La vida a l'entorn dels productes naturals (i molt més), consells, notícies, curiositats. Digues la teva!


dilluns, 21 de febrer del 2022

BACALLÀ AMB CEBA, MEL I PINYONS

Avui us proposem una recepta que hem fet a casa aquest cap de setmana i que ens ha agradat molt.
No cal dir que si feu servir l'oli i la mel de l'àvia Clementina, us quedarà per a llepar-vos els dits.
És una recepta força senzilla que podreu preparar en menys d'una hora. 
Nosaltres l'hem fet amb mel d'alta muntanya i ha quedat perfecte, però podeu utilitzar qualsevol altra mel, la que més us agradi!
BACALLÀ AMB CEBA, MEL I PINYONS

Ingredients:
 
6 talls de morro de bacallà dessalat
2 cullerades de mel
1 ceba grossa
100 g de pinyons
6 cullerades de vinagre de poma
100 g de mantega
50 g de sucre
Una mica de farina
Oli d'oliva

Preparació: 

Enfarinem els talls de bacallà i els fregim en oli abundant.
Reservem en una plata amb paper absorbent per tal d'eliminar l'oli sobrant.
En un altre recipient, posem el sucre amb la mantega a foc baix i remenem fins que aquest agafi un color daurat.
Afegim la ceba i la fem coure a foc baix sense parar de remenar durant uns 30 minuts, fins que la ceba quedi confitada.
Al mateix recipient en què hem fregit el bacallà, un cop buidat l'oli sobrant, posem una nou de mantega i saltem els pinyons. Quan estiguin daurats, afegim la mel i el vinagre, i deixem reduir uns 5 minuts.
Servirem el plat posant primer la ceba confitada; després el bacallà, i finalment, cobrirem amb la mel i els pinyons.


dijous, 10 de febrer del 2022

EL CAMÍ MÉS BONIC DEL MÓN (II)

El camí antic que va de Sant Miquel de la Vall a Aransís, ens ofereix magnífiques vistes des de l'inici.

Al fons, el poble de Sant Miquel de la Vall. A l'horitzó, sempre present, el Montsec, i tot el camí, vorejat de mates de romaní que, a la primavera, quan floreixin, faran les delícies de les abelles que en transformaran el pol·len en la mel que nosaltres recollirem per a poder gaudir del seu gust espectacular i deliciós aroma.

dimecres, 9 de febrer del 2022

EL CAMÍ MÉS BONIC DEL MÓN

Aquest és el camí antic que va de Sant Miquel de la Vall a Aransís, el poble del terme municipal de Gavet de la Conca que, en altres temps, havia alternat la capitalitat de l'antic municipi d'Aransís amb Sant Miquel de la Vall.

És el camí que feia el carter un o dos cops a la setmana per repartir el correu. 

Recorre'l a peu, és gaudir del meravellós espectacle d'una naturalesa espectacular. 

dimarts, 1 de febrer del 2022

La història es repeteix

És difícil que no hàgim vist algun documental (o molts) que mostra centenars de nyus travessant un gran riu, enfrontant-se a l'imminent perill que representen els cocodrils. Wildebeest (de Birdbox Studio) és un curtmetratge que ens presenta una situació inversemblant que podem extrapolar als éssers humans.
Un divertit curtmetratge que ens farà passar dos minuts ben bons. 

La història es repeteix.



dimecres, 26 de gener del 2022

Els gira-sols miren cap a l'est per cridar l'atenció de les abelles

Imatge: s.lavr 

Tots hem pogut observar com giren els gira-sols, mirant cap a l'est al matí i seguint lentament el sol fins que miren cap a l'oest al vespre.

Investigacions anteriors han demostrat que el ritme circadià intern de la planta regula el seu comportament. Però ara, un equip de científics de la UC Davis ha descobert per què. Segons sembla, la raó està estretament relacionada amb la necessitat de tots els organismes vius de reproduir-se.

"És força sorprenent que estiguin orientats a l'est", va dir la professora Stacey Harmer, autora principal de l'estudi. "És millor que mirin cap a l'est, ja que produeixen més descendència".

Els investigadors van fer girar diversos exemplars, alguns cap a l'oest i els altres cap a l'est. També van plantar llavors estèrils al costat de plantes orientades tant a l'est com a l'oest amb la intenció de genotipar quin grup pol·linitzava la llavor.

Els experts van trobar que les plantes orientades a l'est van cridar més l'atenció de les abelles, pol·linitzadors vitals per a la reproducció del gira-sol. Les plantes que s'encaren amb el sol naixent també van produir llavors més grans i van alliberar més pol·len; per cert, gran part d'aquest pol·len dels gira-sols orientats a l'est va arribar a les llavors estèrils.

La llum solar directa també va influir en la forma i l'estructura dels gira-sols immadurs, fent-los més fàcilment accessibles als pol·linitzadors.

El motiu de l'èxit reproductiu de les plantes de seguiment del sol probablement està lligat a la temperatura, ja que les flors orientades a l'est reben més calor, cosa que les fa més atractives per a les abelles. La calor probablement ajuda a les abelles ectotèrmiques a termo regular-se a primera hora del matí.

