La pintora que pintava paisatges que no semblaven paisatges

Springscape (Paisatge de primavera)

Tal dia com avui (12 de desembre de 1928), naixia Helen Frankenthaler a Nova York. Va ser una pintora expressionista abstracta estatunidenca. Filla menor d'un magistrat del tribunal suprem de l'estat de Nova York. Va estudiar a l'Escola Dalton amb Rufino Tamayo i també al Bennington College de Vermont. Es va casar amb el també pintor Robert Motherwell. Va rebre la influència de l'obra de Jackson Pollock i de Clement Greenberg amb qui també es va veure involucrada en el Moviment d'Art Abstracte de 1946-1960. Va morir a Darien, Connecticut, el 27 de desembre de 2011.

La seva carrera artística s'inicià el 1952 amb l'exposició del quadre de grans dimensions «Muntanyes i mar» (Mountains and Sea). Tot i estar pintat a l'oli, el quadre té l'aspecte d'una acuarel·la. A més, introdueix la tècnica de pintar directament en un llenç sense preparació de manera que la tela absorbeix els colors. La pintura diluïda amb trementina o querosè xopa la tela (soak stain) i deixa un al voltant de cada massa de color. La tècnica va ser adoptada per altres artistes.

És considerada una pionera en l'estudi de l'aplicació del color que la va dur a formar part del moviment "Color-field" que és un estil de pintura abstracta originat a la ciutat de Nova York durant els anys 40 i 50 del segle XX. Inspirat en el modernisme europeu i àmpliament utilitzat pels artistes de l'expressionisme abstracte. El Color-Field es caracteritza, principalment, per la utilització de grans masses de color llis i sòlid sobre el llenç, creant àrees de pintura uniforme en un sol plànol sense profunditat. La pinzellada i l'acció perden importància a favor de la consistència de la forma. El color és alliberat del context objectiu i es converteix en el subjecte en si mateix.
A finals dels 50 i principi dels 60, el moviment va tenir un gran seguiment als Estats Units, a Gran Bretanya i al Canadà.

Totes les imatges via WkiArt


Mountains and Sea (Muntanyes i mar)


Playa (Platja)


Tuscany (La Toscana)


Seascape with Dunes (Marina amb dunes)


August Deep (Profunditat d'agost)


Bilbao


Per saber-ne més:
Helen Frankenthaler Foundation
Helen Frankenthaler [Viquipèdia]

El còndor passa

El còndor dels Andes (Vultur gryphus) és una espècie d'ocell sud-americà de la família dels voltors del Món Nou (Cathartidae), l'únic membre del gènere Vultur. El seu nom ve del quítxua kuntur. Viu a la serralada dels Andes i la costa Pacífica contigua de l'oest de Sud-amèrica, i és l'ocell terrestre volador més gran de l'hemisferi oest.


Foto: Frans-Banja Mulder [Wikimedia Commons]

Els adults poden mesurar fins a 142 cm d'alçada, assolir una envergadura de fins a 330 cm (sent l'au terrestre amb més envergadura) i un pes entre els 7,7 i els 15 kg.

La seva esperança de vida por arribar als 75 anys en captivitat i en llibertat es creu que poden viure 50 anys.

Aquest animal sempre ha estat un símbol cultural molt important a la zona dels Andes d'Amèrica del sud durant milers d'anys. Pels inques del Perú, el còndor representa un dels tres regnes de la existència, el cel. Els altres dos són el jaguar que representa la terra, i la serp que representa l'inframon. Els còndors dels Andes també desenvolupen un paper essencial pels humans com a importants eliminadors de carronya, ja que ajuden a limitar la propagació de malalties infeccioses que provoquen els cadàvers.

La seva supervivència en el seu hàbitat natural també és important per la industria de l'ecoturisme. També se'n troben a gran quantitat de zoològics, sent un animal molt popular, i que permet als cuidadors del zoològics adquirir experiència en la cria de còndors en captivitat, essencial per la conservació dels còndors de Califòrnia, en perill crític d'extinció.

