Ja fa uns dies que vam entrar a la tardor. Els senyals de la natura marquen cada cicle amb total autonomia i amb una constància implacable, només responen als designis de l'estacionalitat, el sol, la calor, la pluja, etc.
A la Vall ja hem acabat de collir (i de menjar) les figues i el raïm que ja han assolit la maduresa.
Des de fa unes setmanes, cada dia hem pogut gaudir del fruit de les figueres amb aquella dolçor tan especial. Hem preparat melmelades per poder gaudir-ne a l'hivern amb una bona torrada al matí per esmorzar o com a farciment del pa de pessic elaborat amb els ous de les nostres gallines.
El raïm també ha acabat de madurar i penja de les parres situades a qualsevol lloc o a les vinyes plantades a diferents indrets de la Vall. Un cop collit el raïm, en fem vi "pel gasto familiar" seguint una tradició ancestral. Que no falti el porró a cap taula de pagès.
Antigament la collita del raïm era feina de tota la família, moltes vegades de manera precipitada, sobretot quan amenaçava pluja. Després es duia a casa ràpidament. Abans de posar-lo a les botes per iniciar el procés de fermentació es "xafava" amb els peus per fer-ne sortir tot el suc que es baixava al celler on s'iniciava el procés de fermentació fins que s'aconseguia el preuat vi de les nostres contrades.
La majoria de les famílies tenien una petita vinya per poder gaudir durant l'any del vi de la collita pròpia.
D'altra banda també es reservaven uns litres de most per fer unes postres delicioses anomenades "mostillo".
La Vall havia estat força coneguda per la qualitat dels seus vins. Posteriorment, amb la fil·loxera, moltes vinyes es van perdre. Des de fa uns anys la feina abnegada d'alguns pagesos i pageses ha tornat a guarnir la Vall amb una bona extensió de vinyes. El canvi climàtic i l'increment de les temperatures ha fet que cada vegada n'hi hagi més de vinyes a les nostres contrades, perquè les temperatures són bones per la seva conservació. Ja s'han començat a obrir cellers amb vins propis de molt bona qualitat.
La recepta del "mostillo", tal com s'ha fet tota la vida:
Es fa bullir el most.
A poc a poc, s'afegeix farina tot remenant sense parar i s'hi tiren trossets de nous. Finalment, queda una massa que es va espessint i que, quan es refreda, es compacta i es pot menjar durant un molt de temps fins a l'hivern. Aquest massa es desava al rebost i s'anava menjant els dies festius per compartir -la amb tota la família. Us ho recomanem molt especialment.
També us recomanem que estigueu atentes i atents a la
Fira del Mostillo que cada any se celebra a Llimiana, un poble veí que han recuperat aquesta tradició i en fan una fira on es pot degustar.
Aquest cap de setmana passat es va celebrar l'edició d'enguany.
Com sempre la natura ens indica que hem de ser respectuosos amb el medi i, a canvi, ens ofereix els seus fruits.
Enllaços:
