La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 26 de maig de 2022

LA PUYA, UNA PLANTA PECULIAR


Imatge: Urrola 

La Puya raimondii és una espècie de planta endèmica de la zona alta andina del Perú.
És parent de la pinya i presenta diverses característiques que la fan única.
Durant desenes d'anys, les seves fulles espinoses van creixent fins que arriba a mesurar uns quatre metres d'altura, esdevenint tot un espectacle inusual en el paisatge àrid de la puna, l'eco-regió de l'altiplà d'alta muntanya pròpia de l'àrea central de la serralada dels Andes, per sobre dels 4.000 metres sobre el nivell del mar. 
Després, sobtadament comença a créixer la inflorescència fins a assolir entre vuit i deu metres d'altura. És la inflorescència més gran sobre el planeta i produeix fins a 5.000 flors.
Es diu que la planta floreix només quan arriba a complir els cent anys i, després de deixar anar fins a 6.000.000 de llavors, la planta mor.
Està considerada una espècie en perill.


Imatge: Wilmer 


Imatge: Wilmer 

Imatge: Vane59 

dimecres, 25 de maig de 2022

LES TREMENTINAIRES

Imatge: Marta.uoc 

L'ofici de trementinaire va ser exclusiu de les dones de la Vall de La Vansa i Tuixent, a l'Alt Urgell. Es va desenvolupar durant els segles XIX i XX.
Les trementinaires es dedicaven a recórrer les muntanyes cercant herbes guaridores i altres productes naturals amb els quals feien ungüents i remeis casolans que després venien a pobles i viles. Pertanyien a les famílies més pobres i aquesta activitat les ajudava a aportar diners a l'economia domèstica en una època en la qual els intercanvis monetaris eren escassos. D'aquesta manera les famílies podien pagar deutes, préstecs, pagaments per a reduir el servei militar, dots... Alhora, les trementinaires, aconseguien recursos que no eren fàcils de trobar fora de les muntanyes.
Es dedicaven a viatjar per tota Catalunya, prefixant itineraris, per a vendre la trementina, herbes per a remeis, tè de roca, bolets secs, oli d'avet i ginebre... encara que la trementina era el seu producte principal i el que dóna nom a l'ofici. 


La trementina era una substància molt valorada, s'usava per a desinfectar ferides de persones i animals. No portaven el producte fet, sinó que compraven els ingredients necessaris en les drogueries dels pobles pels quals passaven, preparant la pomada que necessitaven sense necessitat de traginar quilos d'ungüent durant tot el trajecte.
Les Trementinaires eren fàcils de reconèixer a simple vista pels fardells on guardaven la mercaderia, així com les llaunes on portaven els olis, una falç petita per a tallar les herbes i una petita romana per a pesar els productes.
Viatjaven a peu per parelles. La parella estava formada per dues dones, una major i una altra més jove, normalment de la mateixa família. La més gran transmetia a l'aprenenta el seu coneixement sobre les plantes i la trementina, les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Solien fer dos viatges per any i s'allotjaven en cases particulars a canvi d'herbes i remeis. Els itineraris incloïen les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l'Urgell, l'Anoia, el Bages, Osona, el Vallès, el Barcelonès, la Selva, el Gironès, l'Alt i el Baix Empordà i la Garrotxa, encara que també van arribar fins a l'Aran, el sud de França, Tarragona i Aragó.
L'últim viatge documentat d'una trementinaire el va fer Sofia Montaner i Arnau, amb setanta-tres anys, el 1984. 


Imatge: Marta.uoc 

El desembre de 1998, com a homenatge a aquestes dones i per a entendre les transformacions econòmiques, culturals i socials de la vall de La Vansa, es va inaugurar a Tuixent el Museu de les Trementinaires


Per als amants de la lectura us recomanem Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí Martínez.


Camins de l'Eix - Alt Urgell - Trementinaires
Vídeo d'El 9 Nou



dimarts, 24 de maig de 2022

L'ESTRÈS

L'estrès és el resultat de la reacció del cervell davant de situacions conflictives. Quan estem estressats, el cos allibera substàncies químiques que anomenem hormones. Les hormones ens posen en estat d'alerta i llestos per a l'acció. Poden elevar la pressió arterial, la freqüència cardíaca i els nivells de sucre en sang.

Els símptomes de l'estrès poden afectar el nostre cos, els pensaments i els sentiments, alterant el nostre comportament. Controlar aquest estrès pot ajudar-nos a millorar moltes molèsties i problemes de salut, com la pressió arterial alta, les malalties cardíaques, l'obesitat i la diabetis.

