Com és habitual, rep diversos noms depenent de la zona. El nom de carlina va ser proposat pel botànic Andrea Cesalpino al segle XIV i és el més utilitzat. Segons alguns textos, faria referència a Carlemany; altres textos comenten que deriva de "carduncolos" (card petit) amb els quals té una certa similitud. El zoòleg i científic suec Linnaeus apunta que podria estar relacionada amb Carles V d'Espanya.
Són moltes les plantes que generen mites i llegendes en les zones rurals i la carlina n'és una de ben prolífica.
Es creu que la carlina (en basc "eguzkilore", que significa flor del sol) va ser un símbol pagà del culte solar en algunes zones pirinenques.
Es col·locava la planta, prèviament recollida el matí de Sant Joan, a la porta de les cases, masos i masies per a protegir-les de les bruixes i les làmies. Aquestes no podien entrar a les cases abans d'haver comptat totes les fulles de la planta i, com que no eren capaces de fer-ho abans de començar el dia, havien de tornar als seus refugis i deixar les seves maldats per a millor ocasió.
Una llegenda que ha perdurat en el folklore popular pirinenc al llarg del temps, és la seva propietat curativa.
Remuntant-nos a l'edat mitjana, l'exèrcit de Carlemany va patir una epidèmia de pesta quan es disposava a conquistar Roma i, segons la llegenda, a la nit se li va aparèixer un àngel amb una carlina. L'endemà, va manar recollir les plantes i, amb el líquid obtingut de la seva cocció, va poder guarir el seu exèrcit. Una altra història ens relata una cosa semblant però amb Carles V de protagonista.
De fet, algunes espècies de carlina, com la Carlina acaulis, van ser molt utilitzades com a planta medicinal a l'edat mitjana, principalment com a tònic estomacal, per eliminar els cucs del ventre i per netejar impureses de la pell, també s'emprava per quallar la llet de manera natural. Encara és considerada planta remeiera.
Una curiosa característica d'aquest gènere de plantes, que comprèn més de trenta espècies diferents, és la predicció meteorològica. Des que es té memòria, els pastors han observat que quan amenaça pluja o tempesta, les fulles de la cardina es repleguen i que s'obren quan hi ha estabilitat atmosfèrica. Això es deu al fet que amb les altes pressions les fulles es posen rígides, mentre que amb la humitat ambiental es tornen flexibles. La naturalesa, sempre sàvia, ha adoptat aquest mecanisme de defensa per a preservar el pol·len de les carlines de les inclemències climàtiques.
Carlina acaulis. Imatge: Holger Uwe Schmitt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies per comentar.