A l'Àvia Clementina ens agrada consumir aliments de temporada. Avui parlarem d'una fruita que es recol·lecta des de finals de setembre fins a febrer, molt conreada a les nostres terres: el codony.
De polpa dura i molt aromàtica, el fruit del codonyer, té un color groc-daurat molt brillant quan està madur.
A l'hora de comprar-los ens hem de fixar en la pell que ha de ser ben groga i estar intacta. Els de pell verda no estan madurs (podem tenir-los a casa a temperatura ambient fins que madurin); els que tenen taques estan massa madurs (s'han de cuinar immediatament).
Quan estan al punt, es poden conservar de dos a tres mesos en el frigorífic, embolicats per separat en paper.
És una fruita amb poc contingut en sucres i amb una quantitat discreta de vitamina C i alt contingut en potassi.
Les seves propietats saludables es deuen a la seva abundant fibra (pectina i mucílags) i tanins (propietat astringent). Afavoreix l'eliminació de l'àcid úric i l'absorció del ferro dels aliments, l'activitat muscular i la resistència a les infeccions.
El codony és molt dur, astringent i agre i no és habitual menjar-lo cru. S'utilitza confitat o bé per a fer melmelada i púding. També rostit, un cop pelat. És molt popular coure'l amb sucre, el conegut codonyat, que es consumeix amb nous o acompanyat de formatge.
A l'hora de comprar-los ens hem de fixar en la pell que ha de ser ben groga i estar intacta. Els de pell verda no estan madurs (podem tenir-los a casa a temperatura ambient fins que madurin); els que tenen taques estan massa madurs (s'han de cuinar immediatament).
Quan estan al punt, es poden conservar de dos a tres mesos en el frigorífic, embolicats per separat en paper.
És una fruita amb poc contingut en sucres i amb una quantitat discreta de vitamina C i alt contingut en potassi.
Les seves propietats saludables es deuen a la seva abundant fibra (pectina i mucílags) i tanins (propietat astringent). Afavoreix l'eliminació de l'àcid úric i l'absorció del ferro dels aliments, l'activitat muscular i la resistència a les infeccions.
El codony és molt dur, astringent i agre i no és habitual menjar-lo cru. S'utilitza confitat o bé per a fer melmelada i púding. També rostit, un cop pelat. És molt popular coure'l amb sucre, el conegut codonyat, que es consumeix amb nous o acompanyat de formatge.
Com a curiositat, en l'antiga Grècia, els codonyers estaven consagrats a Afrodita i eren el símbol de l'amor i la fecunditat; era costum que els jovençans el mengessin un abans d'entrar a l'habitació nupcial. Els romans, segons el llibre de cuina de Marcus Gavius Apicius https://ca.wikipedia.org/wiki/Marc_Gavi_Apici, el guisaven amb mel i també el combinaven amb porros.
Enllaços amb receptes de codonyat:
- Codonyat. La recepta tradicional [CatalunyaCuina]
- Recetas de Membrillo con Miel [Membrillo.com]
- 6 receptes amb codony [Cuina.cat]
També en aquest bloc:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.