És possible que ens arribem a acostumar als símptomes de l'estrès i no siguem capaços d'adonar-nos que tenim un problema. Per això, quan observem que els símptomes s'allarguen en el temps, és important que prenguem mesures, visitar el metge de capçalera i seguir les seves indicacions.

Efectes comuns de l'estrès en el cos

Mal de cap, tensió o dolor muscular, malestar estomacal, dolor al pit, fatiga, canvis en el desig sexual, problemes de son.

Efectes comuns de l'estrès en l'estat d'ànim

Ansietat, tristesa, depressió, inquietud, manca de motivació, sensació d'aclaparament, irritabilitat, enuig, arravataments d'ira.

Efectes comuns de l'estrès en el comportament:

Consum excessiu de menjar o per sota del normal, sedentarisme, consum de drogues o consum d'alcohol, consum de tabac, aïllament social. 

Demanar ajuda professional

Un cop haurem identificat els signes de l'estrès que estem patint, serà convenient demanar ajuda d'assistència professional personalitzada que ens facilitaran la posada en marxa d'un seguit d'estratègies per afrontar la situació:

Aprendre a gestionar l'ansietat, com una emoció més.
Entrenament en tècniques de control.
Entrenament en tècniques de relaxació, ioga, meditació.
Entrenament en la solució de problemes.
Aprendre a gestionar el temps i a planificar.
Aprendre a reforçar l'assertivitat.
Aprendre a ser propositiu i proactiu.

Què podem fer des del punt de vista personal?

Mantenir bons hàbits alimentaris (freqüència, horaris i tipus d'aliments).
Controlar la ingesta energètica: equilibri entre l'aportació i la despesa d'energia.
Dormir les hores necessàries.
Gaudir de les vacances i els caps de setmana com a temps d'oci i descans.
Practicar esport o exercici físic; caminar entre mitja hora i una hora cada dia és un exercici saludable.

divendres, 20 de maig de 2022

AMELIA EARHART TRAVESSA L'ATLÀNTIC


Imatge: Luciaroblego 

El món femení de l'aviació té un nom: Amelia Earhart.
El seu interès per convertir-se en pilot d'avions va començar durant la Primera Guerra Mundial, quan ella i la seva germana van viatjar al Canadà com a infermeres voluntàries.
El 1920, després d'assistir a un espectacle aeri en el qual va sobrevolar Los Angeles, va començar a assistir a les classes impartides per la pionera de l'aviació Neta Snook. Dos anys més tard es va comprar un aeroplà anomenat "El canari" amb el qual va aconseguir el seu primer rècord d'altitud en volar a 4.267 metres.
El 20 de maig de 1932, Amelia Earhart va esdevenir la primera dona a realitzar en solitari la travessia de l'Atlàntic. A més va establir una nova marca de velocitat en arribar a Irlanda en 13 hores i 50 minuts. Aquesta fita la va fer creditora de la "Creu dels Vols Distingits" del Congrés dels Estats Units, la primera atorgada a una dona.
Convertida en celebritat: rossa, alta, atractiva, d'aire androgin... va promoure l'ús comercial de l'aviació i, des d'una postura feminista, la incorporació de les dones a aquest nou camp professional.
Va continuar volant, recollint èxits i obtenint nous rècords fins que en 1937, en intentar fer la volta al món utilitzant una ruta diferent de l'habitual, el seu avió va perdre el contacte enmig d'un temporal.
La seva desaparició juntament amb la del seu expert copilot va donar lloc a nombroses especulacions, però, avui dia, segueixen sense ser clares les circumstàncies i el lloc exacte de l'accident. 

dijous, 12 de maig de 2022

MILA

El curtmetratge dedicat als nens que pateixen les conseqüències de la guerra.

Just quan semblava que veiem una llum al final del túnel pandèmic i ja començàvem a pensar en una raonable millora de l'economia i en la tornada a una relativament estable vella realitat, ens topem amb un altre tsunami convulsiu: la invasió de Rússia a Ucraïna, un conflicte militar a les portes d'Europa.
Els centenars de milers de refugiats fugint d'una guerra cruel i inútil, com totes les guerres. Les escenes de tancs assetjant ciutats; les bombes i els míssils sobre zones habitades; la destrucció total de poblacions que pocs dies abans havien estat llocs tranquils on es vivia amb normalitat, com a qualsevol poble o vila propera a nosaltres; han fet ressorgir bona part de l'ansietat i la por viscerals que hem experimentat, i que encara no hem superat, durant la pandèmia, i fan que trontolli la nostra, ja molt debilitada, fe en la humanitat.
De totes les escenes que podem contemplar profusament, ens colpegen especialment les dels infants. Allunyats de les seves cases, separats dels pares, desconcertats i desorientats; amb els ulls plens de vida, encara tenen ànims per a jugar en mig de la desolació.

