La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dimecres, 16 de novembre de 2022

EL DIP


Quan parlem de mitologia catalana, no podem passar per alt al dip ("llop" en àrab), una espècie de gos vampiresc, malvat i pelut, un emissari del dimoni.

Ens traslladem fins a la localitat de Pratdip (Baix Camp) a la província de Tarragona, bressol del mite d'un gos fosc que s'alimenta de sang.

La llegenda es remunta al segle XVI, quan aquests cans rondaven de nit atacant i xuclant la sang del bestiar i també de les persones, especialment borratxos, que eren els qui caminaven pels carrers a hores intempestives i que, l'endemà apareixien completament dessagnades.

Segons el mite, els dips eren uns gossos de petita grandària, negres i peluts, amb una cua llarga i dreta que ranquejaven d'una pota pel que se'ls representava coixos o mancats d'una pota davantera i que només sortien de nit. En realitat mai se'ls va veure i es creu que només pretenia espantar els borratxos del poble, encara que aquest mite tenia molta força i ha continuat generació rere generació.

Es conserven testimoniatges artístics com el retaule renaixentista de l'ermita de Santa Marina del 1602 i per descomptat, el mateix escut oficial del poble que té representat un dip amb una de les seves potes aixecada simbolitzant la coixesa.


Escut de Pratdip

El 1937, moltes poblacions es van veure en la necessitat d'emetre els seus propis bitllets i els de Pratdip mostraven la imatge d'un dip, i també apareixien en l'escut del segell tampó que portaven els bitllets.

Joan Perucho es va inspirar en aquest ésser per a escriure la seva novel·la "Les històries naturals" (1960) en la qual relata la història d'Onofre de Dip, un vampir que pot transformar-se en molts animals. La part central de l'obra transcorre a Pratdip a principis del segle XIX, en plena Primera Guerra Carlista, i el dip és un ambaixador de Jaume I el Conqueridor que 700 anys abans havia anat en missió diplomàtica als Carpats i va ser atacat per una comptessa vampira.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies per comentar.