Santa Llúcia (1521). Domenico di Pace Beccafumi. Oli sobre fusta. Pinacoteca Nazionale di Siena. [Wikimedia Commons]
La nit de Santa Llúcia (cada 13 de desembre) és la nit més llarga de l'any segons l'antic calendari julià, coincidint amb el solstici d'hivern.
La tradició ha marcat aquesta data com la de l'inici de les festes nadalenques i, per viles i pobles de les nostres terres, s'obren multitud de fires en les quals podem trobar tota mena d'objectes i complements per la decoració de les nostres llars, des de figuretes de pessebre, fins a llumets de colors o espelmes decorades.
Santa Llúcia (Llúcia de Siracusa, nascuda pels volts de l'any 300 de l'era cristiana) fou una jove de Siracusa que, denunciada pel seu pretendent no cristià, va ser jutjada per un tribunal romà. En negar-se a abraçar la religió imperial, fou condemnada a mort per decapitació, després de patir diverses tortures.
La vida de Santa Llúcia està impregnada de llegenda. El nom, romà de Llúcia, força popular en aquells temps, està relacionat amb la paraula llatina "lucem", que vol dir llum.
Probablement, l'origen del nom i el fet que un dels suplicis que va patir fou l'extracció dels ulls, va fer que fos adoptada per determinats gremis com a patrona de molts oficis relacionats amb la vista. Modistes, puntaires, cosidores, perruquers, afiladors, etc. i també oculistes i oftalmòlegs, o escriptors, fotògrafs, dissenyadors gràfics, informàtics... Sense oblidar els cecs.
Santa Llúcia és representada per la iconografia popular, portant un plat amb els seus dos ulls.
Santa Llúcia (1620). Fabritio Santafede. Oli sobre tela. Pio Monte della Misericordia. [Wikimedia Commons]
Santa Llúcia (1636). Francisco de Zurbaran. Oli sobre tela. Musée des Beaux-Arts de Chartres. [Wikiart]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.