Josh Dykgraaf és un artista digital que crea imatges a partir de fotomuntatges meticulosos. Un grapat de fulles d'arbre es poden convertir en un ocell o una muntanya nevada en un elefant. La imaginació i el treball minuciós de l'artista ens deixen bocabadats.
No us perdeu una visita a la pàgina de l'artista on podreu veure les seves recreacions d'animals i altres fotomuntatges impressionants.
Enllaços:
José Manuel Castro López (1959, Vilasuso, La Corunya) és un escultor que treballa la pedra.
Entre 1980-85 es forma a l'"Escola de Canteiros" de Pontevedra, on aprèn la tècnica de tallat de la pedra, modelatge i escultura, entre altres disciplines.
Les seves obres no ens deixen indiferents perquè semblen posar-nos davant dues condicions aparentment contradictòries en l'ésser viu; la duresa i la fluïdesa, dos conceptes essencials per a la supervivència, perfectament representats en les escultures de José Manuel Castro.
Contemplem el conjunt format per l'obra de José Manuel Castro com una al·legoria de la vida.
Les imatges han estat baixades de la pàgina de l'autor a Facebook
La següent imatge és un bloc de Boix, tot i que també sembla de pedra.
Enllaços:
Les noves abelles que es desenvolupen a partir dels ous fecundats són vigilades regularment per les seves germanes grans que les mantenen en condicions òptimes. Les larves triguen tres dies a sortir i són alimentades amb gelea per les seves cuidadores durant cinc o sis dies, moment en el qual es tapa la cel·la.
La proteïna necessària per al desenvolupament es troba en el pol·len aportat per les abelles recol·lectores. Les abelles encarregades del manteniment emmagatzemen el pol·len dins de les cel·les i el fan fermentar amb saliva. Les cuidadores converteixen la massa fermentada en la gelea que, finalment, alimenta les larves.
Amb la primavera, arriba el moment de podar les oliveres perquè puguin rebrotar amb força i, en arribar l'hivern, donin un bon fruit i puguem gaudir del nostre extraordinari oli d'oliva verge. 
També et pot interessar:
El gat rubiginós (Prionailurus rubiginosus) és considerat l'espècie més petita de gat salvatge coneguda.
La seva llargada és d'uns 40 cm fins al final del llom i la cua mesura uns 20 cm. Pesa aproximadament 1,5 kg. El pelatge és agrisat amb taques rubiginoses al dors i els flancs.
Diferents subespècies d'aquest gat es troben a Sri Lanka i l'Índia, on habiten principalment en boscos caducifolis; se'l pot veure també en matolls i pasturatges. Prefereixen la vegetació densa i les zones rocoses.
Com tots els felins, és un gran caçador i s'alimenta de petits rosegadors, ocells, rèptils, granotes i insectes que caça preferentment de nit.
Un ruc català i un porc senglar compartint casa. Una curiositat de la Vall. Els podeu saludar a la casa rural Casa Roca, a Sant Martí de Barcedana, on també podreu menjar molt bé, decsnasar, i gaudir de la calma del nostre entorn meravellós.
A mitjans de març, la meteorologia ens anuncia possibilitat de neu a cotes baixes.
Ja ho diu el refrany:
"Març, marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot".
Amb les diferents variants
"Març, marçot, mata la vella al peu del foc i la jove si la hi trob".
"Març, marçot, mata sa veia i es veiot, i sa jove si pot".
"Març, marçot, tira la vella al sot i la jove si pot".
"Març, marçot, mata a sa mare prop del foc".
"Març, marçot, mata l’ovella i l’anyellot i la vella a la vora del foc".
"Març, marçot, mata l'ovella i l'ovellot i el pastor si pot".
Curiosament, el mes que ens porta la primavera és també el mes amb pitjor fama, el refranyer popular el criminalitza i l'escarneix, titllant-lo d'assassí.
Mentre esperem per veure si les prediccions meteorològiques es compleixen, us proposem un passeig virtual per un seguit de paisatges nevats que hem trobat a Pexels, una pàgina a internet que ofereix una gran quantitat d'imatges de tota mena, lliures de drets d'autor.
"Sempre m'ha fascinat la natura. Em meravellen les criatures aquàtiques i oceàniques. Tenen una atracció especial per a mi. De petit, sortia a pescar amb el meu pare a la badia de San Francisco, més enllà de la Golden Gate, al Pacífic. Teníem una barqueta amb una cabina. Sortíem tots els caps de setmana a pescar. Em causava una intensa impressió."
Aquesta fascinació que l'artista californià Robert Steven Connett descriu en una entrevista a la galeria digital WOW x WOW, es reflecteixen en cada una de les seves obres. Grans superfícies fosques farcides de criatures aquàtiques minuciosament detallades, acolorides i lluminoses, ens obliguen a fer un recorregut per cada racó de l'obra per a admirar la iconografia personal de l'autor que aconsegueix transmetre la seva fascinació pel món submarí a l'espectador.
La creativitat de l'artista, però, va més enllà del món subaquàtic.
Enllaços:
Un avi juga una partida imaginària contra ell mateix. Les dues personalitats de l'entranyable personatge competeixen per obtenir un valuós premi: la dentadura postissa. El costat implacable de l'ancià Geri, va guanyant la partida fins que...
Geri's Game va guanyar el Premi de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood al millor curt animat.
Feu clic sobre la imatge, per a veure el vídeo a Youtube: 
Des d'aquest bloc volem retre homenatge a Maria Barbal, l'escriptora de Tremp que, com ningú, ha novel·lat el tarannà i la cultura pallaresa, i també les ombres tristes de la gran immigració interior cap a les fàbriques i porteries de les capitals catalanes amb els records de l'abandó de la llar i de la vida a la muntanya.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 10-03-2021
Imatge: Schlaier [Wikimedia Commons]
Biblioteca Pública Maria Barbal, Tremp.
Imatge: Teresa Grau Ros [Wikimedia Commons]
Enllaços
