El 15 abril 1770 Joseph Priestley descriu una goma vegetal que té la capacitat d'esborrar les marques de llapis: "He vist una substància que s'adapta de manera excel·lent a la finalitat de realitzar la neteja de paper de les marques de llapis de grafit negre."
Joseph Priestley (teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès) va ser qui va descobrir l'oxigen i altres gasos i qui va inventar l'aigua carbonatada.
El mateix any 1770, Edward Nairne (enginyer anglès) desenvolupa el primer prototip per a un concurs d'invents. Segons els informes, aquesta va ser la primera aplicació pràctica de cautxú a Europa.
Fins llavors, s'havia utilitzat la molla de pa. Segons el mateix Nairne, el descobriment va ser casual, en agafar un tros de cautxú que tenia sobre bla taula en lloc de la molla de pa.
Nairne va vendre les primeres gomes d'esborrar de cautxú natural pel caríssim preu preu de 3 xílings per cada cub de 1,27cm de goma.
Edward Nairne fou també el constructor del primer baròmetre marí utilitzat per James Cook en el segon viatge al Pacífic Sud.
Però les primeres gomes d'esborrar tenien un problema, el cautxú es feia malbé amb el temps. Va ser Charles Goodyear (químic americà) qui, amb el descobriment del procés de vulcanització va obrir el camí cap a la preservació del material.
Sorgeix així la goma d'esborrar que coneixem avui.
Goodyear fou també qui va desenvolupar el condó de goma i el diafragma intrauterí.
Així es fa la goma d'esborrar (Discovery Channel)
Enllaços:
Joseph Priestley a la Vikipèdia
Edward Nairne a la Wikipedia (en anglès)
Charles Goodyear a la Vikipèdia
10 Things You Probably Did Not Know About Eraser Technology
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.