Ja hi tornem a ser! A "plegar olives" a la Vall. De fet, habitualment, es comença una mica més tard, cap a la primera setmana de desembre, però aquest any el temps, les pluges constants, la humitat... han fet que la terra estigui xopa i no s'ha pogut sembrar quasi res encara, donat que no es pot entrar als trossos i no s'ha pogut preparar la terra.
D'altra banda el temps també ha influït als arbres i les olives comencen a caure i no es pot desaprofitar la collita! Així que la gent ha començat a fer caure les olives dels arbres a les borrasses per recollir el tan preuat fruit que acabarà al molí del poble on es molturarà fins que ragi l'oli de la Vall, un dels nostres tresors naturals.
La tasca de collir olives és ben dura, encara que s'ha modernitzat una mica i, ara, es fan servir pals elèctrics en forma de pintes que fan vibrar les branques perquè les olives saltin en lloc de les clàssiques "perxes" d'avellaner. Però el procés no acaba aquí, cal després, dur les olives al molí, ventar- les, que vol dir treure les branques que hagin quedat, molturar-les, recollir l'oli, deixar-lo reposar una mica per destriar-lo (treure les restes de morques) i dur-lo cap a casa. Desar-lo al "trull" de pedra o altre dipòsit més modern, normalment d'acer inoxidable. També cal "trascolar-lo" de dipòsit després de passar-lo per un filtre de paper per treure l'humitat restant possible.
Aquests dies, mentre acompanyàvem a fer la collita, pensàvem com podríem transmetre aquesta experiència de tan llarga història que representa l'essència de la terra i la relació natural dels homes i dones amb la natura per donar valor al que tenim i que hem de conservar. I com, quan mengem una torrada ben sucada d'oli estem directament gaudint d'aquest estil de vida respectuós amb l'entorn.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.