La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


divendres, 21 de gener de 2022

L'ànec mandarí


Imatge: Adrian Pingstone 

L'ànec mandarí (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria. Se'n poden veure exemplars a diversos punts d'Europa on ha estat introduït en parcs i zoològics, i ha acabat formant poblacions estables, també a Catalunya.

Com passa en moltes espècies amb un marcat dimorfisme sexual, el mascle llueix un plomatge espectacular en època d'aparellament que es fa molt menys evident quan, fora del període prenupcial, llueix el plomatge d'eclipsi molt similar al de les femelles.

Viu en zones forestals denses properes a llacs de poca profunditat, tolls i basses.

S'alimenta de vegetals (plantes i llavors), tant a terra com a l'aigua. 


Imatge: Heinz Albers 


Imatge: Mitten 


Imatge: su neko 


Imatge: sannse 

Per saber-ne més:

dimarts, 14 de desembre de 2021

"La Feixa", primer aniversari

Aquest diumenge, a Mataró a la botiga de la cooperativa La Feixa, fent una degustació oberta tot celebrant el primer aniversari de fundació de la cooperativa.



La Feixa, és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, amb un model autogestionat i participatiu. El seu objectiu és promoure un canvi en el model de consum imperant, contribuint al canvi cap a una societat social i mediambiental més justa i respectuosa.

El projecte neix de la necessitat d’un canvi d’escala de les associacions de consumidores de productes ecològics: l’Estrella i l’Ecoopirativa de Mataró. 

Vol fomentar un consum responsable basat en productes ecològics i de proximitat, essent respectuoses amb el medi ambient i amb la nostra salut. Per això, la nostra opció recau en proveir-nos de productors de proximitat, que treballin en projectes d’iniciativa social, evitant sempre que sigui possible, grans distribuïdores.

La proposta de “La Feixa, Supermercat Cooperatiu” està oberta a la societat en general, a tothom que tingui inquietuds i la sensibilitat pel tipus de consum que planteja. 

Aposta per un espai, que més enllà de l’ús pròpiament associat al consum, allunyat de l’estrès, permeti la socialització de les sòcies i de tots els seus usuaris.

Més informació → La Feixa https://lafeixa.cat/

divendres, 10 de desembre de 2021

La neu pintada

Els paisatges nevats han format part de la tradició artística occidental.
La neu produeix un canvi dràstic en l'entorn natural. La llum i les textures que aporta la neu han atret grans artistes que ens han deixat obres magnífiques. 
Esperem que gaudiu d'aquesta petita selecció de quadres representant paisatges nevats.


Claude Monet (1840-1926). "L'entrée de Giverny sous la neige" (1885).
Via Wikimedia 



Alfred Poell (1867-1929). "Winterlandschaft" (1922).
Via Dorotheum 


John Everett Millais (1829-1896). "Christmas Eve" (1887).
Via Christie's 


Camille Pissarro (1830-1903). "Chemin des Creux, Louveciennes" (1872).
Via Museum Folkwang 



Francesco Foschi (1710-1780). "Effet de neige" (1786).
Via europeana


Régis François Gignoux (1816-1882). "First Snow along the Hudson River". (1859). Via Wikimedia Commons  



Franz Schreyer (1858-1936). "Winter evening on the moors".
Via artnet.de 


Thorvald Erichsen (1868-1939). "Winter" (1908).




També us pot interessar: 

dijous, 9 de desembre de 2021

Aigua de desembre, és neu sempre

El Montsec nevat des de Sant Miquel de la Vall. 



Acompanyem les imatges amb un bonic poema d'en Miquel Martí i Pol.


Neu

També la neu passarà, i tornarem
als dies clars i oberts.
Fonda, la vida
farà el seu curs immutable, i el temps
transcorrerà sense fer gens de cas
dels desficis que ens xuclen i ens exalten.

I també passaran els dies clars
i tornarà la neu, tancant un cicle,
o obrint-lo, tant se val!
Només nosaltres
desapareixerem, i potser tot 
per uns instants serà quasi perfecte. 

Miquel Martí i Pol

[Llegit a Glo.Bos.blog

dimecres, 24 de novembre de 2021

El vol dels insectes

Avui recomanem una visita al canal de Youtube "Ant Lab".

Entre una gran diversitat de vídeos d'insectes, ens han semblat molt interessants els vídeos d'insectes en el moment d'enlairar-se.
Filmats a 3.200 imatges per segon, els vídeos permeten veure el desplegament de les ales i les primeres batudes abans que l'insecte surti de càmera.

Les explicacions de l'autor són en anglès i es pot seleccionar l'opció de traducció automàtica dels subtítols al català. 

Com a mostra, un parell de vídeos amb imatges impactants del vol de diversos insectes. 








dilluns, 22 de novembre de 2021

La taronja


Imatge: Ellen Levy Finch 

La taronja és una fruita cítrica que prové de diferents espècies de tarongers. La seva polpa està formada per 11 grillons plens de suc.
El taronger dolç és el més conreat de tots els cítrics, en contraposició al taronger amarg que des de l'antiguitat es conreava com a arbre ornamental i per a obtenir fragàncies dels seus fruits. 
El taronger és originari del sud-est de la Xina i l'arxipèlag malai des d'on es va estendre per tot el sud-est asiàtic i, a través de la Ruta de la Seda, per tot Orient. Els àrabs van introduir el taronger amarg a Europa pel sud d'Espanya en el segle X, el taronger dolç no va començar a conrear-se fins al segle XV. El seu cultiu es va estendre des d'Europa a Amèrica, Sud-àfrica i a zones d'Austràlia. Actualment el taronger és un dels fruiters més conreat a tot el món. Els seus principals productors són el Brasil, la Xina, els Estats Units, Espanya, Itàlia, Mèxic, l'Índia, Israel i l'Argentina.
Gràcies a les diferents varietats de taronges podem gaudir-les durant gairebé tot l'any. La seva millor època és de novembre a juny. Es recullen ja madures de l'arbre perquè no són climatèriques, és a dir, a diferència d'altres fruites no maduren un cop recol·lectades.
La taronja té un escàs valor calorífic. Es recomana menjar-les senceres per a aprofitar la seva fibra afavorint el trànsit intestinal. És rica en vitamina C, àcid fòlic i minerals com el potassi, el magnesi i el calci. Conté beta-carotè (antioxidant).
La vitamina C és essencial en la formació de col·lagen, ossos, glòbuls vermells i afavoreix l'absorció del ferro dels aliments així com la resistència a les infeccions.
La beta-carotè o provitamina A es transforma en vitamina A en l'organisme a mesura que el necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunitari. Aquí intervé també l'àcid fòlic creant glòbuls vermells i blancs per a la formació d'anticossos.
El potassi és necessari per a l'activitat muscular normal, el magnesi intervé en el bon funcionament de l'intestí, nervis i músculs, així com en l'òptim estat d'ossos i dents.
El consum de la vitamina C i antioxidants combaten el desenvolupament de malalties cardiovasculars, degeneratives i cancerígenes.
Un got de suc o una taronja mitjana cobreix el 100% de la quantitat recomanada diària de vitamina C, però hi ha situacions que requereixen augmentar el seu consum com el tabaquisme, l'alcoholisme, l'embaràs i la lactància, també l'estrès, els estats de debilitat i baixes defenses, el càncer, les malalties infeccioses, o el reumatisme.
Durant els mesos hivernals i en els canvis estacionals són freqüents els alts i baixos en el sistema de defenses i som propensos a contreure catarros o infeccions, el consum de taronges ens ajudarà a superar aquests moments. 



Émile Munier (1840–1895). "La fillette au panier d'oranges" (1887).
Imatge: nevsepic


A l'àvia Clementina ens agrada cuinar, i més si un dels ingredients és la mel.
Us deixem aquest enllaç per a provar un plat fàcil i ple de sabor: 

dimarts, 16 de novembre de 2021

L'abella sense fibló

La "Tetragonula carbonaria" és una abella, endèmica de la costa nord-est d'Austràlia el nom comú de la qual és "abella-bossa-de-sucre" (en anglès, sugarbag bee). 


Imatge: James Niland 

Una de les seves peculiaritats és que no tenen agulló. Malgrat l'absència d'agulló, saben defensar-se de possibles atacs, ruixant els agressors amb una barreja de cera, resina i fang.
Contribueixen excel·lentment a la pol·linització, especialment de determinades espècies d'orquídies, i les característiques de la seva mel són gairebé úniques.
Són de petita grandària i tenen una estructura social molt desenvolupada. Totes cooperen en la cura de les cries tenint diferents castes de reines, obreres (femelles infèrtils) i abellots. Per això són classificades com eusocials, és a dir, pertanyen al nivell més alt de l'organització de la socialitat.
La raresa més sobresortint d'aquesta espècie d'abella és que construeixen els seus ruscos capa per capa de manera circular i en espiral, podent arribar a tenir fins a 20 capes. El material utilitzat per a la seva construcció és una cera segregada per l'abella que barreja amb resina vegetal. Un cop construïdes les cel·les, hi regurgiten aliment i la reina hi dipositarà un ou.
No es coneix el motiu pel qual construeixen així els seus ruscos, tal vegada per a l'ús eficient de l'espai o simplement un comportament aleatori, però sí que s'ha demostrat que facilita la circulació d'aire entre les capes.


Imatge: Graham Wise 


Imatge: Simon Egan 


Imatge: Sugarbag Bees



Vídeo sobre aquestes peculiars abelles:



dimecres, 10 de novembre de 2021

La llagosta de colors

Poekilocerus pictus és una gran llagosta de colors vius que es troba al subcontinent indi.


Imatge: Haneesh K M. 

L'espècie s'alimenta de la planta verinosa Calotropis gigantea.
Les nimfes de l'espècie són conegudes per llançar un raig de líquid fins a més de 5 centímetres de distància quan se les agafa.
Amb un lleuger pessic al cap o a l'abdomen, la forma immadura a mig creixement expulsa un líquid per una obertura dorsal entre el primer i el segon segment abdominal. La descàrrega es dirigeix ​​cap a la zona pinçada i es pot repetir diverses vegades. El líquid és pàl·lid i lletós, ​​lleugerament viscós i de mal gust, i conté glicòsids cardíacs que l'insecte obté de la planta de la qual s'alimenta.
En l'adult, la secreció es produeix sota la tegmina i s'acumula com un munt de bombolles viscoses als costats del cos. 


Imatge: Aniruddha.Raste 


Imatge: Piruletas 

dimarts, 9 de novembre de 2021

La trista història de l'àrbre del Teneré


Imatge via "Sal & Roca

El desert del Teneré, a Níger, és la part de la Terra més exposada als rajos solars, segons la NASA
Al mig del desert, s'aixecava una acàcia coneguda com "l'arbre del Teneré". Solitària, s'alçava poc més de 3 metres del sòl i no hi havia cap arbre més en un radi de 400 km. Era el far vivent del Sàhara, un punt d'orientació per a caravanes de tuaregs i caminants del desert. Malgrat les condicions inhòspites del lloc, es trobava en molt bon estat, ja que les seves arrels s'endinsaven fins a 40 metres, alimentant-se d'un mantell freàtic.
L'explicació que no fos utilitzat com a llenya pels nòmades o aliment per als camells és simple; els caravaners el consideraven tabú des de segles enrere. No podia ser danyat, ja que marcava el lloc on hi havia un pou d'aigua i servia com a referència als qui s'endinsaven en el desert.


Imatge via "Sal & Roca


Imatge via "Sal & Roca

Ironies de la vida, el 1973 i després de sobreviure uns 300 anys, un conductor libi borratxo es va estavellar contra l'acàcia i la va derrocar. Sembla impossible xocar contra l'únic arbre en 400 km a la rodona, però no va ser l'únic accident d'aquest tipus, ja que en la dècada dels cinquanta, un camió militar havia trencat una de les seves principals branques. 
En el lloc exacte en el qual es trobava aquesta acàcia, es va aixecar una estructura metàl·lica per a homenatjar-la.



L'arbre, ja mort, va ser traslladat fins al museu nacional de Niamey i el van col·locar en un templet per a la seva conservació.



I així acaba la història d'aquest emblemàtic arbre.  

dijous, 4 de novembre de 2021

Els paisatges de Barry Hilton



Barry Hilton és un artista plàstic amb seu al nord d'Anglaterra.
La seva obra representa paisatges i els seus temes preferits són les terres ermes i les zones costaneres del nord-oest anglès amb els seus cels densos i canviants.
La seva obra és molt apreciada pels col·leccionistes d'art i acostuma a fer entre cinc i set exposicions individuals al Regne Unit a l'any.

Les seves pintures deixen una forta impressió en l'espectador; la utilització mesurada i efectista del color cobrint grans parts de la tela, els horitzons interminables, la presència aclaparadora dels cels, l'absència de personatges... Tot plegat configura un panorama sensorial en el qual l'espectador es veu inevitablement immers. 
https://www.barryhiltonart.co.uk/


Enllaços: