La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimarts, 19 d’octubre de 2021

El Dia Internacional del Càncer de Mama

 El Dia Internacional del Càncer de Mama se celebra anualment el 19 d'octubre

El propòsit del Dia Mundial de la lluita contra el Càncer de Mama és el suport, la detecció precoç, el tractament i les cures pal·liatives de les dones (i homes) que pateixen aquesta patologia.
Des de l'àvia Clementina, ens volem solidaritzar amb totes les persones qui han patit i pateixen aquesta malaltia. Ho fem recordant una portada del New York Times Magazine amb data d'agost de 1993 que va revolucionar l'opinió pública i va ajudar a conscienciar a tothom.
Matuschka, model i fotògrafa, va ser la primera dona que va despullar el seu pit després d'una mastectomia. Un magnífic autoretrat titulat "Body of Damage", guanyador de diversos premis, una imatge colpidora de dignitat, dolor i bellesa.
En 2003 la revista Life la va incloure en la seva llista de les fotografies que van canviar al món i encara, avui dia, continua sent la portada més controvertida que ha tingut el New York Times.

dijous, 14 d’octubre de 2021

La musaranya-elefant


Imatge: Smelova 

La musaranya-elefant de Peters (Rhynchocyon petersi), endèmica de Kenya i Tanzània, és una de les setze espècies de musaranya elefant africanes. Els adults tenen una longitud mitjana de 28 cm i un pes mitjà de 450-700 g.
Habita en boscos espessos i zones de muntanya baixa. L'espècie ha estat catalogada com a vulnerable i, malgrat que ja se la considera fora del perill d'extinció, el recompte d'individus continua disminuint a causa de la severa fragmentació forestal i a la degradació dels seus hàbitats per l'activitat humana.
S'alimenta d'insectes com ara escarabats, tèrmits i centpeus. Utilitza la probòscide per excavar el sòl on s'amaguen i els captura amb la llengua. Com la majoria de musaranyes elefants, viu en parelles monògames, i ocupa territoris de la mida d'una hectàrea. Normalment, construeix nius arran del sòl amb fulles seques i restes de matèries vegetals, sovint a la base dels arbres. 


Imatge: Joey Makalintal 

La musaranya elefant de Peters s'ha pogut reproduir amb èxit a diversos parcs zoològics. 

Mare i cadell al Philadelphia Zoo 


Imatge: Heidi Hellmuth 


dimecres, 13 d’octubre de 2021

El codony

A l'Àvia Clementina ens agrada consumir aliments de temporada. Avui parlarem d'una fruita que es recol·lecta des de finals de setembre fins a febrer, molt conreada a les nostres terres: el codony.


De polpa dura i molt aromàtica, el fruit del codonyer, té un color groc-daurat molt brillant quan està madur.
A l'hora de comprar-los ens hem de fixar en la pell que ha de ser ben groga i estar intacta. Els de pell verda no estan madurs (podem tenir-los a casa a temperatura ambient fins que madurin); els que tenen taques estan massa madurs (s'han de cuinar immediatament).
Quan estan al punt, es poden conservar de dos a tres mesos en el frigorífic, embolicats per separat en paper.
És una fruita amb poc contingut en sucres i amb una quantitat discreta de vitamina C i alt contingut en potassi.
Les seves propietats saludables es deuen a la seva abundant fibra (pectina i mucílags) i tanins (propietat astringent). Afavoreix l'eliminació de l'àcid úric i l'absorció del ferro dels aliments, l'activitat muscular i la resistència a les infeccions.
El codony és molt dur, astringent i agre i no és habitual menjar-lo cru. S'utilitza confitat o bé per a fer melmelada i púding. També rostit, un cop pelat. És molt popular coure'l amb sucre, el conegut codonyat, que es consumeix amb nous o acompanyat de formatge. 

Com a curiositat, en l'antiga Grècia, els codonyers estaven consagrats a Afrodita i eren el símbol de l'amor i la fecunditat; era costum que els jovençans el mengessin un abans d'entrar a l'habitació nupcial. Els romans, segons el llibre de cuina de Marcus Gavius Apicius https://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Gavi_Apici, el guisaven amb mel i també el combinaven amb porros. 

Enllaços amb receptes de codonyat:
 

dijous, 7 d’octubre de 2021

Les Set Meravelles Naturals (6) Parc Nacional de Komodo


Imatge: Syselpunk 

El Parc Nacional de Komodo és una altra de les Set Meravelles Naturals.
Es troba en el centre d'un arxipèlag d'Indonèsia format per tres grans illes; Komodo, Rinca i Padar, i per nombroses illes petites, totes d'origen volcànic.
Es va fundar en 1980 amb l'objectiu de protegir el drac de Komodo, objectiu que es va ampliar per a preservar la flora i la fauna de la regió, incloent-hi les zones marítimes.
La seva topografia ofereix grans contrastos: platges de sorra blanca, sabanes àrides, muntanyes rocoses, boscos de vegetació exuberant, sempre verds, i esculls coral·lins.
És una reserva important d'espècies endèmiques, moltes d'elles procedents d'Oceania i de territoris veïns que, en quedar aïllades, van evolucionar diferenciant-se de l'espècie originària. Destaca el drac de Komodo, el llangardaix més gran del món, arriba a pesar 70 quilos i assoleix els 3 metres de llarg, la seva mossegada és mortalment verinosa. També podem trobar altres rèptils com el pitó reticulat, més de 70 espècies d'ocells, el cérvol de Timor i el macaco menjacrancs.
En els seus fons marins, són impressionants els esculls de corall i les nombroses espècies de peixos i esponges. Posseeix una gran biodiversitat perquè és ruta de migració de dofins, taurons, mantes gegants, balenes i tortugues.


