La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 17 de setembre de 2020

Una artista passa la quarantena de cara a la paret

Viktorija (de nom artístic artistVIK) és una jove artista londinenca que conrea diverses tècniques plàstiques com la pintura, el gravat, la serigrafia o el linòleum. 
Alhora, explora altres disciplines com la ceràmica o la joieria per a la qual utilitza tècniques mixtes i combina diversos materials. Durant el confinament, s'ha dedicat a decorar una de les parets del seu habitatge amb petits dibuixets que configuren una mena de diari dibuixat. 
Una mostra més que la creativitat no té límits! I una mostra més que mantenir-se actius en situacions difícils pot ser una bona teràpia.

dimecres, 16 de setembre de 2020

Una història de flors

Azuma Makoto és un artista de les flors, crea grans escultures florals que es col·loquen en llocs públics del Japó. El vídeo i la fotografia són mitjans que també utilitza en els seus projectes creatius.
Botanical Animation "Story of Flowers" (Animació botànica "Història de les flors") és un curtmetratge produït per AMKK i dirigit per Azuma Makoto, amb Il·lustracions de Katie Scott i animació de James Paulley. 
El curtmetratge forma part d'un projecte d'art independent de AMKK que inclou diverses obres d'art utilitzant flors i plantes. 
L'animació va ser desenvolupada per tal que els nens puguin veure i entendre el cicle de vida de les flors. Azuma va concebre la història original i va demanar a la il·lustradora i animadora londinenca Katie James que donés vida. El resultat el podem veure en aquest deliciós vídeo. 
Moltes flors diferents creixen, arrelen en la terra, broten, floreixen, són pol·linitzades per ocells i insectes, reben la pluja, el vent i les tempestes, passen el testimoni de la vida. 
Decadència i renaixement, un cicle continu i interminable; és el missatge que ens deixa aquesta animació. 
Les delicades i acolorides il·lustracions de Katie Scott omplen la pantalla i tots, infants i adults, podem gaudir d'aquesta animació de 4 minuts. 


Els mateixos autors van crear una seqüela, Story of Flowers 2, que mostra la importància de les flors en moltes situacions de la vida.

dijous, 10 de setembre de 2020

El balenó assetjat


Un balenó neda tot sol cap al mar de Bering. És un jove exemplar de balena grisa. Un grup d'orques el persegueix, intenten ofegar-lo. En aquest moment, succeeix un fet sorprenent.     

Unes iubartes s'adrecen ràpidament al lloc dels fets i foragiten les orques.
Aquest fet, no només és corprenedor, és també insòlit i confirma la sospita que les iubartes tenen un especial sentit de l'empatia i no dubten a socórrer individus d'altres espècies quan aquests es troben en perill.


Enllaços d'interès:



dimecres, 9 de setembre de 2020

Una nova manera de veure el Guernica de Picasso

 
El Guernica és un dels quadres més coneguts de la història de l'Art. A part el seu contingut que representa tot un al·legat contra la guerra i el feixisme (recordem que la poblaió de Guernica va ser devastada per avions alemanys i italians durant la guerra civil espanyola, en un assaig de què varen anomenar com a "guerra total"), el quadre és el màxim representant d'un moviment artístic que va trencar motlles i va suposar tota una revolució en l'àmbit artístic: el cubisme. El quadre, pintat amb blancs i negres per accentuar el sentit dramàtic, segueix fidelment les premisses del cubisme, descomponent els volums en diferents plans bidimensionals, eliminant la perspectiva. Aquest plantejament obliga l'espectador a fer un esforç per compensar la manca de profunditat. Avui, podem veure el Guernica en tres dimensions gràcies a aquest vídeo que ens proposa, des del seu espai web, Galerías de Arte de Barcelona. Una nova manera de veure el Guernica de Picasso.
 


Enllaços d'interès:

dimarts, 1 de setembre de 2020

Cercant la "Titine"

Tots els que hem pogut veure Temps Moderns (Mothern Times), la genial pel·lícula de Charlie Chaplin de 1936, recordem l'escena hilarant en la qual, el personatge que interpreta Chaplin es veu obligat a cantar en un cabaret en el qual també treballa de cambrer, com que no se sap la lletra, comença a barrejar paraules sense sentit. 

"Je cherche après Titine" és una cançó humorística de 1917, la lletra va ser escrita per Bertal-Maubon i Henri Lemonnier i la música per Léo Daniderff.

