La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 1 de desembre de 2022

LA MEL, UN ALIMENT NUTRITIU I SALUDABLE

La mel és un aliment nutritiu, saludable i natural, produït per les abelles. No ens cansem d'elogiar les seves propietats benèfiques que van molt més enllà del seu ús com a dulcificant; és rica en sals minerals, enzims, vitamines i proteïnes.

Investigadors de la Universitat de Toronto (el Canadà), han descobert que la mel millora els factors de risc que provoquen mala salut cardiometabòlica, inclosos els nivells de sucre i colesterol en la sang. La seva recomanació és la de substituir sucre o edulcorants per mel, arribant a la conclusió que la dosi diària mitjana de mel aconsellable és d'unes dues cullerades i que els màxims beneficis s'obtenen sobretot de la mel és crua que prové d'una sola font floral; assenyalant que es perden molts dels seus efectes beneficiosos per a la salut amb la mel processada per la pasteurització (generalment a 65 °C durant un mínim de 10 minuts). Afegir mel crua a una beguda calenta no implica que perdi totes les seves propietats, però recomanen consumir-la sense escalfar, per exemple amb iogurt, untada, o en adob per a amanides.

Des de l'Àvia Clementina et proposem una recepta sana, fàcil i molt especial:

Tàrtar de tomàquet amb burrata i albergínia, a la mel

Ingredients (4 persones):

  • 2 tomàquets grans
  • Tomàquets secs al gust
  • 1/2 gra d'all
  • 3 fulles d'alfàbrega
  • Sal
  • Oli d'oliva
  • Pebre
  • 4 rodanxes d'albergínia
  • 1 cullerada de mel

Elaboració:

Pelem els tomàquets, llevem les llavors, els tallem a daus petits i els reservem perquè perdin l'aigua sobrant.

Tallem l'all ben finet, l'alfàbrega i els tomàquets secs, i ho barregem tot amb els daus de tomàquet reservats.

Posem la mescla al punt de sal i pebre i ruixem amb un rajolí d'oli verge extra.

El tàrtar ja està fet, només ens queda passar les rodanxes d'albergínia per la planxa i, utilitzant un motlle rodó posar una rodanxa com a base, afegim una miqueta de mel, al tàrtar i rematem amb la burrata (que podem substituir per mozzarella).

Llevem el motlle i adornem amb uns retalls d'alfàbrega per a donar-li un punt de color.

Bon profit!

dimecres, 30 de novembre de 2022

EL PALMERAR D'ELX

El 30 de novembre del 2000, la Unesco declarava patrimoni de la humanitat el Palmerar d'Elx. 


Imatge: LBM1948 

És el palmerar més gran d'Europa amb una extensió de 500 hectàrees. Conegut també com l'Hort de Palmeres d'Elx, es troba dins de la ciutat.

Els historiadors situen l'origen de la palmera i el magraner en època dels fenicis, però en els atuells ibèrics ja existeixen representacions de palmeres. Durant aquesta època estava implantat un sistema de reg, els romans el van adequar i van ampliar, així com posteriorment els egipcis, experts en els regadius del Nil. Amb l'arribada dels musulmans, el Palmerar seria molt més gran que en l'actualitat i, avui dia, trobem palmeres amb 3600 anys d'antiguitat. Amb Abderraman I, es va fer la gran xarxa de séquies. Durant l'edat mitjana es van dictar un seguit de lleis per a protegir-lo i, des de llavors, mai s'ha deixat de cuidar.

El Palmerar conforma un paisatge únic, orientat a l'horticultura intensiva, un sistema de regadiu establert pels fundadors de la ciutat islàmica fa un mil·lenni. Realment, es tracta d'una plantació realitzada amb finalitats agràries, per això a les parcel·les o a les seves agrupacions se'ls denominen horts. Cadascuna de les parcel·les està flanquejada per alineacions de palmeres i els bancals creats en el seu interior s'han dedicat tradicionalment a cultius agrícoles.

Aquest paisatge, creat per l'home per a transformar una terra àrida, és un lloc idoni per al desenvolupament d'una agricultura de tipus intensiu. Un complex sistema hidràulic, partint de l'escàs recurs de les aigües del riu Vinalopó, va permetre una agricultura de regadiu que data de l'època andalusina.

Actualment, té una funció més paisatgística i cultural que agrícola, que ha quedat limitada a la producció de palma blanca per al Diumenge de Rams (que s'envia a tota Espanya i fins i tot a l'estranger) i al conreu de dàtils per al mercat local.

La declaració del Palmerar com a patrimoni de la humanitat posava especial èmfasi en la protecció de les estructures dels horts de palmeres, sistemes de reg, habitatges tradicionals, etc. i el situava en la categoria de "paisatge cultural".

El comitè del Patrimoni va considerar que el Palmerar d'Elx complia dos criteris d'autenticitat que el feien posseïdor d'un valor universal excepcional:

  • És el testimoni d'un intercanvi de valors humans, d'una transferència cultural d'un continent a un altre, en aquest cas, del nord d'Àfrica a Europa.
  • És un exemple destacat de formes tradicionals d'assentament humà i d'aprofitament del medi natural representatiu d'una o diverses cultures. En aquest cas, les formes tradicionals portades a Europa durant el període andalusí han sobreviscut fins als nostres dies.

Els conjunts més coneguts són: el Parc Municipal, l'Hort de Baix, l'Hort del Capellà i l'Hort del Xocolater. Els millors exemplars i els més antics estan en l'Hort del Capellà, i són de la mateixa espècie que les de l'Iran; són datileres i donen el seu fruit al desembre. A més hi ha algunes espècies tropicals. També sobresurt la Palmera Imperial, que va rebre el seu nom en homenatge a l'emperadriu Isabel de Baviera que va visitar l'Hort el 1894. Aquesta palmera té set plançons enormes en forma de canelobre i Sissí va dir que era digna d'un imperi.


Imatge: chisloup 


Imatge: Linda Hartley


Imatge: chisloup 



Imatge: Espencat 

dijous, 24 de novembre de 2022

PAREIDOLIA VEGETAL

Sovint ens hem topat a internet amb alguna imatge graciosa d'elements naturals o artificials que ens recorden rostres o figures humanes o animals.

Són "mems", sovint molt virals que envaeixen xarxes socials i comptes personals i que ens arrenquen un somriure. 

Aquesta capacitat per reconèixer una forma familiar en una altra forma és coneguda amb el nom de pareidolia.

La pareidolia (derivada etimològicament del grec "eidolon" (εἴδωλον): figura" o imatge i del prefix "para" (παρά): amb o semblant a.​ És un fenomen psicològic molt estudiat per la psiquiatria i la psicologia (en avaluacions psicològiques, per exemple, com és el cas del test de Rorschach.) i que ha esdevingut popular a partir, sobretot, de l'aparició d'internet.

Hem fet una petita selecció d'alguns d'aquests "mems" que corresponen a hortalisses o fruites amb formes curioses que ens recorden altres coses. Alguns d'ells, han estat reforçats amb ajuda extra, mitjançant alguna petita incorporació que ajuda a completar l'efecte desitjat, d'altres són fotografies sense retoc, tal qual.

dimecres, 23 de novembre de 2022

LA GRAMOLA


Imatge: Joe Mabel 

El 26 de novembre de 1889, entrava en funcionament la primera gramola en el Palais Royale Saloon de San Francisco. 

En anglès va ser coneguda com a "jukebox". El terme jukebox es va començar a utilitzar a partir de la dècada de 1940, quan els dispositius s'instal·laven principalment en locals anomenats Juke joints, en els quals se servien begudes i menjar ràpid, s'hi podia ballar i apostar.

Una gramola (també nomenada com rocola o sinfonola), és un aparell que, de manera automàtica, reprodueix música després d'introduir diners i seleccionar la cançó desitjada.

En els seus orígens, la gramola consistia en un gramòfon tancat en una caixa de fusta que feia sonar discos mitjançant una combinació de botons.

L'edat d'or d'aquest artefacte va ser després de la Segona Guerra Mundial, durant els anys 50 i 60. Eren imprescindibles en els restaurants de menjar ràpid per a amenitzar l'ambient.

