El desert del Teneré, a Níger, és la part de la Terra més exposada als rajos solars, segons la NASA.
Al mig del desert, s'aixecava una acàcia coneguda com "l'arbre del Teneré". Solitària, s'alçava poc més de 3 metres del sòl i no hi havia cap arbre més en un radi de 400 km. Era el far vivent del Sàhara, un punt d'orientació per a caravanes de tuaregs i caminants del desert. Malgrat les condicions inhòspites del lloc, es trobava en molt bon estat, ja que les seves arrels s'endinsaven fins a 40 metres, alimentant-se d'un mantell freàtic.
L'explicació que no fos utilitzat com a llenya pels nòmades o aliment per als camells és simple; els caravaners el consideraven tabú des de segles enrere. No podia ser danyat, ja que marcava el lloc on hi havia un pou d'aigua i servia com a referència als qui s'endinsaven en el desert.
Ironies de la vida, el 1973 i després de sobreviure uns 300 anys, un conductor libi borratxo es va estavellar contra l'acàcia i la va derrocar. Sembla impossible xocar contra l'únic arbre en 400 km a la rodona, però no va ser l'únic accident d'aquest tipus, ja que en la dècada dels cinquanta, un camió militar havia trencat una de les seves principals branques.
En el lloc exacte en el qual es trobava aquesta acàcia, es va aixecar una estructura metàl·lica per a homenatjar-la.
Imatge Holger Reineccius
L'arbre, ja mort, va ser traslladat fins al museu nacional de Niamey i el van col·locar en un templet per a la seva conservació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.