La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimecres, 1 de juny de 2022

LES CARTILLES DE RACIONAMENT

L'any 1952 se suprimien a Espanya les cartilles de racionament. Després de la Guerra Civil, Espanya estava sumida en la misèria; al maig del 39, el règim franquista va fixar un sistema per a controlar tot el proveïment d'aliments.

Al principi eren unes targetes familiars amb cupons, però l'any 43 van passar a ser individuals. La premsa s'encarregava de publicar la ració diària de cada producte i els llocs on es podia adquirir. A cada persona se li assignava una botiga per a comprar i una quantitat que variava depenent de la setmana o el mes. 


Imatge: Falconaumanni 

Les cartilles de racionament eren molt detallades. Fins i tot, en aquells temps de postguerra, de tanta necessitat, hi havia desigualtat: cartilles de primera, de segona i de tercera categoria, depenent del nivell social, treball del cap de família i estat de salut. Per exemple, un home adult podia tenir les racions completes d'aliments, però una dona adulta i les persones majors de 60 anys només podien accedir al 80% de la ració, i els menors de 14, al 60%.

En les cartilles, s'incloïen aliments com el pa negre (el blanc era un article de luxe), les patates, l'arròs, l'oli, els cigrons, el bacallà, els moniatos, la cansalada, la llet i la carn. A més d'articles de primera necessitat que incloïen el sabó i el tabac, molt de tant en tant, es trobaven meravelles com el cafè, el codonyat o la xocolata. El sistema no era perfecte, ni de bon tros, ja que amb prou feines hi havia varietat d'aliments, la carn i la llet brillaven per la seva absència moltes setmanes, hi havia productes en mal estat i les quantitats eren petites. El subministrament el designava la Comissaria General de Proveïments i era impossible adquirir legalment qualsevol aliment no controlat pel racionament.

Calia comptar amb el permís de les autoritats per a fer la matança. Si feies pa a casa i els agents de la fiscalia se'n assabentaven, te'l decomissaven. El menjar era insuficient i calia buscar-se la vida. Les patates "a lo pobre" o a l'avió (simples patates cuites amb llorer i una miqueta de colorant marca "El avión"), la llet aigualida, els guisats de castanyes i glans, la xicoira en lloc del cafè... I, amb molta sort, verdures, cansalada, arengades o bacallà, que en aquells temps eren aliments relativament assequibles, però gairebé inaccessibles.

Per tot això, les classes menys afavorides s'arriscaven, per a poder alimentar-se d'alguna cosa més que del que imposava l'estat, a vendre i comprar productes fora del circuit legal, iniciant-se l'estraperlo. Els productors agrícoles van començar a reservar part dels seus recursos per a vendre'ls després de manera clandestina, arribant a convertir-se en un mercat paral·lel on trobar pa blanc, carn, ous...

Des de l'àvia Clementina, hem recordat un passatge gris de la nostra història menys amable que desapareixia, per aquestes dates, ara fa 70 anys. Esperem que no torni a repetir-se i tothom hagi pres nota dels errors passats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar.