La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimarts, 31 de gener de 2023

SILUETES ANIMADES

"Stop-motion" és una tècnica cinematogràfica en la qual cada quadre de la pel·lícula és capturat de manera independent i posteriorment mostrat en una seqüència ràpida per crear l'efecte de moviment. Això es fa movent objectes en petits desplaçaments entre quadre i quadre.
La petita història que ens presenta Janne Marete Grødum, n'és un exemple perfecte.
Simplicitat, ingenuïtat i tendresa en poc més de dos minuts captivadors.



dimecres, 25 de gener de 2023

PETITES GRANS FORMIGUES


Les formigues habiten, pràcticament tots els ecosistemes de la terra. Es troben a tots els continents excepte l'Antàrtida i en una gran varietat d'hàbitats, des dels tròpics fins a les regions temperades i fredes. Poden trobar-se en boscos, prades, deserts, muntanyes, aiguamolls i a les ciutats. S'adapten a una gran varietat de condicions i es beneficien de la presència d'altres éssers vius, com a plantes i animals, per a obtenir aliment i protecció.

S'han descrit aproximadament 13.000 espècies de formigues a tot el món. No obstant això, és important tenir en compte que hi ha moltes més espècies que encara no s'han descobert o estudiat, per la qual cosa aquest número probablement augmentarà en el futur.

Es creu que hi ha al voltant de 20 quadrilions de formigues a tot el món, la qual cosa les converteix en el segon grup d'insectes més abundants a la terra, després dels escarabats. Cal, però, tenir en compte que aquesta xifra és només una estimació i pot variar a causa de factors com el clima, la vegetació i la competència amb altres animals.

Kamil Stajniak és un fotògraf polonès que, de ben petit s'ha interessat pel món dels insectes.
Expert en macrofotografia, s'ha dedicat a fotografiar (entre altres bestioles) les 
formigues, tant a l'aire lliure amb llum natural com a l'estudi amb llums de flaix. El resultat de la seva feina són unes sorprenents imatges, algunes de les quals reproduïm. 

No deixeu de veure moltes més imatges espectaculars a:

dimarts, 24 de gener de 2023

L'OCELL QUE ES DESPENTINA PER LLIGAR

El martinet rogenc 



Imatge: Bettina Arrigoni 

El martinet rogenc (Egretta rufescens) és una espècie pelicaniforme d'aigua dolça i salobre de la família Ardeidae.

Aquesta espècie és migratòria i passa l'estiu a Amèrica del Sud i l'hivern a Amèrica Central i del Nord.

La seva constitució és similar a altres espècies d'agrets. Té un cos alt i allargat i pot arribar a mesurar entre 68–82 cm, amb una envergadura alar de 116–125 cm. La massa corporal en aquesta espècie pot oscil·lar entre 364 i 870 g.

És un agret de mida mitjana, de potes llargues i de coll llarg, amb un bec llarg i punxegut de color rosat amb la punta negra. És clarament més gran que altres membres coexistents del gènere Egretta, però més petit que el martinet blavós o l'agró blanc.

Les cames i els peus són de color negre blavós. Hi ha dos patrons de color diferents; un, amb el cos blau pissarra i el cap i el coll vermellosos; i un altre de blanc amb un plomatge corporal completament blanc. Els ocells joves tenen el cos, el cap i el coll marrons.

Quant a l'alimentació, el martinet rogenc és principalment piscívor, s'alimenta de peixos, però també de granotes, crustacis, mol·luscos i cucs. Sovint se'l pot veure caçant en grups, llançant el seu cos a l'aigua per a atrapar a la seva presa.

No hi ha dimorfisme sexual, però, durant l'aparellament, el plomatge del mascle es guarneix amb un plomall al cap, coll i esquena que li dóna un aspecte despentinat molt graciós. 
Durant aquesta època, els mascles realitzen un ritual de festeig per a atreure a les femelles. Durant aquest ritual, el mascle es presenta amb el coll estirat i les ales obertes per a mostrar el seu plomatge.

Construeixen els nius en arbres o arbustos prop de l'aigua.

El martinet rogenc és una espècie amenaçada per la pèrdua d'hàbitat i la caça.


Imatge: Mike's Birds


Imatge: Andy Morffew 


Imatge: Mike's Birds 



dimecres, 18 de gener de 2023

NEW AGE


La música que ens conecta amb el nostre interior

La música relaxant és una eina poderosa per ajudar-nos a reduir l'estrés i l'ansietat.
Escoltar música suau i ambiental pot contribuir a alentir la freqüència cardíaca i la respiració, i ajudar a concentrar-nos en el moment present. Això pot ser especialment útil per a les persones que pateixen d'insomni o d'altres trastorns del son, així com per a aquelles que passen moltes hores treballant o estudiant davant d'un ordinador. En resum, escoltar música relaxant pot ser una excel·lent manera de reduir l'estrès i millorar la salut mental i física.

El moviment musical New Age, que es va desenvolupar a la dècada dels 80, es basa en la música ambiental, la meditació, la música de relaxació i les músiques del món.

Els seus autors intenten proporcionar una experiència de so relaxant i meditativa per ajudar les persones a trobar la pau interior i la connectivitat amb la natura, a partir de:

• Tonalitats suaus i arpegis
• Utilització d'instruments clàssics o tradicionals de diferents cultures del món
• Ús d'instruments electrònics per crear sons ambientals i textures sonores
• Utilització de tecnologies d'enregistrament modernes per crear efectes de so
• De vegades, s'incorporen sons ambientals i de la natura
• Sovint, s'incorporen veus o cants ancestrals o tradicionals

El moviment compta amb artistes tan rellevants com Enya, George Winston, Vangelis, Kitaro o Brian Eno.


Enya 

George Winston


Vangelis 

Kitaro 


Brian Eno  



dimarts, 17 de gener de 2023

EL VERTEBRAT MÉS PETIT DEL MÓN


Imatge: Fandom

La granota Paedophryne amauensis és el vertebrat conegut més petit del món, amb només 7,7 mm de longitud.

La Paedophryne amauensis és un amfibi de la família Microhylidae, endèmica de Nova Guinea, específicament a la regió de Papua Nova Guinea. La seva grandària és extremadament petita, ja que els adults només arriben al voltant de 7,7 mm i tenen un pes de 2 mg. És tan petit que el seu cor batega aproximadament 480 vegades per minut.

La seva població és desconeguda, però es considera comuna en el seu hàbitat.

L'espècie va ser descoberta per primera vegada el 2009 per un equip de científics estatunidencs i australians. Tot i que la seva biologia i la seva ecologia encara són desconegudes, se sap que és d'hàbits nocturns, que viu entre la fullaraca de la selva tropical i que s'alimenta principalment de petits insectes.

És important destacar que aquesta espècie endèmica i amb poblacions reduïdes, és possible que estigui en risc d'extinció a causa de la desforestació i la degradació del seu hàbitat natural.

dimecres, 11 de gener de 2023

PAREIDOLIA PAISATGÍSTICA

Els nostres cervells estan programats per a reconèixer rostres. Des de ben petits, de nadons, el primer que veiem en obrir els ulls són les cares dels nostres progenitors. Aprenem a reconèixer-los.

Aquesta predisposició a veure cares fa que tinguem tendència a veure-les a tot arreu. Les taques en una paret, els núvols, les vetes de la fusta, l'escuma del cafè, les formacions rocoses... Tot és susceptible de suggerir-nos la visió d'un rostre (o d'altres formes familiars). En diem pareidolia.

Hem fet una breu selecció d'algunes de les imatges que circulen per internet i que, sovint, rebem als comptes dels nostres dispositius. En aquest cas, de formacions rocoses que animen els paisatges i estimulen la nostra imaginació.



També et pot interessar:

dimarts, 10 de gener de 2023

DIARI D'UNA ABELLA

Sabem com viuen les abelles a la colònia?

