la identitat de Banksy. Algunes notícies apunten cap al cantant del grup Massive Attack.
Una de les seves obres ha aparegut recentment a la ciutat de Birmingham. Banksy ha creat una postal nadalenca i, alhora, ha fet més visible la situació de les persones sense sostre, les persones que viuen als carrers que ell decora amb les seves obres.
El Museu d'Art Modern i Contemporani d'Amsterdam Moco Museum (MOCO) ofereix una àmplia exposició sobre les obres de Banksy
El gat d'en Simon, un dels gats més populars a internet, protagonitza una història quotidiana que ens fa somriure; molt especialment als qui tenim gats per casa. L'arbre de Nadal és la víctima innocent dels jocs de l'entranyable criatura.
Una nadala moderna i poc coneguda per les nostres latituds és "Carol of the bells". Força popular, en canvi, als Estats Units, va ser creada pel compositor ucraïnès Mykola Leontovych el 1914.
La cançó es basa en un antic cant pagà d'any nou conegut en ucraïnès com "Shchedryk".
Es tracta d'una miniatura coral al llarg de la qual es va repetint un motiu de quatre notes com a ostinato.
Antigament, es cantava a l'entrada de la primavera. El text original ucraïnès explica la història d'una oreneta que vola cap a una llar per desitjar un any fèrtil i abundós a la família. El títol deriva de la paraula ucraïnesa "shchedryk" (abundós).
El director i arranjador nord-americà d'origen txec Peter Wilhousky va adaptar l'obra coral de Leontovich i va escriure una nova lletra per al seu cor amb el títol de "Carol of the bells". A la mitjanit, Jesús va néixer i totes les campanes de la terra van començar a sonar. Des de llavors la cançó s'ha convertit en una popular nadala als EUA i al Canadà. També se la coneix com a "Ukrainian Carol".
En aquest vídeo la podem sentir interpretada per la Ukrainian Bandura Choir.
El següent vídeo, recull una actuació en directe a l'Església de Santa Catalina de Vílnius, Lituània el 6 de novembre de 2010, en les veus del cor Bel Canto Vílnius.
Pentatonix és un grup a cappella de cinc vocalistes d'Arlington (Texas) que n'interpreten una bonica i delicada versió.
I, per tancar aquest petit recull, una impressionant interpretació amb sonoritats gairebé èpicques del Mormon Tabernacle Choir amb orquestra, cor i campanes!