Imatge: Kelly Marvella 


Imatge: Pambudiyoga 


Imatge: Jorge Láscar 


Imatge: Arbasbarong 

El famós drac de Komodo


Imatge: Akhmat haridi 

Espectacular documental sobre aquesta terra de dracs: 



dimarts, 5 d’octubre de 2021

La sàlvia


Imatge: Sony Mavica 

La tardor es caracteritza per ser una de les millors èpoques per a plantar innombrables espècies d'arbres, arbustos i plantes. Quan arriba la primavera, estaran fortes i ben arrelades.
Una d'elles és la sàlvia; pertany al gènere més nombrós de les lamiàcies amb més de 800 espècies d'herbes i arbustos. Sorpresos? Nosaltres sí. I és que a tots ens ve al cap una planta en particular, i això es deu al fet que aquest nom, sàlvia, s'associa a l'espècie Sàlvia officinalis, coneguda a causa del seu ús en gastronomia, remeis medicinals o bé, com a simple planta ornamental.
És nativa de la regió mediterrània encara que en l'actualitat la podem trobar en molts llocs del món. Té predilecció pels llocs rocosos i herbassars secs, prefereix terrenys poc fèrtils.
És una planta perenne i aromàtica. De fulles peciolades i ovals amb els nervis ben marcats. Les seves flors, en ram, són blanc-violàcies i es propaga amb molta facilitat per esqueixos a la primavera i estiu.
En l'antiguitat s'utilitzava per a allunyar el mal, curar mossegades de serps i augmentar la fertilitat de les dones. Plini el Vell parlava d'ella com a diürètica, anestèsica local per a la pell i astringent.
Avui dia es conrea com a planta medicinal per les seves propietats antisudorífiques, estimulants, hipoglucemiants, antiespasmòdiques, astringents i antisèptiques.
Administrada per via oral, en infusió o mastegada, ajuda en el tractament de malalties respiratòries, gastrointestinals, de boca i de pell.
Se li concedeix una certa eficàcia en el tractament de l'Alzheimer i millora de la memòria en persones joves.
Un altre dels seus grans usos és el culinari. S'utilitza com a condiment per a carns grasses, formatges i begudes, atorgant-los un sabor lleugerament picant i un xic salat. Per als més atrevits us deixem aquest enllaç sobre com usar la Sàlvia en la cuina i on podeu trobar receptes utilitzant aquest versàtil condiment: cookcina 


Imatge: H. Zell 

dijous, 30 de setembre de 2021

El congost de Mont-rebei

No hi ha millor moment que la recentment estrenada tardor per a perdre'ns per rutes i paisatges espectaculars de la nostra meravellosa terra.


Entre Aragó i Catalunya, tallant de nord a sud la serra del Montsec, ens trobem amb el congost de Mont-rebei.
En la part catalana són gairebé 600 hectàrees protegides (Reserva Natural de la Noguera), l'únic gran congost lliure d'infraestructures i que es recorre íntegrament per un camí excavat en la roca i algun túnel; va guanyant altitud mentre voreja les vessants de la muntanya fins que s'albira l'embassament de Canelles.
La singularitat d'aquest estret congost es basa en les parets verticals i roquissars on creixen plantes com l'orella d'ós i la corona de rei. En el vessant sud, la vegetació és mediterrània amb alzinars, boixos, matolls i prats secs. I, en el vessant nord ens trobem amb la vegetació eurosiberiana en la qual dominen les rouredes.
Abunden els grans ocells rapaços com el trencalòs, l'aufrany, el voltor lleonat, l'àguila real, el falcó pelegrí i el pela-roques. I entre els mamífers, hi trobem la llúdria comuna, el gat fer, la marta, el cabirol i el talp. La seva gran biodiversitat es completa amb coves i avencs, refugi de ratapinyades i altres animals del mitjà subterrani.
El congost de Mont-rebei té un gran atractiu per a espeleòlegs, senderistes, piragüistes i escaladors. Aquests últims només hi tenen accés de juliol a novembre per a respectar la criança dels ocells que nien en les parets.
És un dels pocs territoris verges perquè no s'hi han pogut construir carreteres per a arribar-hi. Aquí us deixem una galeria d'espectaculars imatges per anar fent boca.








dimarts, 28 de setembre de 2021

Les Set Meravelles Naturals (5) Muntanya de la Taula




Avui anem fins a Sud-àfrica per a conèixer una altra de les set meravelles naturals: la Muntanya de la Taula. Símbol d'aquest país (podem veure la seva silueta en la bandera de Ciutat del Cap), forma part d'un parc nacional (Table Mountain National Park). No es pot parlar de la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica sense fer referència a aquesta muntanya des de la qual es domina tota l'urbs.
Una de les característiques singulars d'aquesta muntanya és que el seu cim és pla i dóna nom a una constel·lació, la Mensa (taula), que es veu a l'hemisferi sud, sota Orió; batejada per l'astrònom francès Nicolas-Louis de Lacaille a mitjans del segle XVIII en veure-la durant la seva estada a El Cap.
Es calcula que hi ha unes 2.200 espècies de plantes, entre les quals destaca els fynbos del Cap, i una gran varietat de plantes del gènere protea. Hem d'esmentar que ha patit la invasió de plantes d'altres llocs, com la del pi marítim, encara que es fan grans esforços per a eliminar la vegetació no autòctona.
Quant a la seva fauna podem veure porcs espins, mangostes, serps, tortugues, així com el salta-roques i, entre els carnívors, destaquen el caracal i el gat fer africà.
De gran interès turístic, a la Muntanya de la Taula, s'hi pot practicar senderisme, escalada i visitar les seves coves.
Un indret preciós que val la pena veure. 



dilluns, 27 de setembre de 2021

Què hi ha dins un rusc?


Aquest interessant vídeo animat ens explica com és la vida dins el rusc; l'activitat que s'hi desenvolupa, les funcions de cada abella, l'alimentació, la reproducció. Una explicació senzilla i entenedora del funcionament de la vida quotidiana de les complexes comunitats formades per les petites abelles de la mel.

dijous, 23 de setembre de 2021

Visitant Neptú

Avui recordem el descobriment del planeta Neptú, el primer planeta trobat per mitjà de càlculs matemàtics.



Se sap que Galileu va albirar Neptú el 1612, però el va confondre amb una estrella i així el va marcar en els seus dibuixos. Més de dos segles després, diversos astrònoms van comprovar que el recentment descobert planeta Urà, tenia una òrbita impredictible que no seguia les lleis de Kepler i Newton. Per això, van deduir que havia d'haver-hi un cos de grans dimensions relativament prop d'Urà i que, per la força de la gravetat, afectava la seva òrbita.

Els matemàtics Urbain Le Verrier (francès) i John Couch Adams (anglès) van calcular de manera independent on hauria d'estar l'hipotètic planeta. A petició de Le Verrier, l'astrònom alemany Johann Gottfried Galle va observar la regió que indicaven els càlculs i el 23 de setembre de 1846 va trobar a Neptú.

És el vuitè planeta del Sistema Solar. Pertany als quatre gegants gasosos i, juntament amb Urà, se'l classifica com a gegant glaçat per les seves baixes temperatures.

Està format per una densa mescla d'aigua, amoníac i metà sobre un centre sòlid de la grandària de la terra. La seva atmosfera està composta d'hidrogen, heli i metà, aquest últim li dóna el seu característic color blau.

Neptú està envoltat per 6 anells i té 14 llunes. El seu dia dura 16 hores i el seu any equival a 165 anys terrestres. Només ha estat visitat per la nau espacial Voyager 2. 


Imatge composta de les tempestes a Neptú. Imatge: NASA en español


Concepte artístic del sistema solar. Imatge: NASA en español


Per saber-ne més:

dimecres, 22 de setembre de 2021

L'antílop girafa


Imatge: Fabrice Stoger 

El Gerenuc és un animal peculiar, en somali, significa coll de girafa. El seu nom científic és Litocranius walleri i és conegut també com a Antílop girafa o gasela de Waller.
És un mamífer amb un coll exageradament llarg, de cap petit per a la seva grandària i amb ulls i orelles grans.
Habita en les sabanes de l'est d'Àfrica, en zones de Tanzània, Somàlia i Etiòpia.
Només els mascles posseeixen banyes i el seu coll és més musculado que el de les femelles. Tenen unes glàndules preorbitals que segreguen una substància olorosa semblant al quitrà per a marcar el seu territori. També tenen glàndules oloroses en les esquerdes de les seves peülles i els genolls.
Viuen en grups de femelles de la mateixa família amb les seves cries, o grups de solters o bé com a mascles solitaris.
En tenir al seu abast aliment durant tot l'any, es reprodueixen en qualsevol moment, no sols abans de la temporada plujosa.
No mengen herba. S'alimenten de les fulles tendres d'arbres i arbustos, baixant les branques amb les seves potes davanteres, i completen la seva dieta amb insectes, flors i fruites.
No necessiten aigua perquè la seva dieta li proporciona la suficient i poden sobreviure en zones seques d'arbustos espinosos i fins i tot en deserts. 


Imatge: Katrin Arndt 


Imatge: BombX 


Imatge: Steve Garvie 


Per saber-ne més: