El K2

Només hi ha 14 cims que assoleixen els 8.000 metres d'altitud, els coneguts "vuit mil". 

El K2, amb una altitud de 8.611 metres sobre el nivell de la mar, és la segona muntanya més alta del món, només per darrere de l'Everest.
El K2 és una muntanya situada a la serralada del Karakorum (al Pakistan), al sistema dels Himàlaies.
Va ser descobert el 1856 per un equip europeu de topògrafs, dirigit per Henry Haversham Godwin-Austen. El geògraf Thomas Montgomerie li va donar aquest nom per a assenyalar-lo com el més llunyà dels dos pics del massís del Karakorum.
Se la considera la muntanya més complicada d'escalar pels seus pendents i la seva forma piramidal. Estadísticament una de cada quatre persones que s'han atrevit a pujar-la, han mort en l'intent. A diferència de l'Everest no té cap secció plana i el seu relleu és molt abrupte.

El K2, una presència imponent i un gran repte per als aventurers.

Imatge: Tom Heinrich, National Geographic 

Imatge: Maria Ly 

Imatge: Kuno Lechner 

Pujada al K2 en 3D!

Beatrix Potter, natura i art

Si hi ha una dona que va revolucionar la literatura infantil, és Beatrix Potter.

Pertanyia a una família acomodada que menyspreava a qui havia de treballar per a viure. La seva existència va estar envoltada de servents i professors en una llar en la qual l'únic consol era el seu germà, sis anys més petit que ella. La falta d'amics la suplien amb un gran amor pels animals que sí que els permetien tenir. Sempre va tenir un gran interès per la botànica i la biologia.

Autodidacta, des de molt petita s'entretenia dibuixant i observant la natura. Es va convertir en una autoritat en bolets i fongs. Va arribar a escriure un article sobre els líquens que sorgien de la simbiosi entre una alga i un fong. En aquella època, però, a les dones no se'ls permetia anar a les reunions de la Societat Linneana (prestigiosa societat científica londinenca dedicada a l'estudi i difusió de la taxonomia que publicava estudis de zoologia, biologia i botànica). L'article va ser llegit per un oncle seu. A la dècada dels 90, la Societat va reconèixer el seu error i li va demanar disculpes per no haver-la acceptat.

Un bon dia, va començar a crear petites històries il·lustrades que enviava als fills d'una antiga cuidadora qui li va animar a convertir-les en un llibre. Beatrix, va dissenyar un llibre petit, de fàcil maneig pels nens, i amb una gran il·lustració a cada pàgina que era un format innovador en aquella època.

Com que no va aconseguir que cap editorial s'hi interessés, va decidir publicar una petita tirada ella mateixa; la va vendre tan de pressa que, finalment, li van encarregar l'edició de The Tale of Peter Rabbit (El conte del Conillet Peret, en la versió catalana) el 1902 amb un gran èxit, igual que la vintena de llibres que li van seguir.

A més va ser la primera a donar permís per a l'ús dels seus personatges en tota mena de productes: peluixos, vaixelles, jocs de taula... que van multiplicar els seus beneficis.

Va invertir gran part dels seus diners a comprar una sèrie de granges que, en morir sense fills, va deixar al National Trust i que van ser la base per a la creació de l'actual Parc Nacional del Lake District. 

Nota: Feu clic sobre les imatges per veure-les a la seva publicació original

Les Set Meravelles Naturals (1) Iguaçú

La humanitat ha executat múltiples obres d'art i d'enginyeria que han estat qualificades de "meravelles" i han romàs com a símbols universals de creativitat de la nostra espècie. Però hi ha una mà que ha sobrepassat en monumentalitat i bellesa tots els enginys humans: la de la mateixa naturalesa.

Hi ha Set Meravelles Naturals que són tot un espectacle visual. Des del bloc de l'àvia Clementina, us proposem una visita virtual a cada una d'elles.

Comencem el nostre viatge per les Cascades d'Iguaçú.

Imatge: Martin St-Amant 

Estan formades per 275 salts d'aigua al riu del mateix nom, entre l'Argentina i el Brasil. Destaquem el seu salt de major cabdal i el més alt, la Gola del Diable, que es pot veure a tan sols 50 m des d'unes passarel·les creades amb aquesta finalitat.

Estan envoltades d'una vegetació exuberant, gairebé tropical; amb frondoses falgueres, canyes de bambú, palmeres i una infinitat d'espècies arbòries (algunes de més de 30 m d'altura) que s'intercalen amb la molsa, les begònies vermelles, les orquídies d'or, les bromèlies, les flors-trompeta...

La fauna d'aquest important pulmó terrestre destaca pels seus més de 250 espècies d'ocells a més d'albergar animals en perill d'extinció com el jaguar, el tapir, l'ocelot, l'ós-formiguer...

Tot un regal per a la vista.

Imatge: Martin St-Amant 

Imatge: Reinhard Jahn 

Imatge: SF Brit 

Imatge: Gabrielle Didion Marques Conte 

Vídeos

La pell a l'estiu

Imatge: Scenes From Late Paradise The Parade. Eric Fischl.

El sol, l'aire, la sudoració, l'aigua i la roba poden causar estralls en la nostra pell a l'estiu.

La pell, a més de ser l'òrgan més gran del cos humà, és molt vulnerable a l'exposició solar i a la calor. Per això en aquesta època necessitem cuidar-la més.

No volem ser alarmistes parlant del risc de desenvolupar melanomes (càncer cutani) però sí recordar que la pell exposada al sol pot envellir prematurament i donar pas a les "felices arrugues" abans de temps. Si no la cuidem, pot tornar-se aspra, assecar-se, escamar-se i presentar una aparença clivellada.

El remei principal és la NETEJA. Cal dutxar-se diàriament però també després dels banys a la piscina o al mar. També cada cop que l'activitat física ens hagi fet transpirar. 

És important complementar la neteja amb la una bona HIDRATACIÓ a base de cremes de base vegetal (cuidant especialment talons, colzes i genolls que són les zones més seques).

No podem oblidar la PROTECCIÓ SOLAR que prevé les desagradables i perilloses cremades. Cal posar-nos-la abans d'anar a la platja o a la piscina i repetir cada dues hores o després de cada bany. Procurarem NO prendre el sol de 12 a 17 h. 

Les altes temperatures ens provoquen més sudoració de l'habitual amb el perill de la deshidratació. Ens anirà molt bé usar robes amples de fibres naturals i colors clars.

També podem cuidar la pell des de dins, bevent aigua (2,5 l.) diaris i consumint verdures fresques i fruites que hidraten el nostre organisme i per tant, també la pell.

Recordem que l'alcohol i el tabac són substàncies que afavoreixen la sequedat de la pell.

I ara, a gaudir sanament de l'estiu!!!

La Dama de Baza

Imatge: Viator Imperi 

La Dama de Baza, és una escultura ibèrica que va ser trobada durant unes excavacions arqueològiques el 21 de juliol de 1971. Estava enterrada en una cambra funerària subterrània de la necròpoli de l'antiga Basti (Baza, Granada).

Es tracta d'un conjunt escultòric que conforma una gran urna cinerària antropomorfa tallada en pedra calcària durant la primera meitat del s. IV aC en la qual es representa una dona luxosament abillada amb túnica i mantell i adornada amb peces de joieria d'influència oriental.

El rostre mostra faccions mediterrànies. Té els cabells negres amb dues grans ones laterals que sobresurten per sota del vel.

Està asseguda en un tron alat les potes davanteres del qual són urpes de lleó i té un ocell a la mà (símbols divins) que reforcen la creença que era una poderosa dona de l'aristocràcia, possiblement fundadora d'un gran llinatge.

Tota l'escultura està rematada amb la tècnica de l'estucat i pintada posteriorment en blau, vermell, marró i negre, tot això aglutinat amb guix, la qual cosa li donava una aparença marmòria.

Es troba exposada al Museu Arqueològic Nacional de Madrid on, juntament amb la Dama d'Elx i la Gran Dama Oferente, constitueixen un important llegat de l'art ibèric.

Imatge: Relanzón, Santiago 


Imatge: Relanzón, Santiago 

Per saber-ne més:

• Dama de Baza [Viquipèdia] 

El primer vaixell de vapor

Tal dia com avui de 1807, l'enginyer Robert Fulton realitzava la primera prova del seu vaixell de vapor al port de Nova York. Un fet històric que va revolucionar la navegació, minimitzant la dependència de vents i corrents.

Imatge: Project Gutenberg

Tal vegada, però, el vaixell de vapor més famós del món és Willie. El primer curtmetratge distribuït per Disney que presentava a Mickey Mouse i la seva xicota Minnie. Encara que realment va ser el tercer curtmetratge de Mickey, aquest va ser el seu primer gran èxit.

Es tracta d'una animació en blanc i negre que dura una mica més de 7 minuts i que és el primer curt animat amb música i so sincronitzats amb la imatge durant tota la pel·lícula. No hi ha diàlegs i el mateix Walt Disney es va encarregar de posar les veus, només se sentien grunyits, crits o xiulades dels protagonistes.

Algunes escenes van ser censurades durant anys per utilitzar als animals com a instruments. A més a més, es va utilitzar com a melodia una cançó popular estatunidenca (Turkey in the Straw) que, a principis del s. XX, s'utilitzava en espectacles en els quals, cantants blancs es pintaven la cara de negre i cantaven cançons en les quals ridiculitzaven la població afroamericana.

Aquest curtmetratge va néixer com a homenatge a Buster Keaton i el seu llargmetratge Steamboat Bill Jr. de 1928. 

Podeu veure el curtmetratge de Disney en aquest enllaç: 

• El ratolí més vell del món

La pedra de Rosetta

La pedra de Rosetta és el monòlit de granodiorita d'aproximadament 760 quilos on hi ha gravat un decret de Ptolemeu V, de l'any 196 aC.
La pedra va ser trobada per uns soldats francesos que estaven desenterrant una antiga fortificació militar a la població de Rosetta (l'actual Rashid), el 15 de juliol de 1799.

Foto © Sarah Charlesworth / CC BY-SA 2.0

La importància d'aquest monòlit rau en el fet que està escrit en dues llengües (egípcia i grega), però en tres escriptures diferents: jeroglífica, demòtica i grega.
Els tres llenguatges s'empraven a Egipte durant el regnat de Ptolemeu V. El jeroglífic era utilitzat en documents oficials o religiosos, el demòtic era la llengua habitual d'Egipte i el grec era la llengua dels governants d'Egipte.
Per primera vegada, un lingüista i orientalista, el francès Jean-François Champollion, va tenir accés a una traducció del llenguatge jeroglífic. 
Mitjançant la comparació entre els tres llenguatges, el 1822, Champollion va poder descobrir que les icones dels jeroglífics representaven sons o conjunts de sons que reproduïen visualment el llenguatge parlat. Això va permetre facilitar la traducció d'altres textos jeroglífics, i, com a conseqüència, desvetllar el que, fins aleshores. havia estat un misteri.

La pedra va ser duta a Londres per les tropes angleses després de la victòria contra els francesos a Egipte el 1801. Actualment, es troba actualment al Museu Britànic de Londres on és la peça més visitada.


Foto © Hans Hillewaert / CC BY-SA 4.0

Per saber-ne més:

• Pedra de Rosetta [Viquipèdia]
• Asi fue el descubrimiento de la piedra Rosetta [National Geographic]

La presa de la Bastilla

"Prise de la Bastille 1789" (1928). Henri Paul Perrault (1867-1932). © henrys

El 14 de juliol de 1789, a França, es produïa la Presa de la Bastilla.

El poble francès havia posat les seves esperances per a sortir de la crisi en el ministre de finances Jacques Necker. Les males collites havien propiciat l'augment de pobres i captaires als carrers; hi havia por i fam.

El 12 de juliol Necker va ser destituït per Lluís XVI i més de 3.000 persones van desfilar pels carrers de París com si fos un funeral: vestits de negre i amb un bust de Necker cobert amb un vel.

El rei preparava una gran repressió mobilitzant les tropes entorn de París. Corria el rumor que a l'Hotel dels Invàlids havien dipositat 30.000 fusells que, juntament amb 12 canons, van acabar sent requisats per la munió d'indignats que, a continuació, va anar a la Bastilla a proveir-se de pólvora. A les 5 de la tarda la guarnició es va rendir i va obrir les portes a la gentada.

La presa de la Bastilla va marcar la fi de "l'Antic Règim" i el començament de la Revolució Francesa. 

"La prise de la Bastille" (1789). Jean-Pierre Houël (1735-1813). © Bibliothèque nationale de France 

El cub de Rubik

Es compleixen 47 anys d'un dels invents més universals: el Cub de Rubik. 

Tot va començar quan Ernő Rubik, un arquitecte i escultor hongarès, buscava una manera de moure les parts d'un cub sense que s'enfonsés tot el mecanisme. No es va adonar que havia inventat un trencaclosques de tres dimensions fins que, després de moure diverses peces, va voler retornar-les a la seva posició original.

Al principi es va dir "Cub màgic" i es componia de sis colors i un mecanisme d'eixos que permetia girar cada cara independentment. Per a resoldre el trencaclosques, cada cara ha de tenir un sol color.

Rubik va patentar la seva creació a Hongria i va signar un acord amb Ideal Toy Company que el va patentar internacionalment i va passar a dir-se "Cub de Rubik" adequant-se als estàndards occidentals de seguretat i empaquetat.

El seu èxit va ser espectacular i fins al dia d'avui han anat sortint variacions curioses encara que el Cub de Rubik clàssic continua sent el més popular i és considerat la joguina més venuda del món.

El cub de Rubik. Imatge: Famartin 

La col·lecció. Imatge: Gerwin Sturm 

Per saber-ne més:

• Cub de Rubik [Viquipèdia] 

Comprant de rebaixes

Les rebaixes ja no són el que eren i és que des que es van liberalitzar al nostre país, el 2012, cada comerç pot organitzar les seves rebaixes en les dates que vulgui i sense cap limitació en el percentatge rebaixat.

Per a estalviar en rebaixes cal comprar amb cap, pensant només el que necessitem, i no deixant-nos portar pel preu. Si comprem alguna cosa que no usarem només perquè està molt barata, Haurem llençat els tirats.

Aclarint dubtes:

• Recorda que els productes comprats en aquestes dates tenen la mateixa garantia i que únicament en els de segona mà passa a ser de dues a un any.
• Si l'establiment en el qual el vas comprar sempre ha acceptat devolucions i en rebaixes pretén no fer-ho, ha d'informar el client amb claredat. Si tens dubtes, pregunta a l'encarregat.
• Si la política de la botiga és la de no acceptar canvis, però arriba a la teva casa un producte defectuós està obligada a solucionar el problema arreglant-lo o canviant-lo.
• Els productes rebaixats no poden ser de pitjor qualitat o estar deteriorats o defectuosos perquè la llei ho prohibeix. Per a vendre aquests articles no poden fer-ho com a rebaixes sinó utilitzar un altre nom com per ex. saldo.
• Segons FACUA-Consumidors en acció, un elevat percentatge de compradors detecta falsos descomptes en aquestes dates falsejant els preus per a simular grans descomptes o apujant els preus en els dies previs.
• Aquesta associació convida a denunciar aquests comportaments en les xarxes socials i davant les autoritats de consum perquè tinguin un major control i sancionin als establiments amb pràctiques fraudulentes.

Anem de rebaixes!!!