La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 2 de juliol de 2020

Les tres paraules més estranyes

Quan pronuncio la paraula Futur,
la primera síl·laba ja és passat.
Quan pronuncio la paraula Silenci,
el destrueixo.
Quan pronuncio la paraula Res,
creo una cosa que no té cabuda a cap no-existència.

Wislawa Szymborska


Foto (fragment): Juan de Vojníkov [Wikimedia Commons]

El poema que precedeix aquestes línies porta per títol "Les tres paraules més estranyes" i és de Wisława Szymborska, una poetessa polonesa que va néixer un dia com avui, 2 de juliol de 1923, a Kórnik (Polònia).

El 1996 va rebre el premi Nobel de literatura per “la precisió irònica amb la qual il·lumina fragments de la realitat humana en el seu context històric”.
Es dóna la curiosa circumstància que, en el moment de rebre el premi, els seus poemes ni tan sols havien estat traduïts a l'anglès. Era, per tant, gairebé desconeguda fora del seu país natal.
Ha estat descrita com "la Mozart" de la poesia per la seva abundant inspiració i el mestratge amb el qual utilitza les paraules.

Moria a 88 anys a causa d'un càncer de pulmó, l'1 de febrer de 2012 a Cracòvia.


El poema interpretat per Kórnik Trio:



Per saber-ne més:



dimecres, 1 de juliol de 2020

La papallona més gran del món


Foto: Quartl [Wikimedia commons]

El seu nom científic ja fa referència a la seva condició de gran lepidòpter. "Attacus atlas" fa referència al tità Atles de la mitologia grega.
La superfície de les ales és de 400 cm². (la més gran entre els lepidòpters).
Aquesta papallona nocturna viu als boscos tropicals del sud-est d'Àsia, el sud de la Xina, l'arxipèlag malai i Indonèsia.
En la seva fase adulta, no té aparell bucal. La seva funció es limita a la reproducció i mor al cap d'uns dies.
A l'Índia, les papallones atles són conreades per la seda que secreten les erugues, la qual, a diferència de la seda produïda pel cuc de seda (Bombyx mori), no està formada per un fil continu. Aquesta seda (anomenada "fagara") de color cafè i semblant a la llana és apreciada per la seva gran durabilitat.
A Taiwan, les crisàlides de la papallona atles s'empren per fer carteres.
A Hong Kong, en idioma cantonès, el seu nom comú es tradueix com a "papallona cap de serp", per la semblança de la punta de les ales anteriors amb el cap d'una cobra.


Foto: Nevit Dilmen [Wikimedia commons]


Foto: Augustine Thodupuzha [Wikimedia commons]


Foto: Thomas [Wikimedia commons]


Foto: Wibowo Djatmiko [Wikimedia commons]



Vídeo del desenvolupament des de l'ou fins a l'exemplar adult



Per saber-ne més:
Papallona atles [Viquipèdia]

dimarts, 30 de juny de 2020

Les filles del sol



Quan parlem d'abelles, quan la paraula "abella" apareix en una conversació, tots pensem en l'abella de la mel. L'Apis mellífera és la més coneguda de les abelles perquè és la que, des de temps immemorial, ha entrat en relació amb l'home. Però, com ja sabem, hi ha milers d'espècies d'abelles (se'n calculen al voltant de 20.000 a tot el món). Només 5 d'aquestes espècies fan mel, però totes són pol·linitzadores eficaces.
Per saber una mica més sobre aquests fantàstics insectes, us proposem aquest documental que ens parla d'algunes de les altres abelles.
Un món fàscinant del qual encara ens queda molt per saber.



En aquest canal podeu veure molts més documentals d'interès:

  • CIENCIA Y CULTURA Documentales en HD


En aquest mateix bloc:

dijous, 25 de juny de 2020

Els núvols passegen per La Vall



La boira és un fenomen meteorològic que patim o gaudim sovint a les nostres terres.
Com és ben sabut, la boira es forma amb l'evaporació de la humitat a la superfície. La manca de vent impedeix que les petites gotes d'aigua s'escampin en l'aire. Això passa a les valls i les conques, protegides per l'entorn muntanyós, les valls romanen més temps cobertes per la boira. Amb La Vall als nostres peus, sovint la veiem coberta de núvols que van desapareixent a mesura que el sol s'escalfa o quan bufa el vent.

Els que treballem amb productes destinats al consum alimentari, sovint parlem de les propietats organolèptiques; parlem de les característiques físiques que té un determinat producte, en el nostre cas, la mel, l'oli, el safrà, tal com les podem percebre des dels sentits: el sabor, la textura, l'aroma, el color... La boira, tot i que no la podem tastar, també ens entra pels sentits, la podem percebre amb la mirada, mentre ens oculta tot allò que hi ha davant nostre i embolcalla al paisatge amb un halo de misteri, i la podem percebre al tacte, quan a través de la pell ens encomana de la humitat freda de l'ambient.
Els que vivim entre boires, també estimem la boira.

dimarts, 23 de juny de 2020

Les vacances de Barbie i Kent



Com cada any, la primavera dóna pas a l'estiu, però, a diferència d'altres anys, i tal com va passar amb la primavera, aquest any serà diferent. Una cosa no canvia, però: quan pensem en estiu, pensem en vacances. Potser aquest any haurem de tornar a planificar les vacances. Aquell viatge que pensàvem fer... s'haurà d'ajornar?
Això és exactament el que passa als protagonistes d'aquest curtmetratge de Disney - Pixar.
És clar que, amb una mica d'imaginació, potser unes vacances en confinament, poden resultar emocionants.

dijous, 18 de juny de 2020

dimecres, 17 de juny de 2020

Escher


"Sempre estic deambulant entre enigmes. Sovint, hi ha joves que em diuen: tu també estàs fent Op Art. No tinc ni idea de què és això, Op Art. He estat fent el meu treball durant trenta anys." 
Escher


Maurits Cornelis Escher (17 de juny de 1898; Leeuwarden - 27 de març de 1972; Laren).
Fou un artista holandès de la il·lustració i el gravat.

