Avui ens llevem amb la trista notícia de la mort de la Juliette Grecó.
Nascuda a Montpeller, França, el 7 de febrer de 1927, la Grecó ha estat tota una icona de l'anomenada "chanson française".
Actriu i cantant, Juliette Grecó omplia escenaris de tot el món.
Segurament, ningú com ella, ha estat capaç de reflectir amb tanta eficàcia la llum del París de la postguerra i les ganes de viure i de llibertat del seu estimat barri de Saint-Germain-des-Près.
Des de la seva militància a la resistència francesa a 16 anys, fins als seus darrers concerts, el 2016, amb vuitanta-nou anys, la Grecó, va mantenir ben viu l'esperit d'aquella França àvida de cultura i d'alliberament.
Per això, cada cop que escoltem alguna de les seves cançons, totes emblemàtiques, ens sentim transportats a la "rive gauche" i, amb els ulls closos, podem veure en la foscor, rere el fum dens del tabac, a Jean Paul Sartre, a Albert Camus, i també a Prèvert i Kosma, Miles Davis, Duke Ellington, Georges Brassens o Jacques Brel.
Chanson pour l’auvergnat
Le petit bal perdu
Jolie môme
La Javanaise
Les feuilles mortes
Déshabillez moi
Accordeon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.