Les fotos de l'amabilitat

Envision Kindness és una organització sense ànim de lucre el propòsit de la qual és inspirar amabilitat, compassió, alegria i amor a través de la imatge. Amb aquesta intenció, comparteix al seu web, imatges fotogràfiques i vídeos, uns i altres amb un denominador comú: la capacitat per generar emocions positives.

Segons afirmen al web, la ciència ha pogut demostrar que l'exposició a imatges de bondat pot ajudar a fer que la gent sigui més amable, més feliç, més optimista i més generosa. Per tant animen a compartir-les. Com més compartim, més altruistes, empàtiques, felices i sanes poden ser les nostres comunitats.
Com conseqüència, ens animen a pujar les nostres pròpies imatges i compartir-les amb ells i amb tots els seus seguidors.
Un concurs anual premia les millors imatges enviades per la gent.

Hem fet una tria d'algunes de moltíssimes imatges que apareixen a la seva galeria.


Foto: Md Rafayat Haque Khan. Lloc: Bangladesh.


Foto: Rajesh Dhar. Lloc: India.


Foto: Aung KyawTun. Lloc: Myanmar.


Foto: MD DIDARUL ALAM CHY DIDAR. Lloc: Bangladesh.


Foto: Udayan Sankar Pal. Lloc: India.


Foto: Hamid Sadeghpour. Lloc: Iran.


Foto: Daniel Kyndt. Lloc: Bali.


Foto: LOC MAI. Lloc: Vietnam.


Foto: huy nguyen quoc. No consta lloc.


Foto: Nayeem Siddiquee. Lloc: Bangladesh.


Enllaços:

Web d'Envision Kindness
Envision Kindness a Facebook
Envision Kindness a Twitter 
Envision Kindness a Instagram

Temps de collita per a les abelles!

Sant Joan s'acosta i les flors esquitxen camps i prats de petites notes de color. Les flors de Sant Joan estan pletòriques i a punt per ser collides i gaudir, quan ens faci falta, les seves propietats remeieres. Les flors de Sant Pere treuen el nas i La botja exhibeix les seves darreres floretes blanques.
Les abelles tenen molta feina; estan ben atrafegades elaborant la mel, és temps de melar, elles no coneixen el descans i seguiran treballant per fer-ne més.
Podem veure les oliveres en flor; els arbres estan carregats de flors fecundades que, més endavant, seran olives. Si el temps no s'espatlla, no hi ha gelades quan no toca, ni pedrega, tindrem una bona collita. Però, ja se sap, a pagès, som en mans de la natura i aquesta dirà. A finals d'any veurem quantes olives s'han collit i quant oli ens han donat.







Les oliveres en flor sota la mirada de l'imponent Montsec

Els ritmes del canvi

Playing for change

Playing For Change és un moviment creat amb la intenció d'inspirar i connectar el món a través de la música. La idea d'aquest projecte va sorgir de la creença popular que la música té el poder de trencar fronteres i superar les distàncies entre les persones.

El 2002, els co-fundadors, Mark Johnson i Whitney Kroenke, recorrien els carrers dels Estats Units amb un estudi d'enregistrament mòbil i càmeres a la recerca d'inspiració. D'aquest viatge musical en va sortir el guardonat documental, "A Cinematic Discovery of Street Musicians".

Des d'aleshores, Playing For Change, viatja pel món enregistrant els músics i intèrprets que intervenen en els diversos clips musicals Que podem veure a la seva pàgina de YouTube sota el títol genèric de Songs Around the World.

El moviment ha captivat tant músics de carrer com diversos grans noms de l'escena musical.

La fundació Playing for Change, una organització sense ànims de lucre, construeix escoles de música i art per a nens de tot el món, i obre una nova porta a l'esperança i a la inspiració per al futur del nostre planeta.

Us deixem unes mostres del treball d'aquest moviment internacional, tot esperant que us serveixin d'estímul per visitar el seu canal de YouTube i gaudir de les extraordinàries gravacions que ens ofereixen.












Pàgina web de Playing For Change
Canal de Youtube de Playing For Change
Playing For Change a Facebook
Playing For Change a Twitter
Playing For Change a Flickr
Playing For Change a Instagram

Playing For Change Foundation

El primer eclipsi filmat

Darrerament s'ha escampat per les xarxes socials una notícia interessant i curiosa; L'Institut del Film Britànic (BFI en anglès) ha restaurat una antiga filmació en la qual es pot veure el primer eclipsi filmat que es coneix.



Nevil Maskelyne, un cèlebre mag, propietari d'una sala d'espectacles i entusiasta de l'astronomia, va enregistrar un eclipsi solar a Carolina del Nord el 28 de maig de 1900.
Maskelyne havia viatjat l'any 1898 a l'Índia per filmar un eclipsi anterior, però durant el viatge de tornada li van robar la pel·lícula.
El nou intent dut a terme a Carolina del Nord va reeixir després que el mag fes unes modificacions al seu telescopi per adaptar-lo a la càmera.
És l'única pel·lícula de Maskelyne que es coneix.
Segons sembla, es tracta de la primera pel·lícula astronòmica que ha sobreviscut al món. El petit fragment d'un minut mostra la corona al voltant de la lluna amb l'efecte "anell de diamants" ben visible.

El fragment original es conserva a l'arxiu de la Royal Astronomical Society i ha estat escanejat minuciosament i restaurat a 4K i ara s'ofereix al públic la possibilitat de visualitzar aquest document històric, realitzat fa més d'un segle.

Enllaços:

• La pel·licula a la Royal Astronomical Society
• La pel·licula a la Royal al British Film Institute

Per saber-ne més:

• Redescubren la primera filmación de un eclipse solar [La Vanguardia]
• Eclipse solar: Nevil Maskelyne, el mago que filmó este fenómeno por primera vez en 1900 y por qué se le considera el primer hacker de la comunicación [BBC News]

Pampallugues

Pampallugues és una de les moltes paraules catalanes amb "sonoritat graciosa", una d'aquelles paraules que imprimeixen caràcter i personalitat a una llengua. Com mandonguilla, xiuxiueig, peperepep o poti-poti. No són gracioses? Són paraules que transcendeixen el seu significat i ens omplen la boca quan les pronunciem.

Al Diccionari.cat podem llegir el següent:

pampallugues
	[1803; probablement del gr. pompholýga, acusatiu de pomphólyx, -ygos 'bombolla']
	f pl 1 Noses, llums, etc., que impedeixen intermitentment la visió, com ocorre quan hom tanca i obre els ulls repetidament i ràpidament.
	2 hiperb No pares de passar i traspassar davant meu i em fas pampallugues!

Doncs, bé, avui fem una visita virtual a un gran especialista en pampallugues: Akiyoshi Kitaoka

Akiyoshi Kitaoka és professor de psicologia a la Universitat Ritsumeikan, a Kyoto, el Japó.
Va treballar en psicologia animal i neurociència i es va especialitzar en la percepció visual i les il·lusions visuals provocades per les formes geomètriques, la lluentor, el color, les il·lusions en moviment i altres fenòmens visuals.
El treball desenvolupat per Akiyoshi Kitaoka ens ensenya que, segons com repartim formes i colors sobre una superficie plana, el resultat final pot crear sensació de volum o de moviment.

Les serps giratòries (Rotating Snakes) és una de les seves imatges més icòniques; la més coneguda, doncs ha constituït tot un fenomen viral a internet. Un seguit de cercles concèntrics decorats de tal manera que semblen girar sobre ells mateixos.





Quan centreu la mirada en un dels punts negres de les interseccions, la resta desapareix.


Omplint els petits espais buits entre les formes ovals de blanc o de negre, produeix una distorsió en la imatge.


Veiem tots els quadrats realment quadrats? Doncs sí que ho són.


Comprimint les formes ovals en diferents gradacions, Akiyoshi Kitaoka crea una sensació de volum i de moviment.


Sembla una espiral, però no ho és. són cercles concèntrics.


Veieu com giren en sentit contrari?

Tanquem aquesta petita mostra amb el nostre preferit. El cor en moviment, sempre en moviment.

I acabem aquí que els ulls ja ens fan pampallugues!

Podeu veure molt més a:
Pàgina web d'Akiyoshi Kitaoka
AkiyoshiKitaoka a Twitter

Els colors del cranc

Els crancs són animals bàsicament bentònics, és a dir, viuen sobre el fons dels mars, llacs, rius, etc. Hi ha espècies que viuen a gran profunditat (regió abissal), però d'altres viuen en aigües somes i molts duen una vida amfíbia i passen una part del temps fora de l'aigua. [Viquipèdia]

Ens crida l'atenció la diveritat de formes i colors dels crancs (més de 4.000 espècies). Entre tots, hem fet una selecció d'imatges que en mostren alguns dels més vistosos.
Totes les imatges han estat recollides a la pàgina iNaturalist i són propietat dels seus respectius autors.


© Marek Ganko


© Carlos Domínguez-Rodríguez

© Wayne Fidler

4 © Chris Rohrer


© Abner Bucol

© Joe Sebastiani

© mayuresh kulkarni

© Vishals_Lab

© Thomas Barbin


© Nicolas Zwahlen


© oldman19510


© markus lilje

---

La invasió del cranc blau
Aprofitem aquesta entrada per lamentar la invasió del cranc blau (Callinectes sapidus) que està patint el nostre litoral mediterrani. L'espècie és nadiua de la costa occidental de l'Oceà Atlàntic, des de Nova Escòcia fins a l'Argentina, i al voltant de tota la costa del Golf de Mèxic.
Es va detectar per primera vegada en la zona en 2012 i pocs anys després s'ha reproduït de manera alarmant. Sense enemics naturals (només els pops en són depredadors naturals), s'ha instal·lat a estuaris i llacunes de la mediterrània com el Delta de l'Ebre que ja està infestat d'aquest crustaci que s'alimenta de petits animals marítims autòctons.
Alguns cuiners de la zona l'aprofiten per fer el brou per l'arròs i es pot degustar a molts restaurants.


Cranc blau. Foto: Wendy Kaveney / The Children's Museum of Indianapolis 


Per saber-ne més:
Crancs [Viquipèdia]
La sobreexplotación del cangrejo azul satura la lonja [La Vanguardia]

Melissa, els somnis més dolços

També coneguda com a tarongina, la melissa és una planta de la família de les labiades, com la menta, la farigola, l'orenga o la sàlvia. Com totes elles, força coneguda com a planta aromàtica i medicinal.

Les seves flors nanes, de color blanc, atrauen les abelles. Aquesta circumstància està, precisament, relacionada amb el nom científic de la planta, "Melissa officinalis", ja que la paraula "melissa" vol dir abella en grec.

A més del seu sabor dolç i agradable quan la prenem en forma d'infusió (no cal dir que està boníssima si l'endolcem amb mel de l'àvia Clementina), la melissa és també molt utilitzada com a remei natural per ajudar en diversos processos de malestars pels beneficis que aporta.
Consumida amb certa regularitat, pot alleujar els estats d'agitació pel seu efecte tranquil·litzant que redueix l'ansietat i l'estrès i proporciona relaxació. Els seus efectes sedants afavoreixen la son i equilibren el sistema nerviós degut, principalment, als àcids fenòlics i als flavonoides, sense deprimir el sistema nerviós central.
És també un bon estomacal, espasmolític i carminatiu i ajuda a eliminar els gasos causats per la mala digestió, proporcionant benestar després dels menjars pesats.
Per via externa té acció antisèptica, antifúngica i antivírica.
També és emmenagoga, i per tant, és útil en la regulació dels trastorns menstruals.

Originària del sud-oest d'Europa, la regió occidental d'Àsia i el Nord d'Àfrica, es distribueix per tota la conca mediterrània, a totes dues riberes del mar, i aarriba fins al sud de les illes Britàniques pel nord, al nord del Marroc pel sud i a l'Orient Mitjà per l'est.
Al Principat, la podem trobar en comarques de clima marítim amb condicions temperades i humides i estius calents i secs, és a dir, pràcticament per tot arreu.


Gideon Pisanty (Gidip) [Wikimedia Commons]


Per saber-ne més:
Melissa [Vikipèdia]

La mainadera-fotògrafa

"Bé, suposo que res ha de durar per sempre. Hem de donar lloc a altres persones. És una roda. S'ha d'aconseguir, cal anar fins al final. I llavors algú té la mateixa oportunitat d'anar fins al final i així successivament". - Vivian Maier

Nord-americana d'origen francès i austro-hongarès, La mainadera Vivian Maier (Nova York,1-2-1926 – Chicago, 21-4-2009) va documentar tota una època, la segona meitat del segle XX, amb les seves fotografies.

Quan la feina li ho permetia, Vivian es dedicava a la seva passió; fer fotos. Les desava a casa seva i no van arribar a ser publicades en vida de l'autora. Va arribar a emmagatzemar més de 100.000 negatius. Avui podem veure la seva magna producció fotogràfica, a més de tot un seguit de pel·lícules documentals i enregistraments d'àudio casolans de la cuidadora-fotògrafa.

Recentment, el president de la societat històrica local del costat nord-oest de Chicago, John Maloof compra una caixa de negatius amb imatges de Chicago als anys 60 en una subhasta; li costa uns 400 dòlars.

Aquesta troballa obre una porta mediàtica a la feina desenvolupada per la fotògrafa aficionada.
Les imatges són vistes a través de les xarxes socials per milions de persones i posa el nom de Vivian Maier a la llista dels grans artistes de la fotografia.

El món descobreix una obra coherent, exhaustiva i tècnicament perfecte de la dona que havia romàs en l'anonimat. Les fotografies de Vivian estan orientades cap a la documentació. La majoria representen imatges quotidianes de la vida al carrer de les grans ciutats i dels diversos indrets del món que ella havia visitat.

Us proposem una petita mostra de l'elegància, el sentit de l'oportunitat, la precisió en els enquadraments i la visió personal d'una dona moguda per una gran curiositat, un enorme afany de coneixement i una tenacitat dignes d'admiració.

Esperem que us agradi i us recomanem una visita a la pàgina dedicada a aquesta fotògrafa que ha sorprès tothom.



















Totes les imatges procedeixen de la pàgina vivianmaier.com

---

Vídeos sobre Vivian Maier:

---

Enllaços:
Web dedicada a Vivian Maier
Vivian Maier [Viquipèdia]