Els tardígrads son animals microscòpics d'aspecte divertit. En algunes representacions tridimensionals (com la podem veure sobre aquestes línies, del vídeo Tardigrade Facts de Industrial Motion Art), semblen erugues de peluix.
Van ser descrits per primera vegada per Johann August Ephraim Goeze l'any 1773 com "kleiner Wasserbär" (petit ós d'aigua). L'any 1776, Lazzaro Spallanzani els dona el nom de Tardigrada que significa "caminar lentament".
Els exemplars adults més grans poden assolir una longitud corporal d'1,5mm, els més petits per sota de 0,1mm. Les larves poden arribar a estar per sota dels 0,05mm. Són translúcids, gairebé transparents.
Són aquàtics, tenen vuit potes i estan segmentats. Són similars als artròpodes i és probable que hi estiguin emparentats.
Viuen en els líquens i les molses. També els podem trobar en les platges, els sòls i sediments marins o d'aigua dolça, on poden aparèixer amb força freqüència (fins a 25.000 animals per litre). De fet, n'hi ha per tot arreu.
Son representants emblemàtics dels extremòfils. Aquestes bestioles microscòpiques són extremadament resistents.
Poden passar dècades sense menjar ni beure. Suporten temperatures entre els 272° negatius i els 150° graus centígrads. Aguanten les pressions insuportables de les profunditats marines, són capaços de resistir el buit de l'espai exterior i l'exposició a radiacions extremes. Quan les condicions ambientals els son desfavorables, poden suspendre les seves funcions vitals i sobreviure fins que les condicions millorin.
És probable que aquests animalons habitin La Terra des de fa centenars de milions d'anys.
Milnesium tardigradum
---
La vida dels tardígrads amb moltes espècies, com trobar-les i com observar-los
Via: Jan van Arkel
Meet the tardigrade, the toughest animal on Earth - Thomas Boothby.
Via: TED-Ed
Via: TED-Ed
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.