EL CANVI HORARI

L'horari d'estiu és una pràctica en la qual s'avança el rellotge una hora durant els mesos d'estiu per a aprofitar millor la llum natural del dia. Això significa que l'hora de la posta del sol i de l'alba es retarden una hora, permetent que les persones puguin gaudir de més llum durant les tardes i nits d'estiu. L'horari d'estiu s'implementa en molts països del món, encara que les dates i la durada poden variar.

La raó principal per a implementar l'horari d'estiu és l'estalvi d'energia. Quan utilitzem la llum natural del dia, estem reduint la necessitat d'encendre les llums a les cases i edificis comercials, la qual cosa al seu torn redueix el consum d'energia. A més, s'ha argumentat que l'horari d'estiu també pot augmentar l'activitat econòmica i reduir el trànsit en les hores punta, ja que la gent està més disposada a sortir després del treball per la llum addicional.

No obstant això, els estudis sobre l'efectivitat de l'horari d'estiu són controvertits i hi ha dades objectives que verifiquen tant la seva eficàcia com la seva ineficàcia. Mentre que, alguns estudis suggereixen que l'horari d'estiu pot estalviar energia, uns altres indiquen que els estalvis són mínims o fins i tot inexistents. També s'ha demostrat que l'horari d'estiu pot afectar la salut i el benestar, especialment el somni i l'estat d'ànim de les persones.

O sigui, que l'horari d'estiu és una pràctica que s'ha utilitzat en molts països durant dècades, principalment per a estalviar energia i aprofitar la llum natural del dia. Però, tenim seriosos dubtes sobre la seva efectivitat i també sobre els efectes negatius que pot tenir en la salut i el benestar de les persones. 

És el que toca!

L'ÒPAL I L'OPALESCÈNCIA

Imatge: James St. John 

L'òpal és un mineral de silicat que es troba en la naturalesa en una varietat de colors, des del blanc lletós fins al negre, passant pel groc, els ataronjats, el rosa, el vermell, el verd o el blau. L'òpal es compon de petites partícules de sílice que s'han unit per a formar una estructura gelatinosa. A causa de la seva estructura interna única, l'òpal és conegut pel seu joc de colors, que pot ser especialment vibrant en algunes pedres.

Les irisacions en l'òpal es deuen a la forma en què la llum interactua amb la seva estructura interna única. L'òpal és un mineral compost de partícules microscòpiques de sílice, disposades en una estructura regular i ordenada, però amb petites irregularitats en la seva disposició que fan que la llum es refracti i difracti de manera molt particular.
D'això en diem opalescència, terme que s'utilitza per a descriure la lluentor i la lluminositat que es poden observar en algunes pedres precioses i minerals, com el mateix òpal.

Quan la llum entra en l'òpal, es refracta i es divideix en diferents longituds d'ona. Després, la llum es reflecteix en les superfícies internes de l'òpal, que estan disposades en capes i tenen un índex de refracció diferent. A causa d'aquesta complexa interacció de la llum, es produeix aquest joc de colors que podem veure en forma d'irisacions brillants i canviants en la superfície de l'òpal.

Però no tots els òpals presenten el mateix tipus d'irisacions, ja que això depèn de la disposició i grandària de les partícules de sílice en l'estructura interna del mineral. A més, el color i la intensitat del joc de colors també poden variar segons l'angle des del qual es miri la pedra i la qualitat de la llum que la il·lumini. 

Imatge: Natural History Museum, London.

Imatge: James St. John 

L'òpal és un mineral molt apreciat per la seva bellesa i s'utilitza en joieria i decoració.  

Imatge: Dpulitzer 

1 Imatge: James St. John 

2 Imatge: Natural History Museum, London. 

3 Imatge: James St. John 

4 

MARGARETE DEPNER, ARTISTA, MECENES I COL•LECCIONISTA

El 22 de març de 1884, va néixer Margarete Depner (1884-1966).

"El dol". Imatge: Pedro Salvadore 

"Auto-retrat". Imatge: Pedro Salvadore 

Va ser una artista, mecenes i col·leccionista d'art romanesa, que va exercir un paper fonamental en el desenvolupament de l'art modern al seu país. Va ser la fundadora i directora de la Galeria d'Art Contemporani de Bucarest, la primera galeria d'art modern a Romania, que va obrir les portes el 1934. 

Depner va estar molt compromesa amb la promoció de l'art modern a Romania i va ser una gran defensora dels artistes i moviments d'avantguarda de l'època, com el cubisme, el futurisme i l'expressionisme. Com a mecenes, va finançar i va promoure el treball de molts artistes, i la seva col·lecció personal incloïa obres d'artistes de renom internacional com Pablo Picasso, Georges Braque i Henri Matisse, així com d'artistes romanesos.

A més del seu paper com a mecenes i col·leccionista, Depner també va ser una artista activa i respectada en el seu temps. El seu treball incloïa pintures, dibuixos i gravats, i va exhibir les seves obres en diverses exposicions individuals i col·lectives a Romania i a l'estranger.

"Natura morta, poma amb gerro". Imatge: Lisa Fischer 

"Estudi III per a la imatge Tres generacions". Imatge:  Lisa Fischer 

LA PAPALLONA-ESTEL DE MADAGASCAR

La papallona-estel o papallona-lluna de Madagascar (Argema mittrei), és una espècie de papallona nocturna nativa de Madagascar. És una de les papallones més grans del món, amb una envergadura d'ala que pot arribar fins als 20 centímetres.

Imatge: Axel Strauß 

Té un cos groc amb taques marró i ales en forma de triangle amb grans ocels. Les ales són translúcides, la qual cosa permet que la llum passi a través d'elles.

La papallona-estel de Madagascar presenta dimorfisme sexual, els mascles són més grans que les femelles que tenen una envergadura al voltant de 15 centímetres. A més, els mascles tenen colors més vibrants i cridaners a les ales, amb un patró de colors que inclou tons de marró, groc i rosa, mentre que les femelles tenen una coloració més apagada i menys cridanera.
Una altra diferència important entre els mascles i les femelles és que els mascles tenen antenes més llargues i primes que les femelles, la qual cosa els ajuda a detectar les feromones alliberades per les femelles durant la temporada d'aparellament. Els mascles tenen les puntes de les ales inferiors més llargues i estretes, i es corben cap amunt per a formar una estructura semblant a un estel, que és utilitzada en les exhibicions de festeig per a atreure a les femelles. En canvi, en les femelles, les puntes de les ales inferiors són més curtes i arrodonides, la qual cosa els permet volar i maniobrar amb major facilitat durant la cerca d'aliments i la posta d'ous. En general, aquestes diferències físiques distintives entre mascles i femelles són comunes en moltes espècies de papallones i altres insectes.

El seu cicle de vida és interessant, començant com a ous i després passant per diverses etapes d'erugues abans de convertir-se en una papallona adulta. Les erugues són grans, amb una aparença distintiva que les fa fàcilment recognoscibles.

Té hàbits nocturns i només vola durant la nit. De dia, s'amaga en les fulles dels arbres, on pot camuflar-se i evitar ser detectada pels depredadors.

La seva vida és curta, al voltant d'una setmana, i, durant aquest temps, la seva funció principal és reproduir-se. Els mascles atreuen les femelles amb la seva aroma, alliberant feromones en l'aire per a atreure-les.

La papallona-estel és una espècie important en la cultura de Madagascar, on se la considera un símbol de la bellesa i la llibertat.

Imatge: Axel Strauß 

Imatge: Olivier Bouteleux  

Imatge: Nuadda 

Lamentablement, està en perill d'extinció a causa de la pèrdua d'hàbitat i la caça furtiva, la qual cosa ha portat a la seva inclusió en la llista vermella d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

---

L'ÓS PANDA

El 16 de març se celebra el Dia Nacional del Panda als Estats Units. Es commemora des del 2014 amb l'objectiu de crear consciència sobre la importància de conservar aquesta emblemàtica espècie en perill d'extinció i el seu hàbitat natural. 

Imatge: Sheilalau  

El panda gegant és un dels animals més icònics i estimats del món i desperta passions en moltes persones a tot el món.

Es tracta d'un mamífer herbívor que viu a les muntanyes de la Xina, específicament a les regions de Sichuan, Shaanxi i Gansu.
El seu aspecte distintiu és el peculiar pelatge blanc i negre, que li permet camuflar-se en el seu entorn natural.
Són animals solitaris i passen la major part del seu temps menjant bambú, la seva principal font d'aliment. Són molt pacífics i rares vegades s'involucren en baralles o conflictes. 

Desafortunadament, la població de pandes gegants es troba en perill d'extinció a causa de la pèrdua del seu hàbitat natural i de la caça furtiva. Per això és molt important la conservació d'aquesta espècie i del seu entorn natural per a garantir la seva supervivència en el futur iper a mantenir la diversitat biològica del planeta. 

Imatge: Wayne77 

Imatge: Manfred Werner / Tsui 

Existeixen dues espècies diferents d'animals coneguts comunament com a "panda": el panda gegant (Ailuropoda melanoleuca) i el panda vermell (Ailurus fulgens), de mida molt més petita. Tot i que tots dos són anomenats "pandes", no estan estretament relacionats entre si i pertanyen a diferents famílies taxonòmiques. El panda gegant és un ós natiu de la Xina, mentre que el panda vermell és un mamífer arbori natiu dels boscos de la serralada de l'Himàlaia i del sud-oest de la Xina.

---

Per saber-ne més

• Día Nacional del Oso Panda  

EL DECLIVI DELS PARDALS

Els pardals són ocells petits i robustos, que mesuren uns 14 cm de llarg i pesen al voltant de 25 grams. Tenen un cap gran en relació amb el cos, un bec cònic i curt, i potes i arpes fortes.

El seu plomatge és de color marró i gris, amb ratlles i taques negres i blanques al cap i l'esquena. Els mascles i les femelles tenen un aspecte similar, encara que els mascles sovint tenen colors més brillants i patrons més definits.

Imatge: Moni Sertel 

Els pardals són ocells gregaris i generalment viuen en grups, sovint en àrees urbanes i suburbanes. Són omnívors i s'alimenten de llavors, insectes i altres petits invertebrats.

Són ocells molt adaptables i comuns a tot el món, i es consideren una de les espècies d'ocells més familiars i recognoscibles.

Malauradament, cada vegada són més difícils de veure i diversos estudis científics constaten la desaparició dels pardals en zones urbanes en diferents parts del món i apunten a la pèrdua d'hàbitats adequats per als pardals a causa del creixement urbà i l'eliminació d'espais verds a les ciutats, així com a la disminució de la qualitat dels aliments disponibles per als pardals.

La desaparició dels pardals en àrees urbanes pot ser un indicador de la mala qualitat del medi ambient, incloent-hi la contaminació i altres factors ambientals adversos que poden estar afectant les poblacions d'ocells. 

Com que els pardals són ocells molt soferts i s'adapten bé als entorns urbans, la seva desaparició pot ser un senyal que els ecosistemes urbans estan experimentant problemes importants. Per tant, és crucial parar esment a la salut i la presència de les poblacions de pardals i altres espècies d'ocells en àrees urbanes, i treballar per a millorar la qualitat del medi ambient.

Pardal mascle. Imatge: Karthik Easvur 

Pardal femella. Imatge: Keith 

EL FOC DE ROGLE

El foc de rogle,  o foc de rotlle, o foc de rotllo, és una sala tradicional en algunes construccions d'antigues cases rurals, hostals, fondes o albergs dels Pirineus i també d'altres indrets. Aquesta sala solia situar-se en la planta baixa de la casa i s'hi instal·lava una llar amb xemeneia on els viatgers podien reposar i escalfar-se. El foc de rogle era un lloc de trobada i de convivència on es podia xerrar i compartir històries, també s'hi podien cuinar aliments. 

Avui dia, no en queden gaires. Algunes cases rurals mantenen la tradició i han conservat aquesta sala com un element essencial del seu patrimoni cultural i arquitectònic, permetent als visitants gaudir de l'experiència d'estar en una autèntica casa rural dels Pirineus.

A la Vall de Barcedana tenim la sort de poder fruir d'un d'ells a Casa Roca; un antiquíssim foc de rogle central en una habitació on tot el sostre és xemeneia. Al voltant del foc hi ha uns centenaris bancs per seure i fer torrades amb allioli de codony. Només per aquesta joia arquitectònica, gairebé única, ja val la pena fer-hi una visita!

Web oficial de:

• Casa Roca de Sant Martí de Barcedana

ART FLORAL I RAIGS X

El Dr. Dain L. Tasker va ser un radiòleg estatunidenc que va treballar en el Cedars of Lebanon Hospital a Los Angeles a principis del segle XX. Durant la dècada de 1930, va començar a experimentar amb la fotografia de raigs X, i en particular, amb la fotografia de flors amb raigs X.

Utilitzant tècniques de radiografia, Tasker va crear una sèrie d'impressionants imatges de flors en les quals es poden veure detalls que normalment no són visibles a simple vista. En eliminar l'estructura externa de les flors, les imatges en raigs X revelen la complexitat i la bellesa de l'anatomia interna de les plantes.

Les imatges de Tasker van ser un gran avanç en la fotografia de raigs X i es consideren una obra d'art en si mateixes. A més del seu valor estètic, les imatges de Tasker també van tenir aplicacions científiques en l'estudi de l'anatomia vegetal.

La figura del Dr. Dain L. Tasker i les seves imatges de flors en raigs X representen un exemple fascinant de com la ciència pot aportar eines útils per a crear peces artístiques úniques d'extraordinària bellesa.

Totes les imatges a: 

• Smithsonian Magazine 

Per veure'n més:

• Joseph Bellows Gallery
• Flashbak
• Hyperallergic

LA MÚSICA DE LES ABELLES

Les abelles són criatures fascinants que tenen una relació sorprenent amb la música.

De fet, la música i les abelles tenen una connexió en els seus patrons de vibració. Quan les abelles brunzeixen al voltant d'un rusc, produeixen una vibració que viatja a través de l'estructura del rusc. Aquesta vibració pot ser mesurada i s'ha trobat que la seva freqüència és similar a la de la música en la nota "C" o "do".

Alguns apicultors han experimentat tocant música prop dels ruscos i han notat que les abelles semblen sentir-se atretes i més tranquil·les quan es toca música suau i tranquil·la. D'altra banda, la música alta i estrident sembla alterar a les abelles i pot fer que es tornin més agressives.

La connexió entre les abelles i la música és fascinant i mostra com la música pot tenir un impacte en el món natural que ens envolta. 

Moltes peces musicals han estat inspirades o parlen de les abelles.

N'hem fet una petita selecció.

El Grupcello interpreta La Dansa de les abelles de Carlota Baldrís a l’Abadia de Fontfroide, França.

Tot un clàssic del Rock'n Roll. Jewel Akens, en referència al famós exemple que se'ls posa a les criatures per explicar la sexualitat: els ocellets, les abelletes... The Birds And The Bees (1965)

En la veu d'Henri Salvador, una ingènua i bonica història d'amor entre una abella i una papallona

El trio d'amics florentins Duova promocionen, en clau d'humor, un estil de vida lligat a la natura.

"Cuando yo llego a tu puerta, Llega la abeja al panal" Juan Luis Guerra esmenta les abelles com a exemple de l'atracció per l'estimada.

Des del disc "Arca de Noé", Marisa Monte ens canta "As Abelhas", tota una festa primaveral dels petits insectes.

PER QUÈ RECOMANEM CULLERA DE FUSTA PER SERVIR LA MEL?

La mel d'abella és un producte natural produït per les abelles a partir del nèctar de les flors. A banda de ser un aliment ric en nutrients i energia, també conté una varietat d'enzims que són beneficiosos per a la salut humana.
La mel d'abella conté enzims com la invertasa, l'amilasa, la glucosa oxidasa, la catalasa, la fosfatasa àcida i la diastasa. Aquests enzims són produïts per les abelles i es troben en la mel en petites quantitats.

• La invertasa, també coneguda com a sacarasa, és un enzim que descompon la sacarosa en glucosa i fructosa.
• L'amilasa és un enzim que descompon els carbohidrats complexos en sucres més simples.
• La glucosa oxidasa converteix la glucosa en àcid glucònic i peròxid d'hidrogen, la qual cosa pot tenir propietats antibacterianes.
• La catalasa és un enzim que descompon el peròxid d'hidrogen en aigua i oxigen, la qual cosa pot ajudar a prevenir l'oxidació de la mel.
• La fosfatasa àcida és un enzim que ajuda a la digestió dels fosfats en la mel.
• La diastasa és un enzim que ajuda a descompondre els sucres complexos en sucres més simples.

Aquests enzims presents en la mel d'abella protegeixen la mel de l'oxidació i són beneficiosos per a la salut humana, ja que tenen la capacitat d'ajudar en la digestió dels carbohidrats i actuar com a agents antibacterians. 

Alguns enzims es poden veure afectats pel contacte amb metalls, depenent del tipus d'enzim i del metall en qüestió.
El contacte amb metalls pot arribar a canviar la conformació de la proteïna, la qual cosa pot afectar la seva activitat. Per això es recomana fer servir culleres de fusta; una bona opció per a utilitzar en la preparació d'aliments, especialment quan es treballa amb ingredients sensibles o fràgils, com els enzims presents en la mel i en alguns aliments.
Les culleres de fusta no afecten l'activitat o estructura dels enzims de manera significativa, ja que la fusta no és un material reactiu ni tòxic.