La neu ens ha visitat darrerament. A poc a poc, amb l'ajuda del sol, ha anat marxant.
Només queda neu al cim del Montsec que, com cada any, ens recorda que l'hivern és viu i que aquesta neu n'espera una altra.
A tapar-se i escalfar-se!
A la neu
A cada segon, respires;
trepitges l'aire feble del fred,
i el so gelat, és d'una veu que no recordes.
La neu del bosc, la toques;
blanqueja el paisatge nu,
i la promesa del teu cor, en una resposta la trobes.
Qui sap si les paraules hi tenen res a veure;
només sé dir-te sense misteris,
que no em perdré a la neu.
Marc Freixas
Mireu com en són de bonics els flocs de neu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.