La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimarts, 30 d’agost de 2022

ELS MINAIRONS


Imatge: visitandorra 

Lleida és terra de tradicions, folklore i llegendes. Són moltes les llegendes que tenen éssers mitològics com a protagonistes i, una d'elles, és la dels minairons.

Es creu que els minairons o menairons neixen de l'herba menaironera, també anomenada herba de Sant Joan. Hi havia coves profundes en les quals creixia aquesta herba i estaven custodiades per gegants i dracs que només els deixaven passar en el moment exacte de la mitjanit de Sant Joan. No se sap si aquests éssers fantàstics naixien de les llavors de la planta o eren ells les pròpies llavors, però sí que queda clar que són diminuts, molt treballadors i entremaliats. Aquests éssers són presents en la mitologia pirinenca des de Catalunya fins al País Basc (mamurrak, patuek, zaingorriak...).

Porten una gorreta vermella i molts d'ells llueixen barba, encara que també es diu que no es coneix el seu aspecte a causa de la seva minúscula grandària. Es mouen habitualment en grup i es poden agafar la nit de Sant Joan, quan brilla la lluna vella, de l'herba de Sant Joan o per les muntanyes.

Es deia que algunes cases que s'havien enriquit molt comptaven amb un canut d'agulles de cosir ple de minairons. Eren tan petits que n'hi podia haver milers. En obrir el canut, els minairons sortien i deien: "què farem?, què direm?" i si la persona que l'havia obert no els manava fer algun treball abans que ho diguessin tres vegades el mataven escanyant-lo, però si els manava alguna cosa, el que fos, ho feien ràpidament i era llavors quan se'ls podia ordenar tornar al canó. Si passava molt de temps sense que se'ls manés fer alguna cosa emmalaltien i morien.

Conten que les pedres de les tarteres de les muntanyes les havien creat els minairons.
Es diu que un mosso de Borda del Feu (una masia de la Guàrdia d’Ares)
, després que el seu amo, li manés recollir el canut amb la prohibició expressa d'obrir-lo, mort de curiositat, no va poder resistir-se a obrir el canó enmig de la muntanya; sense saber què demanar-los, els va fer reunir totes les pedres dels voltants en un punt concret. D'aquesta manera es va formar "Lo tarter dels minairons".


Imatge: Bloc d'en Francesc Puigcarbó

---

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar.