La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dijous, 11 d’agost de 2022

Flam amb pinyons i mel

Mai ens cansaríem de parlar sobre el nostre producte estrella: la mel. Sí, aquest dolç líquid que fabriquen les abelles utilitzant el nèctar de les flors.

La mel està composta per sucre, una mescla d'aminoàcids, vitamines, minerals, ferro, zinc i antioxidants. És el perfecte edulcorant natural (sense oblidar les seves propietats antiinflamatòries, antioxidants i antibiòtiques).

Els usos més comuns de la mel en les persones són: per via oral per a tractar la tos i en forma tòpica per a tractar les cremades i afavorir la curació de les ferides.

Són molts els beneficis de consumir mel; pel seu contingut de fructosa i glucosa, regula el sucre en la sang, facilita la producció de glucogen del fetge, ajuda a produir una petita secreció d'insulina que permet crear melatonina facilitant el somni, i redueix el restrenyiment, entre altres.

Us proposem una altra manera de consumir la mel en forma de postres que faran les delícies de petits i grans. Una recepta súper-fàcil!

Flam amb pinyons i mel.

Ingredients:

  • 250 ml de llet
  • 2 ous
  • 40 g de pinyons
  • 60 g de mel de flor del taronger
  • 1 cullerada de vainilla

Preparació:

Primer batrem bé els ous, la llet, la mel de flor del taronger i la cullerada de vainilla.

A continuació picarem els pinyons (en podem reservar uns quants per a la decoració final) i els afegirem a la mescla. També els podem utilitzar sencers, i, si ho preferiu, prèviament torrats.

Posarem una cullerada de mel en el fons de cinc flameres individuals i les omplim amb la mescla.

Els fem coure al bany maria durant 45 minuts. Quan s'hagin refredat els posarem a la nevera i llestos!

Només ens quedarà afegir una miqueta de mel i els pinyons reservats en el moment d'emplatar.

Bon profit!

dimecres, 3 d’agost de 2022

L'ESCALA DE SCHROEDER


A tots ens sorprenen les il·lusions òptiques; aquestes felices imatges que tornen boig al nostre cervell i que són capaços de fer-nos percebre la realitat de manera diferent o ambigua.

Una de les més conegudes és la de "L'escala de Schroeder". Es tracta d'un dibuix bidimensional d'una escala que es pot percebre com la mateixa escala, però a l'inrevés, un clar exemple del que es coneix com a inversió de perspectiva. Porten el nom del científic alemany, matemàtic i pedagog, Heinrich Georg Friedrich Schröder (1810-1885) que va publicar la imatge el 1858.


Imatge: Stevo-88 

Aquest dibuix pot descriure's de diverses maneres, com una:

  • Figura ambigua: el dibuix pot ser percebut com a dos, o més, objectes diferents.
  • Figura reversible: un fenomen pel qual després d'un temps mirant fixament la figura, la percepció de la seva orientació s'inverteix involuntàriament.
  • Figura biestable: que emfatitza el fet que hi ha dos, en lloc d'una, percepcions estables del dibuix.

Les famoses escales s'han utilitzat particularment en un estudi que va establir que el canvi involuntari de percepció ocorre amb una freqüència aproximada d'una vegada cada 7,5 a 12,5 segons. Aquest canvi de percepció es pot atribuir a la fatiga neuronal o a la selecció conscient. 



dimarts, 2 d’agost de 2022

EL CASTELL DE MUR

En el cim d'un pujol, dominant la Conca de Tremp, ens trobem amb un conjunt monumental que sintetitza la vida medieval: el Castell de Mur i la Col·legiata de Santa Maria de Mur.


Imatge: PMRMaeyaert

Avui coneixerem una mica del Castell, símbol del domini militar en un territori de frontera conquistat als musulmans i deixarem la Col·legiata per a una altra entrada, donant així la importància que mereixen totes dues construccions.

L'estructura arquitectònica és simple però singular. Està format per un perímetre emmurallat d'un metre de gruix i amb una única porta d'accés al sud.

Data del segle XI i tot el conjunt està construït amb carreus petits i regulars que són característics del primer romànic. És de planta triangular i amb dues magnífiques torres, una d'elles la de l'homenatge està construïda sobre una roca i manca de fossat. També podem veure el pati d'armes, els rafals i altres estades que constituïen el prototip de castell feudal.

El Castell de Mur és un important exemple de l'arquitectura militar catalana; el primer esment que tenim del castell és de l'any 969. En 1920 va ser declarat Monument-Artístic d'Interès Nacional.


Imatge: Ainhoa 

Imatge: La Noguera

Imatge: PMRMaeyaert 


Imatge: PMRMaeyaert



dijous, 28 de juliol de 2022

L'ART SUBMERGIT DE JASON DECAIRES TAYLOR


La naturalesa i l'art es donen la mà en les obres escultòriques de Jason deCaires Taylor.

Totes les imatges, via: cinconoticias.com 

Com a bon ecologista la seva obra, perible, té una gran funció de conservació i protecció dels fons marins. Estan fetes amb formigó de pH neutre afavorint el creixement dels corals sobre la superfície de les obres i, per tant, augmentant la biomassa marina i propiciant-ne la reproducció d'espècies. Són escultures amb vida pròpia.

L'indret on s'instal·len les obres es considera automàticament zona d'interès cultural i esdevé, en conseqüència, un espai protegit.

Amb el medi ambient com a fil conductor, l'autor proposa una reflexió sobre temes d'interès ecològic, com el canvi climàtic, la desaparició de les glaceres, la intervenció de l'activitat humana en la naturalesa... Amb el seu treball, deCaires demostra que la interacció humana amb la natura no té perquè ser negativa.

Com a curiositat utilitza la tècnica anomenada "lifecasting", que consisteix a reproduir de manera exacta el cos i rostre de les persones mitjançant un procediment de modelatge. Així aconsegueix que les seves escultures siguin una còpia fidel i a escala humana dels habitants autòctons de la zona on s'instal·la cada conjunt artístic. 

No totes les seves obres són permanentment subaquàtiques; per exemple, La Marea Creixent situada en el riu Tàmesi (Londres), es pot veure quan baixen les aigües, sense necessitat de submergir-se.

dimecres, 27 de juliol de 2022

LES TEMPESTES SEQUES

La baixada de temperatures i la disminució de la intensitat del vent semblen donar-nos un petit respir, però encara hi ha incendis forestals que ens porten de cap en tot el territori peninsular i que han arrasat desenes de milers d'hectàrees.

Desgraciadament, alguns d'aquests incendis han estat provocats expressament, un fet que no té nom, o sí que en té: incivisme, barbàrie, salvatgisme... Uns altres han tingut a veure amb oblits humans, com el fet de no recollir les nostres deixalles quan sortim a la natura i deixar vidres escampats per boscos i muntanyes. Finalment, alguns incendis s'inicien en el decurs del que coneixem com a "Tempesta Seca".


Imatge: Nikos Koutoulas 

Què és una tempesta seca?

Segons l'AEMET (Agència Estatal de Meteorologia), és aquella tempesta que no porta associades precipitacions, o les porta molt febles, però sí aparell elèctric.

Se sol produir a l'estiu, en episodis de calor com el que acabem de patir, en zones on hi ha calor acumulada i, sobretot, baixa humitat. Solen ser localitzades, de curta durada, però molt nocives en potència. Això es deu al fet que porten moltíssima càrrega elèctrica, molt poca precipitació o cap i, a més a més, s'hi afegeixen ratxes de vent molt fort en el moment en què la tempesta es forma. Si, a sobre, cauen en zones amb sequera extrema, el risc d'incendi és altíssim. En aquest punt, entrem en un cercle viciós perquè les altes temperatures que provoquen els incendis poden desfermar noves tempestes seques.

Com altres fenòmens meteorològics, les tempestes seques es poden preveure i aconseguir un petit marge de temps per a evitar que siguin catastròfiques. En aquest sentit, potser es podria fer algun esforç de coordinació entre els serveis meteorològics i els estaments governamentals responsables de la protecció del medi ambient.

Cal prendre consciència entre tots plegats i ser acurats, respectuosos, previnguts i cívics.

La naturalesa ens està demanant ajuda a crits!

dimarts, 19 de juliol de 2022

EL PARC NACIONAL SAGARMATHA

Imatge: Sushan116 

Tal dia com avui de 1976, al Nepal, es crea el Parc Nacional Sagarmatha que en sànscrit significa "mare de l'univers". És Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i abasta part de l'Himàlaia i la meitat sud de la Muntanya Everest.

És un paisatge de glaceres, valls profundes i grandiosos massissos muntanyencs rematats pel pic més alt del món, l'Everest (8.848 m).

La major part de l'àrea del parc és molt accidentada i escarpada, amb terrasses tallades per cabalosos rius i glaceres. A diferència d'altres parcs, aquest es pot dividir en quatre zones climàtiques a causa de les seves altituds.

La vegetació a les zones més baixes del parc està composta per boscos de pi i avet, mentre que l'avet, el ginebre, el bedoll i el rododendre, matolls i comunitats de plantes alpines són comunes a major altitud.

Aquest parc alberga espècies animals poc habituals com la pantera de les neus i l'ós panda vermell de l'Himàlaia, el cérvol mesquer de ventre blanc, la marta, la pica, el monal de l'Himàlaia, el faisà sagnant...

La presència dels xerpes afegeix interès a aquest parc per ser una cultura única i una fisiologia particular per la qual utilitzen l'oxigen d'una manera més eficient que les persones que viuen a nivell de la mar; es deu a una mutació genètica avantatjosa conferint-los un metabolisme únic.


Imatge: Sushan116 


Imatge: Pravin Mishra 


Imatge: Nirojsedhai 


Imatge: Gerd Eichmann 


Imatge: Niklassletteland 


Imatge: Goutam1962 


Imatge: Nirojsedhai 

dijous, 14 de juliol de 2022

ELS XIMPANZÉS

El 14 de juliol de 2018 va donar inici a la celebració del Dia Mundial del Ximpanzé.

Els ximpanzés viuen en comunitats formades per diverses dotzenes d'individus, a les jungles, les sabanes i els boscos d'Àfrica central i occidental.

Normalment, es desplacen de quatre grapes encara que poden aixecar-se i caminar alçats. La major part del seu aliment l'obtenen dels arbres, entre els quals es mouen eficaçment saltant de branca en branca. També els serveixen de dormitori, fabricant nius de fulles.

Tenen una dieta molt variada i, encara que normalment s'alimenten de fruites i plantes, també mengen insectes, ous i carn, arribant fins i tot a menjar carronya.

Els ximpanzés utilitzen eines; modelen pals que usen per a fer sortir als insectes del seu amagatall i per a treure larves dels troncs d'arbre, empren pedres per a obrir fruita seca i usen fulles per a recollir aigua potable. També són capaços d'organitzar-se en grups per a caçar micos, arribant algunes comunitats, fins i tot, a fabricar llances.

Els individus adults tenen pocs depredadors naturals, els més freqüents són el lleopard i el pitó de roca africà, però tots dos prefereixen altres preses a causa del perill que suposen els ximpanzés en grup. 

Són capaços d'aprendre alguns elements bàsics del llenguatge de signes humà.

És una espècie en perill d'extinció a causa de la destrucció del seu hàbitat, la caça, les malalties i el comerç il·legal.

Feliç dia del ximpanzé!

