Si hi ha una fruita estrella del mes de setembre, és el raïm. Des del color verd fins al morat, amb el característic sabor dolç, el raïm es consumeix de diverses maneres; com a fruita fresca, en forma de suc, dessecat i convertit en panses i, per descomptat, com a resultat de la fermentació alcohòlica, en forma de vi.
Originari del continent asiàtic, el raïm forma part de la cultura mediterrània des de fa milers d'anys. Ja es conreava en la prehistòria com s'evidencia en jaciments de l'Edat de Bronze. El celler més antic coneguda data de l'any 4000 aC.
El raïm ha tingut un gran protagonisme en diferents cultures de l'antiguitat com podem veure en els jeroglífics egipcis, en les cultures grega i romana amb els déus Dionís i Bacus respectivament...
Ara, podem gaudir de la verema els qui tenim accés al món rural. Una gran festa que reuneix famílies i amics i veïns en vinyes i cellers. Qui no ha gaudit de l'alegria, la germanor i l'estranya i gratificant sensació dels peus descalços trepitjant el raïm? Tots reunits compartint viandes, porrons i botes sota les escasses ombres, descansant d'una esgotadora feinada i veient rondar, infatigables, als més petits.
En fi, deixem a part els meravellosos records i una imatge bucòlica per a centrar-nos en les no poques propietats del raïm.
El raïm és una baia, i consegüentment, és rica en fito-nutrients (substàncies d'origen vegetal amb efectes beneficiosos per a l'organisme). Conté alts índexs d'antioxidants, fibra, vitamina C, potassi, calci, fòsfor, ferro... i el seu índex glucèmic és mitjà. No són tan calòriques com popularment es creu, a més, queda compensat pel seu poder depuratiu. Ajuden a l'equilibri de sucre en la sang en estimular el pàncrees i la producció d'insulina a més d'activar al fetge equilibrant l'acidesa de la sang i netejant-la.
També són antiinflamatòries i desintoxicants; afavoreixen el bon funcionament dels ronyons, de les artèries i del cor, cuiden de la vista, són diürètiques i, per als més presumits, retarden l'aparició d'arrugues. Per tot això, l'OMS en recomana el seu consum habitual.
A més, cal no oblidar que, com assegura la dita castellana, "las uvas con queso saben a beso" ;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.