La mel d'abella és un aliment consumit per l'ésser humà pràcticament des de l'aparició d'aquest sobre la terra.
A la Cova de l'Aranya (Bicorb, Valencia), hi ha unes pintures rupestres de fa uns 7.000 anys que representen una figura humana recol·lectant mel.
Reproducció d'una pintura rupestre de la Cova de l'Aranya representant una figura humana que recol·lecta mel.
Imatge: Achillea
La mel d'abella és un producte que les abelles produeixen a partir de la transformació del nèctar de les flors. És usat com a aliment en el rusc. En la seva producció només intervenen les petites abelles que la processen barrejant-la amb un enzim que està present en la saliva de les abelles. Aquest enzim, evita la descomposició de la mel i n'afavoreix la conservació. Posteriorment, és emmagatzemada dins el rusc en unes condicions de temperatura i d'humitat ideals. A més, l'alt contingut en sucres i l'elevada acidesa de la mel, fan que sigui invulnerable als microorganismes que fan malbé els altres aliments. No resulta doncs estrany que l'home hagi utilitzat la mel com a aliment al llarg de tota la seva història. És un aliment altament energètic, amb moltes propietats medicinals i sense data de caducitat, tal com ho demostra la troballa de recipients de mel en perfecte estat durant excavacions realitzades en antigues tombes egípcies de fa uns 4.000 anys.
Així, doncs, no cal patir per la mel que conservem a casa. Si és mel natural com la de l'Àvia Clementina, sense refinar i envasada en fred, en pot de vidre, la nostra mel es mantindrà tota la vida sense perdre cap de les seves propietats.
Vegeu també:
El nèctar dels déus
Enllaços d'interès:
Los egipcios y la miel
Las pinturas prehistóricas de las Cuevas de la Araña (Valencia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.