La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 10 de juny de 2021

L'abella clònica


Abella de la mel del Cap sobre una flor d'Oxalis pes-caprae

Llegim a la revista digital NewScientist, un article que ens ha sorprès.
En traduïm un extracte. 

Una sola abella s’ha clonat a ella mateixa centenars de milions de vegades.

Un exemplar d'abella obrera d'una subespècie sud-africana s'ha clonat a si mateixa milions de vegades durant els darrers trenta anys. Alguns dels clons poden arribar a convertir-se en reines que poden fer-se càrrec del rusc.

La partenogènesi (reproducció asexual) no és infreqüent al món dels insectes, però sí tenir descendents genèticament idèntics als progenitors. Això es deu al fet que, durant el procés reproductiu, el material genètic es barreja en un procés anomenat recombinació. Com a resultat, fins i tot si només hi ha un progenitor, la descendència tindrà una composició genètica gairebé idèntica.

Benjamin Oldroyd de la Universitat de Sydney afirma que les treballadores de l'abella mel del Cap (Apis mellifera capensis), originària del sud de Sud-àfrica, han desenvolupat la capacitat inusual de clonar-se tot evitant la recombinació durant la reproducció.

Aquest fet comporta importants avantatges. Normalment, la reproducció asexual pot ser letal en les abelles perquè aproximadament un terç dels gens aboquen a la consanguinitat i les larves no sobreviuen. Però, com que les obreres d'aquesta subespècie es clonen perfectament, cada clon es manté tan genèticament sa com la seva mare.

Una línia de clons s'ha clonat des del 1990, amb el mateix individu copiat centenars de milions de vegades.

La clonació, però, resulta problemàtica per a la salut de la colònia. Normalment, la reina és l'únic individu que es reprodueix, mentre que la resta d'abelles compleixen altres tasques destinades al manteniment de la colònia, aquest delicat equilibri es pot veure alterat amb la reproducció d'altres membres del rusc, derivant en una colònia disfuncional.

Les obreres clonadores acaben dedicant-se a pondre ous sense fer cap altra tasca, fins que la colònia esdevé inviable i les obreres s'instal·len a la següent colònia on continuen ponent ous, alterant-ne de nou el funcionament.

Aproximadament el 10% de les colònies sud-africanes desapareixen cada any. 

"És com un càncer social transmissible", diu Benjamin Oldroyd.


Leegiu l'article sencer (en anglès) a NewScientist

dimarts, 8 de juny de 2021

L'ocell secretari

Sobre l'ocell secretari (Sagittarius serpentarius), el 1780, el polímata francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, va suggerir que el nom de secretari havia estat escollit a causa de les llargues plomes de la part superior del coll de l'ocell, que recordaven una ploma darrere de l'orella d'un escrivà antic.
El 1977, C. Hilary Fry de la Universitat d'Aberdeen va suggerir que el el nom de l'ocell prové de la paraula "secrétaire" francès, que, a la vegada, seria una evolució de l'àrab "saqr et-tair" que significa "falcó del semidesert" o "falcó que vola".

El cert és l'aspecte d'aquesta rara au rapinyaire ens fa pensar en algun personatge del segle XVIII, tot en blanc i negre, amb les seves potes tan llargues i un aire sever de distinció elegant.

Amb una alçada considerable que pot arribar fins als 150 centímetres, aquesta rapinyaire africana, s'alimenta principalment de serps  que caça literalment a puntades de peu, els colpeja amb les fortes potes abans d'engolir-los, També formen part de la seva dieta els llangardaixos, els insectes i qualsevol petit vertebrat que pugui caçar. 

Malauradament, aquesta espècie està en risc d'extinció.

Imatge: Yoky 


Vídeos




Per saber-ne més: 

  • Secretari (ocell) [Viquipèdia]

divendres, 4 de juny de 2021

Humor en verd

Cada dia podem llegir notícies que ens alerten sobre l'avanç del canvi climàtic, l'esclafament global, el desgel, la desertització, la desforestació...

Molts humoristes gràfics arreu del món posen el seu granet de sorra per a contribuir a la conscienciació sobre la necessitat de ser respectuosos amb la natura. Moltes imatges que ens arriben per diversos canals. De tant en tant, ens agrada mostrar-ne un recull.

dimecres, 2 de juny de 2021

Els arxius de so de la BBC

La BBC allibera la seva immensa fonoteca amb innumerables arxius de sons de la natura.

Tots hem experimentat algun cop els beneficis de passejar pel bosc.

Ja fa uns anys que diversos estudis científics demostren que la immersió en un "bosc virtual", en un entorn digital amb imatges i sons naturals, produeix efectes similars sobre les persones reduint els nivells d'estrès i procurant una major sensació de relaxament i de felicitat.

També s'ha pogut demostrar que el fet de contemplar una imatge d'un entorn natural, ja té efectes similars als que s'observen durant una immersió física.

En aquest context, la BBC ha llançat Soundscapes for Wellbeing, una extensa col·lecció virtual de paisatges sonors extrets directament de la natura. Des de la considerada primera gravació de l'entorn natural, fet sobre un cilindre de cera pel locutor i enregistrador de sons Ludwig Koch, a l'edat de vuit anys, el 1889, fins a una trobada entre un goril·la de muntanya i el conegut científic britànic David Attenborough. A més, la web també permet, de manera senzilla, mesclar efectes i crear el nostre propi entorn sonor personalitzat.

L'alliberament de l'arxius d'efectes acústics de la BBC, ens permetrà gaudir del cant d'una au del paradís, de l'atmosfera d'un dia a la jungla o d'un grup de bebès cocodrils comunicant-se entre ells.


Enllaç:


dimarts, 1 de juny de 2021

El paisatge identitari de Jon Cazenave

Jon Cazenave va neixer a Donostia, el 1978. Es va formar com a economista, àmbit en el qual va treballar fins al 2007, quan decideix dedicar-se a la fotografia.

A través de l'objectiu fotogràfic, Cazenave construeix tot un imaginari personal, arrelat al País Basc, convertint el paisatge en eix identitari.
La utilització del blanc i negre, del contrast i de la profunditat de camp donen al conjunt de la seva obra, un halo de misteri i de dramatisme sorprenents.

Destaquem les seves fotografies de paisatges que ens han semblat fascinants.

Enllaços:



dimecres, 19 de maig de 2021

Els colors de la vida marina


Peix globus ratllat negre (Canthigaster valentini)

Després de la seva primera immersió, el 1997, el fotògraf Òscar Montferrer va iniciar la seva especialització en fotografia submarina.
Les imatges de l'Òscar reflecteixen tota la bellesa de la vida sota el mar, un patrimoni universal que cal protegir. 


Felimare tricolor.


Garota negra (Sphaerechinus granularis)



Morena de taques blanques (Muraena argus)


Plomall marí (Bispira volutacornis)


Tauró guilla (Alopias vulpinus)


Per saber-ne més:

dijous, 13 de maig de 2021

L'oriol


Molt probablement, tots els que passejat algun cop pel bosc, n'hem sentit el cant, però molt pocs hem tingut la sort de veure'l.
Des del mes d'abril fins al mes de setembre, aquest magnífic ocell habita les nostres terres, amb el seu cant aflautat i els seus colors tan vistosos (groc llampant i negre en els mascles adults, més apagats en les femelles i els exemplars joves).
Malgrat l'alt volum de la seva veu, clarament audible a molta distància i la seva mida relativament gran (uns 25 cm), l'oriol és un ocell discret que evita el contacte amb els humans.



El cant de l'oriol

Oriols al niu

dimarts, 11 de maig de 2021

Nicholái Roerich


Nicholái Roerich és una d'aquestes personalitats que ens fascinen i ens admiren.

Nikolái Konstantínovich Roerich (9 d'octubre de 1874, Sant Petersburg, Rússia - 13 de desembre de 1947 Kulu, Himachal Pradesh, India) fou un artista reconegut mundialment, a més de filòsof, teòsof, escriptor, arqueòleg, viatger i personalitat pública.

Va inspirar l'acord internacional per a la protecció de les institucions artístiques i científiques i dels monuments històrics (Pacte Roerich), i va ser fundador del moviment internacional de protecció de la cultura.

Va escriure més de 30 obres literaries i va pintar més de 7000 quadres, molts dels quals es poden veure en galeries i museus de tot el món.

Reproduïm algunes de les seves obres que representen paisatges impregnats de serenor i de misticisme. 






Per saber-ne més:

divendres, 30 d’abril de 2021

La papallona colibrí

Imatge: spacebirdy 

La papallona colibrí (Macroglossum stellatarum), també coneguda com a bufaforats, borinot carter, barrinol ros, o mosca boja, és una de les papallones que podem contemplar sovint a l'estiu.

Tot i pertànyer a la família dels esfíngids, actives durant la nit, se la pot contemplar durant les hores de sol.
Dues característiques d'aquesta papallona esfinx la fan prou diferent de la resta; per un cantó, la manera de volar batent les ales molt ràpidament, com fan els colibrís, i, per un altre cantó, la manera de xuclar el nèctar de les flors, suspeses en l'aire, com també fan els colibrís. Es tracta, doncs, d'un curiós cas d'evolució convergent; un ocell i una papallona evolucionen cap a la mateixa forma d'alimentació, i per tant, tenen els mateixos hàbits, necessitats i configuracions.
Sorprèn també la llargada de la seva espiritrompa i la precisió amb què la manega.


Imatge: Charles J. Sharp 



Imatge: spacebirdy 


Imatge: A. M. Liosi 


Interessants vídeos de la papallona colibrí en moviment:



Per saber-ne més:

dimarts, 27 d’abril de 2021

Surrealisme fantàstic i digital

Christian Schloe és un artista i dissenyador d'origen austríac que treballa la il·lustració digital.

Cada una de les obres de l'artista ens explica una història fantàstica, creant mons irreals carregats de surrealisme, de màgia i de somnis. La utilització de colors suaus i de continuats referents a les pintures victorianes, a les il·lustracions editorials antigues o als retrats "vintage" dels inicis de la fotografia, les imatges de Schloe, ens fan viatjar fora del temps i de la realitat.


Enllaços: