El seu nom ve del llatí ianuarius i fa referència, molt probablement, al déu romà Janus que era l'esperit animista protector de les portes (januae) i dels arcs (jani). Per això simbolitza l'entrada a un any nou i alhora el comiat de l'any anterior. És un dels déus romans que no té equivalent en la mitologia grega.
Janus es representava amb dues cares, mirant cap a ambdós costats del seu perfil; una mirada al passat i una mirada al futur.
Bust del déu Janus. Museu del Vaticà, Ciutat del Vaticà.
La seva imatge se situava a les portes de tal manera que, quan s'entrava, es veia el rostre de benvinguda que s'anomenava Janus Patulsius. A l'altre costat de la porta, el de la sortida, hi havia la cara oposada i s'anomenava Janus Clusivius (clusivius). D'aquesta manera es representava la doble funcionalitat del déu.
També era considerat benefactor en els canvis i les transicions, per exemple, en el creixement dels joves cap a la vida adulta. Era invocat en els inicis dels temps de collita i plantació, així com en els matrimonis, defuncions i altres inicis. Va representar el terme mitjà entre la barbàrie i la civilització i entre l'espai rural i l'espai urbà.
En un sentit més ampli, era considerat protector de l'univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.