La seva producció (després d'una primera etapa) era principalment religiosa. Escandalitzava de tant en tant amb les seves obres i sovint eren rebutjades pels seus clients a causa d'un gran realisme dels personatges (Naturalisme primerenc) i del fet que triava els seus models entre les persones de més baixa condició: prostitutes, captaires... Posava molta cura al realisme de les figures i es negava a corregir les imperfeccions dels seus models.
L'artista capta perfectament la força psicològica dels personatges que pinta, ressaltant els seus rostres amb una intensa llum i embolicant els fons en tenebres. Va prendre com a base el Manierisme per a crear una nova forma de Naturalisme combinant figures tancades en l'observació dramàtica dels objectes fent un ús brillant del clarobscur. Va exercir una gran influència en els seus contemporanis (Rembrandt, Rubens o Poussin) i en tot l'art posterior (Velázquez).
Caravaggio va ser un pintor revolucionari i provocador, una persona inquieta de caràcter baralladís, un home turmentat, la vida del qual transcorria entre la pintura i les baralles. Embolicat sempre en escàndols, va gaudir dels baixos fons de Roma declarant-se obertament bisexual. En 1606 va matar a un home en una batussa, per la qual cosa va fugir de Roma a Nàpols i es va veure embolicat en altres dues baralles un parell d'anys més tard. A causa d'això la seva carrera va decaure i això el va fer caure en una depressió que posaria fi a la seva vida dos anys després.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.