Ivan Pàvlov

Imatge: Wimedia Commons

Ivan Petrovich Pàvlov (14 setembre 1849, Riazan - 27 febrer 1936, Sant Petersburg).

Va ser un fisiòleg rus guanyador del Premi Nobel en 1904 per les seves recerques sobre el funcionament de les glàndules digestives. Va treballar de forma experimental i controlada amb gossos. Els seus estudis es van centrar en el que ell mateix va denominar "secrecions psíquiques" com les produïdes per les glàndules salivals sense l'estimulació directa de l'aliment en la boca.

Pavlov va notar que quan un gos escoltava les passes de la persona que habitualment l'alimentava, començava a salivar abans de rebre el menjar; a més, si les trepitjades eren d'un desconegut, el gos no salivava.

Aquestes observacions el van inspirar per dur a terme nombrosos estudis que van ser la base del Condicionament Clàssic. https://ca.wikipedia.org/wiki/Condicionament_cl%C3%A0ssic que demostrava que les conductes venen determinades per estímuls i que, quan els estímuls canvien, els éssers vius, són capaços de modificar les conductes, d'aprendre estratègies noves per sobreviure.

La investigació de Pavlov sobre la fisiologia de la digestió va obrir la porta al coneixement dels reflexos condicionats i a l'estudi de tota l'activitat psíquica de manera objectiva, en lloc de recórrer a mètodes subjectius com fins llavors s'havia fet. Pavlov va fer possible la investigació experimental de les complexes interrelacions entre un organisme i el seu entorn.



Ivan Pàvlov a la Viquipèdia