L'albergínia és una planta de fruit comestible. Es tenen dades del seu cultiu des d'abans del 2000 aC i se situa el seu origen en el sud-est asiàtic. Va entrar a Europa durant l'edat mitjana per l'Espanya musulmana i el seu cultiu es va estendre pels països càlids del Mediterrani.
Imatge: Pastorius
Durant molt de temps es va utilitzar com a element decoratiu i exòtic, no com a aliment, perquè tenia mala fama a causa del desconeixement del tractament culinari i per utilitzar espècies no comestibles que causaven problemes digestius.
El Cançoner de Baena del segle XV és el primer document en llengua castellana on se citen els seus usos i virtuts.
És de pell llisa, brillant i de diversos colors segons la varietat. La més coneguda és de color morat-negre, però n'hi ha de blanques, porpra, negres, grogues, vermelles i ratllades. La seva polpa és consistent, de textura esponjosa i color blanc, presentant petites llavors grogues.
S'ha de conservar en un lloc refrigerat i consumir-se aviat. No resisteix més de deu dies, passats els quals, desenvolupa unes taques marrons i amargueja.
No s'ha de menjar crua, sempre cuinada. Rostida i saltada (però no bullida) té un sabor molt agradable. És un producte molt apreciat per diferents cultures, i molts països tenen un plat típic elaborat a partir de les albergínies. A Espanya comptem amb l'alboronia, la samfaina, l'escalivada, el pisto... A Itàlia la caponata i la parmigiana; a Grècia la musaca; a Turquia l'imam bayildi...
El principal producte de l'àvia Clementina és la mel i no podem deixar passar l'ocasió de proposar-vos una recepta d'albergínies amb mel a l'estil cordovès.
Necessitarem:
- 2 albergínies
- 250 ml d'aigua amb gas (imprescindible per a canviar la textura de les albergínies i aconseguir un plat cruixent)
- Farina
- Mel i sal al gust
- 150 ml d'oli d'oliva verge extra de l'àvia Clementina
Tallarem les albergínies en forma de bastó. Les ficarem en aigua amb sal i els donarem un parell de voltes per a llevar-los l'amargor. A continuació les traurem i les posarem en l'aigua carbonatada durant uns 30 o 40 minuts. Passat el temps les escorrerem i passarem per farina. Les sacsejarem bé perquè només tinguin una capa fina de farina i fregirem en abundant oli molt calent en petites tandes perquè no baixi la temperatura.
Un cop daurades no necessiten ser escorregudes, les emplatarem directament, regant-les amb un rajolí de mel de l'àvia Clementina, o bé deixarem la mel en un recipient al costat perquè cada comensal se serveixi la quantitat que desitgi.
És molt important fregir en l'últim moment perquè arribin en excel·lent estat a la taula.
Que aprofiti!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.