A l'àvia Clementina ens agrada la gastronomia en general i la cuina casolana en particular.
Avui ens decidim pel plat més desitjat pels petits (i grans) de la casa: les postres.
La Setmana Santa ens ofereix moltes i diverses receptes per llepar-se els dits.
A Catalunya tenim el tradicional tortell de Rams que lliura el padrí quan acaba la benedicció de les palmes i es menja després del dinar. Està farcit de massapà i es decora amb fruita confitada. La creença popular diu que atreu la bona sort i manté allunyades les malalties.
Els dolços de Pasqua catalans no solen ser molt lleugers: bunyols, rostes o torrades de Santa Teresa, però el més conegut és la Mona de Pasqua, el pastís tradicional decorat amb ous de xocolata, pollets i, últimament, personatges famosos. Tradicionalment, els padrins la regalaven a filloles i fillols, però la mengen tots. Originàriament, era un pastís decorat amb ous cuits, per la influència àrab, i s'anava a menjar al camp en família, acompanyant la carn a la brasa i els embotits. Avui dia, moltes Mones de Pasqua són veritables obres d'art.
En tot el territori espanyol els dolços típics d'aquestes dates són innombrables, destaquem les "torrijas", els "pestiños" amb mel, les "filloas", les "orejas", el "panquemao", els "borrachuelos", els "ochíos", les "aceitadas"... Vaja, que se'ns està fent la boca aigua.
Segur que tots hem fet servir alguna vegada l'expressió "miel sobre hojuelas"; les "hojuelas" amb mel són uns dolços tradicionals d'aquestes dates a Castilla-La Manxa. D'origen sefardita aquestes postres delicioses es fan amb pocs ingredients que tots tenim en les nostres cuines i en podeu trobar la recepta en aquest enllaç: Hojuelas con miel [Recetas de rechupete].
"Miel sobre hojuelas" és l'expressió que utilitzem per a dir d'una cosa bona, que encara és millor. En català diem "oli en un llum".
També et pot interessar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.