La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimecres, 16 d’octubre de 2019

Nens menjant raïm i meló

Bartolomé Esteban Murillo (Sevilla, 1617 - 1682) va ser un pintor barroc espanyol. Era el petit d'una família de catorze germans. Va quedar orfe de pare a nou anys i va perdre a la seva mare sis mesos després. Va quedar a càrrec una de les seves germanes majors, Ana, i va començar a freqüentar el taller d'un parent pintor, Juan del Castillo.
A tretze anys ja treballava com a pintor independent a Sevilla.
Format en el naturalisme tardà, va evolucionar cap a fórmules pròpies del barroc, a vegades apuntant cap al rococó.
Va crear escola i va tenir un gran nombre de deixebles i seguidors fins ben entrat el segle XVIII.
Va ser el pintor espanyol millor conegut i més valorat fora d'Espanya.
La seva obra se centra en l'art religiós, però també va practicar la pintura de gènere amb la representació d'interessants escenes costumistes en les quals destaquen els personatges en actituds quotidianes. Aquestes pintures presenten en la seva majoria escenes picaresques amb nens captaires en diverses actituds.

Aquest és el cas de la pintura que acompanya aquestes línies.

Nens menjant raïm i meló 



Imatge: Bartolomé Esteban Perez Murillo - Trauben- und Melonenesse [Wikimedia Commons]

Bartolomé Esteban Murillo
Nens menjant raïm i meló (1645 - 1650).
Oli sobre tela.
146 x 104 cm.
Alte Pinakothek, Munich, Germany.


Per saber-ne més:
Niños_comiendo_uvas_y_melón [Wikipedia]
Bartolomé Esteban Murill [Wikipedia]

dimarts, 15 d’octubre de 2019

Coneixeu el "mostillo"?



Ja fa uns dies que vam entrar a la tardor. Els senyals de la natura marquen cada cicle amb total autonomia i amb una constància implacable, només responen als designis de l'estacionalitat, el sol, la calor, la pluja, etc.
A la Vall ja hem acabat de collir (i de menjar) les figues i el raïm que ja han assolit la maduresa.
Des de fa unes setmanes, cada dia hem pogut gaudir del fruit de les figueres amb aquella dolçor tan especial. Hem preparat melmelades per poder gaudir-ne a l'hivern amb una bona torrada al matí per esmorzar o com a farciment del pa de pessic elaborat amb els ous de les nostres gallines.
El raïm també ha acabat de madurar i penja de les parres situades a qualsevol lloc o a les vinyes plantades a diferents indrets de la Vall. Un cop collit el raïm, en fem vi "pel gasto familiar" seguint una tradició ancestral. Que no falti el porró a cap taula de pagès.
Antigament la collita del raïm era feina de tota la família, moltes vegades de manera precipitada, sobretot quan amenaçava pluja. Després es duia a casa ràpidament. Abans de posar-lo a les botes per iniciar el procés de fermentació es "xafava" amb els peus per fer-ne sortir tot el suc que es baixava al celler on s'iniciava el procés de fermentació fins que s'aconseguia el preuat vi de les nostres contrades.
La majoria de les famílies tenien una petita vinya per poder gaudir durant l'any del vi de la collita pròpia.
D'altra banda també es reservaven uns litres de most per fer unes postres delicioses anomenades "mostillo".

La Vall havia estat força coneguda per la qualitat dels seus vins. Posteriorment, amb la fil·loxera, moltes vinyes es van perdre. Des de fa uns anys la feina abnegada d'alguns pagesos i pageses ha tornat a guarnir la Vall amb una bona extensió de vinyes. El canvi climàtic i l'increment de les temperatures ha fet que cada vegada n'hi hagi més de vinyes a les nostres contrades, perquè les temperatures són bones per la seva conservació. Ja s'han començat a obrir cellers amb vins propis de molt bona qualitat.

