La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dilluns, 27 de setembre de 2021

Què hi ha dins un rusc?


Aquest interessant vídeo animat ens explica com és la vida dins el rusc; l'activitat que s'hi desenvolupa, les funcions de cada abella, l'alimentació, la reproducció. Una explicació senzilla i entenedora del funcionament de la vida quotidiana de les complexes comunitats formades per les petites abelles de la mel.

dijous, 23 de setembre de 2021

Visitant Neptú

Avui recordem el descobriment del planeta Neptú, el primer planeta trobat per mitjà de càlculs matemàtics.



Se sap que Galileu va albirar Neptú el 1612, però el va confondre amb una estrella i així el va marcar en els seus dibuixos. Més de dos segles després, diversos astrònoms van comprovar que el recentment descobert planeta Urà, tenia una òrbita impredictible que no seguia les lleis de Kepler i Newton. Per això, van deduir que havia d'haver-hi un cos de grans dimensions relativament prop d'Urà i que, per la força de la gravetat, afectava la seva òrbita.

Els matemàtics Urbain Le Verrier (francès) i John Couch Adams (anglès) van calcular de manera independent on hauria d'estar l'hipotètic planeta. A petició de Le Verrier, l'astrònom alemany Johann Gottfried Galle va observar la regió que indicaven els càlculs i el 23 de setembre de 1846 va trobar a Neptú.

És el vuitè planeta del Sistema Solar. Pertany als quatre gegants gasosos i, juntament amb Urà, se'l classifica com a gegant glaçat per les seves baixes temperatures.

Està format per una densa mescla d'aigua, amoníac i metà sobre un centre sòlid de la grandària de la terra. La seva atmosfera està composta d'hidrogen, heli i metà, aquest últim li dóna el seu característic color blau.

Neptú està envoltat per 6 anells i té 14 llunes. El seu dia dura 16 hores i el seu any equival a 165 anys terrestres. Només ha estat visitat per la nau espacial Voyager 2. 


Imatge composta de les tempestes a Neptú. Imatge: NASA en español


Concepte artístic del sistema solar. Imatge: NASA en español


Per saber-ne més:

dimecres, 22 de setembre de 2021

L'antílop girafa


Imatge: Fabrice Stoger 

El Gerenuc és un animal peculiar, en somali, significa coll de girafa. El seu nom científic és Litocranius walleri i és conegut també com a Antílop girafa o gasela de Waller.
És un mamífer amb un coll exageradament llarg, de cap petit per a la seva grandària i amb ulls i orelles grans.
Habita en les sabanes de l'est d'Àfrica, en zones de Tanzània, Somàlia i Etiòpia.
Només els mascles posseeixen banyes i el seu coll és més musculado que el de les femelles. Tenen unes glàndules preorbitals que segreguen una substància olorosa semblant al quitrà per a marcar el seu territori. També tenen glàndules oloroses en les esquerdes de les seves peülles i els genolls.
Viuen en grups de femelles de la mateixa família amb les seves cries, o grups de solters o bé com a mascles solitaris.
En tenir al seu abast aliment durant tot l'any, es reprodueixen en qualsevol moment, no sols abans de la temporada plujosa.
No mengen herba. S'alimenten de les fulles tendres d'arbres i arbustos, baixant les branques amb les seves potes davanteres, i completen la seva dieta amb insectes, flors i fruites.
No necessiten aigua perquè la seva dieta li proporciona la suficient i poden sobreviure en zones seques d'arbustos espinosos i fins i tot en deserts. 


Imatge: Katrin Arndt 


Imatge: BombX 


Imatge: Steve Garvie 


Per saber-ne més:

dimarts, 21 de setembre de 2021

Vuit grans artístics de raïm


Joaquim Sorolla i Bastida (1863–1923)
"Menjant raïms" (1898) 
Imatge: Museo Sorolla 

Avui us proposem un recorregut per vuit obres d'art que mostren aquesta fruita deliciosa que endolceix la fi de l'estiu amb les seves petites bombolles curulles de suc.
Una extensa gamma de colors que van des del verd lluminós fins al morat gairebé negre, passant pels daurats i els rosats. Quina meravella!


Bartolomé Esteban Murillo (1617–1682) 
"Nens menjant raïm i meló" (entre 1645 i 1650) 
Imatge: Alte Pinakothek, Múnich 


Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610) 
"Bacus malalt" (1593)
Imatge: Galeria Borghese 


Giuseppe Arcimboldo (1527-1593) 
"La tardor" (1573) 
Imatge: Museu del Louvre 


William-Adolphe Bouguereau (1825-1905) 
"La veremadora" ()
Imatge: Art Renewal Center Museum 


Alphonse Mucha (1860–1939)
"Tardor" (1896)
Imatge: Art Renewal Center Museum 


Susan Watkins (1875-1913) 
"Nois collint raïm a Capri" (c 1906) 
Imatge: lesdiagonalesdutemps 


József Rippl-Rónai (1861–1927)
"Natura morta amb raïm"
Imatge: Fine Arts in Hungary 

dijous, 16 de setembre de 2021

El raïm, el regal de setembre

Si hi ha una fruita estrella del mes de setembre, és el raïm. Des del color verd fins al morat, amb el característic sabor dolç, el raïm es consumeix de diverses maneres; com a fruita fresca, en forma de suc, dessecat i convertit en panses i, per descomptat, com a resultat de la fermentació alcohòlica, en forma de vi. 


Originari del continent asiàtic, el raïm forma part de la cultura mediterrània des de fa milers d'anys. Ja es conreava en la prehistòria com s'evidencia en jaciments de l'Edat de Bronze. El celler més antic coneguda data de l'any 4000 aC.
El raïm ha tingut un gran protagonisme en diferents cultures de l'antiguitat com podem veure en els jeroglífics egipcis, en les cultures grega i romana amb els déus Dionís i Bacus respectivament...
Ara, podem gaudir de la verema els qui tenim accés al món rural. Una gran festa que reuneix famílies i amics i veïns en vinyes i cellers. Qui no ha gaudit de l'alegria, la germanor i l'estranya i gratificant sensació dels peus descalços trepitjant el raïm? Tots reunits compartint viandes, porrons i botes sota les escasses ombres, descansant d'una esgotadora feinada i veient rondar, infatigables, als més petits.
En fi, deixem a part els meravellosos records i una imatge bucòlica per a centrar-nos en les no poques propietats del raïm.
El raïm és una baia, i consegüentment, és rica en fito-nutrients (substàncies d'origen vegetal amb efectes beneficiosos per a l'organisme). Conté alts índexs d'antioxidants, fibra, vitamina C, potassi, calci, fòsfor, ferro... i el seu índex glucèmic és mitjà. No són tan calòriques com popularment es creu, a més, queda compensat pel seu poder depuratiu. Ajuden a l'equilibri de sucre en la sang en estimular el pàncrees i la producció d'insulina a més d'activar al fetge equilibrant l'acidesa de la sang i netejant-la.
També són antiinflamatòries i desintoxicants; afavoreixen el bon funcionament dels ronyons, de les artèries i del cor, cuiden de la vista, són diürètiques i, per als més presumits, retarden l'aparició d'arrugues. Per tot això, l'OMS en recomana el seu consum habitual.
A més, cal no oblidar que, com assegura la dita castellana, "las uvas con queso saben a beso" ;)

dimecres, 15 de setembre de 2021

Marco Polo, l'aventurer il·lustre


Gràfic de la Ruta de la Seda que apareix a l'Atles Català amb la següent llegenda:
Aquesta caravana és partida de l'Imperi de Sarai per anar a Catai (1375). 

El nom de Marco Polo evoca grans viatges, aventures i riquesa. Nascut a Venècia, tal dia com avui, 15 de setembre de 1254, de família de comerciants benestants, va ser explorador i mercader, i el seu nom ha quedat lligat per sempre més a la ruta de la Seda.
A 17 anys, ja va fer el seu primer viatge a terres de Mongòlia, on el seu pare i el seu oncle s'havien establert per comerciar amb pedres precioses i teles de seda procedents de l'orient.
Va emprendre el viatge el 1271 com a membre d'una expedició de savis i religiosos que el papa Gregori X, va enviar a petició de Kublai Kan (en aquells moments, gran kan de l'imperi mongol i primer emperador de la Xina, de la dinastia Yuan).

A partir d'aquest moment, Marco Polo inicia tot un seguit de viatges que el durien a visitar les grans ciutats orientals on adquiria els productes exòtics amb els quals comerciava, a la vegada que exercia funcions diplomàtiques i polítiques per a Kublai Kan.
Entre 1298 i 1299, en un altre viatge, en el decurs d'una batalla naval entre Gènova i Venècia, Marco va ser capturat pels genovesos que el van empresonar. Durant l'estança a la presó, va dictar les seves aventures a un escrivent company de cel·la, Rustichello de Pisa. Els textos de Rustichello van ser recollits en el llibre "La descripció del món", més conegut com "Els viatges de Marco Polo". 
Entre els molts lectors que van llegir aquesta obra referent per als aventurers, hi trobem Cristòfor Colom.

Marco Polo va morir a la seva ciutat natal, Venècia, el 8 de gener de 1324, després d'una malaltia que els metges no van poder guarir.




Per saber-ne més: 

dimarts, 14 de setembre de 2021

Les Set Meravelles Naturals (4) Badia de Ha-Long


Continuem amb una altra de les set meravelles naturals del món.
Avui ens desplacem fins al golf de Tonquín a Vietnam, prop de la frontera amb la Xina. Allí descobrim una badia, declarada Patrimoni de la Humanitat, amb una extensió de 120 km de costa: Ha-Long.
Ha-Long significa literalment "el drac que descendeix" encara que popularment la tradueixen com a "descendents del drac". Segons la llegenda, una flota xinesa volia envair Vietnam i l'Emperador de Jade va invocar als dracs celestials perquè els defensessin de l'enemic. Els dracs escopiren perles i jade per a enfonsar els vaixells enemics; acabada la batalla, les joies s'havien convertit en unes 3.000 illes de roques càrstiques.
Actualment és el primer reclam turístic de Vietnam. El viatger pot explorar el magnífic laberint rocós en vaixell i visitar les coves i pobles flotants, passejar per les platges i envoltar-se d'un exuberant paisatge en una atmosfera de calma i misticisme.
La badia de Ha-Long alberga una gran biodiversitat. Podem veure els típics manglars i boscos tropicals en els quals trobem més de 14 espècies de flora endèmica.
En les seves aigües viuen més de 150 espècies de corals i més de 1.000 espècies de crustacis i peixos. Solcant el seu cel destaquem els martinets, les àguiles i els papagais.
La població de la badia viu en llogarets pesquers flotants i es desplacen en barques petites i fràgils.
A molts de nosaltres ens pot resultar un paisatge conegut i és pel fet que ha estat escenari de pel·lícules com "Indoxina" i "El demà no mor mai".  






Com a curiositat, aquestes dues roques s'han convertit en una de les imatges més populars de l'indret amb el nom de "Kissing Rocks" (les roques que es besen), conegudes pels vietnamites com a "baralla de galls" o "galls enfrontats".



dijous, 9 de setembre de 2021

Gaudí fora de Catalunya (3)


Avui finalitzem el nostre recorregut per les obres de Gaudí fora de Catalunya.
Visitarem la "Villa Quijano", més coneguda com "El Capricho", construït entre 1883 i 1885 a Comillas (Cantàbria).
Es tracta d'un edifici modernista de marcat estil oriental, inspirat en el Pròxim i el Llunyà Orient, amb tocs de Mudèjar i Nassarita.
Destaca l'abundant decoració en rajola ceràmica, els arcs mitrals, les cartel·les de maó vist i els coronaments amb forma de templet o cúpula.
La planta és allargada en forma de "U" amb semisoterrani, planta principal i golfa comunicats per dues escales de caragol. Té una torre cilíndrica de forma de minaret persa, revestida de ceràmica.
Els materials utilitzats són: la pedra, el maó, el taulell, la teula i el ferro de diferents tonalitats proporcionant-li molt de color.
Té un pòrtic d'entrada singular amb quatre columnes, els capitells de les quals estan decorats amb ocells i fulles de margalló i des del qual s'alça l'espectacular torre-minaret. Els balcons, de ferro forjat, estan dissenyats de tal manera que la part central és un seient. Destaquen els motius ornamentals amb flors de gira-sol i en el seu interior criden poderosament l'atenció els cassetonats dels sostres.






Acabem amb un vídeo breu perquè pugueu gaudir d'aquest edifici emblemàtic: 


Per saber-ne més

Vegeu també 

dimecres, 8 de setembre de 2021

La cigonya més gran del món


El jabirú americà (Jabiru mycteria) és una gran cigonya que habita a les Amèriques, des de Mèxic fins a l'Argentina, excepte a l'oest dels Andes. De vegades se'l pot veure als Estats Units, generalment a Texas.
El nom prové de la llengua tupí-guaraní i significa "coll inflat".
És l'únic membre del gènere Jabirú i és la més gran de totes les cigonyes.
Els mascles poden assolir els 150 centímetres, i la seva envergadura pot arribar gairebé fins als 3 metres (de punta a punta de les ales desplegades), amb un pes de gairebé 7 quilos. El dimorfisme sexual és bastant marcat i les femelles solen ser al voltant d'un 25% més petites que els mascles. 
Viuen a prop de rius i estanys on s'alimenten de peixos, mol·luscs i amfibis. De vegades també cacen rèptils i petits mamífers, i no li fan fàstics a animals morts.
Amb una vistosa franja vermella que separa el cap i el coll negres del cos ben blanc, i la seva grandària, tenen un aspecte imponent.




Vídeo: "Jabiru mycteria: la gran cigüeña del nuevo mundo."