Aquesta espècie està catalogada com a "gairebé amenaçada" per la llista roja de la UICN ja que la seva població ha anat disminuint en els últims anys. Les amenaces més importants per aquesta au són la pèrdua del seu hàbitat, la ingestió de municions de plom dels caçadors i la persecució per part d'alguns agricultors.[4] Tot i els programes de reintroducció, la seva lenta taxa de reproducció (1 ou cada 2 anys) fa que la recuperació de la seva població sigui lenta.

[Extracte de la Viquipèdia]


Foto: Pedro Szekely [Wikimedia Commons]


Foto: Michael Gäbler [Wikimedia Commons]

El primer vol



La cançó

L'any 1970, Paul Simon i Arthur Garfunkel van sorprendre el món amb un magnífic àlbum titulat "Bridge over Troubled Water". En aquest àlbum apareixia una cançó d'inspiració andina, "El condor pasa" ("If I could"). La cançó era una versió d'un tema del grup folklòric Los Incas que Paul Simon havia sentit en una actuació al "Théâtre de l'Est" a París.

Los Incas, formació musical fundada el 1956 per l'argentí Jorge Milchberg a França, van participar en l'enregistrament de "El condor pasa" de Simon and Garfunkel que es va convertir en un èxit mundial.

L'autor de la música d'"El Condor pasa" és el compositor peruà Daniel Alomía Robles i és una de les peces que apareix en la sarsuela del mateix títol composta l'any 1913.


Simon & Grafunkel: El Condor Pasa


La versió enregistrada en disc per Los Incas el 1963


Versió tocada segons la partitura original de l'autor Daniel Alomía Robles.



Històtia d'"El condor pasa"



Per saber més sobre el còndor andí:
Extens article sobre el còndor andí a la Wikipedia (en castellà)

Boira a La Vall

Els dies d'hivern són freds a La Vall. Sovint, quan el cel és ben blau i net de núvols i el sol llueix il·luminant el paisatge, podem veure la boira al fons. A mesura que avança el dia, la boira va escampant. En fer-se fosc, arriba el fred i la llar de foc ens dóna caliu.

Abelles surfistes

Quan una abella cau a l'aigua, la part interior de les ales, queda enganxada a la superfície. Però, a causa de la tensió superficial, la part exterior de les ales, roman totalment seca. Quan l'abella intenta volar, genera amb el moviment, un flux d'aigua que la impulsa cap endavant. D'aquesta manera, l'abella pot avançar per la superfície de l'aigua fins a trobar algun element que li permeti sortir-ne.
Talment com si fessin surf sobre les onades que ella mateixa crea amb el batec de les ales.

En el vídeo, podem observar perfectament aquest fenòmen recentment estudiat per científics de l'Institut Tecnològic de Califòrnia (CALTECH) segons confirma l'article "Honeybees use their wings for water surface locomotion" publicat a la revista PNAS





Vist a:
Las abejas pueden ‘surfear’ para evitar ahogarse [National Geographic]

Instruments estranys i una mica d'humor

La música és consubstancial a la humanitat. Neix amb l'aparició dels essers humans sobre la Terra i ens ha acompanyat sempre.
Als instruments més rudimentaris, com ara dos ossos colpejats l'un amb l'altre per crear un ritme, van seguir altres formes d'emetre sons més sofisticades. Una membrana feta amb la pell d'algun animal, ben tibant sobre un tronc buit o una closca de coco, afegia varietat i profunditat. La cosa va anar evolucionant amb les cordes tensades que oferien la possibilitat de fer notes...
Podríem dir que la humanitat va domesticar el so.
Avui podem gaudir d'una immensa varietat d'instruments gràcies a aquesta mena d'obsessió per descobrir noves sonoritats.

En aquest vídeo podeu veure i escoltar una petita mostra d'instruments rars, poc habituals i, alguns d'ells, força sorprenents.



I, a continuació, una divertida actuació dels inefables Les Luthiers, interpretant "Rhapsody in Balls" ("Handball Blues").
Les Luthiers és un grup argentí que utilitza la música com un element fonamental de les seves actuacions humorístiques, instruments informals creats a partir de materials de la vida quotidiana. Aquesta característica es veu reflectida en el nom del grup, ja que "luthier", en francès significa "creador d'instruments musicals".

L'hivern, set imatges i un poema

Celebrem l'arribada del nouvingut mes de desembre, que juntament amb gener i febrer, és sinònim d'hivern.
Acompanyem aquestes imatges hivernals de Sant Miquel de La Vall amb un poema del sempre magnífic Miquel Martí Pol, tot desitjant-vos un bon hivern.



Hivern

Estimo la quietud dels jardins
i les mans inflades i vermelles dels manobres.

Estimo la tendresa de la pluja
i el pas insegur dels vells damunt la neu.

Estimo els arbres amb dibuixos de gebre
i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

Estimo les nits inacabables
i la gent que s'apressa sortint del cinema.

L'hivern no és trist:
És una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.

L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat.

L'hivern no és els dies de boira:
és una rara flexibilitat de la llum
damunt les coses. L'hivern és el silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot
colpidorament pròxim i assequible

Miquel Martí i Pol

[Vist al bloc bibliopoemes]

Documentals de natura

Les noves tecnologies estan canviant els nostres hàbits de consum. Entre altres coses, ens ofereix una nova manera de veure la televisió, per exemple. Ja no és necessari acomodar-nos als horaris d'emissió. Ara podem veure la majoria de programes de la nostra cadena favorita a qualsevol hora.
L'streaming TV és la distribució digital de continguts multimèdia a través d'una xarxa d'ordinadors. Els usuaris podem visualitzar els continguts sense necessitat de descarregar-los.
Només necessitem una connexió d'igual amplada de banda que la taxa de transmissió del servei i un ordinador, un mòbil, una tablet o una smart-tv. Amb això, podem accedir als continguts quan i des d'on vulguem.
Aquesta tecnologia està propiciant un canvi en els hàbits del consumidor i en les estratègies de creació, distribució i consum de moltes empreses.



Si, com és probable, els que llegiu aquestes línies, sou fanàtics dels documentals de natura com nosaltres, ja deveu saber que TV3 ofereix la possibilitat de veure'ls al vostre ordinador o a qualsevol aparell reproductor amb connexió a internet.

Us posem els enllaços per si us n'heu perdut algun ;)

Web de TV3
Documentals de Natura
Tots els documentals

La capsa

La Boîte (la capsa) és un curtmetratge animat del 2017. Els autors, Aloïs Mathé, Eliott Belrose, Carole Favier, Loïcia Lagillier, Juliette Perrey i Joran Rivet, han aconseguit crear un ambient i un moviment dels personatges excepcionals que fan d'aquests sis minuts un petit tresor virtual.
La història és tan senzilla com entranyable. Els dos protagonistes, de primer, antagonistes, acaben entenent-se malgrat les seves grans diferències. És la història d'una estranya i commovedora amistat.



És una producció d'ESMA - École Supérieure des Métiers Artistiques

Els colors de la tardor

La tardor és l'estació de l'any més multicolor. L'arribada del fred ens deixa imatges meravelloses que combinen els verds amb grocs, ocres, taronges, vermells...
En la pàgina NacióFotos.cat ens ofereixen una selecció d'imatges que il·lustren perfectament aquesta estació de l'any. Pròxima parada: hivern.

Les imatges que apareixen a continuació són captures de pantalla i estan posades a tall de "tastet".
Les podeu veure i/o comprar a la pàgina de Nació Digital.







Les imatges de la galeria NacióFotos.cat estan disponibles en alta resolució i formen part de la producció del Grup Nació Digital. Podeu contactar per correu electrònic a fotografia@naciodigital.cat per concertar la forma de pagament.

20 de novembre, Dia Universal de la Infància

Nacions Unides celebra el Dia Universal de la Infància el 20 de novembre, data en la qual l'Assemblea General de l'ONU va aprovar la Declaració dels Drets del Nen el 1959. Aquesta declaració, que, legalment, no tenia caràcter vinculant, no era suficient per a protegir els drets de la infància. Després de deu anys de negociacions amb governs de tot el món, líders religiosos, ONGs, i altres institucions, es va aconseguir acordar el text final de la Convenció sobre els Drets de la Infància, el 20 de novembre de 1989, el compliment del qual és obligatori per a tots els països que l'han signat.

L'objectiu del dia d'avui és fomentar els drets i el benestar dels més petits




Dia Internacional del Niño [unicef.es]