Poques vegades, l'expressió "fer mans i mànigues" podrà ser utilitzada en un context més adient.
Quan la necessitat apreta, les famílies es veuen empeses a recorrer a l'enginy per tal de reduir la despesa i, en moments així, el reciclatge i la reutilització s'imposen per la força de la necessitat.
Les dones de l'època van demostrar una gran creatividad i molta imaginació. Un dels exemples més colpidors d'aquest enginy el trobem en la confecció de vestits casolans a partir dels sacs de cotó que feien servir els distribuïdors de farina. Eren el material perfecte per a satisfer les seves necessitats de vestimenta sense haver d'invertir diners en la compra de teles.
Quan els fabricants es van adonar del destí dels sacs de farina, van començar a decorar els sacs amb diferents estampats de diversos colors i dissenys.
Alguns incloïen patrons de costura per fabricar peluixos i diversos accessoris domèstics.
La marca del fabricant era serigrafiada amb tinta rentable. Alguns fabricants van incloure consells i instruccions en els mateixos sacs, en tinta rentable, per tal que, un cop confeccionat el vestit, no en quedés rastre.
Es creu que mes de tres milions y mig de dones i criatures es van vestir amb models confeccionats amb sacs de farina.
Quan els Estats Units van entrar en la segona guerra mundial, el cotó va haver de fer-se servir per confeccionar els uniformes dels soldats i la farina va començar a ser empaquetada en bosses de paper tal com es fa actualment.
Fonts:
Kindness Blog
Little Things
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.