Al llarg dels seus treballs de recerca, tractant d'esbrinar en quines circumstàncies una espècie pot evolucionar cap a un cervell gran, Ferran Sayol ha pogut establir una relació entre la grandària del cervell de les aus i la diversitat d'ambients en els quals es mouen.
Una mallerenga de cap negre (Poecile atricapillus) busca aliment durant els durs mesos d’hivern a Alberta, Canadà.
Autor: Jack Douglas Waller
Segons declara Ferran Sayol a la revista Nature Communications en referència a la publicació d'un estudi liderat per investigadors del CREAF i del CSIC, "Hem pogut comprovar que les espècies d’ocells que no tenen accés als recursos de manera regular al llarg de l’any, ni tampoc d’un any per l’altre, tenen el cervell més gran. Això els pot ajudar a saber on, quan i com és millor obtenir els recursos que necessiten per viure, com el menjar, els materials i els espais on fer el niu, o els refugis per evitar els depredadors".
Un cervell gran millora la capacitat d’ajustar el comportament a situacions noves mitjançant l’aprenentatge, la qual cosa facilita obtenir recursos en ambients que canvien constantment. Entendre aquesta capacitat ens pot ajudar a predir quines espècies d’ocells i altres animals seran més vulnerables al canvi global.
Per fer l’estudi, els investigadors han estimat la mida del cervell a partir de la cavitat cranial de 4.744 ocells de més de 1.200 espècies.
El puput (Upupa epops) és un ocell migratori àmpliament estès per Europa, Àsia i Àfrica.
Autor: Daniel Sol
En latituds altes com el nord d’Europa, per exemple, els hiverns són freds i la neu pot durar mesos, i això redueix molt la disponibilitat d’aliment. "Les espècies migradores marxen per evitar aquestes condicions, i possiblement per això no necessiten cervells tan grossos. Però les espècies que es queden tot l’any en aquestes regions, les residents, tenen cervells més grans, amb més capacitat d’aprenentatge i innovació per afrontar els canvis de l’ambient", afegeix Sayol.
Un cervell gran protegeix l’animal dels canvis de l’entorn perquè facilita el desenvolupament de nous comportaments mitjançant l’aprenentatge. Aquesta capacitat d'adaptació ha estat, precisament, un fet clau en l'evolució de l'ésser humà. "Tenir un cervell gran, en relació a la mida del cos, podria significar la diferència entre sobreviure o extingir-se en un món en canvi constant", conclou Ferran Sayol.
Enllaços:
Els ocells que viuen en ambients canviants tenen el cervell més gran
Article publicat al bloc del CREAF
Environmental variation and the evolution of large brains in birds
Article publicat a Nature Communications
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.