Conta la història que, envaït per la mala herba, al pati del Departament d'Obres de la catedral de Florència, hi havia un gegantesc bloc de marbre de Carrara al qual els picapedrers anomenaven "el gegant". Mesurava més de 5 m d'alt i diversos escultors havien intentat treure alguna cosa d'ell sense aconseguir-ho; Agostino di Duccio havia arribat a fer-li un gran forat, deixant la peça pràcticament inutilitzada.
Durant mesos, un jove Michelangelo Buonarroti, va donar voltes al voltant del bloc mirant-lo. En els seus escrits, l'artista parlava de la relació que establia amb el marbre des de la pedrera i comentava que la figura ja era aquí i ell la feia sortir o simplement l'alliberava. El 13 de setembre de 1501, per encàrrec de l'Òpera del Duomo, Michelangelo va començar a esculpir el David.
Al cap de poques setmanes de començar el treball, l'escultor va demanar que s'aixequés un mur al voltant del bloc creant una gran curiositat. L'obra va ser esculpida amb cisell i va ser dissenyada perquè s'admirés des de qualsevol punt en contraposició a la manera medieval que dissenyava les escultures per a ser vistes només de front.
Michelangelo va treballar en el David més de dos anys i quan va acabar va deixar a tothom sorprès, reacció que dura fins avui en dia quan s'observa a aquest gran colós.
Magnífic! Podria passar horas contemplant lo
ResponElimina