Gira-sols pintats

El gira-sol és una planta típica de l'estiu. Molts artistes pintors l'han representat en els seus quadres degut a la magnificència espectacular de les seves flors.



Vincent Van Gogh. Gerro amb 12 girasols (1889). Oli sobre tela. 91x72cm. Philadelphia Museum of Art.
Foto via: Philadelphia Museum of Art [Wikimedia Commons]


Gustav Klimt. Jardí amb girasols (1913). Oli sobre tela. 91x72cm. 110x110cm. Österreichischen Galerie Belvedere.
Foto via: Gustav-Klimt.com


Piet Mondrian. Natura morta amb gira-sol (1907). Oli sobre fusta. 54x57,2cm. Detroit Institute of Arts.
Foto via: WikiArt

Paul Gauguin. Dona caribenya amb gira-sols (1889). Oli sobre fusta. 64x54cm. Col·lecció privada.
Foto via: Gauguin Gallery


Claude Monet. Ram de gira-sols (1881). Oli sobre tela. 101x81.3cm. The Metropolitan Museum of Art.
Foto via: metmuseum.org

Egon Schiele. Gira-sols (1911). Aquarel·la sobre paper. 44,5x30,5cm. La Albertina.
Foto via: egon-schiele.com


Sobre els gira-sols: 
(Extracte de la Vikipèdia)

Poc exigent respecte al sòl, El gira-sol, es cultiva de manera intensiva en grans plantacions com a planta alimentària, i, sobretot, a Europa, per aprofitar-ne les llavors, que són olioses. Floreix a l'estiu, i a la tardor es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar-ne les llavors. A més, les fulles i les flors també s'utilitzen en medicina.

A Catalunya també se la coneix com sol coronat, corona de rei o mira-sol.
És una planta originària de d'Amèrica, especialment de Mèxic, el Perú i el sud dels Estats Units. Va ser introduïda a Europa durant el segle XVI. Des d'aleshores, el seu cultiu es va propagar ràpidament. La domesticació té el seu origen a l'est dels Estats Units, concretament la zona d'Arkansas i després es va estendre cap al sud.

El nom d'Heliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva del grec antic helios, que significa «sol», i anthos «flor», doncs «flor de sol», que és prou descriptiu per la seva aparença. La creença que és una planta que segueix el sol durant el seu recorregut diürn és un error, donat que només les gemmes tancades ho fan. En créixer les tiges es fan rígides i les flors adultes son fixes. Generalment s'orienten cap al llevant.