En les zones elevades de muntanya, a finals de primavera, les praderies es cobreixen de flors i es produeix un esclat de vida de diverses espècies vegetals adaptades a entorns freds y orejats.
En aquests indrets, es donen unes condicions especials que afecten la flora. Parlem d'alçades no superiors als 2.000 metres perquè, en zones molt elevades, disminueixen les possibilitats de trobar-hi vida vegetal prou variada.
La mel que es conrea en aquests paratges té un caràcter molt especial i és molt preuada pels consumidors exigents. Té un color que pot anar de l'ambre a l'ambre fosc amb tints vermellosos.
El seu gust és dolç, net i intens amb aromes marcadament florals i herbacis, de vegades amb lleugeres notes complementàries, de matisos àcids.
Ideal per amaniments freds i combina molt bé amb les pastes, els bolets i els formatges frescos com el mató.
La mel d'alta muntanya és rica en sals minerals de ferro i té propietats desinfectants de las vies urinàries, diurètiques i antireumàtiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.