El curtmetratge "Mila", ens narra, de manera amable i commovedora la petita història d'una nena que pateix les conseqüències del bombardeig de Trento a l'Italia de 1943, durant la Segona Guerra Mundial.
El curt, animat per ordinador, escrit i dirigit per Cinzia Angelini, mostra com l'horror i el dolor de la guerra sempre afecten als més vulnerables, especialment als infants.

"Mila" va ser possible gràcies als esforços d'un equip internacional de 350 voluntaris de més de 35 països. La inclusió i la diversitat van ser elements clau per formar aquest equip multilingüe i multicultural, mitjançant la col·laboració en línia.


Podeu accedir al curtmetratge, a rtveplay, fent clic sobre la imatge a continuació:
Mila

dimecres, 11 de maig de 2022

LA MEL DE MAIG


Imatge: R J Higginson 

Durant el mes de maig les abelles s'activen i comencen a recol·lectar el nèctar de les primeres flors. De fet, la mal anomenada mel de maig, realment, es produeix al juny i els apicultors no utilitzem aquesta expressió que és producte del màrqueting i la comercialització.
La composició principal de la primera extracció de la mel de maig és de cirera, avellana, poma, pruna, gerd i grosella. També pot contenir morrissà, salze, auró, freixe, lligabosc, arç, xicoia... O sigui, de totes les flors que coincideixen en l'inici del període primaveral, i que, habitualment poden incloure en la denominació de "Mil Flors".
És una de les mels més populars i amb gran demanda. Té un color groc clar i a vegades verd pàl·lid. En aquest temps floreixen moltes plantes, la qual cosa enriqueix el producte donant-li un millor sabor i una aroma suau.

Com totes les mels, s'aconsella el seu consum durant els períodes de recuperació de qualsevol malestar que provoqui esgotament del cos, ja que és un agent per a l'enfortiment en general.
Hi ha múltiples receptes en la medicina tradicional que contenen mel. La mel amb rave per a alleujar la tos, suc de ceba amb mel per al creixement del cabell, mel amb all per a problemes cardíacs i de circulació, àloe amb mel per a la inflamació de la tràquea i la laringe...
No oblidem tampoc, la important participació que té la mel en la cosmètica i, per descomptat, en la cuina.


dimarts, 10 de maig de 2022

La volta de la Capella Sixtina


Imatge: Sistine Chapel 

La Capella Sixtina del Palau del Vaticà és l'estança més coneguda de totes. Originàriament, servia com a capella de la fortalesa vaticana, actualment és la seu del conclave, on s'elegeix el nou papa. 



En 1508 sota el papat de Juli II, Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel) iniciava la pintura dels frescos de la volta de la Capella Sixtina. Així començava una creació monumental proclamada la meravella del Renaixement.
La realització de l'obra va estar envoltada de problemes que ja van començar amb la bastimentada deguda a l'extensió i altura de la volta. Miguel Ángel va fer desmantellar la bastida erigida per Bramante i va manar construir-ne una dissenyada per ell mateix.
Els primers intents van ser un desastre, l'arrebossat florentí no funcionava amb els materials i el clima romà. Van passar mesos fins que l'artista va aconseguir dominar la tècnica.
Miquel Àngel va trigar quatre anys a acabar l'obra, que va ser inaugurada el 31 d'octubre de 1512. Segons el biògraf Ascanio Condivi, el papa, indignat per la tardança, el va amenaçar de tirar-lo de les bastides i en una ocasió li va donar un cop de bastó.
En les pintures, es percep la importància del dibuix, revelant el domini de l'artista sobre l'anatomia humana. Les figures són robustes, enèrgiques i poderoses sense perdre elegància malgrat les postures forçades amb poses gairebé impossibles que aporten dinamisme i energia a tota la composició, situant Miquel Àngel com a un precursor dels manieristes.
Miquel Àngel va tornar a treballar en la Capella Sixtina vint anys més tard, en rebre l'encàrrec de pintar el Judici Final a la paret del cor.
En la dècada dels vuitanta del segle XX, es van fer importants tasques de restauració i neteja de la volta, ennegrida pel pas dels anys, deixant al descobert la gamma de colors clars i àcids tan característica de l'obra.


Els amants del cinema recordaran la pel·lícula de 1965, "El turment i l'èxtasi", del director britànic Carol Reed, que reflecteix clarament la tensió creixent entre l'artista Miquel Àngel (Charlton Heston) i el papa Juli II (Rex Harrison). Si encara no l'heu vist, no trigueu a fer-ho; altament recomanable. 

Visita virtual a la Capella Sixtina 360º: La Capilla Sixtina – Vaticano

I, per acabar, un interessant vídeo en castellà sobre la Capella Sixtina.


 

dijous, 5 de maig de 2022

EL GALL NEGRE


Imatge: Legendofgao 

L'Ayam Cemani (Pollastre de Cemani) és una raça rara de pollastre originària de la població de Cemani a Indonèsia. Probablement, és la criatura més intensament pigmentada de la terra. No només les seves plomes, també el bec, la cresta, la llengua i les potes són d'un sorprenent negre blavós, però també ho són la seva carn, els seus ossos i els seus òrgans interns.
L'explicació d'aquesta coloració es troba en un gen dominant que provoca hiperpigmentació. Els científics coneixen el fenomen com a fibromelanosi.
Hi ha evidències que es tracta d'una reordenació complexa del genoma de l'animal.
Sembla que la mutació tindria l'origen en un sol ocell que podria haver viscut fa milers d'anys.
El gall de Cemani és només l'exemple més extrem d'aquesta hiperpigmentació dèrmica. Una altra raça, coneguda com la silkie per les seves plomes suaus i semblants al cabell, també té pells i teixits hiperpigmentats, igual que els pollastres negres H'Mong del Vietnam i els svarthöna de Suècia.
Al gall de Cemani se li atribueixen dots místics al seu lloc d'origen i, de vegades, és present en determinades cerimònies de caràcter esotèric. No és habitual el seu consum alimentari, però és un molt popular a les baralles de galls a Bali perquè les seves cuixes tenen molt més múscul que la resta de pollastres, la qual cosa fa que siguin molt més ràpids i forts. Darrerament, està despertant un gran interès entre els criadors d'ocells ornamentals. 


Imatge: Kangwira 

dimecres, 4 de maig de 2022

LA LLEGENDA DEL TOBOROCHI


Imatge: Hans Stieglitz 

La Ceiba speciosa és un arbre amb un aspecte peculiar natiu de les selves tropicals i subtropicals de sudamérica on és conegut amb diversos noms: "palo borracho", "árbol botella", "árbol de la lana", "palo rosado"...
La seva alçada oscil·la entre els 10 i els 25 metres i les seves copes arriben a tenir un diàmetre de 10 a 12 metres.
Floreix de gener a maig en l'hemisferi sud i el nèctar de les seves flors és molt apreciat pels colibrís i les papallones monarca que la pol·linitzen.

A Bolívia, aquest arbre és conegut amb el nom de "toborochi" (arbre del refugi) i, segons explica una llegenda, va acollir a una noia jove que estava embarassada del deu colibrí. La noia fugia dels esperits malignes que la volien matar a ella i al fill que duia al ventre. Després de donar a llum, el fill es va salvar, però la noia va quedar atrapada dins l'arbre i cada any, quan arriba el fred, ella apareix en forma de flors rosades que són visitades pel seu espòs, el deu colibrí.


Imatge: mauro 

Podeu llegir la llegenda a: 

dimarts, 3 de maig de 2022

EL MEGALITISME AL PALLARS JUSSÀ


Menhir del Serrat dels Rebolls. Imatge: Dòlmens i Menhirs Pilar

El megalitisme va tenir lloc des de finals del Neolític fins a l'Edat del Bronze. Es caracteritzava per construccions arquitectòniques funeràries formades per grans blocs de pedra. Les formes bàsiques eren el menhir i el dolmen.
La paraula menhir prové del bretó i significa pedra llarga. Es tracta d'una pedra clavada verticalment al sòl amb la finalitat de fixar l'ànima dels morts. A vegades es posen en filera (alineaments) o formant cercles (cromlecs).
El dolmen, que significa taula de pedra en bretó, és més complex. Està format per diverses pedres verticals que serveixen de suport a una llosa col·locada horitzontalment. Algunes vegades es recobrien amb terra, rebent el nom de túmul.
A Pallars Jussà el megalitisme pertany a l'època del Bronze; hi trobem magnífics monuments com el Menhir del Serrat dels Rebolls, el Dolmen del Mas, el Dolmen de la Cabaneta del Moro i el Dolmen de la Casa Encantada


Dolmen del Mas. Imatge: Gustau Erill i Pinyot 


La Cabaneta del Moro. Imatge: Danipobla 


Dolmen de la Casa Encantada (Senterada). Imatge: Banyeres 

L'escriptor Pep Coll recull una llegenda sobre aquest dolmen, segons la qual, una bruixa que vivia a l'Estany Obert del barranc de Pinyana, caminava en direcció a la serra amb una gran pedra damunt del cap, dos més sota les axil·les i una altra al davant com si fos un davantal. Mentre caminava, anava filant en la rueca. En arribar al cim va morir extenuada i les pedres que duia van quedar en la forma que les veiem avui dia.