El vermell tan intens de la rosella contrasta amb la seva modèstia. No deixa de ser curiós que una flor tan humil es vesteixi d'un color tan cridaner, tant cridaner que quan fem una foto i ampliem la flor, amb prou feines podem distingir les ombres; la flor apareix com una taca vermella, molt vermella.
A casa sempre les hem anomenat "peperepeps".
La natura ens regala notes de color efímeres que amplien els nostres sentits. Potser convidant-nos a reflexionar sobre la importància de les virtuts humanes. La humilitat, la modèstia ben entesa, també destaquen en mig de la vanitat i l'ostentació.
"De nou havia arribat la calor. Era el juny de 1921. Els prats estaven rossos i els peperepeps esclataven; se sentia arreu la brunzidera de les mosques que percaçaven l’aliment amb insistència. Els avellaners silvestres i les nogueres verdejaven vora el riu com els xops. La muntanya era un formiguer de treballadors entre groc i verd, de carros pels camins terrosos i de xiulets d’eines que decantaven sense compassió les tiges esveltes. La terra s’esponjava de rebre aquell doll que hauria de durar tot un any. Només el xerric del cànter o la bóta feia alçar per un moment els ulls dels pagesos al cel."
Maria Barbal, Pedra de tartera (Barcelona: Laia, 1985)
Enllaços:
Rosella [Viquipèdia]
Peperepep [rodamots.cat]
També en aquest bloc:
La bellesa modesta de les flors silvestres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.