La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 14 de novembre de 2019

El desglaç amenaça amb epidèmies entre els mamífers marins


Foca barbuda. Foto: Gary Bembridge [Wikimedia Commons]

L'escalfament global avança molt més ràpid del que s'havia previst. A més de les conseqüències ja conegudes i revelades per científics de tot el món (pujada del nivell dels oceans, desertització, desaparició d'espècies, empobriment de les poblacions més desafavorides, etc.), ara, un estudi recent revela una nova amenaça:
La pèrdua de gel marí àrtic allibera virus que poden afectar els mamífers marins.
Investigadors de la University of California, Davis, US, han publicat un estudi a la revista Scientific Reports, en el qual s'assegura que el virus de borm focí (PDV), un patògen responsable de matar milers de foques portuàries europees a l'Atlàntic Nord el 2002, i que va ser identificat en poblacions de llúdrigues del mar del nord a Alaska el 2004, estaria relacionat amb el creixent desglaç de l'Àrtic.
El virus és mortal en mamífers marins i podria causar fortes epidèmies entre les espècies que habiten els ecosistemes àrtics.
L'estudi, dut a terme durant 15 anys, destaca que els canvis radicals que ha patit gel marí, podrien haver obert camins per al contacte entre les foques de l'Àrtic i les subàrtiques que abans era impossible.
La pèrdua de gel marí porta a la fauna marina a cercar nous hàbitats on alimentar-se. La desaparició de les barreres físiques, permet que es puguin endinsar en zones que abans els eren inaccessibles.
A mesura que els animals es mouen i entren en contacte amb altres espècies, això facilita la transmissió i la introducció de noves malalties infeccioses, amb impactes potencialment devastadors.
L'estudi afirma que es van identificar infeccions generalitzades a tot l'Oceà Pacífic nord a partir del 2003, amb un segon pic d'exposició i infecció el 2009. Aquests pics van coincidir amb les reduccions de l'extensió del gel marí de l'Àrtic.
A mesura que el gel marí continua la seva tendència de fusió, les oportunitats que aquest virus i altres patògens es transmetin entre els mamífers marins de l'Atlàntic Nord i els del Pacífic Nord poden esdevenir més habituals.

Vist a:
Cosmos Magazine

dimecres, 13 de novembre de 2019

La pionera que va reptar la moral victoriana


Fulles, flors i llavors de cotó i fruita de cainito, Jamaica [Kew Gardens]

Marianne North (Hastings, Anglaterra, 24 d'octubre de 1830 - Gloucestershire, Anglaterra, 30 d'agost de 1890) fou una naturalista i pintora anglesa.

Marianne North [Wikimedia Commons]
Filla d'un ric terratinent i polític anglès, Marianne North va començar a viatjar pel món amb el seu pare després de la mort de la seva mare. Quan aquest va morir, va heretar la fortuna del seu pare per a recórrer el món estudiant i pintant plantes. La seva curiositat intel·lectual la va dur fins al Japó, Borneo, Brasil, Xile, Canadà, Estats Units, Índia o Austràlia.

Cal tenir en compte que a l'Anglaterra de mitjans del segle XIX, era absolutament insòlit que una dona decidís emprendre en solitari un gran viatge científic per a la moral victoriana de l'època. La dona estava destinada a jugar un paper secundari en la vida social i les grans decisions, les prenia l'home, tant en l'àmbit de la llar com en l'àmbit cultural, per no parlar del científic.
Marianne North va desafiar totes les convencions socials i el 1871 va decidir es va llençar a l'aventura de viatjar pel món tota sola per estudiar i documentar la flora en l'entorn natural.

Va destacar, no només com a científica, sinó que també ho va fer com a artista. Les seves detallades pintures van ser exposades al Reial Jardí Botànic de Kew en el qual es va habilitar una galeria amb les seves obres.