El protagonista de la cançó cerca la Titine perquè és la condició indispensable per accedir a una herència.

La cançó va ser interpretada per Gaby Montbreuse el 1917 en un "café-concert" de París freqüentat per soldats de la primera guerra mundial que lluitaven a les trinxeres franceses (els "Poilus") i va acabar circulant pels camps de batalla. Finalment va arribar als Estats-Units de la mà dels soldats americans que retornaven a les seves llars.

El 1926, els mateixos autors n'escrivien una continuació, titulada "J'ai retrouvé Titine".

El 1939, la cançó va ser adaptada per a un espectacle de cabaret realitzat per Ludwik Sempoliński a Polònia, "Wąsik, "ach tingues wąsik" (Oh, quin bigoti), que plantejava el següent dilema: qui va ser més divertit i qui va aportar més al món, Chaplin o Hitler? Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, la Gestapo va intentar localitzar infructuosament els autors de la lletra satírica.

Des de la seva creació s'han fet gran quantitat de versions d'aquest popular tema musical. 
Us en deixem unes quantes:

La cançó interpretada per Léonce el 1923

La gran interpretació de Chaplin a "Mothern Times"

Jacques brel també en va fer la seva versió personal

Gabriella Ferri ens ofereix la seva versió italiana

Una versió instrumental d'OpaTsupa en clau de swing




dijous, 27 d’agost de 2020

El pingüí que mira la tele

Pierre, és un pingüí del zoològic de Perth a Austràlia Occidental. Per problemes de salut, Pierre va haver de ser aïllat. El pingüí està en rehabilitació després que la seva muda anual s'aturés a mig procés, la qual cosa significa que el seu plomatge no és impermeable. Per a mantenir-ho entretingut, els cuidadors del zoològic han estat usant un iPad per a transmetre imatges d'altres pingüins; segons sembla, el pingüí mostra molt d'interès en les imatges i, fins i tot, li fan gràcia els episodis de la popular sèrie infantil Pingu.



Vist a: metro.co.uk

dimecres, 26 d’agost de 2020

Hermann i la pandèmia

Hermann, de vuitanta anys, té alzheimer, surt a la finestra de la residència durant el confinament. Toca l'harmònica. La gent surt al carrer i als balcons i finestres per aplaudir els sanitaris. La seva esposa, la Teresa, el felicita "pedazo de concierto, Hermann". La Tamara, la cuidadora, ha gravat el moment "¡Cuantos aplausos Hermann!". Hermann somriu. El vídeo es fa viral a les xarxes socials.

 

La productora 23lunes, decideix fer un curtmetratge basat en aquesta emotiva història per homenatjar i encoratjar els sanitaris. El resultat és tan corprenedor com el vídeo real.

 

Aquí tenim el "making off" del curtmetratge:

dijous, 20 d’agost de 2020

Obertura 1812

El 20 d'agost de 1882, avui fa cent trenta-vuit anys, es va estrenar a Moscou l'Obertura 1812 del gran compositor rus Piotr Illych Tchaikovski. 


Aquesta peça, una de les més grans composicions musicals de la història, celebra el triomf de l'exèrcit tsarista sobre les tropes de Napoleó en la campanya per conquistar Rússia. Amb el pas del temps s'ha convertit en una representació de la llibertat i la lluita contra la tirania.

L'obra (escrita en només sis setmanes) va ser planejada per a presentar-se enfront de la catedral amb una banda de metalls, l'orquestra, les campanes de la catedral i altres campanes i salves d'artilleria.
Tchaikovski havia previst 16 canonades per evocar el so de la guerra contra Napoleó.
L'obertura, però, va acabar sent representada amb una orquestra convencional a porta tancada.


Tchaikovsky Obertura 1812.
Orquesta Jóven de la Sinfónica de Galicia
.



dimecres, 19 d’agost de 2020

El Museu de les Papallones de Catalunya


Foto: MPC [Facebook]


Al Pallars Sobirà, a la vila de Ribera de Cardós, hi ha un magnífic museu sobre lepidòpters; el Museu de les Papallones de Catalunya.

Malauradament, aquesta peça clau del nostre patrimoni científic és poc coneguda.
Tot i la seva importància, reconeguda en l'àmbit mundial, amb prou feines se'n sent a parlar.
Si ho voleu tot sobre les papallones, no dubteu a fer una visita a aquest museu interessantíssim.