L'abella africanitzada és un híbrid entre l'abella de la mel (Apis mellifera) i una subespècie que habita al centre i l'oest d'Àfrica (Apis mellifera scutellata).
L'origen d'aquest creuament l'hem de cercar a Brazil, l'any 1956. La idea inicial era la d'augmentar la producció de mel aprofitant determinades característiques de l'abella africana que li permeten viure en zones tropicals, sense periode d'hivernació.
Les abelles africanes van ser exportades a Brazil amb la intenció de fer creuaments controlats amb les abelles europees però alguns exemplars van escapar i es van ceuar amb abelles de la zona.
Imatge: Sajjad Fazel
L'abella africanitzada gairebé no es dierencia de l'abella de la mel europea, només els experts poden distingir-les a partir de determinats mesuraments en la seva estructura corporal.
La seva capacitat d'adaptació ha fet que s'extengui per tota l'Amèrica del sud fins al sud dels Estats Units.
L'abella assassina
L'inconvenient més gran que presenta aquesta abella africanitzada és la seva agressivitat. Els exemplars provinents d'aquest creuament mostren una sensibilitat 10 vegades superior a la de l'abella europea davant la percepció de perill. Reaccionen immediatament a qualsevol acció que elles puguin percebre com un risc i ataquen. La seva picada no és gaire diferent de la de l'abella europea, però si que ho és el nombre d'exemplars que es llancen a l'atac. Quan un exemplar té sensació de perill, ho transmet a través de les feromones i es disposa a atacar, la resta d'individus que es troben a prop reaccionen de la mateixa manera. El nombre d'abelles atacants és, de mitjana, 10 vegades superior al de les abelles europees. S'han donat casos d'atacs d'eixams sencers. Els atacs de les abelles africanitzades han provocat centenars de morts tant d'humans com d'animals.
Aquest comportament li ha valgut el mal nom d'abella assassina.
Per fugir d'un d'aquests atacs, es recomana córrer en ziga zaga i protegir-se en un edifici o en un cotxe. Aquestes abelles poden arribar a seguir la seva víctima fins a una distància de 900m.
Aquest és un exemple més de les nefastes conseqüències de la intervenció humana en la natura. Aquestes, abelles, malgrat produir mel, no són útils per a l'apicultura per la dificultat d'interacció amb l'apicultor.
Més informació:
Wikipedia (en castellà)
Encyclopedia Smithsonian (en anglès)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.