La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimarts, 4 d’octubre de 2022

EL CALENDARI GREGORIÀ



Papa Gregori XIII / Any de la Restitució 1582.
Encunyat el 1582 per celebrar la creació del nou calendari gregorià.
 

Tal dia com avui de l'any 1.582, a Roma, el papa Gregori XIII imposa el calendari gregorià en substitució del calendari julià. La nit del dijous 4 d'octubre va donar pas al divendres 15 d'octubre.

En l'antiguitat, el sol i la lluna regulaven el decurs de la vida quotidiana com la recol·lecció, la caça i fins i tot el descans. Les primeres civilitzacions van introduir maneres més sofisticades per a mesurar el temps: els calendaris (musulmà, persa, hel·lènic, egipci, maia, romà...).

L'any 46 aC, l'emperador Juli Cèsar va proclamar el calendari julià substituint el calendari egipci, convertint-lo en el calendari comú a tot l'Imperi Romà i a gran part d'Europa i més tard, a Amèrica, fins que Gregori XIII va ordenar que els països catòlics es regissin pel calendari gregorià que, actualment, gairebé tots els països del món segueixen. Per a fer el canvi es van triar unes dates en les quals hi havia poques festivitats i es va introduir de manera gradual al voltant del món. Va haver-hi molts països que van trigar a instaurar-lo com per exemple Anglaterra, que no ho va fer fins al 1792. Encara avui, algunes esglésies ortodoxes computen els dies de l'any basant-se en el calendari julià.

El calendari gregorià es basava en un document de la Universitat de Salamanca que estimava que un any tròpic (any solar) durava 365,242189 dies. La seva implantació va suposar que aquest any desapareguessin deu dies per a compensar les diferències que generava la transició des del calendari julià.

El calendari gregorià no té any zero, comença l'any u, a partir del naixement de Jesucrist, i contempla un any de traspàs de cada quatre. El temps que triga la Terra a donar la volta al Sol és de 365 dies, 5 hores, 48 minuts i 46 segons; el temps sobrant es va acumulant i, cada tres anys, conformen un dia: el 29 de febrer.

És 26 segons més llarg que l'any astronòmic, suposant un dia de diferència cada 3.323 anys, és a dir, que l'any 4.000 i 8.000 no seran de traspàs per a esmenar-ho.

El calendari gregorià va mitigar el desfasament que tenia el julià amb les estacions de l'any que, ara, sempre coincideixen amb els mateixos mesos.

I aquesta és la història, el perquè i les curiositats del calendari gregorià.

---

Primer full de la Butlla Papal "Inter Gravissimas" de Gregori XIII que estableix la Reforma del Calendari Gregorià. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar.