L'àvia Clementina Bloc: Les cases de gespa

Les cases de gespa islandeses es van començar a construïr al segle IX durant els assentaments dels colons nòrdics.

Dibuix de Auguste Maeyer (1836)

Com el seu nom indica, la gespa és un dels principals materials utilitzats per a la seva construcció.
La gespa es col·locava a la part exterior de les gruixudes parets i del sostre.
Sobre un terra de grans pedres planes, s'aixecava una estructura de fusta, de vegades reforçada amb pedres a les parets. El doble sostre longitudinal acostumava a estar format per plaques de pissarra sobre les quals es disposava la gespa.
Les entrades es col·locaven als costats longitudinals de la casa. L'interior, s'acostumava a dividir en dos o tres espais amb uns envans lleugers de fusta.
Aquestes cases tradicionals d'Islàndia eren suficients per donar cabuda a totes les funcions necessàries d'una casa rural.
Encara que els materials de construcció utilitzats no han canviat gaire, l'aparença de les cases s'ha anat adaptant a un context canviant a través del temps.

L'any 2011, la UNESCO les va declarar Patrimoni de la Humanidad.

La sostenibilitat i la integració amb l'entorn natural d'aquestes construccions allargades, juntament amb l'estabilitat i la resistència a fenòments meteorològics o geològics i als incendis, i la seva capacitat d'aïllament i de filtració de l'aire, han fet que, avui dia, s'estiguin tenint molt en compte com a model i referent per a arquitectes y constructors de cases ecològiques.