Si hi ha un representant emblemàtic per la figura de l'artista visual, aquest és Escher.
Després de deixar els estudis d'arquitectura, aprèn l'ofici de les arts gràfiques a casa d'un mestre gravador. Allí, perfecciona les seves habilitats pel dibuix i aprèn les tècniques del gravat, esdevenint un gran expert en la xilografia (el gravat en fusta).
La seva afició, gairebé obsessió, per la professió, el va dur a realitzar més de quatre-centes litografies i xilografies, i al voltant de dos mil dibuixos i esbossos.
La seva obra, gairebé tota representada en blanc i negre, ha estat a bastament reproduïda a tot el món. De tota la seva producció, destaquen les obres que juguen amb la percepció visual; les figures impossibles, les il·lusions òptiques, els mons imaginaris, la tridimensionalitat, la paradoxa i el desafiament als models tradicionals de representació, constitueixen els punts de major interès pel gran públic.

Les obres representades a continuació, han estat recollides a la pàgina de Wikiart sobre Escher.












Enllaços:

Escher in het Paleis
Maurits Cornelis Escher [Viquipedia]
M C Escher [Wikiart]

dimarts, 16 de juny de 2020

La botànica genetista

Barbara McClintock (Hartford, EUA, 16 de juny de 1902 - Huntington, 3 de setembre de 1992) va ser una genetista nord-americana, guanyadora del premi Nobel de fisiologia o medicina el 1983 pel seu
descobriment de la recombinació genètica (la capacitat dels gens de canviar de posició en el cromosoma).

Foto: Smithsonian Institution. Restored by Adam Cuerden

Als anys vint, no hi havia certesa científica que els gens estiguessin localitzats en els cromosomes. Amb el seu treball perseverant sobre la genètica de la planta del blat de moro, McClintock, juntament amb la seva col·laboradora Harriet Creighton, van establir per primera vegada una connexió visual entre uns certs trets hereditaris i la seva base en els cromosomes.
Amb això i el posterior descobriment de la recombinació genètica, McClintock va obrir les portes de l'enginyeria genètica moderna.
Cal remarcar que no va ser una tasca còmoda per a ella. Va haver de fer front a la creença, molt estesa en aquells temps, que la ciència era un terreny exclusivament masculí. Començant per la seva mateixa mare que no volia que ella estudiés a la universitat perquè això podria restar-li l'oportunitat de fer un bon matrimoni. Els alts estaments universitaris tampoc la varen tractar massa bé i, no fou fins al moment que els seus descobriments es van revelar importants que li va arribar el reconeixement.
Amb vuitanta-un anys, va rebre un més que merescut premi Nobel "pels seus descobriments nous i antics".
McClintock fou una gran científica, lliurada en cos i ànima a la recerca.


Més informació:
Barbara McClintock [Viquipèdia]

dijous, 11 de juny de 2020

La Gran Barrera de Corall


Imatge: Alexander Fordyce [Wikimedia Commons]

L'11 de juny de 1770, James Cook descobria la Gran Barrera de Corall al mar del Corall, a la costa de Queensland al nord-est d'Austràlia.
La "Great Barrier Reef" (tal com se la coneix en anglès), composta per més de 2.900 esculls i 900 illes, és l'estructura feta per organismes vius més gran del món.

Aquesta gran massa de terreny composta per més de 600 tipus de coralls durs i tous, constitueix un hàbitat perfecte per a innombrables espècies de peixos acolorits, mol·luscos i estrelles de mar, juntament amb tortugues, mamífers marins, taurons i cocodrils. Les seves aigües són visitades per quantitat de grans cetacis, tortugues i aus en les seves rutes migratòries.

Actualment, aquest extraordinari nínxol ecològic, es veu fortament amenaçat pel canvi climàtic, i per l'activitat humana.


Imatge: Ryan McMinds [Wikimedia Commons]


Imatge: Ryan McMinds [Wikimedia Commons]


Imatge: Ryan McMinds [Wikimedia Commons]


Imatge: Bob Linsdell [Wikimedia Commons]


Imatge: Toby Hudson [Wikimedia Commons]


Imatge: Toby Hudson [Wikimedia Commons]


Imatge: Richard Ling [Wikimedia Commons]


Imatge: Holobionics [Wikimedia Commons]


Imatge: Holobionics [Wikimedia Commons]


Interessant documental sobre la vida als els esculls


Per saber-ne més:
Gran_Barrera_de_Corall [Viquipèdia]

dimecres, 10 de juny de 2020

Els secrets de la natura - Abelles



Avui us proposem un interessant documental sobre les abelles. Des de les vespes (orígen de les abelles) fins a les abelles de la mel, passant per les abelles solitàries, anem aprenent fets i curiositats sobre aquests petits éssers fascinants.



Al canal Biodokumentales channel de Youtube podem veure altres documentals sobre natura.