Conversa entre un vell professor i un alumne

Ahir ens va arribar aquest compte. L'hem traduït i el publiquem perquè ens sembla un exemple bonic de què significa ser professor. De ben segur que tots podem recordar algun fet semblant. Amb aquest conte, recordem tantes mestres i professores o professors, l'actitud dels quals ens va deixar empremta.

Si per a corregir necessites humiliar, no saps ensenyar

Un jove li pregunta a un ancià:
- Es recorda de mi?
L'ancià li diu que no.
Llavors el jove li diu que va ser el seu alumne.
I el professor li pregunta:
- Què estàs fent, a què et dediques?
El jove li contesta:
- Bé, m'he convertit en Professor.
- Ah, que bé, com jo?
Va dir l'ancià.
- Doncs, sí. De fet, em vaig convertir en Professor perquè vostè em va inspirar, volia ser com vostè.
L'ancià, curiós, li pregunta al jove quin moment va ser el que el va inspirar per a ser Professor.
I el jove li explica això:
- Un dia, un amic meu, també estudiant, va arribar amb un rellotge nou, i vaig decidir que el volia per a mi i el vaig robar, li vaig prendre.
- Poc després, el meu amic es va adonar que no duia el rellotge i immediatament es va queixar al nostre professor, que era vostè. Llavors, vostè es va adreçar a la classe:
- El rellotge del seu company ha estat robat durant la classe d'avui.
- El que l'ha agafat, si us plau, que el retorni.
- Vaig callar i no el vaig retornar.
- Després vostè, va tancar la porta i ens va dir a tots que ens poséssim drets i que aniria d'un en un per a buscar en les nostres butxaques fins a trobar el rellotge. Però, ens va dir que tanquéssim els ulls, perquè el buscaria només si tots teníem els ulls tancats. Ho vam fer, i vostè va anar de butxaca en butxaca i, quan va arribar a mi, va trobar el rellotge i el va agafar.
- Vostè va continuar buscant les butxaques de tots, i quan va acabar, va dir:
- Obrin els ulls. Ja tenim el rellotge. 
- Vostè no em va dir res, i mai va esmentar l'episodi. Tampoc va dir mai qui va ser el que havia robat el rellotge. Aquest dia, vostè va salvar la meva dignitat per sempre.
- Va ser el dia més vergonyós de la meva vida. Però també va ser el dia que em vaig salvar de convertir-me en lladre, mala persona, etc. Vostè mai em va dir res, i encara que no em va renyar ni em va cridar l'atenció per a donar-me una lliçó moral, jo vaig rebre el missatge clarament.
- I gràcies a vostè vaig entendre que això és el que ha de fer un veritable educador.
- Es recorda d'aquest episodi, Professor?
I el Professor respon:
- Jo recordo la situació, el rellotge robat, que vaig buscar en tots, però no et recordava, perquè jo també vaig tancar els ulls mentre buscava.

Això és l'essència de la docència: Si per a corregir necessites humiliar; no saps ensenyar.