 
Flors de mel i xuclamel, Sud-àfrica [Kew Gardens] i Flor del lloro australiana [Kew Gardens]

 
Insectes-fulla i insectes-bastó. © Art UK [Wikimedia Commons] i Algunes fruites i verdures utilitzades al Brasil [Kew Gardens]


Flors i fruites de mangostà i mico de Singapur [Wikimedia Commons]


Enllaços:
Marianne North a Kew Gardens
Marianne North [Viquipèdia]
About Marianne North [Botanical art and artists]







dimarts, 12 de novembre de 2019

El regal



"The Present" (El regal), és un curtmetratge animat de 2014 dirigit i coescrit per Jacob Frey i Markus Kranzler. Està basat en "Perfeição", una tira còmica de Fabio Coala.

El curtmetratge conta la història d'un adolescent a qui la seva mare regala un cadell.
A partir d'aquest moment, la vida del noi canvia.

La pel·lícula És el curt de graduació dels autors a l'Institut d'Animació, Efectes Visuals i Postproducció Digital de la Filmakademie Baden-Wuerttemberg a Ludwigsburg, Alemanya.
Ha guanyat 77 premis de diversos festivals de cinema i ha estat aclamada per la crítica. Com a resultat del curtmetratge, tant Kranzler com Frey van rebre encàrrecs professionals de Pixar i Walt Disney Animation Studios, respectivament.



The Present from Jacob Frey on Vimeo.


Enllaços:
Web de Jacob Frey
Web de Markus Kranzler
"Perfeição" de Fabio Coala

dijous, 7 de novembre de 2019

Meitat femella, meitat mascle

Ginandromorfisme

Definició
Tipus d'hermafroditisme, freqüent en els insectes, en què un individu reuneix cromosomes i caràcters sexuals d'ambdós sexes.

[Segons el Diccionari enciclopèdic de medicina]



El ginandromorfisme és causat per una alteració genètica. Un individu presenta les característiques sexuals d'ambdós sexes. Una meitat de l'animal té la forma, la grandària i els colors la de la femella i l'altra meitat, la del mascle (ginandromorfisme bilateral). Aquesta condició es manifesta en animals amb diferenciació de sexes (dimorfisme sexual) i és força vistosa; es dóna principalment en insectes i en algunes espècies d'aus.

Segons s'ha pogut observar, el ginandromorfisme és molt poc freqüent i els individus que presenten aquesta característica no són capaços de reproduir-se.

Una altra forma de ginandromorfisme és l'anomenada ginandromorfisme mosaic, en la qual, l'individu presenta diferenciacions repartides de manera irregular per tot el cos.


Foto: Burkhard Hinnersmann


Foto: Acrocynus


Per saber-ne més:

Ginandromorfismo [Wikipedia]
Cómo los ginendromorfos logran ser mitad masculinos y mitad femeninos [Earth.com]
¿Sabes qué es el ginandromorfismo? [Super Curioso]
Pasando por la vida como mitad ella, mitad él [National Geographic]

Cerca d'imatges a Google




dimecres, 6 de novembre de 2019

Un assassí a càmera lenta


Foto RSX [Wikimedia Commons]

Clea helena, conegut com "el caragol assassí" és una espècie de caragol d'aigua dolça; un gasteròpode aquàtic de la família Nassariidae, la majoria dels quals són marins.
Aquesta espècie es troba en tot el sud-est asiàtic, especialment a Malàisia, Tailàndia i el llac Toba a l'illa indonèsia de Sumatra.
Amb una grandària de 20 a 35 mm, és força popular entre els aquariòfils, doncs s'alimenta d'altres caragols que poden arribar a constituir tota una plaga en l'aquari.
La closca, que té forma cònica, travessada per bandes de color marró fosc i marró groguenc, això fa que algunes persones es refereixin a aquest caragol com el "caragol borinot". Alguns exemplars, però, tenen la closca completament marró, sense bandes.
No són hermafrodites; els mascles i les femelles tenen la mateixa grandària i el mateix aspecte. Després que un mascle i una femella s'uneixin durant moltes hores, la femella pon diverses càpsules d'ou transparents forma quadrada i d'aproximadament 1,0 a 1,5 mm d'ample i alt. Cada càpsula conté un sol ou groc petit. Les càpsules generalment es col·loquen sobre superfícies sòlides, sovint, sobre la base de les plantes. Els ous fèrtils generalment fan eclosió en unes poques setmanes.
Aquest caragol és un carnívor caçador. Passa moltes estones soterrat en la grava del fons fluvial o de l'aquari i s'activa per alimentar-se.
Té un apèndix en forma de tub que l'ajuda a respirar quan s'enterra i que també li serveix com a òrgan olfactiu que l'ajuda a detectar les preses. Quan localitza una presa, treu una llarga probòscide retràctil que introdueix dins la closca de la víctima i la devora de viu en viu, utilitzant una ràdula ubicada a l'extrem de la probòscide.




