La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 2 d’agost de 2018

La proesa de les petites oques


Foto: Andreas Trepte [Wiquimedia Commons]


Foto: Bengt Nyman [Wiquimedia Commons]

Per més que vegem repetides vegades imatges semblants, mai deixaran de sorprendre’ns (i de deixar-nos amb el cor encongit)

L'oca de galta blanca (Branta leucopsis), és un ocell freqüent al Nord d'Europa, fins a Groenlàndia. De vegades és possible observar-ne en l'extrem nord-oriental de l'Amèrica del Nord.

Per evitar els predadors, fa el niu en penya-segats rocosos inaccessibles i els seus pollets acabats de néixer, han de saltar a terra per alimentar-se ja que, com la resta de les oques, no són alimentats pels seus pares. Una part d'ells moren pel cop i són menjats per altres ocells o per les guineus.

Sense les fortes ales necessàries per volar, la millor opció dels pollets és saltar el més lluny possible per allunyar-se de les roques, i estendre les ales per frenar la caiguda.
Si els pollets reboten amb el ventres, són més propensos a sobreviure als impactes.
Els pares esperen al peu del penya-segat i, tot seguit els ensenyen a alimentar-se.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar.