La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 10 de juny del 2021

L'abella clònica


Abella de la mel del Cap sobre una flor d'Oxalis pes-caprae

Llegim a la revista digital NewScientist, un article que ens ha sorprès.
En traduïm un extracte. 

Una sola abella s’ha clonat a ella mateixa centenars de milions de vegades.

Un exemplar d'abella obrera d'una subespècie sud-africana s'ha clonat a si mateixa milions de vegades durant els darrers trenta anys. Alguns dels clons poden arribar a convertir-se en reines que poden fer-se càrrec del rusc.

La partenogènesi (reproducció asexual) no és infreqüent al món dels insectes, però sí tenir descendents genèticament idèntics als progenitors. Això es deu al fet que, durant el procés reproductiu, el material genètic es barreja en un procés anomenat recombinació. Com a resultat, fins i tot si només hi ha un progenitor, la descendència tindrà una composició genètica gairebé idèntica.

Benjamin Oldroyd de la Universitat de Sydney afirma que les treballadores de l'abella mel del Cap (Apis mellifera capensis), originària del sud de Sud-àfrica, han desenvolupat la capacitat inusual de clonar-se tot evitant la recombinació durant la reproducció.

Aquest fet comporta importants avantatges. Normalment, la reproducció asexual pot ser letal en les abelles perquè aproximadament un terç dels gens aboquen a la consanguinitat i les larves no sobreviuen. Però, com que les obreres d'aquesta subespècie es clonen perfectament, cada clon es manté tan genèticament sa com la seva mare.

Una línia de clons s'ha clonat des del 1990, amb el mateix individu copiat centenars de milions de vegades.

La clonació, però, resulta problemàtica per a la salut de la colònia. Normalment, la reina és l'únic individu que es reprodueix, mentre que la resta d'abelles compleixen altres tasques destinades al manteniment de la colònia, aquest delicat equilibri es pot veure alterat amb la reproducció d'altres membres del rusc, derivant en una colònia disfuncional.

Les obreres clonadores acaben dedicant-se a pondre ous sense fer cap altra tasca, fins que la colònia esdevé inviable i les obreres s'instal·len a la següent colònia on continuen ponent ous, alterant-ne de nou el funcionament.

Aproximadament el 10% de les colònies sud-africanes desapareixen cada any. 

"És com un càncer social transmissible", diu Benjamin Oldroyd.


Leegiu l'article sencer (en anglès) a NewScientist

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar.