La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 30 de juny de 2022

LA PESSETA

Tal dia com avui (30 de juny del 2002), la pesseta quedava fora de circulació, substituïda per l'euro. A partir d'aquell moment, únicament el Banc d'Espanya podia canviar-les per euros després d'haver deixat de ser de curs legal el 28 de febrer del 2001.

Aquell dia, molts ciutadans vam alçar els ulls al cel! Pujada de preus a la vista!

La pesseta neix un 19 d'octubre de 1868 com a unitat monetària per decret del Gobierno Provisional, després del derrocament d'Isabel II. Aquest mateix govern és qui decideix centralitzar tota la producció en la Seca de Madrid, que va ser l'origen del qual avui coneixem com la Real Casa de la Moneda - Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre.

La pesseta alberga cent trenta-quatre anys de la història d'Espanya, de la seva política, de la religió, de l'economia i de l'art del període en què va ser encunyada.

Es va triar el nom de pesseta perquè era el que s'usava en el període d'Isabel II. Nom que ve de Catalunya, on ja havien circulat pessetes des d'abans de la Guerra de la Independència.


Gobierno Provisional. 1869. 1 pesseta (plata). Via Foronum 

La primera pesseta encunyada té com a llegenda "Gobierno Provisional" en l'anvers, en lloc d'España. La figura triada per a l'anvers de les monedes de plata va ser la d'una Hispània recolzada sobre els Pirineus, inspirada en les monedes de l'emperador Adriano.

El revers en plata era l'escut d'Espanya mentre que en bronze era un lleó rampant sostenint l'escut d'Espanya. D'aquí ve lo de la "perra gorda" o "perra chica", perquè la gent hi veia un gos en comptes d'un lleó. En bronze, a l'anvers, una matrona asseguda sobre les roques representava a Espanya.

Al llarg de la seva vida el disseny ha anat evolucionant mantenint al revers l'Escut Nacional al qual se li aniran afegint modificacions. En els anversos se substitueix Hispània per l'efígie real. Durant la Segona República s'introdueixen motius d'inspiració republicana i, a vegades, els models sorgeixen poc elaborats per les presses en l'encunyació.

Amb l'arribada de la dictadura de Franco s'introdueix un retrat del dictador adaptat a la moneda.

Durant la democràcia es mantenen les grandàries i valors incorporant la imatge del rei Juan Carlos I i l'Escut Real.

A partir de 1990 els tipus es renoven anualment amb intenció commemorativa, posant fi a la tradició exclusivament monàrquica i donant entrada a motius culturals, artístics o locals.


Moneda de 50 pessetes de 1992. Barcelona 92 (La Pedrera). Via: Wikimedia Commons

Els 14 valors de la pesseta, que inicialment estaven previstos, no van arribar a materialitzar-se fins al regnat d'Alfons XIII, quan es van substituir els metalls preciosos per nous metalls i aliatges el que va provocar la pèrdua de la paritat entre el valor intrínsec i el nominal. Malgrat això les encunyacions d'or es van mantenir fins a 1904 i de plata fins a 1933.

La plata va donar pas a la pesseta groga de llautó coneguda popularment com "la rossa".

A partir d'aquí les encunyacions s'han realitzat en coure, alumini i níquel i els dissenys han anat combinant tota mena d'aliatges i grandàries.

A partir de 1989, per raons purament econòmiques i per interès dels col·leccionistes, se succeeixen ininterrompudament encunyacions en metalls preciosos. L'acte simbòlic de l'última encunyació de la moneda de cent pessetes el 19 de juny de 2001 suposa la fi de la pesseta donant pas a l'euro. 

1 comentari:

Moltes gràcies per comentar.