El ruc català o guarà forma part de la iconografia de la cultura catalana.
És una raça autòctona d'ase, els orígens del qual es perden en el temps. Hi ha referències escrites en textos romans de Marcus Terentius Varro i de Plini el Vell en els quals ja es pressuposa la seva existència i comercialització a l'actual Osona (en temps dels romans, Ausetània).
La raça va anar estenent-se posteriorment per tota Catalunya. Actualment, n'existeixen poc més de 500 exemplars a tot el món (n'hi havia arribat a haver uns 50.000). S'estan fent esforços per a la recuperació d'aquesta raça tan representativa de la vida rural catalana.
És molt robust, de mida gran i de pelatge negre o marró fosc, cap gran amb unes característiques taques blanques als ulls i al musell. També es diu que és molt tossut. És la raça d'ase més corpulenta de totes. Fort i resistent, era utilitzat en l'agricultura per a llaurar els camps i com a mitjà de transport.
El guarà ha estat l'origen de l'ase mallorquí i dels rucs nord-americans, entre d'altres.
---
Més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.