dimarts, 5 de novembre de 2019

Temps de tardor



Tots Sants, Dia dels Difunts... Temps de tardor, arriba el fred i els dies s’escurcen.
Els arbres deixen caure les fulles mortes i cobreixen el sòl de catifes multicolors.
Temps de recordar les persones absents... Temps de castanyes, moniatos i panellets.
Algunes fonts assenyalen que per tots Sants es recordava a les persones estimades tot duent-los dolços al cementiri.
A pagès la collita de les ametlles havia finalitzat i tot triturant-les junt amb sucre feien delicioses llaminadures que, ara, anomenem panellets.
Sigui com sigui, el cert és que les tradicions ens recorden els cicles de la Natura i que hi ha un temps per cada cosa.
Així doncs, com cada any per aquestes dates, hem recordat, hem gaudit d'una bona taula i hem assaborit vistosos panellets. Bon profit!




També et pot interessar:
7 receptes de panellets [cuina.cat]

En aquest bloc:
La Castanyada

dijous, 31 d’octubre de 2019

Cuinar amb mel


Foto (detall): Scott Bauer, USDA ARS [Wikimedia Commons]

Ja coneixem els beneficis de la mel per a la salut. Les seves propietats terapèutiques, energètiques, tonificants i antisèptiques, la fan un magnífic aliment molt recomanable. Per no parlar del seu sabor únic i inimitable.
Tant quan comparteix protagonisme, com en el cas del tan conegut "mel i mató", com quan figura com un ingredient més, o com a simple acompanyament, la mel aporta matisos sorprenents i engrescadors.

Entre les quatre províncies de Catalunya, Lleida és la principal productora de mel. La Serra del Montsec, abastant un ampli territori entre les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà, la Plana d'Urgell i la Baixa Ribagorça, ofereix unes condicions ideals per a la producció de mel. L'abundant presència de romaní, timó, espígol, farigola i altres flors molt visitades per les abelles, permeten als apicultors recol·lectar el valuós nèctar ja transformat en una mel d'altíssima qualitat.
Els restauradors de la zona, seguint la vella tradició, incorporen la mel als seus plats fins al punt que aquesta acaba constituint tot un senyal d'identitat.





Avui us proposem una visita a a diverses pàgines en les quals podeu trobar receptes per a tots els gustos i preferències.
Esperem que us animeu a preparar-les a casa. I, bon profit!

Enllaços:

La cuina de la mel [femturisme.cat]
10 receptes amb mel [cuina.cat]
Deu plats amb mel per celebrar Sant Ponç [TV3]

Els restauradors del Montsec aposten per la cuina de la mel [Como Pomona]

També en aquest bloc:

Mitjanes de porc al forn amb herbes i mel
Amanida dolca
Vinagreta amb mel

Truita d'espàrrecs de marge
Allioli de codony
La mona de Pasqua

Grips i refredats, les malalties de l'hivern
Xarop natural contra la tos
Infusió de farigola, mel i llimona
Aigua amb mel i llimona
Api-Total, un còctel de salut




dimecres, 30 d’octubre de 2019

Prevenció i actuacions en cas d'inundacions


Foto: allen watkin [Wikimedia Commons]

