Mel de farigola

La mel de farigola és una de les més apreciades i pot arribar a ser considerada una mel monofloral, sempre que la proporció del seu pol·len domini per sobre d'altres flors. La presència de les farigoles dóna mels de color ambre a ambre fosc, sovint amb tonalitats vermelloses. Té un intens i característic olor dels components aromàtics fenòlics d’aquesta planta i un gust dolç amb clares notes àcides. Molt saludable per les seves propietats tòniques i antisèptiques molt potents. Sovint emprada per combatre l'esgotament tant físic com mental o emocional.

Abella de la mel (Apis mellifera) pol·linitzant la farigola (Thymus vulgaris), Castelltallat, Bages.


Foto: Victor M. Vicente Selvas

La farigola creix a tot el Mediterrani. Els farigolars són matolls baixos que arriben a establir-se en zones de clima extrem i sec a l’interior.
La farigola és un ingredient bàsic en la cuina catalana i mediterrània. S'utilitza per condimentar la carn i l'estofat i per aromatizar la sopa. Casa molt bé amb altres herbes i espècies.
És tradicional l'elaboració d'infusions, olis essencials i xarops, donades les seves propietats balsàmiques, medicinals i farmacològiques.
Utilitzada com a expectorant de les vies respiratòries per la congestió nassal, els refredats, les grips, la tos o la sinusitis. També com a antisèptica per les infeccions bucals i per netejar ferides.
Sovint present en perfums i sabons.

Planta fotografiada a Alòs de Balaguer, la Noguera.


Foto: xtec.