Qui no recorda a Popeye el marí? Mentre entretenia els més petits, els animava a menjar espinacs. Ens deixava bocabadats amb aquella força descomunal després de menjar la benaurada verdura.
Ens hem de traslladar als Estats Units dels anys trenta, després de la I Guerra Mundial, quan les anèmies per falta de ferro eren molt freqüents. El dibuixant Max Fleischer crea el personatge de Popeye i les autoritats sanitàries aprofiten l'avinentesa per a incentivar el consum d'espinacs, pel seu suposat alt contingut en ferro. Anys més tard es va descobrir que era un gran error, perquè en traduir l'estudi del científic alemany E. Von Wolf de 1870 sobre els espinacs es va col·locar malament la coma dels decimals de tal manera que la quantitat de ferro es va multiplicar per deu.
Ens hem de traslladar als Estats Units dels anys trenta, després de la I Guerra Mundial, quan les anèmies per falta de ferro eren molt freqüents. El dibuixant Max Fleischer crea el personatge de Popeye i les autoritats sanitàries aprofiten l'avinentesa per a incentivar el consum d'espinacs, pel seu suposat alt contingut en ferro. Anys més tard es va descobrir que era un gran error, perquè en traduir l'estudi del científic alemany E. Von Wolf de 1870 sobre els espinacs es va col·locar malament la coma dels decimals de tal manera que la quantitat de ferro es va multiplicar per deu.
Primera aparició de Popeye (Fragment de l'episodi pilot, el 1933)
Total, que no tenen tant de ferro com pretenia la campanya però sí molts altres minerals i vitamines, a més d'una baixa aportació calòrica. A més a més, són molt versàtils a la cuina.
Ja es conreaven fa més de dos mil·lennis en la zona de l'actual Iran i, en el segle IX, els sarraïns les van introduir a Itàlia i d'allí va passar a tota Europa.
Hem de tenir en compte que quan les cuinem, redueixen molt la seva grandària. No hem de cometre l'error de remullar-les, ja que, pel seu alt contingut en aigua, es posaran mústigues i s'estovaran. És millor rentar-les i assecar-les o centrifugar-les immediatament. Un altre error freqüent és passar-nos amb el temps de cocció; es recomana escaldar-les uns pocs segons perquè conservin el seu color i no perdin propietats. També es poden menjar crues, ja que es tracta d'una verdura digestiva, amb bon sabor i molta fibra; també, es poden saltar poc temps amb el foc alt i l'oli ben calent.
Però compte! No convé abusar-ne, pel fet que si es prenen en grans quantitats, dificulten l'absorció de calci pel seu contingut en oxalats.
Us proposem una variant dels coneguts espinacs amb panses i pinyons que podeu elaborar amb la mel i l'oli de l'àvia Clementina i que té molt bona pinta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.