Una de les característiques del clima mediterrani són les pluges torrencials, especialment a la tardor. Aquestes fortes descàrregues d'aigua, poden provocar riuades que causen greus danys i pèrdues humanes o materials.
Els xàfecs, sovint arriben de manera sobtada i ens agafen per sorpresa.
Mai se sap quan ens trobarem en mig d'una situació complicada i és molt important que estiguem previnguts. Tant, des del punt de vista de la prevenció com de l'actuació davant del perill.
Quan ens troben en mig d'un aiguat cal mantenir la sang freda i actuar de la manera més racional possible per evitar, tant com sigui possible, mals majors.
La Generalitat de Catalunya posa a disposició de tots uns consells que convé tenir en compte i seguir.
I, recordem: si mai ens trobem en una situació de risc i necessitem ajuda, hem de trucar al 112.

Feu clic sobre la imatge per accedir a la pàgina corresponent:

Aiguats i inundacions
https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/consells_autoproteccio_emergencia/riscos_naturals/aiguats_i_inundacions/

Consells ràpids
http://www.gencat.cat/hivern/aiguats/cat/

dimarts, 29 d’octubre de 2019

Hologrames de circ

El circ que ha substituït els números amb animals per espectaculars hologrames




Tradicionalment, els circs incorporaven números amb animals exòtics. En altres temps en els quals la mobilitat era reduïda i els viatges no estaven a l'abast de gairebé ningú, els circs oferien la possibilitat de veure animals vinguts de terres llunyanes. 
Moltes vegades, aquests números amb elefants, lleons, tigres, ossos, etc. eren els més celebrats pel públic.
Avui dia, la sensibilització sobre les condicions de vida d'aquests animals de circ, la facilitat per viatjar i la gran quantitat d'informació gràfica i documental sobre els animals en els seus àmbits naturals, ha fet que aquesta mena d'espectacles, hagin deixat d'interessar i, fins i tot, estiguin prohibits a molts indrets. Les companyies de circ han hagut d'esprémer la imaginació per tal de sorprendre un públic cada dia més exigent.

El circ Roncalli, ha optat per la tecnologia per oferir un espectacle enlluernador en el qual, animals virtuals circulen per la pista en forma d'hologrames. 





Aplaudim aquesta mena d'iniciatives i proposem als empresaris taurins que prenguin nota. 
Les repugnants imatges que ens deixen les "corridas" en les quals el públic contempla i aplaudeix la tortura i la mort d'un esser viu entre grans patiments ens fan regirar els budells.








dimecres, 23 d’octubre de 2019

L'escorpí sense cua

Els amblipigis (Amblypygi) són un ordre d'aràcnids. Recorden un escorpí sense cua tot i que, internament, s'assemblen més a les aranyes. Se'n coneixen unes 140 espècies. La majoria de les espècies d'aquest grup tenen una longitud corporal de 8 a 45 mm. Es caracteritzen pel fet que el primer parell d'extremitats ambulatòries s'han transformat en apèndixs sensorials, habitualment força llargs, que poden arribar a mesurar 5 vegades la longitud total de l'animal. El primer parell de potes és excepcionalment llarg (fins a 30 cm).
No segreguen seda ni cap mena de verí. La femella transporta la posta (fins a 60 ous) en la part ventral. Quan neixen les cries, grimpen al dors i són transportades per la mare fins a la primera muda, llavors es dispersen i fan vida independent. Els seus hàbits són, en general, nocturns.
Habiten en regions tropicals i subtropicals de l’Amèrica del Nord i del Sud, Àsia i Àfrica.
[Extracte de la Viquipèdia]


Foto: Dawson [Wikimedia Commons]


Foto: Luis Alejandro Cisneros [Wikimedia Commons]


Foto: Rootruth [Wikimedia Commons]


Foto: Notafly [Wikimedia Commons]


Foto: Pavel Kirillov [Wikimedia Commons]


Foto: Ltshears [Wikimedia Commons]


Sorprenents imatges de molt a prop


Video d'un Amblypigi mudant la pell


Femella parint