Juliol, un dels mesos vacacionals per excel·lència en el qual moltíssimes persones, creients o no, decideixen fer el camí de Sant Jaume (Camiño de Santiago); una de les rutes mil·lenàries més importants del planeta. Avui coneixerem el seu origen.
Després de la mort de Jesús, Santiago igual que la resta dels Apòstols, va dedicar la seva vida a predicar l'Evangeli per tot el món. Sabem poca cosa de la seva estada a Hispània però la tradició conta que va arribar a Gallaecia (l'actual Galícia) i que va tornar a Palestina l'any 44 d. C. on el rei Herodes Agripa I va ordenar la seva mort. Santiago va ser el primer Apòstol a morir per defensar la seva fe.
Desobeint l'ordre de donar-li sepultura, els seus deixebles van recollir el cos i van fugir en una barca de pedra, sense timó ni vela, fins a arribar a les costes gallegues i remuntar el riu Ulla, Translatio, que es recrea cada 31 de desembre en la Catedral de Santiago. Arribats a Iria Flavia, van amarrar la barca a una pedra (el "Padrón") que es pot visitar a l'església de Santiago de Padrón.
Iria Flavia estava governada per la reina pagana Lupa, la qual va sotmetre als deixebles a dures proves abans de concedir-los permís per a donar sepultura a l'Apòstol. La més famosa és la dels bous que demanen els deixebles, Teodor i Atanasi, per a transportar el cos. Lupa els va deixar uns bous salvatges que es van tornar dòcils davant les oracions dels deixebles. Compte la llegenda que són els mateixos bous els qui van decidir el lloc de l'enterrament de Santiago, prop d'una font en la qual es van parar a beure i que es conserva en la Rúa do Frando de Santiago, a uns 100 metres de la Catedral i de la Plaça de l'Obradoiro. Després del miracle, la reina Lupa es va convertir al cristianisme i va proporcionar un sepulcre a l'Apòstol (Arca marmárica), que va quedar a cura dels deixebles. Després de la mort d'aquests, els seus cossos van ser enterrats al costat del de Santiago i la tomba va romandre oblidada durant segles.
Pels volts del 823, Pelayo, un humil ermità que vivia a la muntanya Libredón, va veure uns centellejos lluminosos al cel que assenyalaven un lloc concret. Després de veure-ho diversos dies va anar a comptar-li-ho al bisbe de Iria Flavia, Teodomir, i tots dos van trobar un sarcòfag amb tres cossos; acabaven de descobrir la tomba de l'Apòstol. El bisbe es va desplaçar a la capital del regne, Oviedo, per a explicar-li els fets al rei Alfons II el Cast, el qual, en desplaçar-se per a veure la tomba, esdevé en el primer pelegrí de la Història. El recorregut entre Oviedo i la tomba de l'Apòstol, és la primera Ruta Jacobea; avui es coneix com a Camí primitiu. El mateix monarca manarà construir un temple per a albergar les restes de l'Apòstol, la qual cosa suposa l'inici de la Catedral de Santiago i del Campus Stellae, l'actual Santiago de Compostel·la.
La notícia corre com la pólvora per tota Europa i els monarques cristians inicien les seves respectives peregrinacions a Santiago, a través de l'avui anomenat Camí del Nord, ruta que recorria tot el nord peninsular i evitava els territoris musulmans.
Amb l'avanç de la Reconquesta, el recorregut més popular va passar a ser el que començava a Roncesvalles o Jaca (Camí Francès). Aquest recorregut el va immortalitzar el monjo Aymeric Picaud en el seu famós Codex Calixtinus al segle XII, que recopila sermons, himnes, miracles, relats, textos litúrgics i peces musicals relacionats amb l'Apòstol Santiago i la Ruta Jacobea. El que es custodia en la catedral de Santiago de Compostel·la és l'exemplar més antic i complet de l'obra escrita coneguda com Liber Sancti Iacobi i que, tal dia com avui, en 2011 va ser robat i un any més tard recuperat.
Amb el pas del temps van sorgir altres rutes per tota la Península i Europa: Via de la Plata, Camí Portuguès, Camí d'Hivern...
Desobeint l'ordre de donar-li sepultura, els seus deixebles van recollir el cos i van fugir en una barca de pedra, sense timó ni vela, fins a arribar a les costes gallegues i remuntar el riu Ulla, Translatio, que es recrea cada 31 de desembre en la Catedral de Santiago. Arribats a Iria Flavia, van amarrar la barca a una pedra (el "Padrón") que es pot visitar a l'església de Santiago de Padrón.
Iria Flavia estava governada per la reina pagana Lupa, la qual va sotmetre als deixebles a dures proves abans de concedir-los permís per a donar sepultura a l'Apòstol. La més famosa és la dels bous que demanen els deixebles, Teodor i Atanasi, per a transportar el cos. Lupa els va deixar uns bous salvatges que es van tornar dòcils davant les oracions dels deixebles. Compte la llegenda que són els mateixos bous els qui van decidir el lloc de l'enterrament de Santiago, prop d'una font en la qual es van parar a beure i que es conserva en la Rúa do Frando de Santiago, a uns 100 metres de la Catedral i de la Plaça de l'Obradoiro. Després del miracle, la reina Lupa es va convertir al cristianisme i va proporcionar un sepulcre a l'Apòstol (Arca marmárica), que va quedar a cura dels deixebles. Després de la mort d'aquests, els seus cossos van ser enterrats al costat del de Santiago i la tomba va romandre oblidada durant segles.
Pels volts del 823, Pelayo, un humil ermità que vivia a la muntanya Libredón, va veure uns centellejos lluminosos al cel que assenyalaven un lloc concret. Després de veure-ho diversos dies va anar a comptar-li-ho al bisbe de Iria Flavia, Teodomir, i tots dos van trobar un sarcòfag amb tres cossos; acabaven de descobrir la tomba de l'Apòstol. El bisbe es va desplaçar a la capital del regne, Oviedo, per a explicar-li els fets al rei Alfons II el Cast, el qual, en desplaçar-se per a veure la tomba, esdevé en el primer pelegrí de la Història. El recorregut entre Oviedo i la tomba de l'Apòstol, és la primera Ruta Jacobea; avui es coneix com a Camí primitiu. El mateix monarca manarà construir un temple per a albergar les restes de l'Apòstol, la qual cosa suposa l'inici de la Catedral de Santiago i del Campus Stellae, l'actual Santiago de Compostel·la.
La notícia corre com la pólvora per tota Europa i els monarques cristians inicien les seves respectives peregrinacions a Santiago, a través de l'avui anomenat Camí del Nord, ruta que recorria tot el nord peninsular i evitava els territoris musulmans.
Amb l'avanç de la Reconquesta, el recorregut més popular va passar a ser el que començava a Roncesvalles o Jaca (Camí Francès). Aquest recorregut el va immortalitzar el monjo Aymeric Picaud en el seu famós Codex Calixtinus al segle XII, que recopila sermons, himnes, miracles, relats, textos litúrgics i peces musicals relacionats amb l'Apòstol Santiago i la Ruta Jacobea. El que es custodia en la catedral de Santiago de Compostel·la és l'exemplar més antic i complet de l'obra escrita coneguda com Liber Sancti Iacobi i que, tal dia com avui, en 2011 va ser robat i un any més tard recuperat.
Amb el pas del temps van sorgir altres rutes per tota la Península i Europa: Via de la Plata, Camí Portuguès, Camí d'Hivern...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.