La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimecres, 20 de febrer de 2019

La Porta de l'Infern

Un forat gegant en el desert crema des de 1971



Autor: Rastapopulous [Wikimedia Commons]

Popularment conegut amb el nom de Porta de l'Infern, un gran cràter crema permanentment a Turkmenistan, prop del poble de Derweze, al mig del desert de Karakum. Té 69 metres de diàmetre i 30 metres de profunditat. Les temperatures, a l'interior, assoleixen els 400 graus centígrads.
El forat es va originar arran d'unes prospeccions dutes a terme per geòlegs soviètics. Cercaven petroli però es van topar amb una gran bossa de gas natural. Segons sembla, el terreny al voltant de la perforació, va cedir empassant-se tot l'equipament. No hi ha documentació sobre els fets que van originar les flames. Probablement, algú va pensar que el gas cremaria durant algunes setmanes i va calar foc a les fuites de gas. Cinc dècades més tard, encara podem contemplar un gran cràter en flames al bell mig del desert.


Autor: Stefan Krasowski [Wikimedia Commons]


Autor: Stefan Krasowski [Wikimedia Commons]


Autor: John Pavelka [Wikimedia Commons]


Autor: John Pavelka [Wikimedia Commons]

Vídeos sobre La Porta de l'Infern:





Per saber-ne més:
Porta a l'infern [Viquipèdia]

dimarts, 19 de febrer de 2019

Contemplant les tulipes

Avui ens hem trobat amb una sorpresa agradable. Mentre revisàvem les xarxes socials en l'exercici de la nostra tasca quotidiana, ens hem topat amb aquesta imatge que ens ha impressionat: una dona contempla un conreu de tulipes. L'escena ens ha transmès una agradable sensació de calma i tranquil·litat.


Imatge: Wikimedia Commons

La profusió de detalls, el contrallum, les ombres suaus i difuses, aquella sensació que tenim de vegades, quan el sol baix, filtrat a través d'uns núvols prims, altera la nostra percepció dels colors, creant un ambient diferent i tot ens sembla una mica irreal...

Hem volgut saber més sobre l'autor al qual desconeixíem.

George Hitchcock (29 de setembre de 1850 - 2 d'agost de 1913) va ser un pintor nord-americà, nascut a Providence, Rhode Island.
Es va graduar a la Universitat de Brown i a la Facultat de Dret de Harvard el 1874. Després va dedicar la seva atenció a l'art i es va convertir en alumne de Gustave Boulanger i Jules-Joseph Lefebvre a l'Académie Julian de París. Es va establir als Països Baixos, on gaudia pintant paisatges i escenes de la vida rural.
Va ser nomenat Chevalier de la Legió d'Honor francesa i membre de l'Acadèmia d'Arts de Viena, de la Societat de Secessió de Munic i d'altres importants entitats artístiques.
[Extracte de la Wikipedia]


Imatge: Wikimedia Commons


Imatge: Wikimedia Commons


Imatge: Wikimedia Commons


Imatge: Wikimedia Commons


Imatge: Wikimedia Commons

Per veure més obres de George Hitchcock
The Athenaeum

dijous, 14 de febrer de 2019

L'ombra del lleopard



Will Burrard-Lucas és un fotògraf professional anglès especialitzat en la captura d'imatges d'animals en el seu medi natural. Les seves fotografies han estat guardonades en nombroses ocasions en prestigiosos concursos internacionals.
Darrerament, unes imatges d'un lleopard negre, s'han fet virals a les xarxes socials. L'animal ha estat fotografiat al Laikipia Wilderness Camp (Kenya).

l'expressió "pantera negra" engloba tots aquells grans felins (lleopards, guepards, jaguars) que exhibeixen un color més fosc del que correspon als seus patrons naturals de coloració. Aquests exemplars més foscos (que, a certa distància semblen negres) estan afectats de melanisme.

El melanisme és una alteració d'origen genètic que provoca un excés de pigmentació fosca en un animal, població o grup. Els exemplars afectats presenten un ennegriment de la pell i el pèl que els dóna una aparença singular. L'exemple típic és, precisament, la pantera negra: que pot ser un lleopard o un jaguar amb el pèl fosc.





En aquest vídeo, Will Burrard-Lucas, relata la seva cerca constant de "la pantera negra".



Enllaços:
Burrard-Lucas Photography [Web oficial]
Burrard-Lucas Photography [Facebook]
Burrard-Lucas Photography [Twitter]
Will Burrard-Lucas | Wildlife [Instagram]
Will Burrard-Lucas [Youtube]

dimarts, 12 de febrer de 2019

Pel mes de febrer floreix l'ametller



El febrer, encara fred i amb alguna nevada de tant en tant, segueix el seu curs i, com cada any, esclata l'ametller!
A la Vall , tímidament, els ametllers comencen a florir.
Les abelles fan festa major, després d'una llarga temporada amb molt poques flors per recol·lectar pol·len i nèctar, per fi podran fer bons àpats i recollir pol·len en abundància.
Tota la comunitat es prepararà per poder alimentar bé a la reina i, sobretot a les cries i, així, amb l'esclat de la primavera, augmentarà la població. 
Algunes eixamenaran per buscar un indret on començar un nou cicle.




"El que balla pel febrer poca feina ha de fer"
"Pel mes de febrer, una estona al sol i una estona al braser"
"El sol de febrer, mai dura un dia sencer"


També et pot interessar:

La Candelera
Pluja i neu
Febrer [Viquidites]

dimecres, 6 de febrer de 2019

L'ambaixadora de la música cubana


Foto via Wikimedia Commons

María Teresa Vera va néixer a Guanajay (Cuba), tal dia com avui, 6 de febrer de 1895.
Va ser una cantant, compositora i guitarrista cubana molt coneguda.