Documental: Chimpances Casi Humanos | Primates evolucionando

dimecres, 13 de juliol de 2022

ALBERGÍNIA FREGIDA AMB MEL


Imatge: Joydeep 

L'albergínia és una planta de fruit comestible. Es tenen dades del seu cultiu des d'abans del 2000 aC i se situa el seu origen en el sud-est asiàtic. Va entrar a Europa durant l'edat mitjana per l'Espanya musulmana i el seu cultiu es va estendre pels països càlids del Mediterrani.


Imatge: Pastorius 


Imatge: Todfox 

Durant molt de temps es va utilitzar com a element decoratiu i exòtic, no com a aliment, perquè tenia mala fama a causa del desconeixement del tractament culinari i per utilitzar espècies no comestibles que causaven problemes digestius.

El Cançoner de Baena del segle XV és el primer document en llengua castellana on se citen els seus usos i virtuts.

És de pell llisa, brillant i de diversos colors segons la varietat. La més coneguda és de color morat-negre, però n'hi ha de blanques, porpra, negres, grogues, vermelles i ratllades. La seva polpa és consistent, de textura esponjosa i color blanc, presentant petites llavors grogues.

S'ha de conservar en un lloc refrigerat i consumir-se aviat. No resisteix més de deu dies, passats els quals, desenvolupa unes taques marrons i amargueja.

No s'ha de menjar crua, sempre cuinada. Rostida i saltada (però no bullida) té un sabor molt agradable. És un producte molt apreciat per diferents cultures, i molts països tenen un plat típic elaborat a partir de les albergínies. A Espanya comptem amb l'alboronia, la samfaina, l'escalivada, el pisto... A Itàlia la caponata i la parmigiana; a Grècia la musaca; a Turquia l'imam bayildi...

El principal producte de l'àvia Clementina és la mel i no podem deixar passar l'ocasió de proposar-vos una recepta d'albergínies amb mel a l'estil cordovès.

Necessitarem:

  • 2 albergínies
  • 250 ml d'aigua amb gas (imprescindible per a canviar la textura de les albergínies i aconseguir un plat cruixent)
  • Farina
  • Mel i sal al gust
  • 150 ml d'oli d'oliva verge extra de l'àvia Clementina

Tallarem les albergínies en forma de bastó. Les ficarem en aigua amb sal i els donarem un parell de voltes per a llevar-los l'amargor. A continuació les traurem i les posarem en l'aigua carbonatada durant uns 30 o 40 minuts. Passat el temps les escorrerem i passarem per farina. Les sacsejarem bé perquè només tinguin una capa fina de farina i fregirem en abundant oli molt calent en petites tandes perquè no baixi la temperatura.

Un cop daurades no necessiten ser escorregudes, les emplatarem directament, regant-les amb un rajolí de mel de l'àvia Clementina, o bé deixarem la mel en un recipient al costat perquè cada comensal se serveixi la quantitat que desitgi.

És molt important fregir en l'últim moment perquè arribin en excel·lent estat a la taula.

Que aprofiti!

dimarts, 12 de juliol de 2022

LA CATEDRAL DE SANT BASILI DE MOSCOU

Tal dia com avui de 1561 es consagrava la Catedral de Sant Basili de Moscou. És un temple ortodox, tota una icona de la ciutat, conegut mundialment per les seves acolorides cúpules en forma de bulb. Ivan el Terrible va ordenar la seva construcció per a commemorar la conquesta del Kanato de Kazan. Juntament amb el Kremlin, és Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

El seu estil té una mescla de l'arquitectura russa i bizantina amb una clara influència del Renaixement italià.

El color original era més subtil. Les parets barrejaven maons vermells o imitacions pintades amb adorns blancs. Les cúpules, cobertes amb estany, eren daurades; una combinació brillant però bastant tradicional dels colors blanc, vermell i daurat. En el segle XVII l'actitud russa va canviar i va ser llavors quan la Catedral de Sant Basili va començar a adquirir els colors vius actuals.

Està composta per nou capelles independents dedicades als sants en les festivitats dels quals Ivan el Terrible va guanyar una batalla, la torre central, unifica tot el conjunt.

Ha sobreviscut a incendis, a les tropes de Napoleó que la van usar com a estables i a un pla de demolició per part de col·laboradors de Stalin que opinaven que no deixava suficient espai per a les desfilades.


Imatge: Alvesgaspar

Com a curiositat... A qui no li sona aquest temple? El Tetris va ser creat en 1984 per l'enginyer informàtic rus Alekséi Pázhitnov i la Catedral de Sant Basili iniciava el joc.

dijous, 7 de juliol de 2022

SOPA FREDA DE MELÓ AMB PERNIL CRUIXENT

Una de les fruites estiuenques més consumides és el meló (Cucumis melo) pertanyent a la família de les cucurbitàcies. Es tenen notícies del seu cultiu fa més de quatre mil anys a la regió mediterrània oriental i Àsia occidental, encara que l'origen exacte es desconeix.

Té múltiples virtuts: és diürètic, digestiu, demulcent (amb una substància viscosa protectora, que s'usa en el tractament local de gingivitis, estomatitis i faringitis). És nutritiu; 100 g proporcionen més de la meitat de la dosi diària de vitamina C recomanada. És antioxidant, depuratiu i hidratant. Aporta carbohidrats, calci, magnesi, potassi i fòsfor.

Diu el saber popular que "El meló, al matí or, al migdia plata i a la nit mata", però res més lluny de la veritat. Sí que és cert que alguns professionals aconsellen evitar-ho a la nit pel seu alt contingut en hidrats de carboni, però és similar al d'altres fruites com la poma. La seva aportació en sucres és notablement inferior al del raïm, les figues, el mango o els plàtans.

Això que la síndria és més sana que el meló tampoc és cert, ja que el meló té un índex glucèmic de 60 (mitjà) mentre que en la síndria és de 70 (alt).

El seu alt contingut en potassi ajuda a regular la tensió arterial, combat la retenció de líquids i afavoreix el correcte funcionament del sistema nerviós.

Sempre és recomanable consumir fruites i verdures de temporada i el meló és una opció saborosa, nutritiva i saludable. A més és versàtil; es poden preparar sucs i sopes fredes que són un més que apetible entrant quan la calor referma. Possiblement, la que més ens agrada a l'àvia Clementina és la sopa freda de meló amb pernil cruixent.

Us deixem amb la recepta i que aprofiti ;)


Sopa freda de meló amb pernil cruixent.

Ingredients:

  • 1 kg de meló madur pelat i sense llavors
  • 100 ml de nata per a cuinar (podem substituir-la per iogurt grec)
  • 2 o 3 cullerades d'oli d'oliva
  • Sal i pebre negre recentment molt (al gust)
  • 1 rodanxa gruixuda de pernil serr

Preparació:

Piquem el pernil serrà i reservem embolicant-lo en paper de cuina.

Triturem el meló amb una batedora fins que estigui homogeni i sense grumolls. Afegim la nata, l'oli d'oliva, la sal i el pebre negre i triturem de nou. Provem per si cal rectificar algun dels ingredients. Recordem que encara que li afegim una mica de sal és una recepta una mica dolça.

Passem tot a un recipient tancat i el deixem dins la nevera unes hores perquè es refredi.

El cruixent de pernil el podem fer al microones en tandes de 30 segons fins a comprovar que està cruixent vigilant que no es cremi. Una altra opció és saltar-lo en una paella fins que estiguin al gust.

Servim la sopa en plats, empolvorem el pernil i rematem amb una mica de pebre recentment molt i un fil d'oli d'oliva verge extra.

Com a suggeriment pots afegir-li una miqueta d'orenga o alfàbrega fresca o menta fresca, una d'aquestes espècies li donarà un punt únic.