Els arbres més populars del gènere Adansonia són coneguts per tots com a baobab (pare de moltes llavors), o també, arbre-ampolla o pa de mico.
Avui parlem dels baobabs.
Imatge: Olivier Lejade
De les vuit espècies de baobabs, sis creixen a l'illa de Madagascar, la més coneguda ho fa a l'Àfrica continental, i la més petita i menys coneguda a Austràlia.
És un arbre de tronc gran, ple de nusos, i amb forma irregular o d'ampolla. L'escorça és llisa i cobreix una fusta fibrosa que emmagatzema l'aigua de la pluja. El seu fruit és una baia seca amb forma de meló allargat, té nombroses llavors que viuen més de cinc anys envoltades d'una polpa beix.
Poden arribar a viure uns mil anys (alguns exemplars han assolit els cinc mil), i arriben a emmagatzemar més de cent vint mil litres d'aigua.
En l'actualitat els baobabs més grans i vells han començat a caure o morir, tot fa pensar que a causa del canvi climàtic, ja que no sembla lògic que ho facin per causes naturals en un període tan curt de temps.
Culturalment, és protagonista d'innombrables mites i llegendes i se'l considera sagrat als locs on viu. Una de les llegendes conta que eren tan bells que els déus els van concedir el do de la longevitat i que, orgullosos, van començar a créixer exageradament, arribant a desafiar als déus; Aquests, com a càstig per la seva falta d'humilitat, els van arrencar del terra i els van plantar del revés.
El baobab apareix a l'escut del Senegal i és el símbol nacional de Madagascar.
En "El petit príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry, el protagonista els arrenca de l'asteroide on viu abans que creixin desmesuradament i el destrueixin.
En la cultura africana, una vegada assecat el fruit, la seva polpa es pot consumir de manera natural sent utilitzada per a trastorns intestinals (gasos, diarrea o dolors abdominals) i, amb les seves fulles mòltes o assecades s'extreuen olis essencials antisèptics i es preparen infusions i tisanes.
El baobab conté calci i magnesi que enforteixen els ossos i, pel seu alt contingut en potassi és una ràpida font d'energia.
El seu alt contingut en ferro el fa indicat contra la tensió baixa o l'anèmia. Ajuda a regular la pressió arterial i a prevenir el tamponament dels vasos sanguinis. Estimula la circulació sanguínia i redueix el risc d'arterioesclerosi i embòlies.
A més conté totes les vitamines essencials. Curiosament té sis vegades més vitamina C que la taronja.
Els experts recomanen incorporar-lo en productes cosmètics per a aconseguir una pell hidratada i lluminosa, atenua els signes de l'edat i el seu poder antiinflamatori ajuda a prevenir l'aparició d'estries.
Imatge: Heinonlein
Vídeo sobre aquest curiós arbre (en anglès), podeu posar subtitols en traducció automàtica:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.