Tal dia com avui del 585 a. de C. va haver-hi un eclipsi que havia estat previst per aquest gran filòsof, matemàtic, geòmetra, físic i legislador grec. El fet té una gran importància perquè va esdevenir una de les dates cardinals que han facilitat el càlcul d'altres dates històriques.
Imtage: NASA [Wikimedia Commons]
Un eclipsi solar té lloc quan veiem des de la terra que la lluna oculta al sol. Perquè això succeeixi el sol, la lluna i la terra han d'estar alineats, coincidint amb la lluna nova. Els eclipsis poden ser totals, si s'oculta la llum solar totalment; anulars, quan es tapa el centre del sol deixant un cercle lluminós; i parcials, si només es tapa una part del sol.
Cal tenir sempre en compte que mirar directament al Sol pot provocar danys permanents en els ulls o ceguesa, així que per a observar un eclipsi solar s'utilitzen proteccions oculars especials o tècniques de visió indirecta.
Normalment, no podem mirar al sol gaire estona perquè no aguantem la intensitat de la llum; quan es produeix un eclipsi, aquesta intensitat disminueix i podem aguantar la mirada, però els nostres ulls segueixen rebent directament res radiacions solars que són perjudicials i poden arribar a desembocar en una ceguera permanent.
El nostre personatge d'avui (com dèiem a l'inici d'aquest article) és Tales de Milet, considerat un dels Set Savis de Grècia.
En àmbits científics s'accepta que va introduir el pensament deductiu aplicat a la geometria i se li atribueixen dos teoremes geomètrics que porten el seu nom.
Imtage: Ernst Wallis et al [Wikimedia Commons]
L'anècdota més coneguda de Tales és aquella que ens refereix Heròdot segons la qual, Tales va predir als jònics l'any en què succeiria un eclipsi solar (el 2005 es va poder saber que aquesta predicció havia estat possible gràcies al coneixement Tales sobre un cicle d'eclipsis babilònic). L'eclipsi va ocórrer enmig d'una batalla, la qual cosa va portar als contendents a detenir-se i a avançar un acord de pau, per temor que l'esdeveniment hagués estat un advertiment causat per alguna intervenció divina.
També és popular el que relata Plató, per boca de Sòcrates, en el seu diàleg Teetet (174 a. de C.) segons el qual, en caure Tales en un pou mentre mirava el moviment de les estrelles, una pagesa tràcia se'n reia mentre el filòsof s'excusava dient que "tenia ànsies de conèixer les coses del cel però que el que estava... just als seus peus se li escapava".
Molt instructiu i interessant!
ResponElimina