La nit màgica

L’origen de la celebració de la Nit de Sant Joan és pagà (com la majoria de les festes tradicionals) i forma part del grup de festes solsticials. Com passa amb Nadal, la tradició es remunta a molt abans de la implantació de cristianisme. És un culte al sol i a l’allargament del dia. L'Església Catòlica fa coincidir la celebració amb la data de naixement de sant Joan Baptista, dos dies després del solstici d’estiu.
És coneguda també com a Nit de les Bruixes i se li atribueix un caràcter màgic. Es tracta d'una de les festes amb més arrelament arreu de Catalunya i es manifesta de diverses maneres, sempre amb el foc com a protagonista i coques de tota mena, vi dolç i cava.


Ball dels Fallaires d'Isil. Autor: Roc Garcia-Elias Cos

Aquest poema de Maria Dolors Pellicer ens regala una visió tendra, dolça i somiadora de la nit de Sant Joan:

La lluna de Sant Joan
és la Lluna riallera,
que va vestida de blanc
amb una capa de seda.
A les sabates porta ales
i flors a la cabellera,
venturetes que regala
en una nit fugissera.


Imatge: Vila de Torà

Enllaços:
Sant Joan a Descobrir
Sant Joan a la Viquipèdia