Al canal de YouTube Ciencia y Cultura - Documentales, podem veure un magnífic documental que ens explica detalladament com és la vida de les abelles dins del rusc.
Més de 10.000 petits animals treballen amb un objectiu comú: la supervivència de la colònia.
Els experts científics estan descobrint que cada una de les abelles d'un rusc és un ésser individual, amb la seva pròpia personalitat.
La narració es focalitza en dos punts de vista, el d'una abella veterana que alimenta a les noves generacions, i el d'una més jove que creix observant com evoluciona la colònia, aquest documental ens mostra els secrets de la vida de les abelles des d'una perspectiva completament nova.



dijous, 1 de desembre de 2022

LA MEL, UN ALIMENT NUTRITIU I SALUDABLE

La mel és un aliment nutritiu, saludable i natural, produït per les abelles. No ens cansem d'elogiar les seves propietats benèfiques que van molt més enllà del seu ús com a dulcificant; és rica en sals minerals, enzims, vitamines i proteïnes.

Investigadors de la Universitat de Toronto (el Canadà), han descobert que la mel millora els factors de risc que provoquen mala salut cardiometabòlica, inclosos els nivells de sucre i colesterol en la sang. La seva recomanació és la de substituir sucre o edulcorants per mel, arribant a la conclusió que la dosi diària mitjana de mel aconsellable és d'unes dues cullerades i que els màxims beneficis s'obtenen sobretot de la mel és crua que prové d'una sola font floral; assenyalant que es perden molts dels seus efectes beneficiosos per a la salut amb la mel processada per la pasteurització (generalment a 65 °C durant un mínim de 10 minuts). Afegir mel crua a una beguda calenta no implica que perdi totes les seves propietats, però recomanen consumir-la sense escalfar, per exemple amb iogurt, untada, o en adob per a amanides.

Des de l'Àvia Clementina et proposem una recepta sana, fàcil i molt especial:

Tàrtar de tomàquet amb burrata i albergínia, a la mel

Ingredients (4 persones):

  • 2 tomàquets grans
  • Tomàquets secs al gust
  • 1/2 gra d'all
  • 3 fulles d'alfàbrega
  • Sal
  • Oli d'oliva
  • Pebre
  • 4 rodanxes d'albergínia
  • 1 cullerada de mel

Elaboració:

Pelem els tomàquets, llevem les llavors, els tallem a daus petits i els reservem perquè perdin l'aigua sobrant.

Tallem l'all ben finet, l'alfàbrega i els tomàquets secs, i ho barregem tot amb els daus de tomàquet reservats.

Posem la mescla al punt de sal i pebre i ruixem amb un rajolí d'oli verge extra.

El tàrtar ja està fet, només ens queda passar les rodanxes d'albergínia per la planxa i, utilitzant un motlle rodó posar una rodanxa com a base, afegim una miqueta de mel, al tàrtar i rematem amb la burrata (que podem substituir per mozzarella).

Llevem el motlle i adornem amb uns retalls d'alfàbrega per a donar-li un punt de color.

Bon profit!

dimecres, 30 de novembre de 2022

EL PALMERAR D'ELX

El 30 de novembre del 2000, la Unesco declarava patrimoni de la humanitat el Palmerar d'Elx. 


Imatge: LBM1948 

És el palmerar més gran d'Europa amb una extensió de 500 hectàrees. Conegut també com l'Hort de Palmeres d'Elx, es troba dins de la ciutat.

Els historiadors situen l'origen de la palmera i el magraner en època dels fenicis, però en els atuells ibèrics ja existeixen representacions de palmeres. Durant aquesta època estava implantat un sistema de reg, els romans el van adequar i van ampliar, així com posteriorment els egipcis, experts en els regadius del Nil. Amb l'arribada dels musulmans, el Palmerar seria molt més gran que en l'actualitat i, avui dia, trobem palmeres amb 3600 anys d'antiguitat. Amb Abderraman I, es va fer la gran xarxa de séquies. Durant l'edat mitjana es van dictar un seguit de lleis per a protegir-lo i, des de llavors, mai s'ha deixat de cuidar.

El Palmerar conforma un paisatge únic, orientat a l'horticultura intensiva, un sistema de regadiu establert pels fundadors de la ciutat islàmica fa un mil·lenni. Realment, es tracta d'una plantació realitzada amb finalitats agràries, per això a les parcel·les o a les seves agrupacions se'ls denominen horts. Cadascuna de les parcel·les està flanquejada per alineacions de palmeres i els bancals creats en el seu interior s'han dedicat tradicionalment a cultius agrícoles.

Aquest paisatge, creat per l'home per a transformar una terra àrida, és un lloc idoni per al desenvolupament d'una agricultura de tipus intensiu. Un complex sistema hidràulic, partint de l'escàs recurs de les aigües del riu Vinalopó, va permetre una agricultura de regadiu que data de l'època andalusina.

Actualment, té una funció més paisatgística i cultural que agrícola, que ha quedat limitada a la producció de palma blanca per al Diumenge de Rams (que s'envia a tota Espanya i fins i tot a l'estranger) i al conreu de dàtils per al mercat local.

La declaració del Palmerar com a patrimoni de la humanitat posava especial èmfasi en la protecció de les estructures dels horts de palmeres, sistemes de reg, habitatges tradicionals, etc. i el situava en la categoria de "paisatge cultural".

El comitè del Patrimoni va considerar que el Palmerar d'Elx complia dos criteris d'autenticitat que el feien posseïdor d'un valor universal excepcional:

  • És el testimoni d'un intercanvi de valors humans, d'una transferència cultural d'un continent a un altre, en aquest cas, del nord d'Àfrica a Europa.
  • És un exemple destacat de formes tradicionals d'assentament humà i d'aprofitament del medi natural representatiu d'una o diverses cultures. En aquest cas, les formes tradicionals portades a Europa durant el període andalusí han sobreviscut fins als nostres dies.

Els conjunts més coneguts són: el Parc Municipal, l'Hort de Baix, l'Hort del Capellà i l'Hort del Xocolater. Els millors exemplars i els més antics estan en l'Hort del Capellà, i són de la mateixa espècie que les de l'Iran; són datileres i donen el seu fruit al desembre. A més hi ha algunes espècies tropicals. També sobresurt la Palmera Imperial, que va rebre el seu nom en homenatge a l'emperadriu Isabel de Baviera que va visitar l'Hort el 1894. Aquesta palmera té set plançons enormes en forma de canelobre i Sissí va dir que era digna d'un imperi.


Imatge: chisloup 


Imatge: Linda Hartley


Imatge: chisloup 



Imatge: Espencat 

dijous, 24 de novembre de 2022

PAREIDOLIA VEGETAL

Sovint ens hem topat a internet amb alguna imatge graciosa d'elements naturals o artificials que ens recorden rostres o figures humanes o animals.

Són "mems", sovint molt virals, que envaeixen xarxes socials i comptes personals i que ens arrenquen un somriure. 

Aquesta capacitat per reconèixer una forma familiar en una altra forma és coneguda amb el nom de pareidolia.

La pareidolia (derivada etimològicament del grec "eidolon" (εἴδωλον): figura" o imatge i del prefix "para" (παρά): amb o semblant a.​ És un fenomen psicològic molt estudiat per la psiquiatria i la psicologia (en avaluacions psicològiques, per exemple, com és el cas del test de Rorschach.) i que ha esdevingut popular a partir, sobretot, de l'aparició d'internet.

Hem fet una petita selecció d'alguns d'aquests "mems" que corresponen a hortalisses o fruites amb formes curioses que ens recorden altres coses. Alguns d'ells, han estat reforçats amb ajuda extra, mitjançant alguna petita incorporació que ajuda a completar l'efecte desitjat, d'altres són fotografies sense retoc, tal qual.