Tot contemplant el Montsec des de la finestra (just sobre el taulell en el qual fem l'etiquetatge manual), ens ha vingut al cap un deliciós poema de la Joana Raspall titulat La Rel.
La Rel
La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.
I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.
(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)
Com l'arbre esmentat en el poema, l'Àvia Clementina té les seves rels ben plantades dins la terra i, mentre desenvolupem les diferents tasques de la nostra activitat artesanal, sentim la presència constant i estimada de la natura que ens envolta. Som molt afortunats.
Enllaços:
Joana Raspall a la Viquipèdia
Poemes de Joana Raspall (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana)
Bolc dedicat a la Joana Raspall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.