Moltes de les cançons que va interpretar han esdevingut veritables clàssics de la música popular cubana.

Avui la recordem amb tres dels seus grans boleros.








Per saber-ne més:
María Teresa Vera [encaribe.org]
María Teresa Vera  [wikipedia.org]


dimarts, 5 de febrer de 2019

A la neu



La neu ens ha visitat darrerament. A poc a poc, amb l'ajuda del sol, ha anat marxant.
Només queda neu al cim del Montsec que, com cada any, ens recorda que l'hivern és viu i que aquesta neu n'espera una altra.
A tapar-se i escalfar-se!




A la neu

A cada segon, respires;
trepitges l'aire feble del fred,
i el so gelat, és d'una veu que no recordes.
La neu del bosc, la toques;
blanqueja el paisatge nu,
i la promesa del teu cor, en una resposta la trobes.
Qui sap si les paraules hi tenen res a veure;
només sé dir-te sense misteris,
que no em perdré a la neu.

Marc Freixas


Mireu com en són de bonics els flocs de neu:

dijous, 31 de gener de 2019

Més que humans



Tim Flach és un fotògraf animal interessat en la relació entre humans i animals.

En quatre grans línies de treball; Equus (2008), posant el focus en el cavall; Dogs Gods (2010), sobre els cànids, More Than Human (2012), una àmplia mostra de diverses espècies del món; i Endangered (2017), un potent document d'espècies a la vora de l'extinció. Ha publicat cinc llibres; En perill d'extinció (2017), Evolution (2013), Més que humans (2012), Dogs Gods (2010) i Equus (2008).

Flach Viu i treballa a Londres. És membre honorari de la Royal Photographic Society i té el Doctorat Honorífic de la Universitat de les Arts de Londres el 2013.







Enllaços:

Web oficial de TimFlach
TimFlach a Facebook
TimFlach a Twitter
TimFlach a Instagram

dimecres, 30 de gener de 2019

Els membràcids, petites escultures vives

Els membràcids formen un grup de més de 3500 espècies descrites d'insectes fitòfags de l'ordre Hemiptera.
Anàlisis filogenètiques recents suggereixen que els Membracidae formen un llinatge monofilètic, encara no identificat, relacionat amb els menjadors de fulles, dins de la superfamília Membracoidea.
Habiten totes les regions zoogeogràfiques més importants del món. Europa té relativament poques espècies, i Madagascar i Nova Zelanda no tenen espècies autòctones conegudes.
Una de les característiques més sorprenents d'aquests petits animalons és la forma curiosa del pronot, que s'estén per davant, per sobre del cap, i per darrere, fins a l'abdomen. Aquest pronot pot tenir formes molt diverses, algunes recorden les espines o les fulles d'algunes plantes, d'altres semblen llavors i d'altres semblen petites escultures abstractes. Aquests pronots són una extensió d'una part del tòrax, són buits per dins i es poden desprendre fàcilment de la resta del cos en cas de ser atacats per algun depredador.
Tenen una o dues generacions a l'any i els adults i les nimfes viuen plegats, generalment en grups sobre les branquetes de les plantes o els arbres.
Els adults s'alimenten de saba i desprenen unes gotetes dolces molt apreciades per les formigues.


Foto: Shyamal [Wikimedia Commons]


Foto: Pavel Kirillov [Wikimedia Commons]


Foto: Pavel Kirillov [Wikimedia Commons]


Foto: Sérgio Monteiro [Wikimedia Commons]


Foto: Katja Schulz [Wikimedia Commons]


Foto: Pavel Kirillov [Wikimedia Commons]


Foto: Katja Schulz [Wikimedia Commons]


Foto: Geoff Gallice [Wikimedia Commons]


Foto: Katja Schulz [Wikimedia Commons]


Foto: Katja Schulz [Wikimedia Commons]


Foto: Judy Gallagher [Wikimedia Commons]


Foto: Judy Gallagher [Wikimedia Commons]


Foto: Marshal Hedin [Wikimedia Commons]


Foto: Charles J Sharp [Wikimedia Commons]


Per saber-ne més:
Membràcid [Viquipèdia]

dimarts, 29 de gener de 2019

Api Total, un còctel de salut!

El fred ha arribat i les nevades també. Sembla com si, cada hivern, ens sorprenem quan això passa, com si no fos, un efecte que forma part del cicle estacional.
—Brrrr... Quin fred que fa!
Els canvis sobtats no ens agraden, ens hem acostumat a viure com si poguéssim controlar la natura amb la idea que la meteorologia ens ha de deixar fer allò que teníem pensat, sense aturar-nos.
Sovint ens enfadem amb els professionals del temps quan no encerten al mil·límetre la predicció. De tant en tant la natura ens recorda qui mana... I nosaltres, a creure i espavilar.
Així que ja hi som, a tapar-nos i a protegir-nos del fred, dels corrents d'aire i dels constipats i les grips. La setmana passada parlàvem de les tisanes amb mel, unes begudes que ens ajudaran a passar els mals moments provocats per algun d'aquests virus.
Avui us recordem que a L'Àvia Clementina tenim un producte natural que consisteix en una combinació de mel d'eucaliptus, pròpolis, gelea reial i pol·len: l'APITOTAL, Aquest aliment reuneix les propietats remeieres de cada un dels seus components i ens pot ajudar a preparar el cos per combatre millor els símptomes de constipats i grips.
El podeu demanar a la vostra herboristeria o botiga de dietètica de confiança.



Per saber-ne més:

APITOTAL