L'estudi també va revelar que els gira-sols alliberen més pol·len quan la temperatura és més alta. Els investigadors van col·locar un escalfador al costat de les plantes orientades a l'oest i aquestes van alliberar tant pol·len com les plantes orientades a l'est.

A més, la llum ultraviolada directa dels raigs solars emet colors que només les abelles poden veure; això fa que les plantes encarades al sol siguin encara més atractives. Per resumir-ho amb les paraules del Dr. Harmer: "És millor que mirin cap a l'est, ja que produeixen més descendència".


Imatge: Arnold Prentl 


Llegit a: earth.com 

dimarts, 25 de gener del 2022

Humor reciclat



Gilbert Legrand és un il·lustrador i escultor francès, viu i treballa a Tolosa.

Utilitza objectes quotidians, tota mena de materials, pintures, enginy, sentit de l'humor i molta imaginació per crear peces que ens arrenquen un somriure. 

Imatges via: Pinzellades al món 

Pàgina oficial de Gilbert Legrand

divendres, 21 de gener del 2022

L'ànec mandarí


Imatge: Adrian Pingstone 

L'ànec mandarí (Aix galericulata) és una espècie d'ocell anseriforme de la família Anatidae originària de la Xina, el Japó i Sibèria. Se'n poden veure exemplars a diversos punts d'Europa on ha estat introduït en parcs i zoològics, i ha acabat formant poblacions estables, també a Catalunya.

Com passa en moltes espècies amb un marcat dimorfisme sexual, el mascle llueix un plomatge espectacular en època d'aparellament que es fa molt menys evident quan, fora del període prenupcial, llueix el plomatge d'eclipsi molt similar al de les femelles.

Viu en zones forestals denses properes a llacs de poca profunditat, tolls i basses.

S'alimenta de vegetals (plantes i llavors), tant a terra com a l'aigua. 


Imatge: Heinz Albers 


Imatge: Mitten 


Imatge: su neko 


Imatge: sannse 

Per saber-ne més:

dimarts, 14 de desembre del 2021

"La Feixa", primer aniversari

Aquest diumenge, a Mataró a la botiga de la cooperativa La Feixa, fent una degustació oberta tot celebrant el primer aniversari de fundació de la cooperativa.



La Feixa, és una cooperativa de consum sense ànim de lucre, amb un model autogestionat i participatiu. El seu objectiu és promoure un canvi en el model de consum imperant, contribuint al canvi cap a una societat social i mediambiental més justa i respectuosa.

El projecte neix de la necessitat d’un canvi d’escala de les associacions de consumidores de productes ecològics: l’Estrella i l’Ecoopirativa de Mataró. 

Vol fomentar un consum responsable basat en productes ecològics i de proximitat, essent respectuoses amb el medi ambient i amb la nostra salut. Per això, la nostra opció recau en proveir-nos de productors de proximitat, que treballin en projectes d’iniciativa social, evitant sempre que sigui possible, grans distribuïdores.

La proposta de “La Feixa, Supermercat Cooperatiu” està oberta a la societat en general, a tothom que tingui inquietuds i la sensibilitat pel tipus de consum que planteja. 

Aposta per un espai, que més enllà de l’ús pròpiament associat al consum, allunyat de l’estrès, permeti la socialització de les sòcies i de tots els seus usuaris.

Més informació → La Feixa https://lafeixa.cat/

divendres, 10 de desembre del 2021

La neu pintada

Els paisatges nevats han format part de la tradició artística occidental.
La neu produeix un canvi dràstic en l'entorn natural. La llum i les textures que aporta la neu han atret grans artistes que ens han deixat obres magnífiques. 
Esperem que gaudiu d'aquesta petita selecció de quadres representant paisatges nevats.


Claude Monet (1840-1926). "L'entrée de Giverny sous la neige" (1885).
Via Wikimedia 



Alfred Poell (1867-1929). "Winterlandschaft" (1922).
Via Dorotheum 


John Everett Millais (1829-1896). "Christmas Eve" (1887).
Via Christie's 


Camille Pissarro (1830-1903). "Chemin des Creux, Louveciennes" (1872).
Via Museum Folkwang 



Francesco Foschi (1710-1780). "Effet de neige" (1786).
Via europeana


Régis François Gignoux (1816-1882). "First Snow along the Hudson River". (1859). Via Wikimedia Commons  



Franz Schreyer (1858-1936). "Winter evening on the moors".
Via artnet.de 


Thorvald Erichsen (1868-1939). "Winter" (1908).




També us pot interessar: 

dijous, 9 de desembre del 2021

Aigua de desembre, és neu sempre

El Montsec nevat des de Sant Miquel de la Vall. 



Acompanyem les imatges amb un bonic poema d'en Miquel Martí i Pol.


Neu

També la neu passarà, i tornarem
als dies clars i oberts.
Fonda, la vida
farà el seu curs immutable, i el temps
transcorrerà sense fer gens de cas
dels desficis que ens xuclen i ens exalten.

I també passaran els dies clars
i tornarà la neu, tancant un cicle,
o obrint-lo, tant se val!
Només nosaltres
desapareixerem, i potser tot 
per uns instants serà quasi perfecte. 

Miquel Martí i Pol

[Llegit a Glo.Bos.blog]