Els nostres cervells estan programats per a reconèixer rostres. Des de ben petits, de nadons, el primer que veiem en obrir els ulls són les cares dels nostres progenitors. Aprenem a reconèixer-los.
Aquesta predisposició a veure cares fa que tinguem tendència a veure-les a tot arreu. Les taques en una paret, els núvols, les vetes de la fusta, l'escuma del cafè, les formacions rocoses... Tot és susceptible de suggerir-nos la visió d'un rostre (o d'altres formes familiars). En diem pareidolia.
Hem fet una breu selecció d'algunes de les imatges que circulen per internet i que, sovint, rebem als comptes dels nostres dispositius. En aquest cas, de formacions rocoses que animen els paisatges i estimulen la nostra imaginació.
També et pot interessar:
Genial! És preciós. La natura sempre sorprenent.
ResponElimina