Imatge: LBM1948
És el palmerar més gran d'Europa amb una extensió de 500 hectàrees. Conegut també com l'Hort de Palmeres d'Elx, es troba dins de la ciutat.
Els historiadors situen l'origen de la palmera i el magraner en època dels fenicis, però en els atuells ibèrics ja existeixen representacions de palmeres. Durant aquesta època estava implantat un sistema de reg, els romans el van adequar i van ampliar, així com posteriorment els egipcis, experts en els regadius del Nil. Amb l'arribada dels musulmans, el Palmerar seria molt més gran que en l'actualitat i, avui dia, trobem palmeres amb 3600 anys d'antiguitat. Amb Abderraman I, es va fer la gran xarxa de séquies. Durant l'edat mitjana es van dictar un seguit de lleis per a protegir-lo i, des de llavors, mai s'ha deixat de cuidar.
El Palmerar conforma un paisatge únic, orientat a l'horticultura intensiva, un sistema de regadiu establert pels fundadors de la ciutat islàmica fa un mil·lenni. Realment, es tracta d'una plantació realitzada amb finalitats agràries, per això a les parcel·les o a les seves agrupacions se'ls denominen horts. Cadascuna de les parcel·les està flanquejada per alineacions de palmeres i els bancals creats en el seu interior s'han dedicat tradicionalment a cultius agrícoles.
Aquest paisatge, creat per l'home per a transformar una terra àrida, és un lloc idoni per al desenvolupament d'una agricultura de tipus intensiu. Un complex sistema hidràulic, partint de l'escàs recurs de les aigües del riu Vinalopó, va permetre una agricultura de regadiu que data de l'època andalusina.
Actualment, té una funció més paisatgística i cultural que agrícola, que ha quedat limitada a la producció de palma blanca per al Diumenge de Rams (que s'envia a tota Espanya i fins i tot a l'estranger) i al conreu de dàtils per al mercat local.
La declaració del Palmerar com a patrimoni de la humanitat posava especial èmfasi en la protecció de les estructures dels horts de palmeres, sistemes de reg, habitatges tradicionals, etc. i el situava en la categoria de "paisatge cultural".
El comitè del Patrimoni va considerar que el Palmerar d'Elx complia dos criteris d'autenticitat que el feien posseïdor d'un valor universal excepcional:
- És el testimoni d'un intercanvi de valors humans, d'una transferència cultural d'un continent a un altre, en aquest cas, del nord d'Àfrica a Europa.
- És un exemple destacat de formes tradicionals d'assentament humà i d'aprofitament del medi natural representatiu d'una o diverses cultures. En aquest cas, les formes tradicionals portades a Europa durant el període andalusí han sobreviscut fins als nostres dies.
Els conjunts més coneguts són: el Parc Municipal, l'Hort de Baix, l'Hort del Capellà i l'Hort del Xocolater. Els millors exemplars i els més antics estan en l'Hort del Capellà, i són de la mateixa espècie que les de l'Iran; són datileres i donen el seu fruit al desembre. A més hi ha algunes espècies tropicals. També sobresurt la Palmera Imperial, que va rebre el seu nom en homenatge a l'emperadriu Isabel de Baviera que va visitar l'Hort el 1894. Aquesta palmera té set plançons enormes en forma de canelobre i Sissí va dir que era digna d'un imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.