Recordem que aquestes entitats submicroscòpiques estan constituïdes, bàsicament, per material genètic (la ciència encara no veu clar si són organismes vius), i són agents infecciosos acel·lulars que només poden multiplicar-se dins de les cèl·lules d'altres organismes; en infectar una cèl·lula, actuen com a paràsits i utilitzen els enzims i els materials d'aquesta cèl·lula hoste per a produir còpies del virus. Aquest procés pot arribar a causar la mort de la cèl·lula.
Els virus afecten diferents tipus de cèl·lules, per la qual cosa poden causar una àmplia varietat de malalties en plantes i animals, com, en el cas de l'ésser humà, la SIDA, el xarampió, la verola o la poliomielitis.
Hi ha milions de tipus de virus amb formes diferents i es troben en tota mena d'hàbitats, inclosos els marins.
Reproduim un extracte de la notícia apareguda al web del NIOZ:
Imatge: Royal Netherlands Institute for Sea Research (NIOZ)
Animals que mantenen l'equilibri de virus al mar
Avui sabem que diversos animals marins poden retenir partícules de virus mentre filtren l'aigua de mar per respirar o per alimentar-se. Segons ha publicat l’ecologista marina Jennifer Welsh del Royal Netherlands Institute for Sea Research (NIOZ) a Scientific Reports. Les esponges són especialment eficients en aquest sentit.
"Quan un virus infecta una cèl·lula", diu Jennifer Welsh, "utilitza el seu hoste per produir nous virus. Després d'alliberar-los, al seu torn poden infectar moltes altres cèl·lules."
L'estudi de Welsh revela que les nombroses partícules de virus que hi ha al mar (més de 150 milions en un got d'aigua de mar) també poden acabar, en bona part, formant part del dinar d'un ampli grup d'animals marins.
Filtratge de virus
L'ostra japonesa, per exemple, filtra l'aigua de mar per extreure'n oxigen o aliments com ara algues i bacteris. Mentre ho fa, ingereix partícules de virus. "En els nostres experiments, durant els quals no vam oferir menjar a les ostres i, per tant, només van filtrar aigua per a respirar-ne l'oxigen, les ostres japoneses van eliminar el 12% de les partícules de virus de l'aigua".
Aquestes xifres situen l'ostra al quart lloc de totes les espècies que Wellsh va analitzar al NIOZ Virus Ecology Lab on Texel. "De tots els organismes no amfitrions que vam estudiar, esponges, crancs i escopinyes van ocupar els tres primers llocs. Les esponges van reduir la presència de virus fins a un 94 per cent en tres hores. Un altre experiment va demostrar que l'absorció de virus es produeix de forma molt ràpida i efectiva, fins i tot si oferíem nous virus a l'aigua cada 20 minuts, les esponges segueixen sent extremadament efectives per eliminar virus."
Un factor completament nou en ecologia de virus
Fins ara, es desconeixia que diverses espècies d'animals marins podien tenir una influència tan significativa en les poblacions de virus. "La influència d'organismes no amfitrions en el medi ambient és realment un factor que s'ha passat per alt en l'ecologia dels virus", afirma Welsh.
Tanmateix, Welsh assumeix que els resultats dels seus experiments en laboratori podrien resultar menys evidents quan s'apliquin a l'hàbitat natural. "En la natura, la situació és molt més complexa, ja que hi ha moltes altres espècies animals interactuant. Per exemple, una ostra deixa de filtrar en presència d'un cranc. A més, hi ha factors com les marees, la temperatura o la llum UV; i també els efectes de la predació dels no amfitrions que s'haurien de tenir en compte."
Utilitats en aqüicultura
Aquests nous coneixements podrien ser útils en l'aqüicultura. En aquest sector, els peixos o mariscs destinats al consum, es conreen en espais, com gàbies o tanques marines, de manera que hi ha una connexió directa amb el mar. L'aqüicultura està creixent com a alternativa sostenible a la pesca, però és molt criticada, sobretot pels conservacionistes.
Wellsh explica per què: "A les explotacions d'aigua salada conviuen una enorme quantitat d'exemplars d'una sola espècie en monocultiu. Si esclata una malaltia contagiosa, els riscos de que el patogen s'estengui a les poblacions salvatges que viuen al mar són elevats. Amb l'addició de prou esponges, es podria evitar un brot de virus. Els resultats d'aquesta investigació demostren que seria un bon projecte de recerca i de seguiment."
Imatge: Asc1733 [Wikimedia Commons]
Publicació:
Jennifer E. Welsh, Peter Steenhuis, Karlos Ribeiro de Moreas, Jaap van der Meer, David W. Thieltges and Corina P.D. Brussaard Marine virus predation by non-host organisms. Scientific Reports 10, 5221 (2020), DOI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.