Alguns d'aquests aparells musicals han sobreviscut gràcies a museus i col·leccionistes. Si bé no totes les gramoles funcionen en l'actualitat, la seva estètica les ha consagrat com a un atractiu objecte decoratiu.

Les gramoles van anar evolucionant i a partir dels anys 80, amb l'aparició de CD, els discos compactes van passar a ser el principal suport de les màquines de discos. Posteriorment, moltes companyies van llançar models digitals, que ja no usaven discos de cap mena, sinó que la seva base era internet.

Actualment, les gramoles són capaces d'emmagatzemar milions de títols tant de música com de vídeo i karaoke que funcionen des de monitors tàctils, la qual cosa permet que la interacció amb l'usuari sigui més ràpida i intuïtiva.

Feliç aniversari d'una màquina musical que va trencar motlles i va suposar un salt en la reproducció de cançons.


Imatge: Jongleur100 


Imatge: Jim Linwood 

dimarts, 22 de novembre de 2022

FRUITES I HORTALISSES

Les fruites i hortalisses són un element principal en la dieta mediterrània. 
Crues o cuinades, aporten textures, sabors i colors als nostres àpats.

Malauradament, la comercialització d'aquests meravellosos productes alimentaris, ha prioritzat l'aspecte extern per sobre del sabor.
Ens hem acostumat a veure'ls nets, polits, fins i tot encerats; semblaria com si estiguéssim comprant boletes per a la decoració nadalenca.

A poc a poc, hem anat oblidant els sabors poderosos de les fruites i verdures ben conreades i collides a temps, com es feia abans. Ara, podem trobar productes de temporada durant tot l'any, oblidant-nos del fet que són precisament això, productes de temporada, la qual cosa vol dir que, quan els comprem fora del seu període natural de maduració, estarem consumint un producte que ha estat recol·lectat abans d'hora i madurat en cambres, amb la subseqüent pèrdua de propietats nutritives i organolèptiques. 

---

Pintura a l'oli de l'artista barroc flamenc Alexander Coosemans (Antwerp, 1627-1689), especialitzat en natures mortes. 


Imatge: Bowes Museum
 

dijous, 17 de novembre de 2022

LES BEGUDES CALENTES, ESCALF I SALUT

Baixada de temperatures a la vista!

Qui no s'ha relaxat després d'un dia esgotador, llegint una novel·la interessant, mirant el teu programa preferit a la tele, xerrant amb aquella persona especial, embadalit davant la llar de foc... amb una reconfortant beguda calenta a la mà? A més de calmar-nos, les begudes calentes alleugen els símptomes del refredat i ens fan entrar en calor.

Coneixem la sensació, però potser no en coneixem tots els beneficis:

  • Ajuden a perdre greix corporal i depuren les toxines acumulades, a més de fer-nos sentir més sadollats.
  • Són una gran ajuda per a combatre els dolors menstruals, pel fet que la calor té un efecte relaxant sobre els músculs abdominals.
  • Milloren la circulació sanguínia afavorint l'activitat nerviosa i muscular, fent que el cor bombi amb més força.
  • Ajuden amb la digestió, per la qual cosa és aconsellable beure aigua tèbia mitja hora abans de menjar i, després, prendre una infusió o un cafè calent.
  • Són un remei natural per a la congestió nasal, el mal de coll i la tos. A més de les clàssiques infusions de mel i llimona, les sopes calentes també són una bona opció.
  • A més d'eliminar les toxines corporals, ajuden a la nostra pell afavorint-ne l'elasticitat, la nutrició i la seva humitat natural.
  • L'aigua és un excel·lent diürètic però també moltes fruites i verdures. Si afegim una mica de temperatura a la beguda, aconseguirem arrossegar més toxines i ajudem el nostre organisme a lluitar millor contra les infeccions.

Hem de tenir en compte la temperatura de les begudes, que mai s'han de prendre bullint per a no danyar les mucoses.

Com és habitual, des de l'Àvia Clementina et proposem una recepta amb el nostre ingredient estrella: la mel.

Infusió de canyella amb llet, xocolata i mel

Ingredients (2-4 persones):

  • 250 g de xocolata negra (també pots utilitzar l'habitual per a postres)
  • 1/2 litre de llet semidesnatada
  • 1 escorça de canyella
  • 2 cullerades de mel
  • canyella en pols

Elaboració:

Escalfem la llet amb l'escorça de canyella deixant infusionar uns deu minuts i retirem la canyella.
Afegim la mel i la xocolata trossejada, remenant constantment fins que la xocolata s'hagi fos.
Servim en tasses i empolvorem amb una miqueta de canyella en pols.

La combinació de mel i canyella millora la digestió i té efectes bactericides i antioxidants... Bon profit!

---

També et pot interessar:

dimecres, 16 de novembre de 2022

EL DIP


Quan parlem de mitologia catalana, no podem passar per alt al dip ("llop" en àrab), una espècie de gos vampiresc, malvat i pelut, un emissari del dimoni.

Ens traslladem fins a la localitat de Pratdip (Baix Camp) a la província de Tarragona, bressol del mite d'un gos fosc que s'alimenta de sang.

La llegenda es remunta al segle XVI, quan aquests cans rondaven de nit atacant i xuclant la sang del bestiar i també de les persones, especialment borratxos, que eren els qui caminaven pels carrers a hores intempestives i que, l'endemà apareixien completament dessagnades.

Segons el mite, els dips eren uns gossos de petita grandària, negres i peluts, amb una cua llarga i dreta que ranquejaven d'una pota pel que se'ls representava coixos o mancats d'una pota davantera i que només sortien de nit. En realitat mai se'ls va veure i es creu que només pretenia espantar els borratxos del poble, encara que aquest mite tenia molta força i ha continuat generació rere generació.

Es conserven testimoniatges artístics com el retaule renaixentista de l'ermita de Santa Marina del 1602 i per descomptat, el mateix escut oficial del poble que té representat un dip amb una de les seves potes aixecada simbolitzant la coixesa.


Escut de Pratdip

El 1937, moltes poblacions es van veure en la necessitat d'emetre els seus propis bitllets i els de Pratdip mostraven la imatge d'un dip, i també apareixien en l'escut del segell tampó que portaven els bitllets.

Joan Perucho es va inspirar en aquest ésser per a escriure la seva novel·la "Les històries naturals" (1960) en la qual relata la història d'Onofre de Dip, un vampir que pot transformar-se en molts animals. La part central de l'obra transcorre a Pratdip a principis del segle XIX, en plena Primera Guerra Carlista, i el dip és un ambaixador de Jaume I el Conqueridor que 700 anys abans havia anat en missió diplomàtica als Carpats i va ser atacat per una comptessa vampira.

dimarts, 15 de novembre de 2022

SELENOFILIA

FASCINACIÓ PER LA LLUNA


Selene era el nom que els antics grecs donaven a la deessa lunar.

D'aquí ve la paraula "selenofilia" que designa una forta atracció per la lluna.  

Des que els primers homínids van començar a caminar drets sobre dues cames, la humanitat ha sentit fascinació per la lluna, resultant en una important influència cultural. 

La Lluna ha estat inspiració i protagonista de nombroses obres de les arts plàstiques, de la literatura i de les arts interpretatives.


"Selene" (1880). Albert Aublet (1851–1938). Imatge: Sotheby's 


"Dona a la Lluna" (1912). Giuseppe Calì  (1846–1930). Imatge: dream-ier 


"La Lluna" (1902) Alfons Mucha (1860-1939). Imatge: AlphonseMucha.org 

---









dijous, 10 de novembre de 2022

AMANIDA DE TARDOR

Menjar productes de temporada, a més de ser més econòmics, ens protegeixen en totes les estacions de l'any oferint-nos els nutrients que necessitem. En la tardor, ens ajuden a reforçar les nostres defenses davant l'arribada de l'hivern.

Et proposem gaudir dels aliments tardorencs amb una amanida calenta molt especial. Un plat reconfortant, ple de color i amb diferents textures.

Per a preparar unes quatre racions necessitarem:

  • 4 figues fresques
  • 300 grams de carabassa
  • 250 grams de cols de Brussel·les
  • 3 cebes vermelles mitjanes
  • 1 cabeça d'all
  • farigola fresca
  • 300 grams de formatge de cabra de rul·lo
  • 2 cullerades de mel de l'àvia Clementina
  • 3 cullerades d'oli d'oliva verge extra de l'àvia Clementina
  • 4 cullerades de vinagre balsàmic
  • sal i pebre al gust

Començarem preescalfant el forn a 200 °C.

Mentrestant rentem i tallem les figues en quatre o vuit trossos, depenent la grandària d'aquests.

Pelem i tallem les hortalisses: les cebes en quarts, les cols de Brussel·les per la meitat, la carabassa en mitges rodanxes d'uns 2 cm de gruix i separem i pelem els grans d'all. El truc d'aquesta recepta està a tallar els productes a la grandària necessària perquè tot s'enforni al mateix temps.

Ho passem tot a un recipient gran, salpebrem i afegim unes branquetes de farigola fresca, l'oli, la mel i el vinagre balsàmic. Removem tot bé i passarem a un recipient per a forn al qual prèviament li hem posat paper d'enfornar.

Enfornem durant 30-35 minuts comprovant que estigui daurat (a mitja cocció removem una mica).

Retirem del forn, i acompanyarem l'amanida amb uns brins de farigola fresca i unes rodes de formatge de cabra, decorem amb un rajolí de mel o xarop d'auró.

I llest, servim abans que es refredi i a gaudir!

dimecres, 9 de novembre de 2022

LA CAIGUDA DEL MUR DE BERLÍN

La nit del 9 de novembre de 1989, després de gairebé tres dècades d'una Alemanya dividida, es va derrocar el Mur de Berlín.


Imatge: Fotògraf desconegut 

El Mur s'havia construït després de la Segona Guerra Mundial, quan les forces aliades havien derrotat al règim nazi. Alemanya es va dividir en dos: la República Federal d'Alemanya (RFA), sota el control dels Estats Units, el Regne Unit i França, i la República Democràtica Alemanya (RDA) controlada per la Unió Soviètica.

Berlín continuava sent la capital alemanya, per la qual cosa la ciutat també es va dividir en dues zones. La tensió que regnava entre els EUA i l'URSS va provocar que els soviètics van decidir construir un mur.

Era una estructura de formigó de 120 km de longitud i uns 3 metres d'altura que s'anava reforçant per a vigilar-ho millor i evitar fugides des de la RDA. La vida era molt diferent en un i un altre costat del mur. Els ciutadans occidentals podien viatjar a altres països, escoltar música i llegir llibres d'autors estrangers, disposaven de centres comercials... mentre que a Berlín Oriental es va prohibir qualsevol influència externa que no provingués de la Unió Soviètica.

Més de 100.000 persones de la RDA van intentar saltar el mur i, segons la pàgina oficial de la ciutat, unes 140 van morir per trets de la policia de l'Est.

La caiguda del mur va suposar el retrobament de familiars, la lliure circulació per tota la ciutat i que tots tinguessin els mateixos drets i llibertats. La unificació de Berlín va provocar la reunificació d'Alemanya i la dissolució de l'URSS (amb el naixement de 15 nous països), així com la fi de la guerra freda.

Segons els historiadors, aquest esdeveniment no hauria tingut lloc si no és per Mijaíl Gorbatxov i la seva política coneguda com a "Glàsnost" (obertura, transparència) que elimina la repressió estalinista i donava més llibertats als ciutadans soviètics, els quals van veure com eren alliberats presos polítics i els periòdics podien publicar articles criticant al govern.

El 9 de novembre de 1989, en una roda de premsa emesa en viu per la ràdio i la televisió, Günter Schabowski, cap del Partit Socialista Unificat d'Alemanya, va provocar accidentalment l'immediat tràfec i la desaparició del Mur de Berlín, en anticipar polítiques governamentals aperturistes.

Ràpidament, els alemanys van començar a apinyar-se en els punts d'encreuament del Mur entre Berlín de l'Est i de l'Oest, demanant als guàrdies la seva obertura, fet que es va produir a última hora de la nit. Els ciutadans de l'Alemanya Oriental rebien als seus veïns amb flors i xampany.

Feliç aniversari de la caiguda del "Mur de la vergonya" que no s'hagués hagut d'aixecar mai.