L'eruga que es menja el boix

L’eruga defoliadora del boix (Cydalima perspectalis) és una espècie de lepidòpter originària de l’est d’Àsia. Es va detectar a Alemanya per primera vegada a Europa l’any 2007. Des d’aleshores s’ha anat estenent cap al sud. Es detecta a Espanya per primera vegada a la província de Pontevedra el 2014 i, a Catalunya el mateix any a Besalú.


L'eruga. Foto: Didier Descouens [Wikimedia Commons]

Després dels greus danys observats el 2016 a la Garrotxa, aquest estiu s'ha reproduït ràpidament, probablement degut a les altes temperatures, i s'ha escampat per espais naturals amb grans masses forestals i superfícies de boixos, i també en espais verds públics i jardins privats a tot el país.

Les erugues, que poden arribar als 4 cm de longitud, s’alimenten de fulles de boix, provocant la seva defoliació; és força vistosa, de color verd i marró. Per desplaçar-se d'arbust a arbust, l'eruga fa una teranyina.. Després de la fase de pupa, surt la papallona, amb una envergadura 4,5cm. i de color blanc i negre i fa la posta d'ous a les fulles del boix. Arriba a reproduir'se entre 2 i 3 cops l’any en successives generacions. La larva passa l’hivern en un capoll de seda a la planta.


La crisàlide. Foto: Didier Descouens [Wikimedia Commons] 


La papallona. Foto: Didier Descouens [Wikimedia Commons]


Variant bruna. Foto: Nagy Sándor [Wikimedia Commons]

Els principals danys que provoca són deguts a la defoliació i, per tant, a la pèrdua de la capacitat fotosintètica de la planta i al deteriorament de l’escorça que pot acabar per assecar el boix fins la mort.

Mesures de control 

[Viquipèdia]

Els insecticides sintètiques com cipermetrina i deltametrina són eficaços, però ha de ser aplicat de forma exhaustiva dins l'arbust i sota les fulles. També es poden usar insecticides naturals de piretrina, extrets del crisantem i barrejat amb oli de colza. El Spinosad, basat en compostos químics trobats en un bacteri, també és eficaç.
Bacil thuringiensis ssp. kurstaki és un bacteri que produeix una endotoxina específica per a insectes que perfora les erugues portant-les a la paràlisi i la mort.
Els nematodes també tenen una acció en el sistema digestiu de larves (difícil d'adoptar en aquesta arna).
Trampa de feromones. La feromona és inclosa en el tub plàstic petit sota el capell, i directament a sota hi ha un embut que els dirigeix al contenidor.
Les trampes de feromona (que atreuen mascles adults) són capaces d'impedir la impregnació de les femelles adultes i així controlar la severitat dels danys. La selectivitat de la feromona és molt bona i les espècies indígenes i útils no són atretes. Les trampes de feromones s'han de col·locar de març-abril a octubre-novembre.
Els tractaments amb insecticides, bacil i nematodes s'han de repetir tres cops en un interval d'aproximadament deu dies, perquè majoritàriament afecten a les larves joves.
El 2018 es faran unes proves pilot a la comarca de la Garrotxa, inèdites a Catalunya, per concretar un protocol de lluita contra la plaga que es podrà aplicar a territoris on també tinguin aquest problema.