La recepta del "mostillo", tal com s'ha fet tota la vida:

Es fa bullir el most.
A poc a poc, s'afegeix farina tot remenant sense parar i s'hi tiren trossets de nous. Finalment, queda una massa que es va espessint i que, quan es refreda, es compacta i es pot menjar durant un molt de temps fins a l'hivern. Aquest massa es desava al rebost i s'anava menjant els dies festius per compartir -la amb tota la família. Us ho recomanem molt especialment.
També us recomanem que estigueu atentes i atents a la Fira del Mostillo que cada any se celebra a Llimiana, un poble veí que han recuperat aquesta tradició i en fan una fira on es pot degustar.
Aquest cap de setmana passat es va celebrar l'edició d'enguany.

Com sempre la natura ens indica que hem de ser respectuosos amb el medi i, a canvi, ens ofereix els seus fruits.










Enllaços:

dijous, 10 d’octubre de 2019

Primera tardor



"Premier Automne" és un sorprenent curtmetratge animat dirigit per Carlos De Carvalho i Aude Danset i produït per Melting Productions.
Abel i Apol·lina són dos personatges antagònics.
Ell viu a l'hivern i ella viu a l'estiu. Aïllats en les seves "naturaleses", no saben res l'un de l'altre. Un dia, es troben a la frontera dels dos mons. La curiositat és aclaparadora i Abel intenta reunir-se amb Apol·lina. La trobada aviat es complica. Els dos hauran d'aprendre a conviure sense interferir en la vida de l'altre.
Una tendra al·legoria de la vida i la mort.



Enllaços:
Melting Productions
Premier Automne

dimecres, 9 d’octubre de 2019

Turisme sostenible

Un recent article publicat a La Vanguardia ens ha cridat l'atenció i ens ha dut a fer algunes consideracions sobre els aspectes positius i els aspectes negatius del turisme.
Les instal·lacions de l'àvia Clementina es troben en una d'aquestes zones esmentades en l'article en les quals, les visites turístiques són més escasses.
Indrets impressionants com la serra del Montsec, la serra de Sant Gervàs o la serra de Boumort, resten pràcticament ignorats en favor de llocs molt més coneguts i populars que acaparen les visites.


Les nostres instal·lacions amb el Montsec al fons.


Avantatges i desavantatges del turisme   


És evident que el turisme afavoreix les zones visitades. Contribueix a la dinamització de l'economia local; al creixement de l'ocupació i dóna sortida a la producció, tant d'aliments com de productes artesans; redueix la migració i, per tant, el buidat de les poblacions per falta de treball; contribueix a millorar el nivell cultural de la població local i facilita l'intercanvi cultural; també facilita la sensibilització dels turistes i de la població local envers el medi ambient, la biodiversitat, etc.

Per altra banda, sobretot, quan es produeix la massificació, el turisme pot arribar a tenir efectes negatius sobre els indrets més visitats: la dependència econòmica, l'increment del consum del sòl o de serveis com l'aigua i l'energia, l'augment de la producció de residus i aigües residuals, l'alteració d'ecosistemes, la destrucció del paisatge, la introducció d'espècies exòtiques d'animals i plantes, l'afavoriment de fluxos de població cap a poblacions turístiques, l'augment d'incendis forestals, etc. 

Per un turisme sostenible


Cal, doncs, fomentar un turisme sostenible que permeti cobrir les necessitats de les poblacions locals, a la vegada que s'intenta donar satisfacció a les expectatives dels turistes i visitants ocasionals.
És imprescindible trobar una via de gestió de tots els recursos de manera que permeti satisfer les necessitats econòmiques, socials i estètiques, respectant al mateix temps la integritat cultural, els processos ecològics essencials, la diversitat biològica i els sistemes que sostenen la vida.

Nosaltres estem encantats de rebre visites, especialment si es mostren respectuoses amb el medi ambient.



Per saber-ne més:
Las montañas olvidadas donde no ha llegado la masificación [La Vanguardia]
Què és el turisme sostenible? [Sostenible]
22 beneficios del turismo sostenible [biospheretourism]

Visita'ns:
Viatge als orígens - Pallars Jussà
Vine al Pallars - Viu el Jussà

Sobre el Pallars Jussà:
Consell Comarcal del Pallars Jussà
Pallars Digital/

dimarts, 8 d’octubre de 2019

Les balenes solidàries

Un grup de balenes geperudes (Megaptera novaeangliae) salva un jove exemplar de balena grisa (Eschrichtius robustus) de l'atac d'un grup dorques (Orcinus orca). 




Sabem que els animals socials, aquells que viuen en grups organitzats, tenen comportaments solidaris. La cohesió del grup crea vincles molt estrets entre els membres que conviuen dins la mateixa unitat familiar.
Aquest comportament es mostra molt especialment quan un dels components és atacat per algun depredador.
El que podem veure en aquest fragment del documental "La menace orque", difós per la cadena "France 5",  mostra l'extraordinària predisposició de les balenes grises per acudir a l'ajut de qualsevol animal, malgrat no formar part de la unitat familiar, ni tan sols, ser de la mateixa espècie.
Recomanem ferventment la visualització d'aquest vídeo que mostra clarament aquest comportament de les balenes geperudes (també anomenats rorquals o iuvartes). Sorgeix la gran pregunta; els animals són capaces d'experimentar sentiments com la compassió? Sembla que sí.



El documental sencer:
La menace orque

dimecres, 2 d’octubre de 2019

Erotisme al bosc


Foto: jordi domènech [Wikimedia Commons]

A Porqueres, a 6 km de Banyoles per la carretera que va a Olot per Santa Pau, hi ha un indret peculiar: El Bosc de Can Ginebreda. També conegut com el Bosc d'en Xicu, es tracta d'un paratge natural de 40.000 metres quadrats amb escultures per a visitar. Allà, l'artista Xicu Cabanyes hi fa exposicions a l'aire lliure. S'hi poden veure diferents tipus d'escultures en diferents materials arreu del bosc.
És un bosc típicament mediterrani convertit en un museu a l'aire lliure. Alberga les escultures, sobretot de temàtica eròtica, de l'artista Xicu Cabanyes. El passeig permet veure més d'un centenar d'obres. També es pot visitar el taller de l'artista.

Cada any s'hi fan concursos de fotografia de mans d'aquells que s'hi vulguin presentar on el guanyador rep una escultura de mans de l'artista. També cada any s'hi fa la Festa del Bosc, com per exemple la de l'any 2017, "Córrer pintat", on es pintava el cos de les persones amb el nostre artista i altres pintors reconeguts a la zona o bé la del 2018 on s'hi celebrà, com no podia ser d'altra manera, la "Festa del Llaç", on tots anaren amb caretes dels nostres polítics presos a tall de reivindicació. Així fins a 31 Festes que s'hi ha dut a terme el primer dissabte de cada mes de setembre.
Ah! I ha també una zona de pícnic amb barbacoes.
[Extracte del web oficial del Bosc de Can Ginebreda]

Les imatges a continuació han estat recollides a la pàgina del Bosc de Can Ginebreda a Facebook










El vídeo



Enllaços:
Web del Bosc de Can Ginebreda
El Bosc de Can Ginebreda a Facebook
El Bosc de Can Ginebreda a Instagram
El Bosc de Can Ginebreda a Tripadvisor





dimarts, 1 d’octubre de 2019

Natura i somnis



L'artista russa Anna Speshilova utilitza aquarel·les i guaixos per a donar vida a personatges, animals i paisatges que semblen sortits d'un somni.
La delicadesa de les línies i la subtilesa dels colors contribueixen a donar a aquestes imatges un caràcter oníric que ens fascina.











Enllaços:
Anna Speshilova a Behance 
Anna Speshilova a Deviantart 
Anna Speshilova a Instragram


dimecres, 25 de setembre de 2019

Cordes, educant en valors



De tant en tant, ens agrada penjar, en aquest espai virtual, un curtmetratge animat.
Els curtmetratges són com els contes que expliquem a la mainada abans de dormir; ens expliquen històries interessants en uns pocs minuts.
Com passa també amb els contes per a infants, algunes de les històries que ens expliquen ens fan passar una bona estona i prou; d'altres, però, amaguen un rerefons profund, al voltant del qual podem teixir tot un seguit de reflexions. Això és justament el que passa amb el curtmetratge que us presentem avui.
La pel·lícula, plena de matisos, narra la tendra història d'amistat entre dos nens molt especials però també és una obra que parla de valors i il·lusions i que és capaç de captivar a l'espectador des que apareix en pantalla el primer fotograma i s'escolta la primera nota musical fins al final.

"Cuerdas", és un curtmetratge d'animació escrit i dirigit per Pedro Solís García. Ha estat el guanyador del premi Goya 2014 en la categoria de "Millor curtmetratge d'animació espanyol".

El Ministeri de Cultura ha recomanat el curt per la seva vocació educativa.


dimarts, 24 de setembre de 2019

L'anfibi més gran del món


Imatge ©: ZSL - Ben Tapley

Darrerament hem pogut veure a internet unes fotografies d'una salamandra gegant xinesa, considerada l'anfibi més gran del món.
Es tracta de la descoberta de dues noves espècies que, fins ara, havien estat considerades una de sola.
Un equip de científics de la  Zoological Society of London (ZSL) i del Natural History Museum de londres, mitjançant l'estudi de l'ADN de diversos exemplars conservats en museus, ha arribat a la conclusió que alguns exemplars de la salamandra gegant xinesa coneguda amb el nom científic de Andrias davidianus, en realitat formen part de dues espècies diferents: Andrias sligoi i una nova espècie encara no descrita.

Les poblacions de salamandres gegants xineses salvatges estan en perill crític d'extinció.
L'informe publicat a la revista Ecology and Evolution recomana accions immediates per preservar l'existència d'aquestes salamandres gegants. La desparició total o la fragmentació dels seus hàbitats naturals (comk succeeix amb moltes altres espècies, ha contribuit a la disminució alarmant d'aquests animals singulars.


Enllaços:
New species of giant salamander is world’s biggest amphibian [ZSL]

Vist a:
Los científicos hallan una salamandra gigante que se ha convertido en el anfibio más grande del mundo [La Vanguardia] 
Identifican una nueva especie de salamandra gigante como el anfibio más grande del mundo [National Geographic]

dijous, 19 de setembre de 2019

L'aranya teixidora espinosa


Foto: Kaldari [Wikimedia Commons]

La Gasteracantha cancriformis és una espècie d'aranya petita amb un aspecte ben curiós. La femella té un abdomen ample amb 6 espines i una coloració força cridanera la qual combina el negre amb groc, blanc, ataronjat o vermell (colors d'avertiment per als predadors doncs és tòxica).
El mascle és més petit i té les espines menys accentuades que en la femella, tampoc llueix una coloració tan llampant.
Tot i que el seu aspecte és força peculiar, el seu comportament és molt semblant al de la majoria d'aranyes.
Molt abundant a les zones tropicals i subtropicals d'Amèrica on és coneguda amb els noms d'aranya fornera, aranya soldat o aranya teixidora espinosa.
Sol habitar en els boscos, sovint en llocs oberts amb vegetació baixa. Es pot observar, també, en descampats de zones urbanes o en els vorals de les carreteres.
El seu nom científic fa referència al seu aspecte: Gasteracantha (espines a la panxa) cancriformis (forma de cranc).


Foto: Antônio João [Wikimedia Commons]


Foto: Sam Fraser-Smith [Wikimedia Commons]


Foto: Evaldo Resende [Wikimedia Commons]


Per saber-ne més:
Gasteracantha cancriformis [Wiquipedia]

Més imatges:
Gasteracantha cancriformis [Wikimedia Commons]