El lladre de la mel

Venus i Cupido (1529). Lucas Cranach, el Vell. Oli sobre fusta. 81,3x54,6cm
National Gallery de Londres.

Aquesta pintura és una de les més conegudes i apreciades del pintor, gravador, empresari i polític alemany Lucas Cranach el Vell (Kronach, 1472 – Weimar, 1553).
És també, una de les obres més visitades de la National Gallery de Londres.

L'escena mostra Cupido amb un rusc a la ma, queixant-se a la seva mare Venus de les picades de les abelles. Cupido intenta robar la mel del niu d'abelles i la deessa de l'amor, li explica que "no hi ha dolçor sense dolor". El mateix Cupido, essent petit i bufó, causa ferides doloroses als humans amb les seves fletxes de l'amor.

Inspirat en un antic poema bucòlic de Teòcrit de Siracusa, titulat “El lladre de la mel”, Cranach el Vell contraposa la naturalesa salvatge del bosc amb la civilització de la vida domèstica i ens brinda una senzilla lliçó moral. El robatori de Cupido és castigat amb el dolor de les picades. La nuesa de Cupido ens recorda la vulnerabilitat de la humanitat i la seva condició mortal. Com a Luterà, Cranach creia en la idea que l'absolució de Déu no podia ser comprada amb els diners. El plaer té un preu i la salvació ve només a través de la fe en Déu.

Nosaltres, per si de cas, ens protegim adequadament quan retirem la mel de les arnes i procurem no molestar les abelles amb les nostres manipulacions.