Imatge: Marta.uoc
L'ofici de trementinaire va ser exclusiu de les dones de la Vall de La Vansa i Tuixent, a l'Alt Urgell. Es va desenvolupar durant els segles XIX i XX.
Les trementinaires es dedicaven a recórrer les muntanyes cercant herbes guaridores i altres productes naturals amb els quals feien ungüents i remeis casolans que després venien a pobles i viles. Pertanyien a les famílies més pobres i aquesta activitat les ajudava a aportar diners a l'economia domèstica en una època en la qual els intercanvis monetaris eren escassos. D'aquesta manera les famílies podien pagar deutes, préstecs, pagaments per a reduir el servei militar, dots... Alhora, les trementinaires, aconseguien recursos que no eren fàcils de trobar fora de les muntanyes.
Es dedicaven a viatjar per tota Catalunya, prefixant itineraris, per a vendre la trementina, herbes per a remeis, tè de roca, bolets secs, oli d'avet i ginebre... encara que la trementina era el seu producte principal i el que dóna nom a l'ofici.
Imatge: Museu de les trementinaires
La trementina era una substància molt valorada, s'usava per a desinfectar ferides de persones i animals. No portaven el producte fet, sinó que compraven els ingredients necessaris en les drogueries dels pobles pels quals passaven, preparant la pomada que necessitaven sense necessitat de traginar quilos d'ungüent durant tot el trajecte.
Les Trementinaires eren fàcils de reconèixer a simple vista pels fardells on guardaven la mercaderia, així com les llaunes on portaven els olis, una falç petita per a tallar les herbes i una petita romana per a pesar els productes.
Viatjaven a peu per parelles. La parella estava formada per dues dones, una major i una altra més jove, normalment de la mateixa família. La més gran transmetia a l'aprenenta el seu coneixement sobre les plantes i la trementina, les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Solien fer dos viatges per any i s'allotjaven en cases particulars a canvi d'herbes i remeis. Els itineraris incloïen les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, la Cerdanya, l'Urgell, l'Anoia, el Bages, Osona, el Vallès, el Barcelonès, la Selva, el Gironès, l'Alt i el Baix Empordà i la Garrotxa, encara que també van arribar fins a l'Aran, el sud de França, Tarragona i Aragó.
L'últim viatge documentat d'una trementinaire el va fer Sofia Montaner i Arnau, amb setanta-tres anys, el 1984.
Imatge: Marta.uoc
El desembre de 1998, com a homenatge a aquestes dones i per a entendre les transformacions econòmiques, culturals i socials de la vall de La Vansa, es va inaugurar a Tuixent el Museu de les Trementinaires.
Per als amants de la lectura us recomanem Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí Martínez.
Camins de l'Eix - Alt Urgell - Trementinaires
Vídeo d'El 9 Nou
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.