Va ser poeta perquè no li agradava la paraula poetessa.
Gloria Fuertes era una d'aquelles persones bones sobre les quals tots pensem: n'hi hauria d'haver més com ella!
Ens ha agradat molt la presentació del web de la Fundación Gloria Fuertes
La reproduïm (traduïda) integrament perquè creiem que li fa justícia.
"Pacifista a ultrança, ha utilitzat l'arma de la paraula especialment contra les guerres, sense oblidar altres drames i dolors humans.
Espontània, divertida, irònica, absurda, tendra, afectiva, surrealista, senzilla, solidària, sincera i sempre compromesa ... ella, com la seva poesia, és única i irrepetible. Glòria, sense cap dubte, és com escriu i escriu com és. Parla sempre en to confidencial i amigable, tot ho fa senzill i quotidià, però amb la grandesa de tenir sempre una ànima amb una immensa capacitat de sorpresa davant la vida."
Recollim dos poemes que ens encanten i que creiem que resumeixen molt bé la principal habilitat d'aquella Glòria de Lavapiés: veure el món amb els ulls d'un infant.
A més, tots dos parlen de les abelles!
Escuela de las flores
En medio del prado
hay una escuela
adonde van las flores y las abejas,
amapolas y lirios,
violetas pequeñas,
campanillas azules,
que, con el aire, suenan.
En medio del prado
hay una escuela
y una margarita
que es la maestra.
Caramelo
Piedrecita azucarada de colorines,
de fresa, limón y menta.
O sea, rojo, amarillo y verde.
Si son de miel y eucalipto valen para la tos.
El caramelo es como la ternura,
siempre dulce.
(Hagamos de la vida un caramelo).
Enllaços:
Fundación Gloria Fuertes
Gloria Fuertes a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes
Gloria Fuertes a Escritoras.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.